divendres, 22 de gener del 2010

Tena Decideix!

Reconec que el títol de l’article és tendenciós però, la veritat, aquesta és la sensació que m’ha quedat després d’haver participat ahir al vespre en l’assemblea de Girona Decideix. És trist, però és així. Com tothom ja sap, el senyor Alfons López Tena aterrarà a Girona amb “el seu equip” per a organitzar-nos la consulta/referèndum que ja estàvem preparant per al proper 25 d’abril. Gràcies.

Aquesta decisió de Girona Decideix, però, no va tenir el suport de la CUP i l’esquerra independentista. Els motius ja els vam explicar anit en l’assemblea, però voldria aprofundir avui una mica més, des de la tranquilitat i la serenor del teclat d’un ordinador. La primera cosa que vull comentar és que, curiosament, va ser una assemblea democràtica i popular -el model de debat i presa de decisions que tan poc agrada al senyor Tena- la que li va donar tots els poders ahir: paradoxes de la vida. Tampoc no és cap novetat: al llarg de la història s’han donat casos en què processos democràtics han acabat portant al poble a depositar tota la seua confiança en un líder que, amb plena “legitimitat”, ha fet i desfet al seu gust. I això, precisament, és el que ahir van decidir els gironins i gironines reunides a la Casa de Cultura: que el senyor Tena faça i desfaça al seu gust. Aquest, però, no és el nostre model. La CUP i l’esquerra independentista fa molts anys que estem treballant per una veritable democràcia participativa, on els diferents agents socials que conviuen a la ciutat creen eines de participació, de debat, de discussió i de consens. Des d’un primer moment la CUP va creure que treballar en la realització de la consulta del 25 d’abril colze a colze amb d’altres partits polítics de la ciutat, amb associacions culturals, amb associacions de veïns, grups escoltes, entre d’altres, tindria una doble finalitat: la mateixa consulta i l’aprofundiment en la creació d’aquestes eines de participació que comentava. L’arribada de López Tena, propiciada val a dir per CiU i ERC, trenca aquesta dinàmica de treball i confiança i canvia radicalment l’essència inicial del projecte. Per tant, primer motiu que justifica la nostra abstenció en la votació de ratificació d’en López Tena.

Haig de reconèixer que el senyor Tena té una gran capacitat dialèctica: segur que quan CiU li ho permeta serà un gran polític. Vam estar una hora i quart, més o menys, escoltant-lo parlar sobre les grans aportacions que la seua proposta portaria a Girona Decideix en l’àmbit tècnic. De política res de res: no se’n parlava. Fins i tot, des de la taula es va intentar realitzar la votació sense que els temes més importants relacionats amb l’arribada de Tena sortiren a la llum. El primer d’aquests és el que ja hem comentat: l’omnipresència i capacitat de decisió autoritària de Tena. El segon, efectivament, és el de la pregunta que votarem el dia 25 d’abril. Com ja hem dit, fins ara, Girona Decideix havia estat un exemple d’assemblearisme i consens entre diferents agents polítics i socials de la ciutat. Una feina que ens havia permès arribar a la conclusió que la pregunta del referèndum parlaria de “nació catalana” i “unió europea dels pobles”, termes amb els quals tothom se sentia còmode. Fins i tot, el ple de l’Ajuntament havia votat una moció amb aquesta pregunta en la qual es desenvolupava un preàmbul on es parlava de Països Catalans. Doncs bé, el traspàs de poders que ahir se li va fer al senyor Tena li permetrà canviar la pregunta si ell ho considera necessari. Visca la democràcia: una sola persona per sobre de sis col·lectius de la ciutat! El més trist de tot plegat és que d’aquests sis, quatre n’estan d’acord i una assemblea ho ratifica. Tot plegat, des del meu punt de vista, no deixa de ser una nova mostra de conformisme i de falta de confiança en un mateix: aquesta és la societat que tenim, una societat que tot i els diferents discursos que puguem escoltar, acaba buscant la solució als seus problemes en un líder messiànic que la salve. No n’aprendrem mai.

