tag:blogger.com,1999:blog-31244564772594068492024-03-12T22:14:36.010-07:00Toni RicoReflexions i pensaments d'un novelder que viu a GironaToni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.comBlogger272125tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-91609817655808483922017-02-10T08:27:00.001-08:002017-02-10T08:27:38.049-08:00Primera presentació<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTFTZx6lPa2TOqHu8bo8i40YjBtwNUoWAwnMiLZ0GrFIhHnE_-Lk8u7YIS4FCT3hF1Og9jX2DIas4yePRO30Qj0XD6RL1vrl_29rx_-GEOU9vWH8Ig92ZXTDrKmm8ns2Vk-7FWzJDGzkMT/s1600/unnamed+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTFTZx6lPa2TOqHu8bo8i40YjBtwNUoWAwnMiLZ0GrFIhHnE_-Lk8u7YIS4FCT3hF1Og9jX2DIas4yePRO30Qj0XD6RL1vrl_29rx_-GEOU9vWH8Ig92ZXTDrKmm8ns2Vk-7FWzJDGzkMT/s640/unnamed+%25281%2529.jpg" width="640" /></a></div>
<br /></div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-65651355292056244402017-02-08T10:19:00.002-08:002017-02-08T10:19:27.582-08:00<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<a href="http://laradio.cat/2017/02/07/fuster-de-gramsci-a-marx/" target="_blank">Programa va de llibres sobre "El pensament i l'acció. De Marx a Gramsci en Joan Fuster" a Ràdio Terra. </a><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghXgLCLI8a9QT1DigWLSa8LnzqXviJFkKPkztA59XC69peLSDOIyNU4EsG_jDAt6Wq0ffMZhBRDraVuzuaZjX3eqyVrHQ0fZl1FkVzGveY8rstE4PQ_YItbDcxzYuS-hX8IEBUP424zrDB/s1600/va-de-llibres-large-720x340.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghXgLCLI8a9QT1DigWLSa8LnzqXviJFkKPkztA59XC69peLSDOIyNU4EsG_jDAt6Wq0ffMZhBRDraVuzuaZjX3eqyVrHQ0fZl1FkVzGveY8rstE4PQ_YItbDcxzYuS-hX8IEBUP424zrDB/s400/va-de-llibres-large-720x340.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: "Source Sans Pro", Arial, sans-serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin-bottom: 1em; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
"Properament veurem a les llibreries un nou llibre de l’editorial El Jonc, “El pensament i l’acció. De Marx a Gramsci en Joan Fuster” avui us en parlarem i en parlarem amb un dels seus autors, Toni Rico.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #666666; font-family: "Source Sans Pro", Arial, sans-serif; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin-bottom: 1em; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
En paraules de l’editor, “El pensament i l’acció. De Marx a Gramsci en Joan Fuster és un treball que té la voluntat d’aproximar al lector no especialitzat, però també a l’acadèmic, tots dos intel·lectuals. Els primers trobaran unes pàgines que els ajudaran a entendre millor el context, l’obra i la influència de tots dos. Els segons, trobaran noves aportacions per al debat al voltant de Fuster i l’esquerra que, si bé potser no tancaran encara determinats temes, sí que ajudaran a entendre’ls millor amb la voluntat que els futurs estudis acadèmics tinguen al seu abast més material d’on destriar la informació”.</div>
</div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-87462282149471573942017-02-06T08:18:00.000-08:002017-02-06T08:19:13.987-08:00El pensament i l'acció. De Marx a Gramsci en Joan Fuster. <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjriAHTgTv5pa33Qwys3taq92Deg92srMuR-LV62aFZSrOwJnn-IQfx1dh2dotwV-sl4qq1CAW_9KJ1Y2VUoxDqKMPSS1gPCtWoZ2EgH18qxVLS73PvyLJtZdplDgOSHh-qVMK0kXy7yVl-/s1600/16300321_1228808723852952_4570145369134177806_o.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjriAHTgTv5pa33Qwys3taq92Deg92srMuR-LV62aFZSrOwJnn-IQfx1dh2dotwV-sl4qq1CAW_9KJ1Y2VUoxDqKMPSS1gPCtWoZ2EgH18qxVLS73PvyLJtZdplDgOSHh-qVMK0kXy7yVl-/s320/16300321_1228808723852952_4570145369134177806_o.jpg" width="210" /></a></div>
<span style="background-color: white; font-family: "tahoma"; font-size: x-small;">El pensament i l'acció. De Marx a Gramsci en Joan Fuster té la intenció d'aproximar el lector a la influència que el pensament marxista, i especialment el gramscià, tingué en les reflexions de l'escriptor de Sueca. No és casual que Edicions El Jonc dediqui un llibre a aquest tema, ja que tant Fuster com Gramsci han estat dos referents fonamentals per a l'esquerra dels Països Catalans. La proposta nacional del primer i la reformulació del marxisme per part del segon marcaren, sense cap mena de dubte, les línies tàctiques i estratègiques de les diferents cultures polítiques dels nostres països. </span><br />
<br style="background-color: white; font-family: Tahoma; font-size: small;" />
<span style="background-color: white; font-family: "tahoma"; font-size: x-small;">Amb un to divulgatiu i alhora acadèmic, el llibre que teniu a les mans servirà al lector novell en la temàtica per tenir una perspectiva general de tots dos autors i a l'especialitzat per continuar, o tancar, amb el debat sobre la recepció real que Gramsci tingué tant en Fuster com en els partits marxistes de casa nostra.</span><br />
<span style="background-color: white; font-family: "tahoma"; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="background-color: white; font-family: "tahoma"; font-size: x-small;"><a href="http://eljonc.com/baix_ctlgMuix_Pensament_accio.html">http://eljonc.com/baix_ctlgMuix_Pensament_accio.html</a></span></div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-63896602742954426372017-01-20T09:28:00.000-08:002017-01-20T09:28:45.785-08:00Joan Fuster i Eric Hobsbawm, una relació no consumada.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibSYlOtD39kkhvbg1UNUu7SlKeH3EBxBS5qPQo5JRvn0s3gSoUn1SM4tb0ENyaIjqYX9vs6zBcge4xj3PVR3U7vHfNCGzydLmtiJ43RgI-57QBYCSxzpQdqXZ6BQKNhLLFxZGLnIditCxl/s1600/73.+Retrat+de+Joan+Fuster%252C+1990_0.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="161" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibSYlOtD39kkhvbg1UNUu7SlKeH3EBxBS5qPQo5JRvn0s3gSoUn1SM4tb0ENyaIjqYX9vs6zBcge4xj3PVR3U7vHfNCGzydLmtiJ43RgI-57QBYCSxzpQdqXZ6BQKNhLLFxZGLnIditCxl/s200/73.+Retrat+de+Joan+Fuster%252C+1990_0.jpg" width="200" /></a></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm; text-indent: 1.25cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPmJDrBF9M4FNJdXqATYms-LIHx-yUHjq2h4IKAQfxiKhCXIEWnLWdPg-YuJkMrZl_xR_bdN2nwGUmF2bnWgZwDnP9V55vgLSG3bPx9i4GBzAVsO9RAgJxXD15K-V4iXfyFv1OLM7zWSjd/s1600/Eric-Hobsbawm.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="119" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPmJDrBF9M4FNJdXqATYms-LIHx-yUHjq2h4IKAQfxiKhCXIEWnLWdPg-YuJkMrZl_xR_bdN2nwGUmF2bnWgZwDnP9V55vgLSG3bPx9i4GBzAVsO9RAgJxXD15K-V4iXfyFv1OLM7zWSjd/s200/Eric-Hobsbawm.jpg" width="200" /></a><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">Quan escrius una tesi doctoral
acumules molt de material que un cop inicies el repàs final de la
mateixa veus que no et serà útil. Inmers en ple procés de
retallades com estic ara mateix, trobe que sobra molt del que he
escrit durant molts anys. I d'aquests retalls surt el present text.
Entre el material que vaig poder trobar en la correspondència de
Fuster no editada, una de les relacions més curioses fou la que (no)
tingueren Fuster i Hobsbawm. El coneixement mutu es degué a la
relació que Fuster tenia aleshores amb l'historiador Javier
Paniagua. Explicava aquest al diari </span><i>Avui</i><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">
el desembre de 1976 que un dia parlant amb l'historiador britànic li
va dir que “les classes de Fuster a la universitat devien ser m</span><span style="font-size: small;">olt
bones” ja que, segons Paniagua, Hobsbawm coneixia “pam a pam”
l'obra de Fuster i “es quedà bocabadat quan li vaig dir que
l'escriptor de Sueca era una de les persones més marginades per la
societat valenciana. Em sembla que, malgrat les meues explicacions,
Hobsbawm no entengué prou bé la demència antifusteriana que hem
patit...” (AVUI, 18/XII/1976: 9). Això mateix li havia explicat
Paniagua a Fuster en una carta de 22 d'agost de 1973 en que deia
textualment que “vaig parlar amb Hobsbawm, que com saps te cita en
el seu llibre “Bandits”. Me va fer molts elogis dels teus
llibres, i me va preguntar per les teues classes a la Universitat...
(sense comentari); després de parlar de moltes coses, li vaig donar
un llibre per a que te'l dediques; ja te'l portaré quan arribe a
València, diu: a Joan Fuster con los agradecimientos de Eric
Hobsbawm, utilizador de sus obras”. Aquest coneixement “pam a
pam” segurament es podria matisar ja que l'única referència a
Fuster en l'obra de Hobsbawm és la citada per Paniagua que faria
referència al llibre de Fuster </span><span style="font-size: small;"><i>El
bandolerisme català II</i></span><span style="font-size: small;">
de 1963. En la traducció del llibre feta per </span><span style="font-size: small;"><i>Crítica</i></span><span style="font-size: small;">,
Hobsbawm arribava a qualificar Fuster com de “excelente
historiador”. I sobre el tema només manca assenyalar que en la
recerca vaig trobar un paper que demostrava que cap a 1979 Paniagua
portà Hobsbawm a casa de Fuster per presentar-los i conversar: “Hem
vingut amb Hobsbawm. Tornarem per el vespre”. La data del paper
quadra amb la visita que l'historiador anglès va fer a València a
finals d'octubre i principis de novembre de 1979 per fer una
conferència a la universitat (MILLÁS, 2015: 641-643). Javier
Paniagua em confirmà que efectivament Hobsbawm i ell visitaren
Fuster, i no el trobaren, per aquelles dates ja que l'historiador
anglès es trobava de visita per València amb motiu de la
conferència “Els nacionalismes” d'inici de l'any acadèmic a la
UNED (Paniagua a Rico, 16/VI/2016). </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.49cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-size: small;">Hobsbawm i Fuster,
a diferència de en casos com el de Pierre Vilar, no acabaren de
consumar la seua relació ni davant d'una tassa de cafè. Llàstima.
De ben segur que haurien tingut una conversa més que interessant de
la que ens dediquem a estudiar la figura del suecà n'hauríem tret
algun profit. </span>
</div>
</div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-31282860218358031182016-10-09T08:00:00.000-07:002016-10-09T08:00:09.489-07:00El franquisme que no marxa o una simple normalitat de classe <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5Lb8DBPlBWwPwuzX7kUgdepp2RwEUHgzjvvd_qlcZlzJN4PeisNxpgVP5u_tE2AQoQMLkf0dsAxpjsrnIFdenX2a294Bic3i2AmoXfIRMehoo9vYwtuVFBKr9clS5uR0aqkVhyphenhyphenIabZ4pk/s1600/franquisme-no-marxa-lluc-salellas-saldonar.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5Lb8DBPlBWwPwuzX7kUgdepp2RwEUHgzjvvd_qlcZlzJN4PeisNxpgVP5u_tE2AQoQMLkf0dsAxpjsrnIFdenX2a294Bic3i2AmoXfIRMehoo9vYwtuVFBKr9clS5uR0aqkVhyphenhyphenIabZ4pk/s320/franquisme-no-marxa-lluc-salellas-saldonar.jpg" width="205" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Respecte
al llibre <i>El franquisme que no marxa </i>de
l'amic Lluc Salellas (Edicions Saldonar, 2015), el primer que
cal deixar clar és la seua lectura obligatòria si volem posar noms
i cognoms als poders fàctics de l'Estat espanyol. En aquest sentit,
el treball d'en Lluc és d'agrair i valorar: pocs abans havien fet
una feina tan completa i arriscada. Assenyalar amb el dit els
culpables de les nostres misèries és periodisme, i del bo. En Lluc
no ha vingut aquí, parafrasejant Orwell, a fer relacions públiques.
De fet, les meues reflexions no pretenen analitzar l'apartat “Les
famílies del franquisme: passat, present i futur?” que conforma el
gruix central del llibre, sinó les pàgines anteriors.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Quan
Joan Fuster va redactar el 1962 el seu clàssic <i>Nosaltres els
valencians</i> advertia en el pròleg, molt hàbilment, que
segurament no era la persona més adequada per a escriure aquell
llibre. Ell no era sociòleg, ni historiador ni economista i, per
tant, el que feia era més un acció d'aproximació al subjecte
d'anàlisi que un intent d'assentar càtedra. En Lluc, conscient que
no és historiador però que el component històric del seu treball
és important i en determina part del resultat, també fa una
advertència semblant al principi del llibre. És per això que no
seré jo tampoc qui actuarà com a inquisidor historiogràfic amb la
intenció de traure mèrit al treball. No és aquesta la intenció.
