dilluns, 19 de novembre de 2012

Diari d'una campanya en primera persona (VI)

Reprenem el fil en divendres al vespre. Vam ser presents a Sant Hilari Sacalm junt a l'Irene Palol, alcaldessa de Viladamat. Una xarrada agradable davant d'unes quaranta persones va servir per portar la proposta política de la CUP al cor de les Guilleries. La veritat és que entrar a Sant Hilari, tenint en compte que és un poble on no hi ha assemblea de la CUP, impressiona: un mural de la CUP i els carrers de la vila plens de cartells. La gent del Casal Independentista El Trabuc han estat els encarregats d'organitzar un grup de suport molt potent.

Dissabte vaig haver de fer el meu primer míting de campanya. Fins ara sempre havia fet xarrades, un format més còmode tant per al que parla com per al que escolta. Viladamat dissabte es va convertir en un autèntic fortí de la CUP a comarques nordorientals. Un sopar de 150 persones i un concert de Miquel del Roig on van ser presents unes 300, va ser l'aportació de la nostra alcaldia amb majoria absoluta a la campanya. Pel que fa al parlament, vaig quedar satisfet perquè, pel que sembla, a la gent li va agradar. De fet vaig quedar bastant "acollonit" pel silenci que les 150 persones que escoltaven van mantenir. Al final de la crònica us deixe el parlament per si el voleu llegir.

I finalment va arribar el diumenge. Segurament ahir va ser un moment d'èxtasi col·lectiu. Omplir amb 1800 persones el Barcelona Teatre Municipal (BTM), que es queden 700 fora al carrer per falta de localitats i que  unes 2000 el seguisquen per internet en directe, converteix l'acte d'ahir en històric. Per destacar? Tot i més. Els parlaments van ser complets, tant políticament com a nivell d'emotivitat. Per veure el que es va dir i fer us deixe una sèrie de vídeos i enllaços que ho expliquen millor de com ho faria jo. Finalment destacar també que es va estrenar el vídeo oficial de campanya realitzat pel director de cinema Marc Reche. És impressionant.





Galeria de fotos de l'Acte Central de campanya de la CUP, autor Jordi Borràs

Vídeo de campanya de la CUP fet per Marc Reche:



Intervenció de Diego Cañamero:





Parlament en l'acte de Viladamat:

Bon vespre a totes i tots,

En primer lloc vull aprofitar per mostrar la meua solidaritat amb la companya de la CUP de Tarragona que va veure com el dia de la vaga general els Mossos de Felip Puig obrien el cap al seu fill de 13 anys.

En segon lloc, la meua solidaritat amb la dona que va perdre la visió en un ull durant la manifestació de la vaga general a Barcelona també per l’acció dels Mossos de Felip Puig.

Finalment, no vull deixar de tenir unes paraules de suport a la família de la nova víctima de la violència bancària, del terrorisme capitalista que porta a terme desnonaments i deixa els treballadors i treballadores sense casa. Un dia és a Barakaldo, un altre a Còrdova i a l’endemà pot passar al nostre país. Tot el suport a la família de la víctima i tot el menyspreu i ràbia contra els que ens han dut a aquesta situació.

FELIP PUIG, RODRIGO RATO, ISIDRE FEINÉ...

NOSALTRES NO OBLIDEM I EXIGIM JUSTÍCIA

Aquest és el primer parlament...

que faig durant la campanya en format míting i no sé si estaré a l’alçada. Bé, realment estic segur que estaré a l’alçada del que és i demana la CUP: honradesa, compromís, lluita, humilitat i sobretot normalitat. Perquè si alguna cosa som els militants de la CUP és persones normals i corrents sense més pretensions que les de viure en un país lliure i en una societat justa. Aquesta és la nostra targeta de presentació. Som els hereus de les lluites polítiques i socials del segle XX. Som els nets i netes dels avis que van lluitar als trenta per la república i el 1939 van ser vençuts pel feixisme. Som, també, els nets dels que van derrotar els nazis i el feixisme als anys quaranta. Som els fills dels que lluitaren contra la dictadura franquista i van veure com se’ls venia una transició fraudulenta. Som la generació que ha perdut la por i que diu les coses pel seu nom. Som mestres, professores i estudiants, infermers i metgesses, pageses i botiguers, fusters i lampistes, arquitectes i advocats. Gent del carrer que entenem la política com un servei a la comunitat i no com un modus vivendi al nostre servei particular.

Portem una setmana de campanya i han canviat moltes coses des que vam anunciar que ens presentaríem. Hem passat de ser acusats pels partits acomodats al sistema d’oportunistes a trobar-nos amb l’agraïment de la gent del carrer que veu en nosaltres esperança i honestedat. Hem passat de ser ignorats a les enquestes a tenir unes dades que per molt que les cuinen i maquillen als despatxos del grup Godó o el Periódico ens diuen que som a dins del Parlament. I això els fa mal i por. Saben que som insubornables. Que a nosaltres no se’ns compra amb sous i cotxes oficials. Saben que som el seu problema perquè som el poble que no es doblega davant dels poders fàctics. Perquè nosaltres no som els amics de la Caixa, d’Abertis, d’Acciona, d’Endesa, de Telefonica i tota l’amalgama d’empreses multinacionals que actualment condicionen la política dels Països Catalans. Nosaltres som les seues víctimes i a partir del 26 serem el seu dit acusador al parlament!!! Perquè l’experiència municipal, i Viladamat és un molt bon exemple, ens serveix per reafirmar això que vos estic dient. A dia d’avui a la CUP se’ns pot acusar de moltes coses, però en cap cas de no complir amb els nostres programes, de no ser coherents amb el que diem i fem i, sobretot, de corrupció. La resta no poden dir el mateix.

I sí, abans he dit Països Catalans....

