dimecres, 18 de març del 2009

La fal•làcia dels serveis mínims


Demà els i les mestres, professors i professores del Principat de Catalunya fem vaga. Avui, segurament, els mitjans de comunicació subvencionats pel govern tripartit intentaren com en les darreres convocatòries donar la imatge que la convocatòria de demà és estrictament coorporativista i fruït de l’egoisme gremial d’un sector dels treballadors d’aquest país que sols mira pels seus propis interessos. Res més lluny de la realitat, però lluitar contra la maquinària dels mass mèdia dels amics del senyor Ernest Maragall és realment difícil. Tot i així, tinc la sensació que cada cop hi ha més consciència per part de la societat sobre les reivindicacions dels docents principatins. La vaga, la tercera en un any, no és altra cosa que un clam per una educació de qualitat, pública, laïca, catalana i amb els recursos necessaris per a poder superar la “dolenta” situació que les nostres escoles avui viuen.

Com sempre, el departament d’educació ha intentat aturar la vaga per tots els mitjans. Primer ens envia una carta als mestres explicant-nos com som de bons (fa uns mesos érem els culpables de tot, els jinets de l’apocalipsi escolar català!!), després diuen congelar la vergonyant proposta d’hores extres (congelar si, fins que passe la tempesta: tots sabem que a l’estiu se sol descongelar la nevera de totes les llargs quan marxem de vacances i en aquest país no queda ningú) i, finalment, el darrer intent és garantir la nul•la incidència de la vaga apostant per perpetuar el sistema de “guarderies” que molts pares i mares necessiten per la no possibilitat de deixar els seus fills i filles un dia laboral normal i corrent. Els “serveis mínims són d’un mestre per cada quatre cursos, és a dir, un docent per cicle de primària. Sempre he estat en contra dels serveis mínims perquè no són altra cosa que la gran fal•làcia que el sistema s’ha inventat per aturar l’efecte que tota vaga vol tenir en la societat: fer notar una reivindicació justa, afectar la societat en la seua normalitat diària.

En fi, jo demà faré vaga una altra vegada. De moment ningú m’ha dit que haig de fer serveis mínims. Ara bé, si em tocara tinc molt clar que no els faré perquè per sobre del dret del senyor Maragall de callar les veus de milers de docents està el meu dret a fer vaga. Davant una reivindicació justa no s’hi poden interposar els interessos d’un conseller que ha demostrat una imcompetència total en la seua feina. La política de “dictablanda” que el “tete” Maragall està duent a terme ens portarà a una situació insostenible en l’educació que acabarà afectant a la societat en general. Per això demà cridaré ben fort: Ernest Maragall dimissió!!

diumenge, 8 de març del 2009

5 d'octubre de 1868: la Junta Revolucionària de Novelda



Amb la revolució de 1868, els ajuntaments iniciaran un procés de canvis revolucionaris impulsats perls nous governs municipals anomenats pel nou sistema progressites com a Juntes Revolucionàries. Doncs bé, Novelda va tenir la seua pròpia junta també i el 5 d'octubre de 1868 va fer públic aquest bando adreçat a tota la població noveldenca explicant tots els esdeveniments que s'havien anat succeïnt fins aleshores i la convocatòria immediata d'eleccions. Un document curiós i digne d'estudi, sobretot en l'aspecte més discursiu i polític on podem observar un fort arrelament del nacionalisme i patriotisme espanyol, entés com a signe de progressisme i democràcia, un fet que no deixa de ser curiós si analitzem el discurs nacionalista espanyol de l'actualitat. El text es troba en el llibre recentment publicat pel Centre d'Estudis Locals del Vinalopó que té com a autor a Miguel Ángel González Hernández i que porta per títol "El grito del pueblo. Republicanos y carlistas en el Vinalopó (1868-1874):

“Noveldenses. En momentos supremos como los que atresamos, no puede menos esta Junta provisional Revolucionaria de dirigiros su voz amiga para que contribuyais con vuestra cordura y patriotismo á cuanto pueda conducir á sostener el nuevo órden de cosas, estableciendo por la mas santa revolución, que hecha con el órden mas admirable, sin el derramamiento de sangre que de ordinario suele acompañar á las grandes sacudidas socials, ha tenido por objeto estableceer el reinado de la Judsticia tan profundamente conmovido por un gobierno infando, que ha huido cobardemente á esconder u ignominioso lema de opresión y tiranía en los oscuros antros del despotismo que todavía pesa, por desgracia, sobre algunas naciones de la cansada Europa. Vais á ejercer el mas sagrado derecho de los pueblos libres. El sufragio universal, esa prerogativa que aterra á los gobiernos opresores, y que es la mas legítima aspiración de la libertad de las naciones, se ha proclamado, con júbilo indescriptible, por la Soberanía Nacional, y es el que ha de conducir á puerto de salvación nuestra valerosa nave, tan rudamente combatida por el terrible huracan del tenebroso absolutismo.

Para lograr tan santo fin, preciso es que á vustros actos presida la prudencia, la sensatez y el mas desinteresado deseo del acierto. Juzgad á los hombres como merezcan sus antecedentes, desechad las pérfidas sugestiones de hombres malévolos, cuyo único propósito es medrar en las revueltas; y depositad en las urnas electorales los nombres de los patricios que os inspiren una justa confianza. El domingo inmediato once de los corrientes desde las ocho de la mañana hasta las tres de la tarde, tendrá lugar la elección de la Junta Revolucionaria que ha de estar al frente de nuestra administración local hasta que el Gobierno supremo que se constituye disponga lo conveniente. Acudid á las urnas con patriótico entusiasmo: acudid sin temor de presión alguna, poseidos únicamente del deseo del mejor acierto. Con tiempo se designaran los locales en que haya detener efecto acto tan grandioso; y esta Junta espera de vuestra acreditada lealtad que se verificará con el órden mas perfecto, y con la cordura propia de hombres libres que prefieren el bien de su patria, aun á sus mas caros intereses privados.

Noveldenses: ¡Viva la heróica nación española! ¡Viva la libertad! ¡Viva la soberanía nacional sujeta á Cortes constituyentes! ¡Viva nuestros heróicos Generales que han contribuido á nuestro glorioso triunfo! ¡Viva la Marina y el Ejército leal!.
Novelda 5 de Octubre de 1868. Gregorio Rizo, Presidente; José Ruíz, Vocal; José Coronel, Vocal; Pascual María Cantó, Vocal; Francisco Mira, Vocal y Trinitario Mira, Secretario”.