Sí voldria, però, desenvolupar diverses puntualitzacions
acompanyades d'idees pel debat.</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
La
primera seria la que fa referència a la qualificació com de
“feixista” del règim franquista. El debat, però, no s'ha de
traure de l'àmbit acadèmic perquè sinó acabarem relativitzant una
de les dictadures més sagnants del segle XX. Fa temps que es parla
sobre el tema des de la historiografia i Salellas pren partit en el
seu llibre en favor de la tesi que qualifica els gairebé quaranta
anys de dictadura com de “règim feixista”. Certament es fa
difícil no fer-ho i, malgrat que coincidisc molt amb el plantejament
de Martí Marín -d'on Salellas hi beu fonamentalment- crec que el
matís és necessari. Més encara si tenim en compte que molts dels
personatges que Salellas analitza no provenien precisament de la
Falange ni del franquisme “més dur” sinó de famílies
evidentment conservadores però que en molts casos miraven més pels
seus negocis familiars que pel marc polític en que aquests s'havien
de desenvolupar. En aquest sentit, el franquisme no fou un règim
monolític i no era el mateix sistema polític el vigent el 1942, en
què clarament ens trobem sota una dictadura d'inspiració feixista,
que el 1962 quan accions repressives com la censura estaven més
“relaxades” o l'economia poc tenia a veure amb l'autarquia
promoguda com a tercera via entre el capitalisme i el socialisme.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
El
segon debat que voldria posar sobre la taula és el de la visió
“romàntica” o mitificada sobre l'oposició al franquisme que
l'esquerra transformadora ha desenvolupat com a relat del “fracàs”
de la transició. En aquest sentit, s'ha tendit a una clara
descontextualització tant de la capacitat política de les forces
antifranquistes més rupturistes com de la pròpia acció dels grans
partits opositors, especialment el PSUC o el PCE. Parlem d'aquells
anys imaginant una esquerra forta amb capacitat de trencar amb i el
règim. Una esquerra que, malgrat tenir aquestes capacitats quan va
arribar el moment va trair el poble i va pactar amb el franquisme una
mena de continuïsme. Això, però, no va ser tan simple. Per
començar, els sectors d'esquerra rupturistes, des de l'amalgama de
sigles trotskistes fins al nou independentisme marxista, tenien una
capacitat de mobilització molt limitada. Fonamentalment el seu radi
d'influència i acció es reduïa a la universitat i a determinades
empreses. Per tant, els sectors més conscients i contraris al règim
partien d'una posició de força minoritària i minoritzada. Per la
seua banda, partits com el PCE o el PSUC -autèntiques forces
antifranquistes des dels anys cinquanta- ja en la dècada dels
seixanta posaren sobre la taula allò que anomenaren la política de
“reconciliació nacional” que, vist amb perspectiva i una mica
d'anàlisi, no era altra cosa que una sortida del règim franquista
pactada cap a un model de democràcia occidental. Si això era així:
on està la “traïció dels líders”? Perquè més enllà de no
estar-hi d'acord amb el resultat -com és lògic- cal que fem una
mica de reflexió introspectiva i sobretot contextualitzada del
moment. Just després de la mort del dictador semblava que tot era
possible i tot estava per fer. Després de les eleccions del 15 de
juny de 1977 i els resultats obtinguts per tothom la cosa canvià. I
fort. La transició, com el mateix franquisme, no fou un període
monolític sinó canviant i sobretot improvisat. Crec que hem de
deixar de pensar-la com un procés dissenyat gairebé des del llit
d'un moribund dictador -amb el famós “atado y bien atado”- i
començar a fer-ho sent autocrítics amb les possibilitats reals de
canvi que les forces rupturistes tenien més enllà de desitjos i
afinitats polítiques particulars i presents. En aquest sentit,
malgrat compartir la crítica que Salellas fa a determinats relats
historiogràfics que “adulcoren” la transició, també pense que
tot relat és fruit d'un moment i una visió concreta i que de la
lectura de tots en farem un de més “objectiu” i aproximat al que
realment va passar.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Finalment,
el tercer debat seria al relatiu a la idea d'excepcionalitat que
sobrevola gairebé totes les pàgines del llibre. El cas de les
persones que saben adaptar-se d'una dictadura a una democràcia és
una característica del canvi de règim espanyol o una norma a nivell
mundial? La narració que fa Lluc sobre el procés sembla donar a
entendre que més aviat seria un cas excepcional i posa com a exemple
canvis semblants en d'altres països com Grècia o Portugal. Ara bé,
de la mateixa manera que aquests països mediterranis són -crec que
amb matisos- l'antítesi del model espanyol, també podríem parlar
de mutacions com la de l'Alemanya nazi cap a la República Federal
Alemanya o la URSS cap a la Rússia capitalista on, clarament,
determinats comandaments policíacs o alts càrrecs del règim d'un
dia per un altre s'adaptaren al nou sistema polític i, sobretot,
sapigueren adaptar els seus negocis. La continuïtat de nissagues en
els canvis de règim és un fet sovint més comú que excepcional
perquè és igual si parlem de transició, de perestroika o de
reunificació alemanya, els qui comanden el vaixell mai estan
disposats a abandonar-lo. Al cap i a la fi, mantenir el negoci és
més important que perpetuar un règim. El franquisme no va marxar
perquè la dictadura no va ser una altra cosa que l'estructura
política que les elits i classes dirigents espanyoles, enteses com a
bloc històric, adoptaren entre 1936 i 1975. Quan els temps demanaren
una rehabilitació del marc polític, aquestes mateixes elits foren
les encarregades de gestionar-ho per a, efectivament, no marxar. </div>
</div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-39383035644606432232016-06-27T12:44:00.002-07:002016-06-27T12:45:08.597-07:00Interpel·lem-nos<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 26px; margin-bottom: 26px;">
En un dels darrers textos de Fuster sobre els Països Catalans, el suecà reblia l’article amb una pregunta: som una nació? I al remat sentenciava: parlem-ne. Les paraules de Fuster s’emmarcaven en el “desencant” dels anys de la posttransició i la consolidació del règim autonòmic i democràtic. Dècades després la qüestió segueix en una mena de <em style="box-sizing: border-box;">stand by</em>preocupant. N’hem parlat molt poc, sobre si som una nació. D’acord, les nacions no es fan només parlant-ne, pensant-les, sinó construint elements d’identitat, d’autoreconeixement comunitari, referencialitats compartides. Ara bé, cal parlar-ne, imaginar-les, perquè els Països Catalans, en el cas d’entendre’ls com a nació, són atípics, diferents dels models nacionals que tenim més a l’abast i que podem fer servir, de manera equivocada, normativament.</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 26px; margin-bottom: 26px;">
La Catalunya autonòmica no ha fet res per a apropar-se a valencians i mallorquins durant trenta anys. Els valencians i els mallorquins tampoc. Aquest és, segurament, el primer element que caldria començar a superar. La interpel·lació interterritorial, la creació de llaços i dinàmiques polítiques entre les diferents institucions que gestionen els nostres territoris, hauria de convertir-se en quelcom normal i normalitzat. La Catalunya del “procés” –o el que en queda d’aquest–, el País Valencià de socialistes i nacionalistes i les Illes, d’un mateix color polític d’allò que es comença a conèixer com a “a la valenciana”, no haurien de tenir els mateixos problemes per a interpel·lar-se que en les etapes anteriors. Les reunions de Ximo Puig i Carles Puigdemont indiquen que hi ha una voluntat de canvi de rumb. La indiferència amb què la premsa catalana va rebre la reunió ens manté en un punt de sortida semblant.</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 26px; margin-bottom: 26px;">
Interpel·lem-nos, doncs. Mitjans de comunicació comuns i compartits de manera recíproca, corredor mediterrani, convenis interuniversitaris, projectes econòmics i socials que superen les fronteres de cada país, entre d’altres, haurien de ser línies de treball prioritàries en els propers mesos o anys. Més enllà de la dinàmica política de cada país, cal posar sobre la taula polítiques comunes en tots aquells àmbits que ho permeten fer. Sense apriorismes ni condicionants, des de la naturalitat absoluta i explicant a la població de cada territori que la millor manera d’avançar cap a un futur de justícia, d’igualtat, de benestar, al cap i a la fi, és construir ponts entre els Països Catalans.</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 26px; margin-bottom: 26px;">
La interpel·lació, però, no ha de partir de cap essencialisme ni de cap paternalisme nacional. Es tracta de començar un procés d’intercanvi d’experiències a partir de l’autoreconeixement –Catalunya ja fa anys que s’autoreconeix– i el reconeixement mutu. Subjectes diferents que pretenen construir quelcom de comú. Mentre els partidaris dels Països Catalans partisquen de la idea que la seua nació és homogènia, el projecte no passarà d’un voluntarisme tendent al fracàs continu. Les nacions en el segle XXI no es poden entendre com una suma d’individus que mantenen intactes una identitat tribal inamovible. De què serveix ser 10.000 partidaris dels Països Catalans en un territori d’uns 14 milions? Ni que s’arribara a ser un milió de convençuts tindria cap utilitat més enllà de la satisfacció autoreferencial. Entendre que la realitat existent de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó és un conjunt de realitats heterogènies amb capacitat de ser per elles soles és fonamental per a fer avançar el procés de construcció dels Països Catalans. I no es tracta de reconèixer que els valencians mengen “paella” i els catalans “pa amb tomata” en un exercici de “<em style="box-sizing: border-box;">regionalismo bien entendido</em>” a la catalana. Parle de reconèixer la capacitat de govern, d’autonomia real, d’independència particular de cada territori respecte dels altres més enllà de compartir llengua i elements històrics o culturals. Aquesta és la clau de volta de tot plegat.</div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #222222; font-family: Verdana, Geneva, sans-serif; font-size: 15px; line-height: 26px; margin-bottom: 26px;">
Interpel·lem-nos doncs. Acceptem-nos tal com som. Els catalans com a catalans, els valencians com a valencians –i què dir del camí que ens queda en aquest sentit!–, els andorrans com a andorrans, els mallorquins com a mallorquins i així amb cada illa. Autoreconeixement i interpel·lació, federalisme, unitat en la diversitat. Avancem en aquesta direcció i els Països Catalans seran. Quan? No ho sabem. Però seran perquè, responent a la pregunta de Fuster, sí, els Països Catalans són una nació.</div>
</div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-5804438311368139132016-06-01T02:23:00.002-07:002016-06-01T02:23:36.405-07:00Ressenya "Cultura clandestina. Los intelectuales del PSUC bajo el franquismo" en La Directa<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Ressenya "Cultura clandestina. Los intelectuales del PSUC bajo el franquismo" en La Directa<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid7TzLtKXOxf5mkUldTXf5JjlVQ52d9Jv81TrNI9e0wWQicpTdHMR6zYmcz4zHX3TU2aXj6qukjsCZtmLQDnNs248GpzV12C5IuRB34Kk3W4UPesx-qS302iVXKBZGl7bvTZyG2U89ri_y/s1600/Pala.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="388" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid7TzLtKXOxf5mkUldTXf5JjlVQ52d9Jv81TrNI9e0wWQicpTdHMR6zYmcz4zHX3TU2aXj6qukjsCZtmLQDnNs248GpzV12C5IuRB34Kk3W4UPesx-qS302iVXKBZGl7bvTZyG2U89ri_y/s640/Pala.jpg" width="640" /></a></div>
<br /></div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-60799569890755693152016-04-19T03:14:00.002-07:002016-04-19T03:17:26.563-07:00Els valencians, quan tornaran a sentir-se valencians? Algunes idees a propòsit del llibre de Vicent Baydal.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5DFu5azBAFSxaf-znEBjF6CLfKSxlr46fs6qD6FGNQ3qzdP_QwDtvOCD251VzL3krfX7uEK3TL9wEsrv-ecI5esmbaAdv2ZSATJHuCV3va7-kkImAeMdDM71VgurlDwkYdDmfVB_-H4hd/s1600/els+valencians.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5DFu5azBAFSxaf-znEBjF6CLfKSxlr46fs6qD6FGNQ3qzdP_QwDtvOCD251VzL3krfX7uEK3TL9wEsrv-ecI5esmbaAdv2ZSATJHuCV3va7-kkImAeMdDM71VgurlDwkYdDmfVB_-H4hd/s320/els+valencians.jpg" width="198" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Comence
per advertir que aquestes línies no pretenen ser una ressenya amb la
intenció de valorar de manera acadèmica el contingut historiogràfic
del llibre <i>Els valencians, des de quan són valencians?</i> El
motiu és clar: no sóc medievalista. De fet, no és la valoració
acadèmica de l'època estudiada el que m'interessa sinó les idees
vinculades a la història contemporània i el present. La recerca
d'uns orígens nacionals o identitaris ha estat una constant en totes
les societats europees des de l'arribada de la contemporaneïtat.
Certament, conceptes com nació o poble apareixen abans de la
revolució francesa, el liberalisme i el nacionalisme, però també
ho és que el seu significat era molt diferent. Vicent Baydal n'és
conscient i per això ho adverteix en diferents moments del seu relat
sobre els orígens de la “valencianitat” o dels valencians com a
col·lectiu. De no fer-ho hauria caigut en un romanticisme que evita
malgrat que aquesta llunyania es fa difícil en algun moment. Llegir
un text sobre uns orígens medievals des dels nostres marcs de
referència del present és una tasca complexa. És per això que el
lector de <i>Els valencians, des de quan són valencians?</i> ha de
fer en tot moment un exercici d'allunyament de la seua realitat
política si vol entendre correctament el text. En cas de no fer-ho,
malgrat els advertiments de l'autor, caurà en un presentisme
ahistòric més propi d'interpretacions noucentistes del passat que
del rigor historiogràfic de Baydal.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
A
pesar d'això, la pregunta és necessària i no menor: ens podem
allunyar del present en la nostra valoració del passat? Tasca
lloable i difícil alhora. S'allunya realment Vicent Baydal del seu
pensament present en la recerca de la valencianitat? Quan Joan Fuster
va escriure <i>Nosaltres els valencians</i> ho va fer amb una
intencionalitat doble molt clara. Per una banda demostrar que els
valencians eren un poble diferent de la resta de comunitats de
l'Estat que no tenien la llengua catalana com a pròpia. Per una
altra, Fuster assajava la història valenciana lligant-la en tot
moment amb la de la catalanitat com a col·lectiu ampli que anava més
enllà de les fronteres de Catalunya. Quan Baydal, amb un coneixement
de l'època més profund del que podia tenir Fuster en 1962, posa
l'èmfasi en l'enfrontament del binomi valencians-aragonesos, no fa
una mica el mateix? És evident que la proposta del medievalista és
la de demostrar que malgrat l'origen divers dels valencians
-catalans, aragonesos, castellans, navarresos, etc.- aquests van
iniciar una mena d'oblit de les seues arrels culturals per a passar a
identificar-se com a valencians. Aquesta identificació, però, no
fou una identitat exclusiva. Baydal ho explica encertadament, en el
sentit que els homes i dones de l'Edat Mitjana valenciana
mantingueren una mena de dualitat identitària entre la valencianitat
política naixent i la catalanitat o “aragonositat” cultural
d'origen. Ara bé, del llibre es desprén que a partir de mitjans del
segle XIV la valenciana fou la principal. I de quina manera
s'aconsegueix contraposar la identitat valenciana creada davant la
identitat catalana o aragonesa d'origen? La clau, com demostra el
llibre, es troba en l'aspecte polític de la identitat, en l'àmbit
institucional i no en el lingüístic. Si el fusterianisme va
convertir la llengua en l'element que donava forma a la identitat
dels valencians, Baydal situa aquest la gènesi en la configuració
política i institucional del regne. Tot plegat, però, ens porta a
fer-nos una sèrie de preguntes. Per què els valencians de llengua
catalana van abraçar la valencianitat com a identitat confrontada
als interessos de la noblesa d'origen aragonès? De fet la
catalanitat d'origen apareix poc en el llibre tot i que en algun
moment s'assenyala com un element important en la configuració de la
identitat valenciana. Van fer el mateix els aragonesos i castellans
que no formaven part de la noblesa? En quin grau fou així? Aquests
punts són, des del meu punt de vista, una feblesa del text o, si més
no, un dels buits que poden quedar al lector després de la seua
lectura.</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Un
altre tema sobre què cal posar el focus d'atenció és la manca de
representació que els territoris situats al sud de la la línia
Biar-Busot tenen en el conjunt del llibre. El fet no és només
atribuïble al treball de Baydal sinó que forma part de la tradició
historiogràfica valenciana generada des del centre del país. El
territori comprès per les comarques del Vinalopó, l'Alacantí i el
Baix Segura continua generant certes incomoditats a l'hora de ser
analitzat. Baydal no defuig d'estudi i tracta aquestes comarques,
però en cap cas amb la mateixa profunditat que la resta. Les
aportacions de l'autor estan fetes a partir dels interessants
treballs d'Antoni Mas i Juan Antonio Barrio Barrio sobre la identitat
i la Governació d'Oriola. Crec, però, que caldria aprofundir més
perquè el coneixement de la identitat dels homes i dones del sud en
temps medievals ens pot ajudar a entendre la complexitat identitària
actual i, sobretot, l'heterogeneïtat de les identitats existents al
regne de València en temps medievals. També se sentiren valencians
els pobladors d'Elx mentre aquest municipi formà part de Barcelona?
