dimecres, 7 de novembre de 2012

Sergi López vs Sabina: referents que aguanten i d'altres que se'n van

Fa uns catorze anys que vaig convertir-me en seguidor de dues persones que ahir em van donar una alegria i un disgust. Parle de l'actor Sergi López i el cantant Joaquín Sabina. Aleshores jo corria per la Universitat d'Alacant estudiant història, lluitant a la CEPC, començant a Maulets i descobrint el món. Un món que quan tens 19 anys et sembla més gran del que realment és. Un món personal que et construeixes a partir de la música, la lectura o el cinema. I en aquest sentit recorde perfectament com vaig conèixer en Sergi López. Bé, vull dir la seua faena. Resulta que era un actor que es dedicava a fer cinema francès i que em va deixar amb la meua boca de postadolescent ben oberta amb la pel·lícula "Harry, un amic que us estima". Vaig pensar: collons quin actor! La sorpresa més gran, però, va ser quan dues setmanes després de veure aquesta obra mestra del cinema i la psicologia, va caure a les meues mans una revista universitària que aleshores arribava a la UA que portava per títol "La Gaceta universitària". A les pàgines centrals entrevistaven en Sergi López el qual va respondre a la pregunta "Ahora que trabajas tanto por Francia y no lo haces tanto en España, ¿no tienes problemas de identitad? ¿Qué te sientes más español o francés?". I en Sergi em va acabar d'impactar: "Catalán". Com podeu imaginar, per a algú que està en procés de creixement i busca referents amb els quals sentir-se representat, López va començar a estar mitificat. Amb el pas dels anys, el creixement personal d'un servidor, allò que en diuen maduresa, m'ha servit per valorar a Sergi López com un tot: el gran actor de "El laberinto del fauno", "Petit indi" o "Pa negre", i alhora l'intel·lectual, el referent, compromès. 

Per les mateixes dates va caure en les meues mans un disc de Joaquín Sabina. A casa el meu pare ja tenia alguna cosa d'ell: "Física y química", "Pongamos que hablo de Madrid", etc... Però la veritat és que mai m'havia posat a escoltar-lo. I un servidor que aleshores era més fan de La polla records, Reincidentes, Obrint Pas o Inadaptats, va començar a sentir cert gust per l'obra del cantautor madrileny. A més, Sabina, sempre identificat amb l'ambient progressista espanyol no deixava de tenir una certa aureola de compromís polític al seu voltant que el feia atractiu. Amb el temps vaig seguir escoltant Sabina però l'aura d'intel·lectual compromès va començar a esvair-se. Recorde perfectament quan ell i algun altre d'aquests intel·lectuals "progres" de la capital del regne es van atrevir a demanar al candidat dels Verds en les eleccions de Madrid que retirés la seua candidatura perquè volien que el pacte entre PSOE i IU guanyés les eleccions. Una actitud poc digna d'aquell que diu representar una certa llibertat de pensament. Això, junt a la banalització que Sabina ha fet en reiterades ocasions sobre el consum de drogues o el seu alcoholisme practicant, m'han anat allunyant del personatge i, també val a dir, de la seua obra. Per no parlar de la seua estima per l'assassinat de bous.

I ahir els camins traçats per Sergi López i Joaquín Sabina en la meua vida es van creuar. I ho van fer per crear-me sensacions totalment diferents. Si bé López es va convertir definitivament en tot un referent humà per a mi, més enllà de la seua carrera com a actor, després de ser tant valent com per donar suport públic a la CUP el 25 de novembre, Sabina va caure al nivell més baix. La notícia que el madrileny cedia gratuïtament els drets d'una de les seues cançons a un partit com Ciudadanos que només pretén crear odi i divisió entre el poble català, em sembla d'una indecència molt gran. I ho dic des de la més profunda ràbia, perquè quan perds un referent una part de tu queda buida. Sabina, a diferència del que han fet altres personatges realment dignes com Paco Ibáñez, s'ha posat del costat dels reaccionaris espanyolistes i a molts ens ha fallat. López, però, ha demostrat ser una persona totalment lliure i íntegra. Realment, la dita que el temps posa a tothom al seu lloc és més certa que mai en aquests dies. 


Parlament de Sergi López al Palau Sant Jordi en l'Assemblea de l'ANC