dimecres, 29 d’octubre del 2008

Cuní, el judici i l'ós del Pirineu

En aquests moments, 16 amics i amigues, companys i companyes de militància política, estan sent jutjades a l'Audiència Nazional espanyola. Aquell tribunal d'excepció hereu de l'antic TOP franquista. Doncs bé, m'he intentat informar sobre la situació que s'està vivint a Madrid a través dels mitjans de comunicació públics del Principat de Catalunya. L'única conclusió que he tret és que Pilar Rahola és una experta en un tema molt concret: l'ós del Pirineu. Si, així de clar i català, així de trist i lamentable. El programa que ocupa tota la graella televisiva dels matins de TV3 no ha dedicat ni 30 segons a la notícia del judici polític de Madrid. Sembla ser que el periodisme independent del senyor Cuní i la seua profeta Rahola no tenen interès per aquest tema. No consideren que un judici polític a 16 catalans i catalanes en l'any 2008 siga cap tipus de notícia per als televidents del Principat.

El senyor Josep Cuní va assistir i participar fa uns dies en l'homenatge que diferents associacions van retre al desaparegut i estimat Lluís Maria Xirinacs. El messies del periodisme català, però, va ser rebut amb xiulets i crits. Uff, sort que encara queda gent en aquest país amb criteri propi. El senyor Cuní, i per extensió la profeta Rahola, pateixen també la malaltia del periodisme oficial contemporani: només es parla d'allò que interessa als nostres amos polítics i, sobretot, econòmics. No siga que molestem al poder.

Crec que episodis periodístics tan lamentables com el que han mostrat avui els mitjans de comunicació d'aquest país ens haurien de fer reflexionar sobre la premsa que patim. Sobretot sobre el caràcter autonomista, manipulador i carregat d'interessos concrets que té a sobre aquest model de periodisme. Evidentment que la notícia de l'ós del Pirineu pot ser important per a una part de la població catalana, sobretot per a la que hi viu en les zones de muntanya afectades. Però, realment, algú creu que les aventures del Yogui pirinenc són més importants que un judici polític contra 16 catalans? Això és el que el senyor Cuní ensenya en les seues magistrals classes de periodisme? Això és el que els seus alumnes aprenen. Com diuen en Novelda: Què el senyor mos agafe confessats!

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Entrevista al Punt 25/10/2008


El representant dels 16 encausats per haver cremat fotos dels reis espanyols que seran jutjats a l'Audiencia Nacional dimecres que ve explica la campanya que es du a terme en contra d'aquest judici i que inclou l'organització d'autocars per acompanyar-los a Madrid.


Biel de Montserrat: «És un procés judicial amb un fort caràcter polític»

Els encausats per haver cremat fotos dels reis espanyols se senten criminalitzats

-Què demanen amb aquestes protestes?
-«Les protestes són la manera d'anticipar el que després reclamarem en el judici, que és defensar el nostre dret a la llibertat d'expressió i demanar l'arxivament del cas. És interessant que amb aquest cas és posés en dubte la legitimitat tant dels tribunals espanyols com de les lleis espanyoles i l'Estat espanyol, pel seu caràcter antidemocràtic.»

-Quina és la seva opinió respecta al procés?
-«Considerem que ha estat un procés judicial amb un fort caràcter polític i que s'ha volgut criminalitzar amb l'opció política més enllà d'un delicte comú, és a dir, que a la pràctica s'estiguin processant persones a l'Estat espanyol per delictes polítics.»

-Què ha passat en els últims dies?
-«La setmana passada vam dur a terme la tancada de la UdG que va marcar l'última fase abans del judici. No fa gaires dies, 70 advocats dels Països Catalans van demanar, en un manifest, que deixés d'existir el delicte d'injúries a la corona, o el mateix Joan Barnils, representant el grup de periodistes, va escriure un comunicat per donar-nos suport.»

-S'ha mobilitzat Girona?
-«Girona es va mobilitzar en un primer moment com es va poder comprovar en les diferents concentracions que es van produir a partir del dia 13, però llavors la situació s'ha anat refredant i ha passat a un segon terme. No demanàvem res més; tenim suport.»

-Quina és la seva visió del que va passar?
-«No es tracta d'un cas aïllat sinó que repetidament s'està criminalitzant per diverses vies que la societat tingui prejudicis i s'estigmatitza els partits polítics més combatius, contraris al sistema. Era una acció simbòlica per mostrar el rebuig a la visita del rei d'Espanya a Girona. Una manera molt visual era cremant-ne la fotografia.»