De quina manera hem d'analitzar territoris com Novelda on el 1609 fou
expulsat el 80% de la seua població perquè era morisca? I Montfort
o Asp? I Crevillent? Per no parlar del paper d'Oriola en tot aquest
conjunt territorial i la identitat dels seus ciutadans. Com dic,
aprofundir en aquest estudi queda pendent.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
De tot
plegat crec que una de les idees més interessants que transmet el
llibre per a l'estudi de les identitats i les nacions és que
aquestes no tenen un moment fundacional concret sinó un recorregut
històric que les va construint, formant i transformant. Malgrat que
del llibre de Baydal es puga deduir que l'autor assenyala el segle
XIV com a moment fundacional, l'extensió cronològica que suposa un
segle tira per terra la romàntica idea de la data de naixemenet de
la nació. En aquest sentit, els valencians no serien valencians
perquè Jaume I va entrar el 9 d'octubre de 1238 a la ciutat de
València. El que importa en la configuració de la valencianitat,
realment, és el desenvolupament posterior de la comunitat humana
assentada en aquest territori. És en aquest moment que es configura
aquesta nova identitat peninsular que abans no existia. D'aquesta
manera la conclusió és clara: les identitats són construccions
culturals, filles d'uns temps històrics concrets i, sobretot, fruit
de processos de llarga durada. De la mateixa manera que la identitat
espanyola no naix per dos paràgrafs de la Constitució de Cadis sinó
que, en tot cas, a partir d'aquest moment es va configurant al llarg
del segle XIX, la valenciana tampoc va nàixer amb Jaume I ni, segles
després, com a relat regionalista de Blasco Ibáñez. Com demostra
Vicent Baydal tot plegat és molt més complex i heterogeni.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
En
definitiva el treball de Vicent Baydal es converteix en la darrera
aportació historiogràfica per a entendre l'origen dels valencians
com a col·lectiu. A diferència d'altres textos, però, es tracta
d'un relat construït a partir de dades objectives, documentades i
treballades on el marge d'interpretació o especulació subjectiva és
estret o gairebé nul. Probablement ens trobem davant d'un text que
tanca, si més no per un llarg període, el debat sobre la qüestió
que planteja. A mi, però, m'obri un altre debat. I com que ja hem
advertit que això no pretenia ser una ressenya estrictament
acadèmica crec que cal preguntar-nos si encara a dia d'avui els
valencians se senten valencians. Entre el Sénia i el Segura tenim un
problema que no es remunta al segle XIV sinó a l'actualitat. Quan es
tornaran a sentir valencians els valencians? Parle d'identitat ja que
altra cosa són les propostes polítiques que cadascú de nosaltres
puguem tenir en el present per al futur. Això és presentisme, o
futurisme polític, però no història. Ara bé: el tema urgeix, i
molt.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
</div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-49993457127029895622015-12-29T09:52:00.001-08:002015-12-29T09:52:18.125-08:00Desencallar l'atzucac <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/4/4/aspecte-pista-datletisme-coberta-sabadell-amb-els-assemblearis-cup-aquest-diumenge-1451216891244.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/4/4/aspecte-pista-datletisme-coberta-sabadell-amb-els-assemblearis-cup-aquest-diumenge-1451216891244.jpg" height="213" width="320" /></a></div>
<div style="background-color: white; color: #141823; font-family: helvetica, arial, sans-serif; line-height: 17.5636px; margin-bottom: 6px;">
<span style="font-size: xx-small;">Foto: Joan Cortadellas, El Periódico de Catalunya</span></div>
<div style="background-color: white; color: #141823; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.5636px; margin-bottom: 6px;">
Com que veig que tothom va dient la seua, jo diré la meua. El cas és anar posant opcions sobre la taula per desencallar la situació actual. Des de diumenge vaig donant voltes al tema i comence a pensar que potser la millor opció, en la situació actual, seria optar per posar sobre la taula la coneguda "Opció C" que proposava investir Mas amb 2 vots com a mal menor però no aprovar el pla de xoc presentat per insuficient. Què permet aquesta opció?</div>
<div style="background-color: white; color: #141823; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.5636px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<b>1) Inici de legislatura.</b> Un dels motius principals (per no dir el primer) pels quals ens va votar la gent fou per ser garantia de què el procés tirava endavant i a més amb solidesa. Per tant, si JxSí no és capaç de presentar un candidat alternatiu nosaltres no podem ser l'excusa per aturar el procés ni per frenar les il·lusions de gairebé 2 milions de persones. Si heu escoltat avui Mas, tal com porten fent molts camamilles partys des de fa dies, tenen més por a la investidura que a les eleccions i això vol dir que ens volen com a excusa per frenar-ho tot. No els ho facilitem doncs.</div>
<div style="background-color: white; color: #141823; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.5636px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<b>2) Mantenir el nostre discurs i praxi netament anticapitalista</b>. El pla de xoc presentat com la resta de mesures són totalment insuficients com per a rebre el suport de la CUP. Es tracta de plantejaments socialdemòcrates molt tous que en cap cas responen ni un 25% a les necessitats reals del país. A més, no aprovar el pla de xoc ni la resta de la proposta ens permet ser oposició, terreny en què ens movem bé i on volem continuar estant perquè nosaltres no som JxSí: són ells que van rebre 1.600.000 vots i el mandat de governar. Ells tenen, doncs, l'obligació de proposar coses i ja es poden calçar en fer-ho bé de cares als pressupostos perquè sinó, llavors, sí que s'acabarà la legislatura.</div>
<div style="background-color: white; color: #141823; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.5636px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<b>3) És una opció que no trenca la CUP.</b> La CUP és més necessària que mai i no es pot trencar ara perquè una altra força política (o altres forces polítiques si incloem l'oportunisme dels podemitas, coscubieles i companyia) no és capaç de plantejar propostes de consens. Si tothom és responsable ha de ser capaç d'entendre que d'igual manera que vam dir que no faríem president Mas també vam dir que no aturaríem el procés cap a la independència. Què és més important: un personatge que gairebé hem convertit nosaltres en icona/fetitxe/mite o el procés de ruptura amb l'Estat? Jo ho tinc claríssim.</div>
<div style="background-color: white; color: #141823; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.5636px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<b>4) No anar a eleccions al març</b>. No ens enganyem: ningú ha explicat, perquè és impossible saber-ho, que suposa per a la CUP i el procés de ruptura anar a unes noves eleccions. Personalment només hi veig avantatges per als partits autonomistes, neoautonomises i espanyolistes. Per ningú més. Podem creure que no investint Mas i anant al març podríem fer una mena de Front Popular amb Colaus, Podemos i companyia però això no és cert. Per començar perquè la meitat de la CUP mai anirà amb una coalició de partits on hi hagen agents polítics que no opten per la independència clarament. Per altra banda, aquesta opció de front d'esquerres al març només genera una falsa mitologia esquerrana gairebé redemptora que ens salvarà de tots els mals que personifica Mas. Ni la Barcelona de Colau és la Rosa de foc del 36 (els cambrers continuen necessitant propines per sobreviure, els prostíbuls estan ben oberts i els convents plens de monges), ni Podemos és una força anticapitalista (actualment està més a prop del PSOE de Suresnes que de l'autèntic socialisme de Pablo Iglesias de finals del XIX), ni mai de la vida es podrà fer res amb un partit com ICV on personatges com Coscubiela només fan que trinxar tot allò que toquen i controlen el partit només per interessos particulars. La CUP sola, per la seua banda, només repetiria resultats si la flauta sona però la meua impressió és que els empitjoraria perdent els diputats de Girona, Tarragona i Lleida i algun per Barcelona.</div>
<div style="background-color: white; color: #141823; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.5636px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<b>5) El govern que sortirà serà millor que l'actual.</b> Tampoc ens engayem: l'allargament de l'inici de legislatura només ha suposat que els mafiosos de CDC han continuat ocupant el 100% de conselleries. I si anem al març encara tindran 3 mesos més -o 4!- per seguir fent i desfent al seu estil. Iniciar-la amb la investidura del candidat que JXSí plan</div>
teja ajudarà a sanejar algunes conselleries que quedaran en mans de gent d'ERC i independents. És a dir, la política serà molt més pròxima a la socialdemocràcia que no al neoliberlisme convergent dels darrers anys. I si això no és així estarem allà, en el terreny de joc -aquell camp de què parlava l'amic David Fernández-, per denunciar-ho i fer-hi oposició. Tenir 10 no és el mateix que tenir-ne 3, bàsicament perquè l'aritmètica parlamentària ens dóna capacitat d'incidència i amb els números anteriors érem simplement el "Pepito Grillo" del Parlament. Que ho vam fer molt bé? I tant. Què és insuficient? També perquè nosaltres com va dir el senyor Otegui "hem nascut per guanyar, no només per resistir".<br />
<div style="background-color: white; color: #141823; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.5636px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<b>6) Assenyalar la responsabilitat d'ERC i els "independents".</b> Si deixem de ser l'excusa serà molt més fàcil fer entendre a la gent que en gran mesura els responsables de tot plegat han estat l'absència/dimissió d'ERC i independents en tota aquesta escenificació. És lamentable veure com ERC ha jugat a veure-les passar. I ho ha fet per pura incompetència política o bé per càlculs electorals: el març els podria beneficiar. I això és molt i molt lamentable.</div>
<div style="background-color: white; color: #141823; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.5636px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
En definitiva i malgrat que no podré assistir ni a la plenària ni a les assemblees dels propers dies crec que una opció podria ser consensuar l'opció 3 com a la millor sortida de l'atzucac en què tots plegats hem entrat.</div>
<div style="background-color: white; color: #141823; display: inline; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.5636px; margin-top: 6px;">
Des de Novelda amb amor.</div>
</div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-62110731238297080272015-12-25T02:34:00.002-08:002015-12-25T02:34:39.456-08:00La cruïlla del 27D<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="background-color: white; color: #141823; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.5636px; margin-bottom: 6px;">
És més que sabut el que pense: Mas és un problema per a fer créixer l'independentisme. Ho pensava i ho continue pensant. De tot el bloc independentista és la pitjor persona per a encapçalar un procés de ruptura amb l'Estat. És poc de fiar i representa les pitjors polítiques econòmiques i socials dels darrers anys. Això ho pensa tothom que milita, col·labora o vota a la CUP. Ara bé, Mas no pot ser l'excusa per fer descarrilar un procés de ruptura en el moment que l'Estat espanyol es troba més feble que mai. De fet, cada dia tinc més clar que CDC, o almenys un sector important del partit, necessita la CUP com a excusa per fer descarrilar el procés de ruptura i erigir-se ells com als nous salvadors del país: neoautonomisme pur i dur.</div>
<div style="background-color: white; color: #141823; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.5636px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Unes eleccions al mes de març només serviran per a afeblir la base independentista en pro de formacions que, legítimament, usen el discurs autodeterminista per a reforçar el projecte espanyol. Però aquest no és el meu projecte. I a més, per què no dir-ho també, són forces que no ofereixen una alternativa de ruptura en termes socials i econòmics sinó propostes de reforma que en alguns aspectes no poden ser considerades ni com a socialdemòcrates.</div>
<div style="background-color: white; color: #141823; display: inline; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.5636px; margin-top: 6px;">
Entre arriscar amb un govern divers, encapçalat per Mas, però amb un tarannà més socialdemòcrata i clarament independentista o un altre igual de socialdemòcrata, encapçalat, o manipulat, per Coscubiela a partir del març, la meua opció, amb patates i milers de pinces al nas, és la primera. Però sobretot, sobretot, sobretot: la meua opció continua sent la CUP, vote el que vote diumenge, perquè està demostrant ser l'única que és capaç d'aglutinar milers de persones un diumenge de Nadal per a parlar de política. I això només ja és una diferència respecte la resta.</div>
</div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-17980023212979487402015-07-29T14:02:00.000-07:002015-07-29T14:02:00.850-07:00A reveure Pere<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="background-color: white; color: #141823; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.3199996948242px; margin-bottom: 6px;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjipz9iXb5Jt1Z5WIMt0coA6H088eKfyMhjEAZeVuaGikaNSzDbn6Q0ildiULFWuRxVZEpV4qudqOCORgP5rq7CpUcTd7YWjqLUXAlGqYsenNvVpQxVYnWwQDvP6d6BipYpK0fGOIlAy-Sx/s1600/Pere+Pujolas+20150728_205212.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjipz9iXb5Jt1Z5WIMt0coA6H088eKfyMhjEAZeVuaGikaNSzDbn6Q0ildiULFWuRxVZEpV4qudqOCORgP5rq7CpUcTd7YWjqLUXAlGqYsenNvVpQxVYnWwQDvP6d6BipYpK0fGOIlAy-Sx/s320/Pere+Pujolas+20150728_205212.jpg" width="320" /></a>Han estat dies molt tristos. Segurament dels pitjors que he passat en la meua vida. Ens ha deixat Pere Pujolàs i Maset, el pedagog, el mestre de mestres. Molts el recordareu per haver estat un dels grans genis de la pedagogia contemporània catalana: cooperativisme i escola inclusiva són conceptes que sempre aniran lligats a la seua persona. Altres pel seu compromís humà, influït pel personalisme de Mounier, convençut dels valors d'un cristianisme de base i obrer que l'Esglési<span class="text_exposed_show" style="display: inline;">a oficial sovint, o sempre, oblida.</span></div>
<div class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #141823; display: inline; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.3199996948242px;">
<div style="margin-bottom: 6px;">
Per a mi, però, ha marxat el pare de l'Anna i en Joan, l'avi d'en Martí, l'home de la Carmina. Tenir la família tan lluny va convertir en Pere en un pare durant aquests anys. Mai l'hi podré estar suficientment agraït. I no només això: també ha estat un amic. Muntar i desmuntar mobles en trasllats, mirar partits del Barça, anar de viatge, parlar de llibres llegits i per llegir, articles, publicacions, planificar projectes de futur.</div>
<div style="margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Ara, però, ens has deixat, just quan ha arribat en Martí que tant l'esperaves i tant el vas gaudir durant gairebé 6 mesos intensos. Ens quedaràs sempre en el record, el del cap, però sobretot el del cor. Allà on haja una mica d'estima, d'amor, tu en formaràs part. I en Martí coneixerà el seu avi com ningú mai et va arribar a conèixer. Des del primer moment, per sempre més.</div>
<div style="margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Com tu deies, a reveure Pere. Allà on estigues dóna'ns força per seguir avant, per fer-nos millors, tal com tu vas arribar a ser.</div>
<div style="margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Salut i república!</div>
</div>
</div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-52579379477941957872015-06-19T08:19:00.001-07:002015-06-19T08:29:47.848-07:00«La persistència de la nació com a construcció», per Antoni Rico<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="p1" style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'Helvetica Neue Light', HelveticaNeue-Light, 'Helvetica Neue', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 11.1999998092651px; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhljKSjkRtqLoGBI3DCMFN6uG5qr0HpdbWKH2nIUy12bvXjmW7nPtphqQylMUy5jBOswyZYAhuML-vbd9eVlXnmE7gXx58EmijQ4NqmJgsBB6SYv9juD7t5xfQHSWR90kFJ0GWqdFM4Kk4w/s1600/llibres+Afers+456.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhljKSjkRtqLoGBI3DCMFN6uG5qr0HpdbWKH2nIUy12bvXjmW7nPtphqQylMUy5jBOswyZYAhuML-vbd9eVlXnmE7gXx58EmijQ4NqmJgsBB6SYv9juD7t5xfQHSWR90kFJ0GWqdFM4Kk4w/s320/llibres+Afers+456.jpg" style="cursor: move;" width="320" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
L'Editorial Afers i
la Universitat de València ens ofereixen un nou títol de la
col·lecció «El món de les nacions»: La persistència de la
nació. Estudis sobre nacionalisme. En aquest cas es tracta d’un
volum a càrrec de l’historiador Ferran Archilés on es recullen un
seguit d’articles i textos de diversos especialistes. Per als que
ens dediquem a la matèria és un llibre fonamental, i els més
profans en el tema hi trobaran un bon recull, divers i complet, de
les darreres tendències en l’estudi de conceptes com nació,
identitat i nacionalisme, tan actuals com complexos. El títol del
llibre sorgeix de la definició que ja en 1954 va fer de la
nacióLouis Snyder: «és un model persistent, però no
necessàriament permanent de comportament». Perquè amb la caiguda
del mur de Berlín ni es va acabar la història ni desaparegueren les
nacions. L’única cosa que ha canviat és la concepció que
d’aquestes tenim des de l’àmbit acadèmic enfront de la
idealització estàtica i historicista que encara podem observar en
els discursos i pràctiques polítiques oficials.</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Sis són els
protagonistes de l’edició, repartits en cinc articles més la
introducció. Geoff Eley, Ronald Grigor Suny, Stefan Berger, Umut
Özkirimli, Taras Kuzio i Tim Edensor han estat els encarregats per
Ferran Archilés de completar la col·lecció de què forma part
aquest llibre amb una sèrie d’aportacions que mantenen,
complementen o refuten les diferents línies d’estudi dels altres
volums. Una idea que pot quedar en el lector després de la lectura
és que tots els textos, d’una manera més o menys explícita,
acaben donant forma a una línia de pensament i estudi molt concreta
sobre el tema: la nació com a construcció social i cultural. El que
en definitiva podem començar a definir com a «constructivisme». De
tots els autors, tanmateix, l’únic que s’identifica així de
clarament és Özkirimli. Però, en el fons, qui és i qui no és
constructivista? Tant el modernisme com l’etnosimbolisme parteixen
de la idea que la nació, els nacionalismes i les identitats són
creacions humanes i, per tant, construccions. Ara bé, aquests
autors, tot i partir del paradigma modernista, i per tant de la
crítica a l’etnosimbolisme, esmenen les teories modernistes en
aquells punts en què no han estat capaces d’explicar tot allò que
volien perquè s’han deixat elements importants que sí que són
tractats ací, com ara la temporalitat, la fantasia de l’estat
cívic o la variabilitat del relat nacional depenent del context
històric en què es va construir. Al cap i a la fi, es tracta
d’analitzar la nació no tant des del discurs polític que
representa el nacionalisme sinó des d’una dimensió social més
àmplia que abraçaria el dia a dia dels que conviuen i reprodueixen,
conscient o inconscientment, la nació.</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
El primer dels
textos és el de Ferran Archilés «Absència i persistència.
L’estudi de la nació i el nacionalisme». Des de la definició de
pàtria que Voltaire donà en el seu Dictionaire philosophiquefins a
l’anàlisi de les principals teories dels modernistes Gellner,
Hobsbawm, Anderson o Hroch, passant per les crítiques de
l’etnosimbolista Smith fins als autors que protagonitzen el volum,
Archilés traça una panoràmica històrica resumida però completa
dels estudis sobre la nació i el nacionalisme. Per a l’historiador
valencià ens trobem, des de 2003, en una mena d’atzucac sobre el
tema a partir del moment en què es produí el «diàleg» entre Umut
Özkirimli i Anthony Smith, és a dir, entre modernistes crítics i
etnosimbolistes. I la pregunta és clara: «és possible cap mena
d’acord?» Potser aquest, per necessari que siga, a hores d’ara
és complex, el que no vol dir que impossible en alguns punts. En
certa manera, Archilés considera que la no entesa prové de la visió
excessivament tancada que Smith i l’etnosimbolisme tenen de les
teories modernistes. En aquest sentit, podríem pensar que Archilés
s’alinea clarament amb aquests darrers i especialment amb allò que
defensa Özkirimli, tot i que l’historiador valencià es mostra
partidari de l’entesa i el diàleg entre les dues tendències.</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
El següent text és
el de Geoff Eley i Ronald Grigor «Del moment de la història social
a l’estudi de la representació cultural». Aquest és de tots el
més antic, ja que fou publicat originàriament al llibre dels
mateixos autors Being national: a reader el 1996. La justificació de
la seua inclusió en el volum la dóna el mateix Ferran Archilés al
final del llibre: «els anys transcorreguts des de la seua publicació
han confirmat que aquest impacte apuntava en una direcció de futur
decisiva que els dos autors van entendre amb acuïtat».
Efectivament, el text té un gran valor tant pel moment en què fou
escrit com pel seu contingut: l’estudi sobre els imperis i les
seues conseqüències postcolonials pel que fa a les identitats
creades que mai abans havien estat ateses de manera tan profunda com
proposaven. L’estudi sobre les nacions aparegudes amb la
descolonització ens mostra com els elements clàssics en la
configuració d’una nació —el territori, la llengua o la
religió— no són sempre tan determinants i objectius en la creació
de moviments nacionals. Aquests elements que les teories
essencialistes —però també a la seua manera les etnosimbolistes—
consideren «objectius», serien per a Eley i Grigor «estàtics»,
fet que els trauria importància en la configuració de la nació i
els faria arribar a la conclusió que «en aquest sentit la
nacionalitat es concep millor com un procés complex, desigual i
impredictible, forjat a partir d’una interacció de fusió cultural
i intervenció política concreta». És a dir, la nació seria una
construcció cultural que va més enllà de la llengua, la història
o la cultura d’una comunitat. Si no fos així, difícilment podríem
entendre que en territoris tan diversos lingüísticament o
culturalment com els africans o asiàtics, els col·lectius humans
actuals s’autoreconeguen com a nacions. Des de l’antropologia,
l’estudi d’Àfrica porta a parlar d’ètnies per a poder
entendre’n la diversitat. Però, és clar, si ens endinsem en un
àmbit d’estudi més polític del continent, la paraula nació pren
força per a definir les diferents comunitats estructurades i
reglades en l’actualitat com a conseqüència, fonamentalment, de
la descolonització i l’aparició d’unes elits intel·lectuals
desplaçades i formades en la metròpoli. Perquè si alguna cosa va
fer la Revolució Francesa fou secularitzar les comunitats
lingüístiques i ètniques a Europa en primera instància i a la
resta del món progressivament. És en aquest moment quan la nació
passa a estructurar-se discursivament: nació és igual a narració.
Els mateixos autors, però, adverteixen de l’absurditat que
representa considerar només els elements «subjectius» com la base
única de la construcció d’una nació o d’una cultura nacional,
prescindint així dels elements que podríem considerar «objectius».
Així, sense prescindir d’aquests darrers elements, el que s’ha
d’evitar és caure en el parany de considerar-los com a ens
«naturalitzats», essencials, d’existència prèvia a la nació,
prefigurats objectivament al llarg de la història. És per això que
de la mateixa manera que és indiscutible l’existència prèvia a
la nació d’una sèrie d’elements, també ho és que
discursivament és impossible separar la nacionalitat moderna del
discurs del nacionalisme entès com un moviment també sorgit en la
modernitat. Intel·lectuals, líders, discurs, processos de
representació, gènere, eurocentrisme o exclusió de l’estranger,
pel que fa al reconeixement dels drets, són fonamentals per a la
construcció de les nacions en un món com el nostre que canvia molt
ràpidament.</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Però, potser la
construcció del discurs nacional ha estat sempre lineal des de la
caiguda de l’Ancien Régime? Les pàgines que Stefan Berger dedica
a analitzar com s’ha escrit la història nacional a Alemanya,
França, Itàlia i el Regne Unit des de 1945 demostra com,
efectivament, la narració nacional ha canviat fins i tot en els
estats-nació més consolidats d’Europa. El text, publicat
originalment en 2005 i titulat «Retorn al paradigma nacional?