Davant d’aquesta situació, el vot de l’esquerra independentista va ser el de l’abstenció. Per dos motius molt clars: perquè no compartim el model López Tena, però també per responsabilitat política. El primer motiu ja l’he explicat. El segon és clar: nosaltres volem que la consulta/referèndum siga un èxit. A diferència d’altres partits que ara es volen penjar la medalla, la CUP i l’esquerra independentista hem estat els únics que hem lluitat per la plena sobirania de la nació catalana els darrers 40 anys. Aquesta tasca és la que ens porta a abstenir-nos: no és el nostre model de treball però l’objectiu final el continuem considerant prioritari i, evidentment, per sobre de personalismes i apostes messiàniques. El projecte de democràcia participativa que havíem iniciat tampoc s’acaba aquí: el nostre compromís amb les classes populars de la ciutat i del país ens obliga a seguir treballant en la direcció encetada, evidentment, amb tots aquells col·lectius i associacions que realment estan interessades en canviar el model de ciutat que el “nadalisme” ha instaurat a Girona els darrers 30 anys. I sobre el referèndum: tranquilitat i a treballar en una campanya pel Sí que lluitarà per a què la jornada del 25 d’abril siga un veritable èxit.

dilluns, 4 de gener del 2010

Sí al valencià


Any 2010 i els valencians i valencianes encara estem reclamant, demanant i exigint, que al nostre país s’exigisca el requiriment per a poder treballar en l’administració pública de conèixer la llengua autòctona. Increïble? Sí i tant. Ara bé, alguns ja no ens espantem davant d’aquestes situacions. Surrealista? Sí, ho reconec, però supose que la tirallonga d’estupefaccions i anomalies és tan gran al País Valencià que això ens ha fet endurir. En fi, que signeu per a reclamar aquest dret que tot ciutadà d’un país normal i corrent té en el seu propi territori:

http://sites.google.com/site/sialvalencia/

Associacions, sindicats i partits reclamen la incorporació del coneixement del valencià com un requisit en el projecte de Llei de la Funció Pública Valenciana

Els representants de diverses associacions, sindicats i partits polítics s’han concentrat davant la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques en el 26è aniversari de la Llei d’Ensenyament i Ús del Valencià (LUEV) per presentar públicament el “Manifest a favor del coneixement del valencià per a l’accés a un lloc de treball de les administracions valencianes” (que us adjuntem amb aquesta nota) i, així, reclamar al Govern valencià que no vaja per darrera de la societat valenciana pel que fa al reconeixement de la llengua pròpia dels valencians també en l’administració pública i la seua relació amb els ciutadans.

Els representants de les associacions, sindicats i partits han destacat el caràcter plural i unitari de la iniciativa, que continua oberta a l’adhesió de noves organitzacions i col·lectius, així com el fet que el que es reclama és simplement el respecte de l’administració al dret dels ciutadans a fer servir qualsevol de les dues llengües oficials al País Valencià en la seua relació amb ella i, per tant, a ser atesos en valencià.

D’altra banda, també s’ha destacat el fet que aquesta reclamació és un fet reconegut legalment en altres autonomies amb llengua pròpia, i no només en Catalunya i les Illes Balears, amb les quals el País Valencià comparteix la llengua catalana, sinó fins i tot en autonomies que com la gallega han estat governades durant molt de temps pel mateix partit que governa actualment el País Valencià. En aquest sentit, doncs, es tracta d’una reclamació de mínims, que simplement posaria el País Valencià al mateix nivell que la resta d’autonomies amb llengua pròpia.

Finalment, també s’ha destacat que, tot i que la xifra de llocs de treball de les administracions públiques catalogats lingüísticament al País Valencià és molt baixa, hi ha un nombre important de funcionaris capacitats per atendre els ciutadans en la llengua pròpia dels valencians, fet que expressa que la reforma del projecte de Llei de la Funció Pública Valenciana en el sentit apuntat pels signants del manifest seria perfectament aplicable i no significaria cap perjudici per als funcionaris, sinó un benefici per als ciutadans.

València, 23 de novembre de 2009

CONTACTE
sialvalencia09@gmail.com