dilluns, 29 d’octubre de 2012

Radicalitat democràtica




Un dels conceptes polítics que més està posant la CUP-Alternativa d'Esquerres sobre la taula aquests dies de precampanya és el de "radicalitat democràtica". Sempre m'ha agradat definir-me com a radical perquè entenc que, més enllà de la interpretació maniquea i pejorativa que els panxacontents del sistema han fet del mot, la radicalitat no és altra cosa que anar a l'arrel del problema. Els darrers anys hem pogut veure com la credibilitat de l'autoanomenada "classe política" s'ha anat perdent pels passadissos de la corrupció, la promesa incomplerta o el politiqueig de saló. Aquest fet ens ha obligat a inventar i crear noves formes d'entendre la política. Bé, de fet, no són noves, simplement es tracta de fer el que dius que faràs, ser conseqüent amb la teua praxi i sobretot que aquesta s'adeqüe al màxim a la teoria en què es sustenta. 

Però la radicalitat democràtica ha d'anar més enllà de tenir una mínima coherència en els teus plantejaments i actes. Cal que creem noves formes de participació ciutadana perquè aquesta és la clau de volta del gran problema del sistema parlamentari actual. L'"Absolutisme partitocràtic" té por a la participació real del ciutadà en els afers polítics. Té por a què el ciutadà passe a ser veritablement ciutadà i deixe de ser el súbdit postmodern que és avui dia. El despotisme il·lustrat del 2012 s'assembla en excés al de l'Antic Règim, amb la diferència que abans del 1789 sabies perfectament identificar qui era el culpable dels teus mals i ara, en nom dels "Mercats", mai acabes de saber de quin mal moriràs. Perquè, és democràtic un sistema en el qual els polítics triats per la gent diuen que no poden fer res davant les imposicions dels "Mercats"? Aquesta mena de déus econòmics són més perillosos que els de l'Olimp que contradeien Aristòtil o el del cel totpoderós que qüestionava Voltaire. I és que el francès tenia molta raó quan deia que "Déu és un comediant que actua per a una audiència massa espantada per a riure". Una societat que té por no és una societat lliure. I ara mateix vivim en la por constant i els que ens mal governen la utilitzen al seu servei.

La radicalitat democràtica entesa com a participació ciutadana des de la base, de baix cap a dalt, establint mecanismes de control polític dels representants i creant estructures de decisió per a aquells aspectes que van més enllà d'un programa polític, són fonamentals per a capgirar aquesta societat de vençuts i convertir-la en una de convençuts. I a la participació cal també afegir uns altres elements radicalment democràtics: la limitació temporal dels càrrecs polítics, la moderació salarial i el rebuig a regals i privilegis. Ser regidor, alcalde, diputat o president s'ha de convertir en un servei que els ciutadans fem per la nostra societat i no un modus vivendi com ho és avui dia. 

Som radicals, sí. No ser-ho és donar la benedicció a un sistema corrupte que no està al servei de la majoria, ans al contrari, només serveix els interessos de minories econòmiques i polítiques. Si això és la política ja puc assegurar que no ens hi trobaran jugant a aquest joc. La nostra missió a partir del 26 de novembre en el Parlament català serà una altra: fer entrar aire fresc en forma de radicalitat democràtica que traga les màscares i les vergonyes dels que han convertit aquesta institució en el menjador de casa seu.





1 comentari:

Toni Grima ha dit...

Endavant, companys. Sense cap por!