L’escriptura de la història nacional a Alemanya, Itàlia, França
i el Regne Unit del 1945 al present», trenca amb el discurs que
mantenia la idea que la II Guerra Mundial només havia afectat el
discurs històric de la nació en estats com l’URSS, els EUA o el
Japó. La influència de la guerra, però, afectà de ple la
mitologia nacionalista francesa, britànica, italiana i, evidentment,
alemanya. I en aquest darrer cas hem de parlar de dues narratives
nacionals: la corresponent a la República Federal i la relativa a la
República Democràtica. Però, fins i tot entre el 1945 i la caiguda
del Mur, la narració històrica de la nació tampoc fou lineal i
única sinó inspirada i condicionada a les diferents tradicions i
cultures polítiques del país. Així, a pesar que tant a Itàlia com
a França l’antifeixisme i la lluita contra l’ocupació nazi
ocupà un paper central, el relat sobre com aquesta s’efectuà i
quins en foren els vertaders protagonistes canviava depenent de l’eix
esquerra-dreta. No era igual, doncs, la valoració que podien fer-ne
els sectors conservadors francesos lligats al general De Gaulle que
la del PCF. Tot plegat, a més, va estar condicionat a l’estatus
que els historiadors tingueren en cadascun dels estats europeus i el
paper que aquests jugaren voluntàriament en la construcció de les
històries nacionals. En definitiva, si alguna cosa demostra el text
de Berger és que en l’afany de construir la història a la carta
que sol tenir el nacionalisme, certament la selecció d’uns fets i
no altres o la valoració que d’uns mateixos esdeveniments pot
arribar a fer una narració nacional depenent de la ideologia de qui
l’escriu, reafirma aquesta idea constant que sobrevola tot el
volum: la nació com a construcció humana.</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Construir o
desconstruir? Dues cares d’una mateixa moneda, d’una forma
d’entendre la nació, la identitat i el nacionalisme a partir d’una
forma d’anàlisi molt concreta: el constructivisme. L’article
d’Umut Özkirimli, escrit en 2002, i que es pregunta «És la nació
com una carxofa?», serveix per a posar els fonaments d’aquesta
manera d’estudiar la nació i, sobretot, per a confrontar-la amb
l’anomenada escola etnosimbolista que representa principalment
Anthony Smith. Un dels primers elements que Özkirimli posa sobre la
taula és que la principal diferència entre el constructivisme i
l’etnosimbolisme és que el primer «fa ús dels mètodes i de les
idees de la deconstrucció per analitzar les creences i pràctiques
socials establertes no només per qüestionar-les, sinó també per
transformar-les». En certa manera, recorda força a aquella clàssica
crítica de Marx als filòsofs que fins aleshores s’havien dedicat
únicament a interpretar el món. L’etnosimbolisme fa això,
criticar les teories modernistes i postmodernistes amb elements més
o menys encertats, però sense proposar unes alternatives clarament
fermes i distants dels dos paradigmes criticats. La no discussió de
determinades categories per part dels etnosimbolistes, com ara el
«poble» o les «memòries col·lectives» fa que no es pregunten
«quin poble» o «quina memòria» i això, sense voler-ho, els
apropa a l’essencialisme i la naturalització de la nació enfront
de la proposta constructivista. Perquè la voluntat i l’emoció són
importants per a la construcció del discurs nacional, però la
imaginació i el pensament també. Al cap i a la fi, creure que
prèviament a l’existència de la nació existeixen una sèrie
d’elements ètnics, simbòlics o lingüístics concrets no invalida
la proposta constructivista, que el que fa és afirmar que aquestes
bases «objectives» són modelades, seleccionades i adaptades als
interessos dels diferents grups que construeixen la narrativa
nacional. En definitiva, per a Özkirimli, «els etnosimbolistes no
són “nacionalistes retrospectius”, com altres crítics han
subratllat, sinó “nacionalistes reticents”: no volen revelar el
que senten, i ací està el problema». I la pregunta final és
clara: és possible, com pretenen els etnosimbolistes, trobar una
teoria totalitzadora que explique el paradigma nacional? La resposta
també: no ho és perquè des d’una perspectiva constructivista
cada nació parteix d’uns elements particulars que la fan única en
la seua construcció. Això no vol dir que no puguem traçar fases
—com va fer Hroch— o una sèrie de criteris que identifiquem com
a comuns. Ara bé, voler explicar a partir d’un mateix paradigma la
nació senegalesa i l’armènia és simplement impossible.</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Arribats aquí el
llibre aborda un dels temes més invocats els darrers anys i que més
mal ús n’ha fet la política: l’existència de nacions cíviques
i nacions ètniques. Habitualment l’autor més citat en referència
a això és l’alemany Jürgen Habermas, però en l’article «El
mite de l’estat cívic. Una anàlisi crítica de la teoria de Hans
Kohn per entendre el nacionalisme», Taras Kuzio s’enfronta a la
tasca de desconstruir i refutar les teories d’aquest filòsof i
historiador. Fonamentalment la teoria de Khon se centra a defensar un
suposat origen cívic per al nacionalisme occidental en contraposició
a l’origen ètnic del de l’Europa de l’est. Com demostra Kuzio,
però, tal afirmació no sols no suporta el pes d’una anàlisi
mínimament científica sinó que, a més a més, només serveix per
a estigmatitzar uns nacionalismes enfront d’altres que són
presentats com a democràtics. Les teories binàries normalment
tendeixen a no solucionar els problemes que estudien perquè la
realitat és molt més multifactorial que com aquestes la presenten.
En el cas de la proposta de Khon es parteix d’un problema d’inici
que invalida la teoria: on comencen i acaben occident i orient? És
Irlanda occident? I el seu nacionalisme és cívic o ètnic? És
realment el nacionalisme francès, anglès o nord-americà tan cívic
com se’ns presenta o tenen en origen i final uns clars components
ètnics i essencialistes? El grau de selecció que desenvolupa Khon
amb els exemples estudiats és una altra de les mancances de la seua
teoria. I tot plegat només acaba servint una finalitat política
molt concreta: positivitzar uns nacionalismes enfront d’uns altres
idealitzant d’aquesta manera unes nacions davant la resta.
L’homogeneïtzació cultural, la creació de mites i la construcció
d’un relat nacional a la carta ha estat una constant dels estats
cívics que defensa Khon, exactament igual que en els altres perquè,
al cap i a la fi, tots els nacionalismes acaben garbellant la
història al seu gust per expurgar allò que no interessa i
apropiar-se d’allò altre que justifica la seua existència.</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
El darrer terreny en
què s’endinsa el llibre és el cronològic, el paper que juga la
temporalitat en la construcció de la nació. Moltes vegades en el
debat polític determinats discursos intenten confrontar-se a
«l’altre» a partir de la recerca d’una mena d’orígens
gairebé immemorials. És un historicisme cronològic al qual estem
més que acostumats per part del nacionalisme espanyol quan
ressuscita als Reis Catòlics, el Cid Campeador o, fins i tot,
Viriato. La temporalitat que tracta Tim Edensor en l’article
«Reconsiderant les temporalitats nacionals», però, no és aquesta
sinó aquella més ordinària, diària, banal, que diria Billig. El
temps, la quotidianitat, els hàbits i les rutines conflueixen en una
mena de «sentit comú» nacional que s’estén per tota la
geografia de l’estat-nació modern i ens normalitza unes
construccions socials que ens passen totalment desapercebudes en el
nostre dia a dia. Un català de Girona, en tant que ciutadà
espanyol, té una rutina igual que la d’un veí de Madrid, Vigo o
Sevilla. Un català de Perpinyà, en tant que ciutadà francès,
manté uns hàbits i uns horaris laborals iguals que els d’un
resident de Marsella, Lió o París. I aquestes maneres de fer són
fonamentals per a la construcció d’un imaginari col·lectiu que es
projecta a la resta d’iguals, als membres de la nació amb els
quals acabem mantenint uns llaços de solidaritat que, contràriament,
no veiem reflectits en gent que viu a molts menys quilòmetres de
distància i amb els quals, fins i tot, històricament hem format una
mateixa comunitat humana que ara es veu dividida per una frontera
administrativa que rep la categoria de nacional. Perquè la nació es
fa també a partir d’aquesta «sincronia nacional» que projecta
una determinada identitat nacional en un espai-temps molt concret.</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
En definitiva, ens
trobem davant del primer volum d’aquesta col·lecció que, tot i
formar part del bloc d’autors modernistes, són crítics amb un
paradigma que ha deixat d’estudiar determinats elements fonamentals
per a entendre la construcció de les nacions i les identitats. El
discurs fonamental del llibre és que seria impossible traçar una
única teoria sobre les nacions que servís per a tot el món, posant
així sobre la taula la idea que la diversitat és el punt central de
la seua proposta epistemològica. Com en l’obra de Dalí, la nació
és persistent com la memòria i igual d’elàstica que un formatge
camembert que s’estira i s’escurça adaptant-se no sols a les
necessitats del nacionalisme que la imagina i construeix, sinó també
als temps històrics. I aquesta és, segurament, la grandesa de la
proposta nacional que continua sent molt més permanent del que molts
es pensaven anys enrere.</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Antoni Rico</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
L'Espill, 49 (2015),
pp. 192-197</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<br />
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<a href="http://editorialafers.blogspot.com.es/2015/06/la-persistencia-de-la-nacio-com.html" target="_blank">Publicat a la web del'Editorial Afers</a></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-58699933581685410782015-05-25T11:27:00.003-07:002015-05-25T13:31:15.004-07:00Apunts sobre el nou panorama polític gironí<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Ahir es van viure unes eleccions municipals realment apassionants perquè hi havia moltes incògnites. Després d'una legislatura carregada de canvis en el panorama municipal degut a la feblesa de CiU i el transfuguisme, el cert és que saber què podria passar era realment difícil de predir. En general el nou Ajuntament ha quedat marcat per dos elements importants: CiU està estancada i aquelles forces que juguen a l'ambigüitat en el tema del procés no tenen marge de supervivència. Però anem per parts.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<b>Els estables</b><br />
<b><br /></b>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwzfwzSnhRAvk6z-SJdN67W9rkMtvvPoohRiXfKkB8Cn2CW-1t611LRvew0SrHewwV1FgDfCugwWHtRuCtntsuUbTaiUfRC9TYDWSt88hyphenhyphen6E1Q-Hprz6OIoumXwzRn_JOP_KyVNUA2dejh/s1600/bonaventura+i+ciu.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwzfwzSnhRAvk6z-SJdN67W9rkMtvvPoohRiXfKkB8Cn2CW-1t611LRvew0SrHewwV1FgDfCugwWHtRuCtntsuUbTaiUfRC9TYDWSt88hyphenhyphen6E1Q-Hprz6OIoumXwzRn_JOP_KyVNUA2dejh/s320/bonaventura+i+ciu.jpg" width="225" /></a></b></div>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
En primer lloc cal dir que el resultat de CiU ahir, a diferència del que diu el senyor Carles Puigdemont, és un autèntic fracàs si tenim en compte les expectatives generades, i tingudes, per la federació nacionalista. Cal recordar que malgrat que la dreta catalanista ha tingut al voltant d'un miler més de vots, aquesta vegada no es presentava des de l'oposició sinó des de l'alcaldia i, a més, ho feia incorporant les sigles d'Avancem i Reagrupament al seu projecte com a premi per la mostra de fidelitat donada mitjançant el transfuguisme. Carles Bonaventura es presentava <a href="http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/834643-ciu-integra-tambe-rcat-a-la-llista-a-girona.html" target="_blank">com a número 13</a> de la llista perquè era la xifra simbòlica que representava la majoria absoluta. Doncs bé, ha quedat fora i molt lluny de poder tornar a ser regidor. Hom pot dir que CiU i Reagrupament eren plenament conscients que la possibilitat de què el trànsfuga tornara a ser regidor era remota. Segurament sí, però el cert és que el discurs de campanya i les expectatives inicials apuntaven en la direcció de la creença que això seria possible. Al cap i a la fi CiU ha demostrat que mai podrà tenir una majoria absoluta a Girona perquè a diferència de Nadal i el PSC, sempre serà incapaç d'aconseguir vots en el centre i en la perifèria: el seu model radial i centralista de ciutat margina els barris, cosa que no permet mantenir un equilibri de vots generalitzat i més o menys semblant a tot arreu.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
En segon lloc tenim la tornada d'ERC a l'Ajuntament. Els republicans van quedar fora en 2011 per un sol vot de diferència. En aquestes eleccions ERC tenia moltes esperances de tornar fort al ple municipal. Fa un any les expectatives eren molt altes i a mesura que han anat passant els mesos el suflé republicà s'ha anat desinflant. Finalment han aconseguit ser segona força però amb un marge de només 88 vots respecte la CUP que és actualment el tercer grup de l'Ajuntament. Quan es diu que ERC ha passat de 0 a 4, si bé és cert en números reals, no ho és tant en termes polítics. ERC hauria d'haver tingut un regidor durant tot el mandat ja que quedar-se a un sol vot per aconseguir-ho és simplement una situació totalment derivada de l'estadística de la llei d'Hondt i la barrera del 5% arrebossada amb una alta dosi de mala sort. Si partim d'aquesta premissa, ERC hauria passat d'1 regidor a 4, augmentant així 3 respecte el mandat 2011-2015. Ara bé, si tenim en compte que ERC va arribar a tenir 4 regidors en l'anterior mandat, el cert és que els republicans simplement s'haurien mantingut en el mateix punt d'abans de caure en picat.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<b>Els fracassats</b></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Supose que ningú té cap mena de dubte que els tres fracassos més sonats són els del PSC, PP i ICV-EUiA. Els motius i conseqüències, però són diferents. En el cas dels socialistes s'ha demostrat que Paneque ha sabut mantenir el vot en els barris més espanyolitzats i on el PSC sempre havia tingut una borsa de vots, en molts casos clientelars. Ara bé, ha fracassat estrepitosament en el centre i els barris més catalanistes. En la línia del que dèiem abans respecte CiU i la perifèria, al PSC actual no se li reconeix l'herència <i>nadalista</i> i l'equilibri entre les diferents <i>Girones</i> existents. I és més: difícilment el partit heretat per Paneque tornarà a ser l'hegemònic i omnipresent PSC de Nadal perquè els sectors catalanistes i progressistes gironins ja li han donat totalment l'esquena. En aquest sentit el PSC està condemnat a seguir perdent vots en les properes eleccions i fins i tot a quedar com una força minoritària en el ple.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
A Conxita, però, li han robat la cartera. Deu ser molt dur que un exregidor teu es presente com a model de renovació política i tinga més representació que tu. Això és el que li ha passat al PP de Concepció Veray en aquestes municipals. Els casos de corrupció política del seu partit a Catalunya i la resta de l'Estat han acabat per donar-li la <i>puntilla</i>. De poc no entra ni ella, el que sí que hauria estat una autèntica catàstrofe per a la dreta espanyolista gironina. Amb un sol regidor, el PP ha deixat de ser decisiu a l'Ajuntament de Girona i no podrà repetir el seu idil·li polític amb la dreta catalanista quatre anys més. En aquest moment el PP a Girona deixa de tenir cap mena de capacitat de decisió: no serveix ni com a crossa de la dreta majoritària de la ciutat. Veurem com gestiona a partir d'ara el paper de regidora i diputada la senyora Veray.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIsCUCVhM4bZQ9Z-Li40vTFz2liqZme-O0Yel2v2i8f7629gxrDuEHyjYqIz7n_c0YpR22X0gAPGv1NM6F94KJlPwTniCqjXnU_x8hT-DU6JwkcAae5ylBzHjWxnbaH2pj6JRyLLO396wt/s1600/icv.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIsCUCVhM4bZQ9Z-Li40vTFz2liqZme-O0Yel2v2i8f7629gxrDuEHyjYqIz7n_c0YpR22X0gAPGv1NM6F94KJlPwTniCqjXnU_x8hT-DU6JwkcAae5ylBzHjWxnbaH2pj6JRyLLO396wt/s320/icv.png" width="320" /></a></div>
La tercera gran perdedora de la nit ha estat ICV-EUiA. Feia temps que ICV es desinflava però ells no ho volien veure. Durant molts anys van creure que recollint elecció rere elecció els vots que deixava anar el PSC seria suficient per a mantenir sempre el tipus. Fins que l'estratègia no ha donat per més. De fet els ecosocialistes ja ho sabien això i d'aquí l'estratègia d'intentar crear plataformes “unitàries” que amb el nom de Guanyem o En Comú els ajudaren a salvar-se de l'enfonsament que els venia a sobre. I és només per l'efecte Ada Colau i alguna que altra plataforma d'aquestes que han aconseguit mantenir uns resultats encara dignes a nivell de Catalunya. En aquest sentit no deixa de ser paradigmàtic que Joan Olòriz en lloc de fer una anàlisi en clau crítica del que han fet i com ho han fet, encara avui mateix al matí es dedique a <a href="http://joanoloriz.blogspot.com/2015/05/24m-girona-menamora-pero-tambe-hem-fa.html?spref=fb" target="_blank">explicar el seu fracàs</a> com a conseqüència de la falta de valentia de la CUP per a fer res amb ells. No hi ha més cec que el que no hi vol veure i crec que en Joan és molt millor analista polític que aquesta seua i apressada crònica matinal. ICV de Girona hauria de pensar què vol ser i a què aspira i en aquest sentit crec que no els ajuda gens la falta d'autocrítica respecte els seus anys en el govern municipal com tampoc pretendre ser una mena de segona versió assenyada de la CUP, tal com han jugat a ser els darrers quatre anys. L'ambigüitat d'Herrera i companyia en el tema del procés han fet la resta.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<b>Els vencedors</b></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtLvhe-1n7xORY1lZycTM05bNYpNVM3GAivV4R2UDJpykpM49KC9boZOA1ZZRVZYkNAApqDz4vfx0TkIUsHF6fA8TwlfH6sb1Wu8wB4w1crlvcc2IZRb88b6iMd4aPh3hyphenhyphenzSyme1lLJ8o_/s1600/gracies.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtLvhe-1n7xORY1lZycTM05bNYpNVM3GAivV4R2UDJpykpM49KC9boZOA1ZZRVZYkNAApqDz4vfx0TkIUsHF6fA8TwlfH6sb1Wu8wB4w1crlvcc2IZRb88b6iMd4aPh3hyphenhyphenzSyme1lLJ8o_/s320/gracies.jpg" width="320" /></a>La primera vencedora de la nit és la CUP. I no perquè ho escriga jo sinó perquè una mínima anàlisi <span style="text-align: left;">rigorosa així ho
demostra. En 2011 va ser la gran sorpresa de la nit electoral perquè
va aconseguir 3 regidors amb uns 2981 vots. El tercer representant,
com he dit, va venir d'un sol vot i en realitat, si deixem la llei
d'Hondt de costat, hauria hagut de ser per a ERC. Per tant, el meu
relat parteix del fet que, més enllà del transfuguisme de Carles