-Per què creu que no haurien de ser jutjats?
-«En primer lloc, per la llibertat d'expressió, un dret que hauria de ser defensat en un estat que es diu democràtic. I de fons, es posa en dubte la legitimitat de l'Estat espanyol, perquè té seriosos dèficits democràtics a l'hora de reconèixer els drets i llibertats de les persones i dels pobles.»

JUDITH SALA

diumenge, 12 d’octubre del 2008

Un altre 12 d'octubre


Acabem de passar un altre 12 d'octubre. Tot i ser diumenge he volgut continuar la tradició que sostinc des de fa anys en una data tan marcada: treballar. Malgrat tot, la feina realitzada a casa no m'ha mantigut totalment aliè dels esdeveniments que s'han anat produïnt al llarg del "dia de la raza". Els companys i companyes que ahir es van encadenar a Montjuïc van iniciar tota una sèrie de manifestacions i accions de denúncia del que el 12 d'octubre representa realment: la màxima expressió del nacionalisme feixista espanyol. Els goriles que s'han concentrat a Barcelona, Tarragona o València així ho han demostrat.

Així i tot, les imatges del dia les tornen a protagonitzar els Mossos d'Esquadra. El cos repressiu espanyol comandat per l'il·lustre Joan Saura, ha tornat a defensar als feixistes i massacrar a cops de porra als defensors de la llibertat. Així va tot en aquest petit racó de món. Ara bé, el senyor Saura ahir es feia la foto amb la neta del president Companys: gran demòcrata! Sí senyor, la foto que no falte. No sé si els votants i militants de base d'Iniciativa per Catalunya reflexionen sobre el paper que el seu partit està jugant en la política del Principat actualment. Espere que si i que encara quede una mica de racionalitat en les files dels ecosocialistes.

La repressió, però, no ha marcat sols el dia d'avui en terres principatines: a València la polícia nazional espanyola també ha actuat per a defensar als seguidors del president dels clubs d'alterne espanyols: el proxeneta i líder d'España 2000 José Luis Roberto "El Cojo". Potser després els regalarà vals descompte per gaudir dels favors sexuals de les pobres noies que explota en els seus locals.

Finalment, a Girona ens hem manifestat un centenar de persones durant la vesprada. Aquí, afortunadament, cap secta espanyola d'extremadreta havia convocat. Tot i així, però, des de l'esquerra independentista hem cregut convenient manifestar-nos per denunciar una data tan obscura i terrorífica com el 12 d'octubre.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Partisans: terroristes o herois?


Acabe de llegir el darrer llibre publicat per l'editorial basca Txalaparta: "El cartel rojo". Una mena de novela/assaig-històric (ho podríem definir així) que relata diferents aspectes de la lluita dels partisans francesos durant la II Guerra Mundial contra l'ocupant nazi. Bé, més que francesos, la majoria dels personatges provenien d'altres parts d'Europa i havien viatjat a París per motius diferents amb la idea de lluitar contra el feixisme i el govern de Vichy.

La lluita de la resistència francesa antifeixista va ser realment molt dura. Les accions que els partisans realitzaven entrarien de ple, i en ocasions superarien, dins la categoria del que avui dia el sistema d'idees imperant qualifica com a "terrorisme". Malgrat tot, la història ha tractat als partisans, majoritàriament, com a herois, com a lluitadors i lluitadores de la llibertat. Per altra banda, veiem com avui dia els que utilitzen els mateixos mitjans i la mateixa retòrica són qualificats com a "terroristes". Paradoxes de la vida. Ara bé, els nazis també qualificaven com a "terroristes" als partisans, com avui dia fan amb qualsevol persona que lluita de manera violenta per uns objectius polítics.

El qualificatiu de "terrorista" s'ha convertit en una mena d'adjectiu comodí que serveix per justificar qualsevol acció contra el col·lectiu dissident. Quan la violència es emprada per part del poder, llavors el terrorisme passa a convertir-se en "guerra preventiva", "danys col·laterals" o "intervenció necessària". L'ús de les paraules és una màquina d'adoctrinament, de rentat de cervell, perfecta. Pensem-hi i sobretot no ens deixem enganyar. Els nazis ho van intentar amb la població francesa entre el 1939 i el 1945. Els espanyols porten tota la vida intentant-ho amb nosaltres i la resta de pobles peninsulars.