Per nosaltres la territorialitat completa és irrenunciable. El projecte de nació catalana que històricament ha defensat l’esquerra independentista no pot ara convertir-se en un problema. Els Països Catalans són la solució per a catalans, valencians o mallorquins. El nostre problema nacional té dos noms: Espanya i França. Què el Principat va per davant de la resta? Sí, d’acord i ho hem d’aprofitar. Però el projecte segueix sent el mateix que defensàvem l’any 1968 amb la creació del PSAN... El projecte segueix sent el mateix que als setanta amb el qüestionament de la transició postfranquista i els estatuts d’autonomia... El projecte segueix sent el mateix que als vuitanta i noranta sota el pujolisme... El projecte segueix sent el mateix que el 2007 quan la resta de partits ens van intentar vendre els nous estatuts d’autonomia com la solució al problema català. I el projecte segueix sent el mateix ara en què alguns des la seua clàssica covardia ens parlen de “Estructures d’Estat” per no dir la paraula maligna: independència. Com deia la Gossa Sorda: “els Països Catalans només són un problema per als estómacs agraïts del sistema”. Per a nosaltres són la nació en construcció, la societat sotmesa per alliberar, el projecte de futur dels nostres fills i filles.

I parlant de futur....

Quin país ens volen deixar per a ells els amics de la corrupció, l’especulació, de Felix Millet, del cas Palau, de l’OTAN, dels mercats i la dictadura d’Angela Merkel? Ens volen vençuts i atemorits. Submisos i resignats. Covards. Però no ho aconseguiran perquè la gent del carrer, el poble, s’està rebel·lant contra la seua dictadura, contra la dictadura d’una classe política que viu totalment allunyada de la realitat. Una classe política que s’ha venut el país, el territori, els nostres recursos. L’últim cas ha estat el de la gestió del riu Ter. CiU i el govern d’Artur Mas ens diu que volen crear estructures d’estat  i al mateix temps li regala per 50 anys la gestió de l’aigua, un recurs fonamental i vital, a una empresa espanyola. Què es pensen que som idiotes? Doncs d’idiotes no en tenim res i el dia 25 els ho deixarem clar en forma de vot per la CUP!!

Mireu, actualment vivim una triple crisi:

Per una banda la de caràcter nacional. L’encaix de la nació catalana en Espanya i França està patint un desgast com mai l’havia patit. El creixement de l’independentisme arreu del territori és el millor símptoma de l’esgotament que el nacionalisme espanyol i francès està patint a casa nostra. Espanya ja no té capacitat per reinventar-se. Està acabada i ells ho saben. Davant d’això què proposa la CUP? la independència.

La segona crisi és de model polític. La classe política ha destruït el seu propi model de democràcia representativa. L’han esgotat amb la seua prepotència i arrogància, amb les seues mentides i falta de compromís amb els programes electorals que presenten. Davant d’això què proposa la CUP? participació, assemblearisme, democràcia directa, compromís, no professionalització de la política. Radicalitat democràtica.

I la tercera crisi és l’econòmica. I aquesta és la més dramàtica de les tres. 80.000 desnonats, 3 milions de pobres, 1.3 milions d’aturats. I això no són xifres, són persones amb noms i cognoms que molts de nosaltres coneixem. I això no és una crisi: és una estafa i és un model econòmic que es diu capitalisme. Que no ens enganyen també amb aquest drama que han provocat els poderosos. Igual que les víctimes, els culpables també tenen nom i cognoms: Bankia, la Caixa, Sabadell, Unnim, constructors i especuladors, polítics còmplices de tots els colors que s’han omplert les butxaques de diners del poble i després se’ls han endut a paradisos fiscals. Sabeu quant suma el frau fiscal al nostre país? 18.720 milions d’euros que defrauden només l’1.8% de les empreses, és a dir, els grans empresaris i banquers. El frau fiscal dels grossos representa el 72% del total d’allò que es defrauda. I què fan els que manen? Res, perquè en són còmplices i part. Fa uns dies el president de la cambra de comerç de Girona deia que “els treballadors havíem de treballar més i cobrar menys”. Aquest senyor és un poca vergonya. I la CUP li diem clar: el que ha de fer ell i els seus amics és deixar d’evadir i començar a pagar impostos com fem els treballadors i treballadores.

I és clar, després ens venen la moto de les retallades inevitables. Les polítiques de retallades no són altra cosa que pura ideologia. No és una qüestió de si Espanya ens roba o si no hi ha diners per culpa del tripartit o perquè no es pot recaptar el que voldríem. Altra vegada ens volen prendre per tontos. Alemanya, que és el model econòmic i social de CiU, Pp i de l’esquerra light, porta fent retallades des de fa 10 anys i ells, precisament, no estan espoliats per cap altre país ni són els pobres d’Europa. Cal donar la volta al discurs i deixar clar que hi ha alternativa. Perquè ens posen sempre a Alemanya com a exemple i no Islàndia? Jo vos ho diré. Perquè a Islàndia s’ha jutjat i empresonat als banquers especuladors, als polítics corruptes. I perquè això és el que farà la CUP a partir del dia 26 des del Parlament!

Bé, no em vull allargar més. Només donar-vos altra vegada les gràcies per haver vingut avui i sobretot recordar-vos que el dia 25 podem fer-li molt de mal a aquest sistema injust, a l’estat espanyol i a tota la seua colla de sicaris que fins ara han treballat al Parlament.

El dia 25 voteu la CUP-Alternativa d’Esquerres!
Per la independència i el socialisme!
Visca la Terra!

2 comentaris:

polar ha dit...

Molt bona feina, Toni!

Una abraçada!

socarrat1980 ha dit...

Enhorabona per la campanya que esteu fent Toni.

S'esteu fent sentir.

Ànims i força!!