Bonaventura, la CUP sortia de meta en aquestes eleccions amb 2
regidors reals. En aquest sentit la CUP hauria doblat els resultats
obtenint-ne 4 en total amb uns 5425 vots. El resultat ha consolidat
una força independentista i anticapitalista com a tercer partit de
la ciutat, havent aconseguit ser la més votada en el</span><span style="text-align: left;"> </span><a href="https://www.facebook.com/media/set/?set=a.941497765901665.1073741839.160423170675799&type=1" style="text-align: left;" target="_blank">Barri Vell, Sant Daniel o Sant Ponç</a><span style="text-align: left;"> i segona i tercera en gairebé la resta de la ciutat. A més, per primera vegada la CUP té uns bons resultats en barris que alguns interpretaven com a hostils per a l'independentisme i que han estat capaços d'entendre que el projecte de la CUP va més enllà del discurs centrat en la nació. De fet a Girona fa anys que aquest eix de treball n'és un més i en cap cas el prioritari del nostre dia a dia. En definitiva la CUP es revalida i supera a ella mateixa convertint-se en la millor representant d'una altra manera d'entendre Girona.</span><br />
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Els segons vencedors de la nit són Ciutadans que per primera vegada entren al ple municipal. Amb un discurs fonamentat en la demagògia i una buidor total de continguts, un exregidor del PP ha sabut vendre's com a renovació política, la qual cosa no deixa de ser una mena d'acudit de mal gust. D'aquesta manera el vot dretà estrictament espanyolista ha continuat tenint al ple 3 regidors però aquesta vegada dividits en dos partits.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<b>Una governabilitat més difícil que l'anterior</b><br />
<br />
En definitiva una jornada apassionant la que vam viure ahir. Ara caldrà veure com Carles Puigdemont aconsegueix sumar majories ja que ho tindrà molt més difícil que en l'anterior mandat. Amb el PP de Veray no ho podrà continuar fent perquè no els serveix de res: no sumen. Amb Ciutadans es dóna per suposat que poca cosa podran fer perquè els deixebles d'Albert Rivera a Girona es venen a ells mateixos com alternativa al nacionalisme de CiU i difícilment es podria entendre que ara, a les primeres de canvi, comencessin a donar suport a les polítiques d'un alcalde que s'autoproclama com a independentista. Amb el PSC de Paneque també ho té difícil perquè la socialista ha fonamentat la seua campanya electoral en criticar el model CiU i pactar amb aquests ara li suposaria perdre la poca credibilitat que li queda als socialistes. Finalment cal saber que pensa fer ERC. De ben segur que des de CiU ja s'està trucant a Can Junqueras amb la intenció de pactar de manera estable a la ciutat. La cantarella de “no es pot posar en perill el procés” o les eleccions del 27 de setembre comença a convertir-se en una llosa sobre el cap d'una ERC que necessita temps per a resituar-se en un plenari municipal del que va desaparèixer. I temps és, precisament, el que no tenen. CiU sap perfectament que no podrà governar aquest mandant pactant amb uns i altres sense rebaixar el seu programa de màxims. Qui voldrà pactar amb ells serà una altra història.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Voldria acabar aquestes línies amb una satisfacció i un desig. La satisfacció és saber que de tots els trànsfugues de l'anterior mandant només una tornarà a ser regidora. El desig és que durant aquests quatre anys tots els regidors i regidores siguen fidels a la llista i el programa amb que s'han presentat.<br />
<br />
Les imatges tenen com a Font el Punt diari, ICV-EUiA i la CUP de Girona </div>
</div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-3406246512971491212015-05-25T10:08:00.001-07:002015-05-25T10:08:11.302-07:00Per què no vaig a la llista de la CUP de Girona<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
Aquests dies he llegit bastants articles de gent que explica per què ha decidit anar en una llista de la CUP. Gent valenta que ha decidit fer un pas endavant en el seu compromís per construir un país i una societat més lliure. La veritat és que tot plegat fa molt de goig i és garantia de solidesa i consolidació del projecte. Quan portes tants anys treballant per unes idees, unes maneres de fer, a contra corrent, i finalment veus que tanta gent ha decidit sumar i engrandir la utopia, el grau de satisfacció és inexplicable. Amics, companys de feina o coneguts em pregunten: en quin número de la llista vas? Sortiràs regidor aquesta vegada tu? I la meua resposta és: no hi vaig. La primera reacció és de sorpresa, gairebé de cert desconcert. I com és això? Doncs perquè a la CUP tothom és necessari però també prescindible.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
Encara no he conegut cap company o companya que estiga a la CUP per anar a una llista. Tenir càrrecs, poltrona, seient, minuts de televisió o ràdio, no és precisament el que motiva la militància en la CUP. Ans al contrari, moltes vegades els que hem hagut de fer de portaveus, de primers en una llista, de regidors o, ara, també de diputades, ho hem fet per compromís amb el projecte contra els nostres propis interessos personals. Perquè en la CUP és tan important la feina que fa qui dóna la cara com la de qui enganxa cartells, la de qui és entrevistat com la de qui difon l'entrevista per les xarxes socials, la de qui fa un míting com la de qui munta les taules d'un dinar popular. En la CUP tothom suma perquè les nostres mans són el nostre capital.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
Aquesta campanya la passaré enganxant cartells, fent parades, obrint el local de campanya, preparant una arrossada i assistint a tants actes com la meua paternitat ho permeta. M'estalviaré, però, la pressió d'haver de parlar en públic, que no és poc. Aquestes dues setmanes la meua aportació al projecte de la CUP serà una altra diferent respecte d'altres campanyes. El resultat el coneixerem el 24 de maig a la nit i, de ben segur, que augmentarà el grau de satisfacció personal i col·lectiva que la CUP ens ha donat els darrers anys.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
<a href="http://www.llibertat.cat/2015/05/per-que-no-vaig-a-la-llista-de-la-cup-de-girona-30807" target="_blank">Publicat a Llibertat.cat</a></div>
</div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-44919858293184753712015-01-21T04:37:00.002-08:002015-01-21T04:37:47.307-08:004F: un cas Dreyfus a la catalana<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.7272720336914px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
<em>J'accuse</em> escrigué Émile Zola el 1898 en el diari francès <em>L'Aurore</em>. L'autor de<em>Germinal</em>, el gran escriptor del naturalisme francès, posava sobre paper la hipocresia, l'antisemitisme i la injustícia de la conservadora societat de la III República. Una sèrie de mentides i proves falses havien portat el 1894 el capità de l'exèrcit francès Alfred Dreyfus a ser acusat d'espionatge en favor de l'exèrcit alemany. En un primer moment, però, l'acusació fou generalitzada entre la societat francesa. Aquesta mostrà les vergonyes d'un règim que es projectava a partir de la <em>egalité, fraternité, liberté </em>i, alhora, jutjava innocents sense proves. La premsa conservadora aprofità el cas per a agitar l'odi contra l'esquerra i els jueus. I fins i tot Jean Jaures, líder socialista, demanà anar més enllà de la inhabilitació i aplicar-li la pena capital. Dreyfus fou condemnat. A partir d'aquest moment, la família i els amics del capità, però també membres destacats de l'esquerra francesa, començaren a investigar convençuts de la farsa que havia suposat el judici. La primera cosa a fer era denunciar el procediment: un judici a porta tancada, amb unes proves molt febles i uns testimonis sense cap ni peus. El següent pas fou destapar la falsedat de les proves. I amb això resolt, començaren a fer pública la injustícia comesa.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.7272720336914px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.7272720336914px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
<em>J'accuse</em>. I qui fou acusat fou Zola. La gran França no podia permetre el qüestionament d'un sistema que es pretenia democràticament modèlic. El general Billot, al qual Zola assenyalava en el seu text, denuncià el literat per difamació. El botxí convertit en víctima i els jutges donant-li la raó. Paradoxes democràtiques. Vergonya generalitzada i increment de la tensió. Les represàlies contra Zola, però, mogueren una esquerra que començava a veure que tot plegat era un despropòsit i una injustícia. El cas es va reobrir quan una sèrie de proves sorgiren a la premsa. La cal·ligrafia de la carta on s'acusava Dreyfus no es corresponia amb la del presumpte autor de l'epístola. Les diverses versions que donaren els testimonis durant el judici no encaixaven amb una única versió dels fets. En definitiva, tot un despropòsit que escandalitzà la societat francesa que es va haver de veure a ella mateixa davant d'un espill que li mostrava totes les seues misèries.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.7272720336914px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.7272720336914px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
Dissabte es projectà al Canal 33 de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals el documental “Ciutat Morta”. Aquest treball, però, ja feia temps que es podia veure si és que el cas t'interessava. El juny del 2013 unes 800 persones havien ocupat l'antic Palau del Cinema per a la seua estrena a Barcelona. El film va córrer per centres socials, casals i ateneus. Però, què explica aquest documental que tant de revol ha provocat aquests dies? Doncs un afer Dreyfus a la catalana i, dramàticament, amb un final que sempre serà pitjor que el cas francès: la Patricia Heras mai més podrà ser rehabilitada. Fem un exercici d'història comparada. Canviem al llarg del text “Dreyfus” per “4F”, “1894” per “2006”, “<em>L'Aurore</em>” per “La Directa”, “premsa conservadora” per “La Vanguardia” o fins i tot “Pilar Rahola”, “jueu” per “okupa”, “Billot” per “Víctor Ginabel” i “Émile Zola” per “Jesús Rodríguez”. El resultat és esgarrifós perquè la societat catalana, com la francesa, quan s'ha posat davant del mirall ha vist també totes les seues misèries.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.7272720336914px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.7272720336914px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
Aquests dies, amb totes les vergonyes a l'aire, els responsables polítics del moment -d'esquerra, no ho oblidem- corren per demanar la reobertura del cas. L'actual alcalde de Barcelona ens demana confiança en la Guàrdia Urbana i, el més greu, l'Ajuntament de Gavà en mans del PSC i ICV defensa al senyor Víctor Ginabel ja que ara el tenen en plantilla. La democràcia catalana, com la francesa, no suporta ser qüestionada. Aquesta mateixa actitud miserablement gremial de polítics, fiscals, premsa i jutges va fer que Dreyfus hagués d'esperar fins a 1906 per a ser rehabilitat a l'exèrcit. Haurem d'esperar el mateix temps per què els 4F tinguen justícia? Esperem que no.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.7272720336914px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.7272720336914px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
<a href="http://www.llibertat.cat/2015/01/4f-un-cas-dreyfus-a-la-catalana-29421" target="_blank">Publicat a Llibertat.cat</a></div>
</div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-46513772067954450702014-12-19T07:36:00.000-08:002014-12-19T07:37:39.408-08:00L'auge de l'esquerra alternativa segons Roger Tugas. Reflexions postlectura<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="news_ext" itemscope="" itemtype="http://schema.org/NewsArticle" style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;">
<div class="body_news_ext" itemprop="articleBody" style="line-height: 1.4em; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijf20rLA00EW-Gm3mPgNkdNOzvSnwSTUokZk2w025dkQyfiC8Vy7UQXnhon3DaJi1W3A11NjXESnmsYuExvjr9H0Yl6084fl5Ixl7OFajiEmukxAjoOxqy6YVO7aL7QBTZhZluLcLYG73t/s1600/escac-poder-l-auge-l-esquerra-alternativa-roger-tugas-deu-onze.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijf20rLA00EW-Gm3mPgNkdNOzvSnwSTUokZk2w025dkQyfiC8Vy7UQXnhon3DaJi1W3A11NjXESnmsYuExvjr9H0Yl6084fl5Ixl7OFajiEmukxAjoOxqy6YVO7aL7QBTZhZluLcLYG73t/s1600/escac-poder-l-auge-l-esquerra-alternativa-roger-tugas-deu-onze.jpg" height="320" width="217" /></a></div>
Fa uns dies vaig acabar de llegir el darrer treball del periodista Roger Tugas. Un llibre interessant com a crònica de la formació, transformació i modelatge del que anomenem, entre d'altres conceptes, “l'esquerra alternativa”. Si espereu llegir un llibre d'anàlisi polític, sociològic o històric, no ho trobareu. Tugas el que fa és periodisme i, per tant, descriu la realitat que observa intentant allunyar-se el màxim possible de l'objecte d'estudi, cercant eixa difícil, i inusual, objectivitat que el periodisme diu voler representar i que normalment no és altra cosa que un subjectivisme amagat rere una titulació acadèmica. Tugas, però, ho aconsegueix amb èxit en un tema de tan fàcil posicionament i opinió. En certa manera el llibre em recorda al fonamental “La cara secreta de la política valenciana” del periodista Jesús Sanz que a dia d'avui és clau per a qualsevol anàlisi de la transició al País Valencià.<br />
<br />
El relat periodístic de Tugas es centra en analitzar Podemos, Procés Constituent, ICV, IU, EUiA i la CUP. I és clar, la diversitat és tan gran que en ocasions s'aprofundeix poc i d'altres cal ser un bon seguidor de les dinàmiques de partit per a poder entendre el perquè de les coses. En el cas de les organitzacions i partits de nova creació, fins i tot podríem afirmar que la narració de Tugas ja ha quedat obsoleta a dia d'avui en alguns aspectes. És el risc d'escriure un llibre tan de present en clau periodística: els articles tenen una data de caducitat gairebé diària, els llibres pretenen perpetuar-se en el temps i, de vegades, els esdeveniments superen aquest format. El problema, però, no és de qui escriu el text sinó dels seus protagonistes que tant han canviat -i canvien- pel que fa a sigles, mentre en la majoria dels casos els individus que les omplen de contingut militant no ho han fet tant.<br />
<br />
<div lang="ca-ES">
El primer dubte que el llibre et deixa -i que el mateix Tugas fa entreveure en determinats moments- és on comença i acaba aquest “alternativisme” en les diferents organitzacions d'esquerres. Poden ser alternatius aquells partits que han tocat poder durant els anys en què la majoria de l'esquerra “alternativa” el que tocava era carrer i porra de policia? Sembla que en aquest tema el discurs canvia depenent del lloc perquè de la mateixa manera que aquells que a Madrid diuen que no volen ser la UCI de cap partit del règim, quan es tracta de Barcelona -conscient o inconscientment- els refloten. La qual cosa no deixa de ser curiosa si tenim en compte que a Madrid IU no ha tocat gaire poder, mentre que a Catalunya ICV-EUiA han estat els responsables de dues legislatures de tripartit a la Generalitat -amb control dels Mossos inclòs- i de la ciutat de Barcelona que ara es diu voler guanyar per acabar amb el model establert.</div>
<div lang="ca-ES">
<br /></div>
<div lang="ca-ES">
El problema, però, crec sorgeix del pecat original de posar etiquetes als moviments polítics. I no és que ho faça Tugas, és que ho fem tots, començant pels mateixos moviments polítics. Esquerra independentista? Esquerra anticapitalista? Cada vegada m'agraden menys aquestes etiquetes que encotillen, tanquen i estanquen qualsevol possibilitat d'anàlisi multifactorial i divers, portant-nos normalment a un reduccionisme analític que poc ajuda a entendre en la seua plenitud quelcom tan complex com un moviment o una cultura política concreta. Què vol dir ser alternatiu? Què vol dir ser anticapitalista? Què vol dir ser d'esquerres? Fins i tot, què vol dir ser independentista en un món globalitzat? Conste que no sóc gaire partidari de determinades anàlisis postmodernes que amb un afany inicial de trencar els esquemes epistemològics d'una modernitat que entenen superada acaben jugant a una ambigüitat terminològica que tampoc ajuda a definir i entendre categories socials, històriques o polítiques.</div>
<div lang="ca-ES">
<br /></div>
<div lang="ca-ES">
Un altre dels elements interessants del llibre és que l'autor posa sobre la taula les fortaleses i febleses de cadascun dels agents polítics analitzats. En aquest sentit, Tugas no escatima recursos en mostrar que tots, d'una manera o altra, malgrat representar públicament uns discursos ferms i ben estructurats, de vegades quan es grata una mica apareixen contradiccions i indefinicions marcades. En el cas de la CUP, una d'aquestes indefinicions seria la referent a la idea de nació, a com l'organització més important de “l'esquerra independentista” és un reflex de la feblesa teòrica i pràctica del moviment en la defensa dels Països Catalans. I és que una de les característiques de “l'esquerra alternativa” és el fet de tenir una bona retòrica més enllà de les possibilitats pràctiques i reals d'aplicar els seus programes polítics.</div>
<div lang="ca-ES">
<br /></div>
<div lang="ca-ES">
En definitiva, ens trobem davant d'un llibre interessant per al present però que crec ho acabarà sent més d'aquí deu anys en el sentit que no deixa de ser un recull periodístic de l'estat de la qüestió, una bona manera de crear-te una imatge general del panorama polític en l'àmbit de l'esquerra que s'ha forjat treballant amb els moviments socials i sense tocar poder -en el cas que no incloguem ICV-EUiA- els darrers deu o quinze anys. Tot i així, tampoc no em feu gaire cas: potser, sóc jo que m'ho mire amb ulls d'historiador, amb una perspectiva temporal diferent de la resta dels mortals. Qui sap.<br />
<br />
<a href="http://www.llibertat.cat/2014/12/l-auge-de-l-esquerra-alternativa-segons-roger-tugas.-reflexions-postlectura-29069" target="_blank">Publicat a Llibertat.cat</a> </div>
</div>
</div>
</div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-60059336829953901082014-11-12T07:25:00.004-08:002014-11-12T07:25:45.417-08:00Ara, la candidatura necessària<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
La jornada d'ahir 9 de novembre de 2014 ha estat una demostració de força d'una població, la catalana, que ja no es pensa subjecta a l'Estat espanyol. Des d'ahir, els governs de Madrid, ja no són cap referencialitat de poder a la que els catalans hagen d'estar sotmesos, obedients. Tot el contrari, el trencament mental amb Espanya que s'ha anat gestant els darrers anys ahir es va veure materialitzat en uns resultats de participació i, sobretot, amb una aposta pel Sí a la independència que ha desbordat als més optimistes.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
Avui, però, és dia 10 i cal començar a llaurar el nou terreny de joc. Durant aquests dies, els partits i persones d'esquerres i independentistes han unit forces per convèncer als treballadors, aturats, estudiants, retallats, pensionistes, nouvinguts o precaris d'ofici que la independència és la millor opció per a poder construir un país millor per a tothom. L'experiència ha estat realment enriquidora i amb una potencialitat enorme. Però la pregunta en aquests moments és: i ara què hem de fer? Crec que el primer que cal és forçar el govern a la convocatòria d'unes eleccions que servisquen per dibuixar un nou Parlament a la Ciutadella amb capacitat i legitimitat de tirar endavant els passos que el nou escenari polític demana. Aquesta tasca s'ha de fer tant des de dins com des de fora, tant des dels partits amb representació com des d'eixa societat civil que s'ha demostrat forta, valenta i desobedient. Eleccions ja i de caràcter extraordinari.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
Però com s'ha de presentar aquesta esquerra? Em sembla evident que el més unida possible, amb una candidatura forta, de caràcter inequívocament independentista, transformadora i disposada, des de la generositat que el moment exigeix, a tirar endavant la construcció d'un nou país des dels principis radicalment democràtics que representa. Aquesta candidatura hauria d'estar formada per la CUP però també per tots aquells sectors socials i polítics que s'han compromès, sense ambigüitats, amb la construcció del nou estat català entenent-lo com a independent i sobirà nacionalment però també econòmicament. No és temps de federalismes i pactes amb l'Estat sinó de ruptura democràtica. La transformació, però, no passa només per canviar de bandera ni de DNI sinó per la transformació radical de les relacions econòmiques, socials o de gènere. La pregunta és clara: qui està disposat a arriscar, a trencar amb les velles sigles a les que han estat lligats durant tants anys? Qui posarà per davant el país i la classe als interessos partidistes? Les properes setmanes ho veurem, de moment, avui, gaudim també del que vam viure ahir.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
<a href="http://www.llibertat.cat/2014/11/ara-la-candidatura-necessaria-28598" target="_blank">Publicat a Llibertat.cat</a></div>
</div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-58826659625741329332014-10-15T07:50:00.005-07:002014-10-15T07:50:54.191-07:00“No tots els mals vénen d'Almansa” un any després<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">El setembre va celebrar l'aniversari “No tots els mals vénen d'Almansa. Una revisió crítica de la construcció dels Països Catalans”. Escrit per un servidor i publicat per l'Editorial El Jonc, aquest petit assaig pretenia actualitzar la idea dels Països Catalans i, en la mesura del possible, posar-la en la centralitat del debat polític de determinats sectors dels nostres països. La pretensió, però, potser era massa agosarada. Ho reconec. Especialment si tenim en compte que el llibre qüestiona determinats elements gairebé convertits en dogmes de fe inqüestionables i, sobretot, immutables. Els Països Catalans com a tòtem hieràtic no ajuden a la seua construcció, i menys encara comprensió. I això que pretenia transmetre amb aquest assaig de vegades no s'ha entès i no s'ha volgut entendre.</span><br />
<div lang="ca-ES" style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
El llibre, però, ha generat debat en aquells que l'han volgut tenir. Evidentment que qui viu a gust amb el seu món nacionalment perfecte, on tots els problemes provenen de l'exterior o de la traïdoria interna, un llibre com aquest no li aporta res. Bàsicament perquè molts dels que l'han criticat ni tan sols se l'han llegit. Una pràctica, val a dir, molt estesa entre qui només crítica i nega el debat. Més de trenta presentacions del llibre, però, han dibuixat el mapa i la voluntat de pensar, reflexionar i construir una nació de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó no a partir d'apriorismes i consignes abstractes -i també estèrils- sinó de la realitat tangible de cada país. De Perpinyà a Novelda, passant per Palma i Pollença i acabant a Balaguer. Per a mi mateix els debats han estat més interessants que el contingut del llibre. Ha estat un any realment enriquidor, ple de coneixements i intercanvi d'impressions que m'han servit per a afirmar que el contingut i la línia narrativa del text són correctes.</div>
<div lang="ca-ES" style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
En general estic satisfet del resultat del llibre. Crec que l'editorial també. La voluntat era fer ressorgir el debat sobre els Països Catalans, superant prejudicis nacionalistes i intentant posar sobre la taula una sèrie d'elements que serviren per actualitzar la idea. En aquest sentit, la sensació és que el llibre ha complert en part la seua funció. Només cal llegir determinats documents polítics d'algunes organitzacions que tenen els Països Catalans com a marc nacional i veurem com, si més no en les anàlisis de caràcter històric, el relat que ens justifica com a nació ha variat i s'ha actualitzat tal com un servidor pretenia. A nivell polític, però, la dialèctica essencialista i nacionalista continua de vegades tenint un pes superior al que hauria de tenir en ple segle XXI. I és que és més fàcil de digerir un discurs nacionalista clàssic que l'autocrítica fonamentada en elements de caràcter acadèmic i la construcció d'un relat polític per al projecte dels Països Catalans des d'aquesta vessant. Les bases per a l'actualització del discurs estan posades. Ara només és una qüestió de voluntat política.</div>
</div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-46932711735287345262014-10-15T07:50:00.002-07:002014-10-15T07:50:15.491-07:00El “mètode deductivo-paranòico-interpretatiu” de Sal·lus Herrero<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
Fonamentalment es tracta de llegir més enllà del que està escrit per evitar parlar del que realment es proposa. Permeteu començar amb aquest “brometa” irònico-daliniana el meu escrit de resposta a l'article que em va dedicar fa uns dies Sal·lus Herrero. Haig de reconèixer que he quedat perplex (com el país que ens va descriure el bo de Josep Vicent Marquès) després de llegir “¿Els Països Catalans en la mateixa cruïlla que el 1977? (Resposta a Antoni Rico)” publicat a<em>paisvalenciaseglexxi.org</em>. El text d'Herrero és una resposta extensíssima a una de les meues darreres reflexions al portal <em>Llibertat.cat</em>. De fet, l'extensió de l'article de Sal·lus és la primera cosa que em va deixar perplex: no pensava que el meu text donara per a tant! L'amic Herrero respon moltíssimes més coses de les que jo vaig qüestionar o posar sobre la taula.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
No entraré a valorar el llarg contingut del text de Sal·lus perquè crec que moltes de les seues afirmacions són totalment certes. És més, crec sincerament que ho són la gran majoria i per això jo en cap moment les havia qüestionades. Tot i així, em sembla insultant (i no només a mi sinó a la pròpia intel·ligència) dir coses com que un servidor ha posat al mateix nivell els que patiren la violència espanyolista dels que la provocaren. Reconec que és un recurs fàcil perquè amb afirmacions d'aquest calibre t'estalvies afrontar el fons real de l'argument que es proposa, però també em sembla de vergonya aliena. El meu article només pretenia fer un paral·lelisme àgil i sense gaires concrecions conjunturals (eren unes línies d'opinió a <em>Llibertat.cat</em> i no d'història acadèmica per a <em>Afers</em>!) entre la situació que es va viure durant la transició i l'actual pel que fa al projecte dels Països Catalans. I poca cosa més, la veritat.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
Sí que voldria, però, perquè les acusacions són molt greus, matisar/explicar allò que pel que veig no s'ha entès -o no s'ha volgut entendre que és una pràctica també molt estesa. Quan afirme coses com que “tots foren culpables” només ho faig en el terreny estrictament polític i ideològic, d'anàlisi de la realitat i sense entrar a valorar l'estratègia violenta d'una dreta totalment desvergonyida (sí, Sal·lus, això ja ho sabem, ho repetim constantment i poca cosa aporta al debat que jo volia introduir perquè ja ho han escrit molts altres, moltes vegades, i molt millor de com ho fem tu o jo). Ens podem passar la vida acusant a tercers de ser els culpables únics de la nostra incapacitat política i així seguir vivint amb la consciència plenament tranquil·la, creient que el problema no és nostre sinó dels altres que o bé són uns <em>blaveros</em>, o bé uns espanyolistes, o bé uns <em>tercerviistes</em>(aquesta acusació és la que més m'agrada perquè hi pot entrar de tot), o bé uns incults, o bé uns borregos manipulats, o bé... el que siga, és igual, allò important és la nostra <em>detergència moral</em> i el <em>panxacontetisme</em> de la consciència pròpia. Perquè aquest és un dels elements que volia assenyalar amb el meu -pensava!- inofensiu escrit.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
Només entraré a analitzar del text de Sal·lus Herrero, doncs, els dos elements que em semblen realment interessants i que tenen a veure amb el meu article inicial. El primer és el de la cronologia. Si vaig triar 1977-1982 és perquè entre aquests anys fou el moment en què el debat sobre els Països Catalans traspassà les capes estrictament intel·lectuals i fou assumit per l'àmbit polític. Abans del 1977 -posem el 1975 per exemple- el que s'havia anat fent era fixar les bases del debat: textos de Fuster, estudis universitaris sobre la història i l'economia valenciana, intercanvis culturals de petits grups dels diferents territoris, Congrés de Cultura Catalana, etc... És a dir, es posaren els ciments del que havia de ser l'edifici nacional comú de tots aquells que parlem català. Després de les eleccions del 15 de juny de 1977, però, es va passar a la següent fase de la proposta: la políticament real més enllà de la teoria. De fet, aquestes eleccions ja foren una primera prova sobre la solidesa del projecte: cap partit que apostara fermament pels Països Catalans va tenir uns resultats acceptables. Ni en el País Valencià -on el blaverisme encara no exercia la violència contra els nacionalistes de manera gaire intensa-, ni a Catalunya -on mai va haver violència contra els nacionalistes perquè representaven una mena de majoria sociològica i, tot i així, en cap cas apostaven fermament pels Països Catalans-, ni a les Illes -on la realitat es trobava a mig camí entre la valenciana i la catalana però on també guanyà la dreta espanyolista. Des del meu punt de vista, aquest fet era la primera prova que tot i que s'havia desenvolupat una bona feina a nivell teòric, la política i la societat anaven per un altre costat. I això que políticament a mi no m'agrada -ho remarquem per a què quede clar al personal: NO M'AGRADA... ara?- , com a historiador ho haig de dir així per una qüestió d'honestedat professional. Però pense que també ho hem d'assumir a nivell polític perquè si no som capaços d'analitzar la història en termes reals i allunyant-nos del que “nosaltres” voldríem que haguera passat, poca cosa entendrem del perquè del nostre “fracàs” -i pose cometes perquè a diferència dels <em>tercerviïstes</em> reals dels vuitanta, aquest fracàs és pot matisar en molts aspectes.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
Per tant, entre 1977 i 1982 -i em reafirme- és el moment de màxim debat, si es vol públic i polític, al voltant de la idea dels Països Catalans. El debat arriba al carrer -manipulat i distorsionat en molts casos, sí, però arriba per primera vegada d'una manera clara-, al Congrés dels Diputats espanyol -especialment durant el debat de 1978 sobre l'article 138 que prohibia la federació de comunitats autònomes-, al debat estatutari dels diferents territoris -o països perquè en el fons tant l'hi fot!-, etc... El debat, doncs, es fa públic i polític i quan això passà els que defensaven el projecte no foren capaços de fer-lo creïble per a una població que, si ens basem en les enquestes de l'època, altres problemes tenia. I tot plegat va portar a Joan Fuster a afirmar que “els nacionalistes no alcen un gat pel rabo” -i ho digué Fuster, Sal·lus, no Toni Rico.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
Aquesta afirmació de Fuster ens porta al segon element -i realment el central del debat que jo volia introduir amb el meu article- respecte a la tàctica, l'estratègia i, sobretot, l'oportunitat del moment per a tornar a posar els Països Catalans sobre la taula de l'arena política. De fet, l'actitud que Sal·lus Herrero mostra en el seu text tancant-se en banda a l'autocrítica no deixa de ser una confirmació del que volia expressar en el meu text. I ja que estem citant gent, crec que Vicent Ventura -un altre dels nostres prohoms que en algun moment de l'article és nomenat per Sal·lus Herrero com un d'eixos personatges menyspreats per qui vos escriu-, lúcid i clar com ho va ser tota la seua vida, definia el 1993 l'actitud d'Herrero quan diu: “crec que hi ha hagut un fenomen que s'hauria d'haver intentat combatre. Es tracta d'una espècie d'autosatisfacció dins de la minoria. “Els nacionalistes” som pocs, però, això sí, els més lleials”. I la societat real els és igual”. Quanta raó Vicent.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
En la situació oberta actualment a Catalunya, els partidaris dels Països Catalans tenim tres opcions: callar i veure-les passar; plorar i dir que el procés català és regionalista i oblida els Països Catalans -i què volíeu si el catalanisme majoritari mai ha cregut en els Països Catalans entesos com a projecte polític?!-; o bé analitzar on hem fallat fins ara per a què els Països Catalans no siguen encara un projecte reclamat per la majoria social de cap dels nostres territoris i posar-nos mans a l'obra per a incidir i incloure'ls en l'agenda política. La meua aposta és la tercera i en aquesta direcció intente enfocar humilment, i sense gaires pontificacions, els meus textos i anàlisis. I en aquests paràmetres s'ha d'interpretar el que escric, sense veure fantasmes i afirmacions que no apareixen per enlloc. Tot i així, segurament el problema és meu i la meua poca capacitat per a tenir “grams de raó” i dedicar-me a insultar a la memòria del personal. Demane perdó, doncs. </div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
Pd: Benvolgut Sal·lus, un dia podem parlar sobre eixa imatge idíl·lica que tens de la “quasi independència fiscal” del País Basc i Navarra i que poc té a veure amb la realitat que els independentistes bascos expliquen al respecte. Bé, potser, com jo segons tu, els bascos crítics amb el concert econòmic també pateixen un “desconeixement històric i polític” profund. Efectivament, tot un “sarcasme”.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px; text-align: justify;">
<a href="http://www.llibertat.cat/2014/09/el-metode-deductivo-paranoico-interpretatiu-de-sal-lus-herrero-27468" target="_blank">Publicat a Llibertat.cat</a></div>
</div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-6582350865887327802014-07-28T06:50:00.000-07:002014-07-28T06:55:30.081-07:00Els Països Catalans en la mateixa cruïlla que el 1977<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Entre el 1977 i 1982, es
va viure, segurament, el moment de màxim debat sobre la idea dels
Països Catalans. Revistes com <i>Nous Horitzons</i>, <i>Taula de
Canvi</i> o <i>Serra d'Or</i>, foren espais de debat on
intel·lectuals independents o representants de les diferents
cultures polítiques, posaren sobre la taula les seues propostes
respecte d'un projecte que semblava possible. Els esdeveniments no
van ajudar a consolidar-lo. Els protagonistes d'aleshores tampoc. I
no per una qüestió de “traïcions” o “covardies”. Com a
historiador aquesta explicació fonamentada en el binomi de bons i
dolents no em satisfà. És massa simple i els processos històrics
són més complexos i multifactorials. De fet, els culpables de la no
consolidació d'un projecte com el dels Països Catalans ho van ser
tots, començant pels mateixos defensors de la idea que no foren
capaços -també per multitud de factors- de consolidar-la i
convertir-la en central i atractiva per a la població a la que anava
dirigida.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Què quedà d'un projecte
que havia il·lusionat tanta gent i que es dissolgué en el fum
polític de l'Espanya de les autonomies? La veritat és que a nivell
pràctic poca cosa. La negativa a la federació d'autonomies deixava
ben clar que els diferents territoris històrics de llengua catalana
sota administració espanyola no es podrien coordinar en cap matèria,
ni tan sols la cultural o lingüística. En cada país, el projecte
es va reformular a partir dels interessos de la nova elit dirigent
apareguda a nivell autonòmic. A Catalunya, la idea es quedà
circumscrita a l'àmbit cultural i el mapa d'El Temps de TV3. A
Mallorca, el nacionalisme majoritari sempre el va tenir, i el té,
present, però d'una manera més retòrica que pràctica, sense
gaires propostes d'acció concretes. I al País Valencià, segurament
el territori on més èmfasi i força va tenir la idea entre el
nacionalisme autòcton sorgit a la vera de Fuster, els Països
Catalans es convertiren definitivament en “l'amenaça fantasma”
usada quan convenia per la dreta més espanyolitzada de la història
valenciana. I enmig d'aquest panorama, com diria Fuster, una sèrie
d'<i>almogàvers</i> -”precipitats” uns i “possibilistes”
altres- decidiren mantenir encesa la flama dels Països Catalans,
però sense tenir un rumb clar de cap a on havia d'anar el projecte.
Els “precipitats”, proclamant una nació que ja veien com a real
i gairebé acabada en una societat que se'ls mirava amb ulls
d'al·lucinació total davant les seues rotundes afirmacions sobre
una nació que ningú veia enlloc. Els “possibilistes”, pensant
en un primer moment que treballant en estructures partitocràtiques
d'àmbit espanyol es podria defensar el projecte o, posteriorment,
creant partits autòctons que amagaven la proposta, creient que així
guanyarien quotes de poder polític i, per art de màgia, algun dia
la proposta dels Països Catalans reeixiria.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Són molts els
intel·lectuals i polítics que afirmen, des de fa mesos, que vivim
un canvi de règim. Com totes les transformacions sistèmiques o
estructurals, aquesta també representa, o almenys caldria, una
oportunitat. Els Països Catalans haurien de ser un projecte central
de l'agenda política dels diferents territoris. Evidentment que la
seua defensa s'hauria de cenyir a la conjuntura política de cada
país. De fet, aquesta fou una de les primeres errades comeses entre
1977 i 1982: no es va tenir en compte la realitat de cada territori.
Pensar en un programa únic i igual per la societat catalana,
valenciana, mallorquina o andorrana, és la primera mostra del no
enteniment de què són els Països Catalans. Mateix projecte sí,
però diferents fulls de ruta. El segon element que seria necessari
de posar sobre la taula és la superació de la por a considerar els
diversos països de llengua catalana com a subjectes polítics
diferents i sobirans. Recuperar la base federativa del projecte és
fonamental per a convertir-lo en real i, sobretot, allunyat
d'essencialismes nacionalistes que poc ajuden a construir projectes
polítics mínimament seriosos en el segle XXI. El tercer punt hauria
de ser la construcció d'institucions i projectes comuns entre tots
els territoris, partint de la realitat particular que ha d'avançar
cap al tot. I, finalment, el darrer element és el que té un major
paral·lelisme amb la <i>praxi</i> política dels anys de la
transició. Ni podem ser “almogàvers precipitats” ni tampoc
caure en el parany de creure que des d'estructures de partit d'àmbit
espanyol construirem els Països Catalans. La proposta llançada des
de Madrid per a organitzar internament <i>Podemos</i> ens mostra com
de difícil, per no dir impossible, és fer entendre més enllà
d'Almansa, què som i què volem ser. I personalment em sap greu
veure que el debat que es pot produir en <i>Podemos</i> ens pot
portar a retrocedir encara més en el reconeixement plurinacional de
l'Estat. El poc que havíem aconseguit ara no es pot perdre sota el
maquillatge d'una suposada nova forma de fer política que tendeix
-quina casualitat!- cap a la centralització de les decisions.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
En definitiva, aprenem de
la història, deixem de perdre el temps afirmant romànticament
nacions que a hores d'ara no són, posem-nos mans a l'obra per
construir els Països Catalans i creem les eines necessàries,
pròpies i autòctones, per a poder-los fer realitat. Aquests són
els reptes si no volem tornar, altra vegada, al desencant de 1982. <br />
<br />
<a href="http://www.llibertat.cat/2014/07/els-paisos-catalans-en-la-mateixa-cruilla-que-el-1977-27170" target="_blank">Publicat a Llibertat.cat</a></div>
</div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-12744277202219516492014-07-01T10:24:00.000-07:002014-07-01T10:25:14.383-07:00Nous escenaris polítics: dubtes, preguntes i oportunitats<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">
Avís: si algú pretén interpretar aquest article com un atac contra <em>Podemos</em> o Guanyem, ja el pot deixar de llegir perquè no és la intenció de qui l'escriu. És més, si s'entén així serà un fracàs del seu autor, més enllà de la mala fe d'alguns agosarats lectors. Demane perdó per l'extensió però són moltes coses a dir.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">
Ningú es pot sorprendre del fet que la política tal com l'havíem entès fins ara estiga canviant. El nou paradigma, però, fa anys que s'està gestant, si més no les condicions objectives i subjectives que l'han generat. Si alguna cosa ens demostra la història és que qualsevol procés polític de canvi real no parteix mai de l'espontaneïtat sinó que prèviament ha hagut tota una sèrie de moviments, de condicions, que l'han anat construint. La irrupció de la CUP al Parlament català en les darreres eleccions autonòmiques, el gran paper de <em>Podemos</em> en les eleccions europees o la proposta llançada a Barcelona sota el nom de Guanyem, no són altra cosa que la mostra més clara d'aquest canvi polític en la societat. Ara bé, tot plegat em genera dubtes, preguntes i oportunitats.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">
<strong>Una gran massa social emprenyada no és sinònim de canvi real</strong> La meua concepció de la política passa inexorablement per entendre aquesta no com una professió sinó com l'art de gestionar allò que és comú, des de la igualtat i la reciprocitat. No m'ha agradat mai la política de notables, aquella feta per una elit il·lustrada que interpreta en cada moment què vol i necessita el poble, però que ho fa des del seu pedestal sense tenir en compte a aquest poble. Des de l'esquerra s'ha fet això moltes vegades. Amb la pretesa responsabilitat històrica d'una avantguarda revolucionària s'han tirant avant projectes, partits o accions que el poble pretesament subjecte d'alliberament no era capaç d'entendre. El més difícil en política no és vèncer o guanyar, sinó convèncer. Aconseguir els vots d'una gran massa de la població que confia en tu per pura desesperació no és garantia de canvi. D'exemples en tenim un munt en la història i, segurament, el més important és el de la Revolució d'Octubre de 1917 i la posterior aparició de l'stalinisme. Com és possible que el país que va fer la primera revolució proletària de la història pocs anys després assumira com a bona una dictadura com la de Stalin? Per la senzilla raó que la revolució es va fer gràcies a la desesperació d'una població que, en realitat, no estava preparada per a construir res profundament nou. I és per això que els russos s'adaptaren des de 1924, d'una manera tan ràpida i fàcil, a l'stalinisme: no eren una societat de convençuts sinó de vençuts que amb Stalin, almenys, tenien pa, educació i un benestar que mai havien somiat amb els Tsars i això ja els estava bé. Per guanyar de veritat no n'hi ha prou amb una societat emprenyada amb l'<em>establishment,</em>sinó que aquesta també ha de ser conscient que cal un canvi radical i no sols de cares.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">
<strong>Liderar sense lideratges</strong>. Evidentment, la situació dels Països Catalans l'any 2014 poc té a veure amb la de Rússia el 1917. Ara bé, la necessitat de líders o lideresses, sembla que no ha canviat gens. Compte, crec que els referents personals són necessaris i fonamentals, però també cal que reflexionem sobre el paper que els hi atorguem. Aquest tema és complex i diferent depenent de si parlem de <em>Podemos</em> o de Guanyem. És evident que en les dues propostes la figura mediàtica juga un paper important. També ho és que mentre en el primer cas Pablo Iglesias era omnipresent (recordem les butlletes electorals!), en el segon l'Ada Colau no s'ha cansat d'explicar que ella és una més en el projecte. El discurs i la praxi probablement tinga una explicació en la feina important que tots dos han desenvolupat els darrers anys: en Pablo de caràcter intel·lectual i acadèmica des de l'individualisme o el petit comitè; l'Ada, des de la PAH i amb una lluita més col·lectiva. Però el problema, de fet, ja no són tant en Pablo Iglesias o l'Ada Colau (als quals tinc un respecte polític i intel·lectual enorme) sinó els que poden venir al darrere. En temps de reestructuració política els trepes sobrevolen allò que és nou i amb potencialitats. L'aparició de personatges pintorescos (a la CUP ja ens ha passat en molts municipis) que pretenen sumar-se al que en aquell moment sembla el cavall guanyador, pot tirar per terra qualsevol possibilitat de construir quelcom nou i diferent a les estructures partitocràtiques que hem tingut fins ara. Com s'impossibilita que aquests espècimens no tiren per terra la bona feina feta des de la base o se n'aprofiten d'aquesta tasca? <em>Podemos</em> i Guanyem ho haurien de definir i de moment encara no ho han fet.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">
<strong>El <em>gatpardisme</em> dels partits del sistema</strong>. És evident que un partit com IC-V ha vist amb moltes alegries i il·lusions propostes com les de Guanyem. Personalment no veig tot plegat com una jugada de ningú per salvar IC-V, ni molt menys, però sí crec que IC-V, de manera molt hàbil, ha vist en la proposta una via de salvació de l'estacament i el descrèdit a què havia arribat el partit entre els sectors socials més compromesos i rupturistes. I més enllà de la bona gent que hi ha a IC-V, militants treballadors i gent honrada des d'un punt de vista polític, aquest partit no deixa de ser una peça més d'allò que s'anomena “la vella política”. Sí, IC-V ha governat molts i molts anys l'Ajuntament de Barcelona, de Girona o d'altres i durant dues legislatures la Generalitat de Catalunya. IC-V és un partit que té un deute amb La Caixa, en dades de 2011, de més de 14 milions d'euros. Amb iniciativa al davant de la Conselleria d'Interior ens van enviar a l'Audiència Nacional espanyola per cremar fotos del rei o empresonaren la Núria Pórtulas. Seriosament: algú pensa que amb aquest currículum un nou subjecte polític que incloga IC-V (compte, de manera orgànica, no els seus militants de base) pot representar alguna mena de nova política? I és més: a comarques gironines Joan Boada fou un dels personatges que encapçalà aquesta política repressora i just fa una setmana era Boada qui apareixia en una foto de diari en una reunió d'IC-V per preparar les municipals de 2015. El portaveu d'IC-V a Girona es pregunta qui té por d'Ada Colau en un <a href="http://joanoloriz.blogspot.com.es/2014/06/qui-te-por-ada-colau.html?spref=fb" style="color: #960000; text-decoration: none;">article</a>. La por no és cap a l'Ada Colau, el pànic és cap al paper d'IC-V. La confiança perduda en aquest partit passa inexorablement per canviar les cares que l'encapçalen en primer terme i fer autocrítica del seu passat recent, cosa que com recordava fa uns dies Manuel Delgado encara no han fet.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">
<strong>El fals debat esquerra independentista vs esquerra anticapitalista</strong>. La tendència històrica de la política de la modernitat ha estar la de crear identitats polítiques. Unes identitats que ens encarcaren, ens limiten a l'hora d'analitzar noves propostes. Crec que l'esquerra independentista no ha sabut analitzar correctament ni el paper de <em>Podemos</em> ni tampoc la proposta de Guanyem. Tant un cas com l'altre s'han rebut com un atac al “nostre” espai polític. Ara bé, el problema principal parteix de la pròpia concepció identitària que s'ha creat els darrers anys. Separar una esquerra que és independentista (per tant nacionalment catalana) d'una altra que és proclama anticapitalista (per tant nacionalment... què?) és un fals debat que només serveix per a dividir la societat catalana en els termes que volia Lerroux en els anys vint i trenta o Solé Tura en els seixanta. No conec el cas de cap nació del món on l'esquerra no siga independentista. Perquè el contrari és voler la “dependència” d'un altre o simplement ser un essencialista espanyolista al qual ja li està bé el marc estatal actual, fet poc emancipador la veritat. Entenc que el conflicte de Catalunya amb Espanya és molt més complex que el de qualsevol binomi colònia vs metròpoli. Sí, d'acord, però fins i tot en el cas que el projecte nacional per a Catalunya passe pel federalisme amb els altres territoris de l'Estat, la primera fase per a poder arribar a aquest escenari passa sempre pel de la independència o, si més no, el d'exercir el dret a l'autodeterminació. I és en aquest sentit que no entenc els dubtes, o pors, de <em>Podemos</em> i Guanyem a mostrar-se clarament com a independentistes. L'esquerra anticapitalista, transformadora, rupturista o com li vulguem dir, també té nació o n'hauria de tenir. I aquí cal que ens mullem totes, no sols els independentistes, també els unionistes, més enllà de la retòrica de proclamar el dret a decidir dels catalans. És que només faltaria que una esquerra que es diu de transformació no reconeguera aquest dret, no?</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">
<strong>El 9N i la ruptura democràtica</strong>. Per tant, més enllà de si el projecte per a la nació catalana passa per una Catalunya independent, per la federació d'aquesta amb altres països del seu àmbit geogràfic més proper, per la construcció dels Països Catalans, o qualsevol altra proposta, cal que tothom tinga els ulls posats en el 9N. La consulta/referèndum que s'ha fixat en el calendari per a la tardor pot ser un element fonamental per a la transformació i l'inici d'un procés constituent en els termes que tant proclamem des de l'esquerra. No veure-ho és un acte de ceguesa política extrema de qui ja se sent còmode amb el marc institucional establert. I jo també tinc dubtes sobre el paper de la burgesia catalana en tot plegat, però aquests no em preocupen. El que m'angoixa és veure que els meus, l'esquerra, tota i completa, no siga capaç d'entendre les potencialitats de canvi que el 9N pot suposar.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">
<strong>I malgrat tot: només veig oportunitats</strong>. Perquè el futur és esperançador. I tant. La política de “moviment” que tant agrada esmentar a l'amic Raimundo Viejo està transgredint les estructures de l'Estat a un ritme frenètic. És moment de canvi, d'emancipació, de construir ponts, de diàleg, de compartir experiències des de la sinceritat i la confiança mútua. Cal, però, saber a què juguem, que pretenem, què volem. Jo també vull guanyar. I tant. És més: estic convençut de què podem. Però més enllà de les proclames, de plataformes, de manifestos i personatges mediàtics -que també ens calen!- necessitem tenir clar què volem fer amb la victòria i fins on volem arribar. Di-li programa, di-li full de ruta. I això no passa només per traçar uns punts de mínims entre els quals s'eliminen aquells elements que ens semblen incòmodes i tots tan contents. El tema és més complex i sobretot dialèctic. Parlem, dialoguem, lluitem, compartim, proposem. Amb el 9N per davant, tenim un any fins a les municipals. Per tant tenim temps per a seguir construint ponts de confiança mútua des de la diversitat i sense apriorismes estèrils. El resultat? Ja veurem, però segur que és positiu.<br />
<br />
<a href="http://www.llibertat.cat/2014/06/nous-escenaris-politics-dubtes-preguntes-i-oportunitats-26807" target="_blank">Publicat a Llibertat.cat</a></div>
</div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-49245011053966090722014-06-04T09:01:00.002-07:002014-06-04T09:01:45.820-07:00"Totes les cançons parlen de tu" de Xavi Sarrià es presenta en Novelda<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdOBF0X41WESc3oJ58fvbAIqV0N249DpM2_HPJpJM2vJJm00iQwDSuQhYN__Ix3qv0hG-UUdx9fcNcQSJUhJaxdxW57GV6qYzD6iM-mFVUiWfWsH_WAjWg6eVLllxuSUCavIS0onCGUtXn/s1600/10338384_10203035643165752_6660331877762170537_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdOBF0X41WESc3oJ58fvbAIqV0N249DpM2_HPJpJM2vJJm00iQwDSuQhYN__Ix3qv0hG-UUdx9fcNcQSJUhJaxdxW57GV6qYzD6iM-mFVUiWfWsH_WAjWg6eVLllxuSUCavIS0onCGUtXn/s1600/10338384_10203035643165752_6660331877762170537_o.jpg" height="640" width="449" /></a></div>
<br /></div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-58870692220465866752014-06-01T13:53:00.000-07:002014-06-01T14:16:51.263-07:00Podemos: tesi, antítesi i síntesi d'un nou nacionalisme espanyol?<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0htNpwUeXUeABI4mvOwfh0lnQ0WrVWp8odq85hWPb3dJYqzLxp31gUjPiC48P9iKoG-EFFDcAbdgoCQlwBjtgMV43XIvn6HGtYbIYSl_dhgZHywjMbYpTlOhR5Kv8Y3qH5LPUJQuwJ_q3/s1600/podemos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0htNpwUeXUeABI4mvOwfh0lnQ0WrVWp8odq85hWPb3dJYqzLxp31gUjPiC48P9iKoG-EFFDcAbdgoCQlwBjtgMV43XIvn6HGtYbIYSl_dhgZHywjMbYpTlOhR5Kv8Y3qH5LPUJQuwJ_q3/s1600/podemos.jpg" height="87" width="320" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<i>Podemos</i> ha estat
la gran sorpresa de les passades eleccions europees. Bé, sorpresa
per a l'stablishment que es pensava a si mateix com a intocable i
representant d'un sistema impenetrable per ningú que no foren ells,
els garants del bipartidisme. Per als que xafem carrer la sorpresa es
deriva en tot cas del nombre de diputats i no tant del fet d'haver
tingut uns molt bons resultats. És evident que alguna cosa es mou
des de fa anys i tots els <i>inputs</i> polítics que ens envolten
així ho demostren. <i>Podemos</i>, doncs, és una bufada d'aire
fresc necessària en el panorama polític espanyol, especialment
aquell que parteix d'una idea de nació espanyola de matriu
castellanocèntrica.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Aquestes línies, però,
no pretenen analitzar ni el bon resultat electoral de <i>Podemos</i>,
ni el programa social del partit, ni la ideologia política (si és
que la té en els paràmetres de la modernitat!), ni tan sols si el
partit de Pablo Iglesias és realment un competidor per a la CUP.
Això ja ho estan fent altres i molt millor que jo. El que vull és
analitzar el paper de <i>Podemos</i> en el nacionalisme espanyol i la
seua capacitat per reformular l'espanyolisme, si és que això és
possible.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<b>El regeneracionisme
com a tesi</b></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Tal com explica Ismael
Saz, el nacionalisme espanyol sempre ha tendit a no identificar-se
com a “nacionalisme”. Això ho deixen per a uns altres, els de la
“perifèria”. Els Unamunos i Ortegas sempre van preferir
distanciar-se d'una paraula que els incomodava perquè la
identificaven ja no com a un concepte revolucionari i liberal -tal
com ho havia estat durant la primera part del XIX- sinó amb la
tradició i la reacció. I aquestes idees van mutar durant els anys
republicans en aquella mena d'identitat simbiòtica que identificava
mitjançant la República allò universal amb allò particular,
creant així un nacionalisme que no es reconeixia com a nacionalista.
D'aquesta manera el nacionalisme espanyol passava a convertir-se en
el primer nacionalisme no nacionalista de la història. És a dir, en
un moviment que tot i defensar una bandera, una llengua, unes
fronteres, unes tradicions, un projecte nacional, deia fer-ho des
d'uns paràmetres diferents dels del nacionalisme. Quins eren
aquests? Doncs fonamentalment estem parlant de l'ús del concepte
“pàtria” com a substitutiu.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<b>El franquisme com
antítesi</b></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDelV8fU5WGi28s8mKSJEpeS7YH6kx9FsjMVXtpfvX8aQS-RDJ-v8xEJ2qA7xREKdfz3JIobpTEoDgcApqBdUxozZ9hGaDBDPVLfoXHVFoauXWdkNw9taKJr4vFSkH_XJrr0dUMRxzU7hg/s1600/mu%C3%B1oz.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDelV8fU5WGi28s8mKSJEpeS7YH6kx9FsjMVXtpfvX8aQS-RDJ-v8xEJ2qA7xREKdfz3JIobpTEoDgcApqBdUxozZ9hGaDBDPVLfoXHVFoauXWdkNw9taKJr4vFSkH_XJrr0dUMRxzU7hg/s1600/mu%C3%B1oz.jpg" /></a>L'apropiació
que el franquisme va fer de la idea d'Espanya provocà que totes
aquelles maneres d'entendre Espanya que no encaixaven amb els
esquemes del nacionalcatolicisme foren enteses com una antítesi de
la nació espanyola. I realment l'oposició al règim s'ho va creure.
De fet, difícilment trobem partits d'esquerres i opositors al
franquisme que feren bandera de l'espanyolitat, ni des del concepte "nacionalista" ni tampoc des del de "pàtria". És més, autors com Núñez
Seixas han identificat, crec que de forma sobredimensionada, en els partits
espanyols d'esquerres una mena d'assumpció del programa polític
dels nacionalismes “perifèrics” durant els anys 70. En aquest
sentit, si bé és cert que l'al·lèrgia de l'esquerra respecte el
nacionalisme franquista va portar a assumir elements de reivindicació
nacional en territoris com Catalunya, el País Basc, Galícia o el
País Valencià diferents del paradigma nacional espanyol, també ho
és que no ho hem d'exagerar. El politòleg valencià Jordi Muñoz ho
demostra en el seu llibre <i>La construcción política de la
identidad española: ¿del nacionalcatolicismo al patriotismo
constitucional? </i>on, també, d'una
manera molt interessant acaba arribant a la conclusió que el
nacionalisme de l'esquerra espanyola en el fons no està tan allunyat
del de la dreta. Perquè els programes polítics d'aquesta esquerra,
en realitat, estava més a prop de la retòrica per l'efecte de la força
que té el catalanisme o el basquisme més que no pas per la creença
real d'una altra manera radicalment diferent d'entendre Espanya. <i>Podemos</i> faria bé en analitzar el paper que va jugar aquesta esquerra espanyola de la transició que, al cap i a la fi, no va ser capaç d'encapçalar un projecte identitari espanyol de matriu progressista.</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<b><i>Podemos</i>
pot representar la síntesi?</b></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Abans
de donar resposta a si <i>Podemos</i>
pot representar la síntesi entre la tesi i l'antítesi del
nacionalisme espanyol, cal advertir el lector que aquesta síntesi ja
s'ha intentat donar. Ha estat el que inspirant-se en el pensament de
l'alemany Habermas, s'ha vingut a conèixer com a “patriotisme
constitucional”. La fórmula ha intentat en certa manera
recuperar el regeneracionisme del segle passat barrejant-lo amb una
defensa cega de la Constitució de 1978. En realitat no ha pogut
escapar del paradigma nacionalista espanyol més clàssic, de forta
matriu castellanocèntrica i poc comprensiu amb qualsevol idea
nacional que no siga la que es projecta des de la “ancha meseta”.
Per tant, la síntesi ha fracassat totalment i un bon exemple d'això
és l'anomenat “procés català”. Perquè en Catalunya estan
canviant moltes coses i d'una manera connectada i alhora diferent amb
els canvis que es donen a nivell espanyol. Seria estúpid creure que
Catalunya viu totalment al marge del que passa a la resta de l'Estat.
També ho és creure que tot el que passa aquí no parteix d'una
realitat pròpia que no es pot analitzar en els mateixos termes del
que passa a Madrid, Sevilla o, mirant a casa nostra, el País
Valencià per exemple.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Andreu
Mayayo va qualificar fa uns anys la transició catalana com a “la
ruptura catalana”. Perquè, efectivament, les eleccions de 1977 a
Catalunya, com l'antifranquisme i el mateix procés de transició
català, fou molt diferent de la resta de l'Estat. Catalunya té una
dinàmica pròpia des de fa molts anys i això els darrers anys s'ha
aguditzat. La pregunta és: <i>Podemos</i>
està en condicions d'analitzar en els paràmetres correctes la
particularitat catalana? Voldria pensar que sí, però la veritat és
que tinc dubtes. Amb una recerca ràpida pel <a href="http://www.podemos.info/sites/default/files/Programa%20Podemos%20def%202.pdf">programa electoral de Podemos</a> observem que
la paraula “nació” no apareix ni una sola vegada. “País”
ho fa sis vegades però sempre d'una manera poc concreta, sense
deixar clar què entén <i>Podemos</i>
pel seu país. Algú dirà que això és així perquè <i>Podemos</i>
no és una força nacionalista i per tant no li cal anar reafirmant
un projecte nacional concret. D'acord, però no ho compre. Pablo
Iglesias i d'altres membres destacats del partit estan desenvolupant
una mena de discurs patriòtic en clau espanyola molt potent. És el
que podríem anomenar el “<b>regeneracionisme
social</b>”, és a dir, un
nacionalisme que no entén la nació com ho fa el nacionalisme
clàssic sinó com a una estructura que ha d'estar al servei dels
ciutadans lliures que la conformen. Al cap i a la fi és el mateix
discurs que fa la CUP en l'actualitat per al cas català. Però, és
clar, la CUP deixa clar quin és el seu projecte nacional, el seu
subjecte polític, perquè aquest es troba en construcció -<i>nation building</i>- i <i>Podemos</i>
no ho fa. Si més no, evita fer-ho clarament. La paraula “Espanya”,
per exemple, que serviria per a identificar el marc nacional en el
que es mou <i>Podemos</i>,
només apareix dues vegades i en només un dels casos s'utilitza com
a subjecte polític amb capacitat de decisió (en aquest cas per a
sortir de l'OTAN). <span style="text-align: left;">Per tant, el que fan és una reafirmació nacionalista a partir de la nació que ja existeix, l'espanyola, que en cap moment es qüestiona sinó que es reafirma, per activa o per passiva, actualitzant la dialèctica patriòtica. </span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3124456477259406849" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQtjR8NwRVsRWs2972jVX71YUVZ6Ytj55fVzPG4fx-ISUDWIUyqytM7AnEcT_IRw9hvf1yPYOJ16jr69KTqVJaMuPTkQkknvR9CHR6u9FZPmiiTBZi0PD_PuV0sBWgWx2AM35pG-wwYeKn/s1600/Podemos-Pablo-Iglesias-Ministerio-Interior_EDIIMA20140313_0290_13.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQtjR8NwRVsRWs2972jVX71YUVZ6Ytj55fVzPG4fx-ISUDWIUyqytM7AnEcT_IRw9hvf1yPYOJ16jr69KTqVJaMuPTkQkknvR9CHR6u9FZPmiiTBZi0PD_PuV0sBWgWx2AM35pG-wwYeKn/s1600/Podemos-Pablo-Iglesias-Ministerio-Interior_EDIIMA20140313_0290_13.jpg" height="180" width="320" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
En
diverses ocasions Pablo Iglesias s'ha mostrat partidari de l'anomenat
<a href="http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/05/pablo_iglesias_catalunya_sera_el_que_decideixin_els_catalans_100807.php">“dret a decidir” dels catalans. </a>En aquest sentit, el plantejament
de <i>Podemos</i>, deixant a
banda l'afer Jiménez Villarejo, és impecable. El dubte, però, és
el següent: més enllà del dret dels catalans a autodeterminar-se,
què ofereix <i>Podemos</i> a
Catalunya? I als Països Catalans? Crec que aquí és on es troba la
qüestió central respecte del marc identitari en què es mou <i>Podemos</i>
i que té molt poc definit, no sé si per falta d'interès o per la
incomoditat que el tema suposa fora de les anomenades
“nacionalitats històriques”. Perquè <i>Podemos</i>
té una nació que és Espanya i un projecte identitari que parteix
del marc nacional espanyol. No s'hi val fer com Renan a finals del
XIX que per a justificar França front a Alemanya ens parlava d'una
nació voluntària de plebiscit diari oblidant que el marc nacional
del qual partia era una rèmora de l'Antic Règim i la concepció
centralista de l'Absolutisme. I és clar, l'altra pregunta és: que estan els catalans disposats a rebre del que podria ser una nova proposta nacional espanyola? En aquest sentit crec que tot plegat està més definit: un tracte d'igual a igual, entre dos subjectes nacionals diferents i diferenciats. I amb això no veig marxa enrere, si més no a nivell de majories socials. </div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Com
entén <i>Podemos</i>
Espanya? Què ofereix <i>Podemos</i>
a territoris com Catalunya, el País Valencià, les Illes, Euskal
Herria o Galícia? Pot <i>Podemos</i>
construir-se al marge dels processos d'identitat nacional existents
en aquests territoris? Fins quan? Esperem que el procés de
construcció de <i>Podemos</i>
vaja aclarint aquests dubtes els pròxims mesos que de ben segur ens
deparen un debat apassionant.
</div>
</div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-65564054605361159192014-05-18T01:46:00.002-07:002014-05-18T01:47:26.222-07:00Ocho apellidos... hispánicos<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3BHK3gWoxviXO5oYYXJWdS1f_aHrt_7h_nIIPg9oyItoh4XElOKizmiSqNaf1gK0GjY5sRagAWIStuBZgKRL5eE15y2eoxKjA66isq-mLByF4mENTnDKCJ4WcizJu7WYOqV7Z2CNGg8vu/s1600/Ocho_apellidos_vascos-836127633-large.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3BHK3gWoxviXO5oYYXJWdS1f_aHrt_7h_nIIPg9oyItoh4XElOKizmiSqNaf1gK0GjY5sRagAWIStuBZgKRL5eE15y2eoxKjA66isq-mLByF4mENTnDKCJ4WcizJu7WYOqV7Z2CNGg8vu/s1600/Ocho_apellidos_vascos-836127633-large.jpg" height="320" width="224" /></a></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">
Partisc de la base que res és neutral en aquest món, començant per aquest article i qui l'escriu. Mai ho he pretès i no començaré a ser-ho ara. Tampoc és neutral la darrera pel·lícula espanyola que ha obtingut èxit al cinema: <em>Ocho apellidos vascos</em>. I si els directors i productors ens ho volen fer creure, en realitat el que fan és prendre'ns per idiotes. La pel·lícula parteix d'un plantejament nacional, i per tant nacionalista, molt clar: “españoles todos”. A partir d'aquí el que cal és justificar l'espanyolitat comuna, entendre-la com un conjunt d'identitats regionals que viuen d'esquenes però que en el fons, si tots plegats férem l'esforç de conèixer-nos millor, seríem capaços d'arribar a identificar-nos. Fins i tot els terribles independentistes. I això és així més enllà que la pel·lícula puga fer riure en algun moment. Val a dir que menys del que m'esperava, però això ja és una qüestió personal i de maneres d'entendre l'humor.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">
Els independentistes parteixen normalment d'un plantejament políticament erroni: el projecte nacional espanyol és el mateix per a dreta i esquerra. Això no és així i és un tòpic que es desmunta ràpid: Unamuno i Azaña no eren Sánchez Mazas i Franco. I evidentment els seus hereus ideològics i la concepció nacional que traspuen tampoc. Algú dirà que fins i tot Josep Pla reconeixia que no hi havia res més semblant a un espanyol de dretes que un d'esquerres. Sí i no, perquè si gratem una mica és quan comencem a trobar els matisos. <em>Ocho apellidos vascos</em> és una barreja entre el “sano regionalismo bién entendido<em>”</em>i la tragicomèdia federal que vol protagonitzar el PSOE com a darrer intent de salvar el projecte nacional espanyol tal com l'hem entès des de la pèrdua de Cuba, Filipinas i Puerto Rico. A ningú se li escapa que Espanya està en crisi i no sols econòmica. El projecte nacional espanyol no acaba de trobar un rumb clar com a proposta nacional de futur atractiva per al conjunt i especialment en aquells territoris com Catalunya o el País Basc. Més enllà d'eurocopes i mundials, ser espanyol continua sent una llosa nacional poc estimulant. I d'això en són conscients els partidaris d'una nació espanyola més escorada cap a la diversitat territorial i uns plantejaments políticament “progressistes”.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">
<em>Ocho apellidos vascos </em>es posiciona en una mena de centralitat nacional que pretén allunyar-se tant del “España una y no cincuenta y una” com també dels que la volen “trencar”. Hàbilment i sense que l'espectador se n'adone, el relat de la pel·lícula posa en un mateix estadi de reivindicació territorial o identitària la <em>Feria de Abril</em> sevillana -que de ben segur és molt maca i divertida!- amb una manifestació de l'esquerra abertzale. I mentre riem de la banalització que suposa posar en nivells iguals una copa de <em>finito </em>d'uns còctels molotov, no som conscients del vertader missatge: la folclorització i regionalització de les identitats andalusa i basca. Abans de dir-me exagerat i posar-vos les mans al cap, reflexioneu sobre el tractament que es fa al film del tema. Sembla com si les reivindicacions nacionals basques siguen un capritx entre irracional i folclòric produït per la manca d'autoconeixement que “tenim els espanyols”. Doncs això: “españoles todos” que deia Suso del Toro. De segur que a molts andalusos que se senten espanyols els han entrat unes ganes enormes d'anar a visitar “las vascongadas”. A la inversa ho dubte molt, tot i que és la protagonista abertzale la que acaba marxant a Sevilla per amor. I crec que la intencionalitat política de la pel·lícula acaba fent més mal a la imatge que es té d'Andalusia fora d'aquest territori que la d'Euskal Herria o la mateixa esquerra abertzale que ho tenen tot bastant definit en el tema de la identitat.</div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">
Més enllà d'Enseinstein o la maquinària de Hollywood, el cinema espanyol tampoc és neutral ni inofensiu. Com tota activitat humana, per activa o per passiva, de manera conscient i inconscient, al darrere d'<em>Ocho apellidos vascos </em>i la possible sèrie de pel·lícules que ja han avisat que la seguiran en la mateixa direcció argumental sobre catalans, per exemple, s'amaga l'últim intent per salvar l'Espanya regional, que revestida de la diversitat autonòmica sorgida del postfranquisme, tot i que ho intenta i manté alguns elements que la diferencien, no acaba de presentar un model totalment alternatiu al centralisme històric. Què això és legítim? I tant, però no és neutral i crec que s'ha de dir.<br />
<br />
<a href="http://www.llibertat.cat/2014/05/ocho-apellidos...-hispanicos-26110">Publicat a Llibertat.cat</a></div>
</div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3124456477259406849.post-41919120265529258752014-04-17T12:31:00.000-07:002014-04-17T12:31:09.456-07:00Al sud de la frontera... Biar-Busot<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/04/Mapa_de_conquesta_del_Regne_de_valencia.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/04/Mapa_de_conquesta_del_Regne_de_valencia.png" height="320" width="172" /></a></div>
<span style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">Oliver Stone ens va regalar fa un parell d'anys un gran documental sobre el que passa a Amèrica del Sud. El film portava per títol </span><em style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">“Al sur de la frontera”</em><span style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">. No vos parlaré de la frontera que inspira aquesta pel·lícula sinó d'una altra, o altres, que han condicionat la nacionalitat dels valencians. Fa uns mesos vaig escriure sobre la importància que té la </span><em style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">“província”</em><span style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;"> en la identitat valenciana del sud. Aquesta administració espanyola ha marcat, i marca, la manera d'entendre la pertinença individual i col·lectiva en el País Valencià. Allò de</span><em style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;"> “tres províncias y una región”</em><span style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">, continua tenint un pes important, i crec que la </span><em style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">“província</em><span style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">” guanya a la “región”. La partició de l'antic regne de València en tres porcions administratives amb una institució concretada en les diputacions, ha estat letal per a trencar la unitat de pertinença a la valencianitat col·lectiva en què ens hem reconegut des de temps medievals. Si la dissolució d'una consciència de catalanitat comuna s'inicià a partir del XV, la de la valencianitat és efecte directe de la divisió administrativa de la contemporaneïtat. I malauradament, a dia d'avui, per sota de la línia traçada entre Biar i Busot continua existint la tendència a identificar-se com a “alacantí”. </span><em style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">“Borratxo i fi”</em><span style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">, diu la dita popular. </span><br style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;" /><br style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;" /><span style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">La província ens ha fet molt de mal. Ens l'hem creguda i li hem acabat donant fins i tot un component d'identitat. És cert, però, que la línia provincial competeix encara a dia d'avui amb la històrica línia Biar-Busot. És difícil trobar algú d'Alcoi, Dénia o Cocentaina que s'identifique com a “alacantí”. O pitjor encara: “alicantino”. “Borracho y fino”, arriben a traduir. A Novelda, Monòver, Castalla o, fins i tot, la Vila, ja no costa tant. Ans al contrari: “l'alacantinitat” s'ha propagat com una mena de plaga bíblica que sobrevola els pobles del sud. És també cert que s'ha anat recuperant una certa valencianitat comuna que intenta superar la identificació provincial individual i col·lectiva. Elx se'n salva, però no perquè tinguen una consciència valenciana majoritària, sinó perquè la ciutat de les palmeres voldria ser ella la província. Trist, però. Tot i així, el Misteri, el palmerar i el fort sentiment il·licità de part de la seua població es contraposen amb aquest “provincianisme de segona onada”. </span><br style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;" /><br style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;" /><span style="background-color: white; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 12.727272033691406px; line-height: 18.200000762939453px; text-align: justify;">I com ho combatem això? Crec que ens cal començar a pensar en una divisió administrativa per al País Valencià que supere el marc de la comarca i servisca per a trencar l'hegemonia de la província. D'experiències supracomarcals interessants en comencen a haver. En el cas de les terres del Vinalopó fa anys que funcionen entitats com el Centre d'Estudis del Vinalopó que realitza una feina acadèmica que transgredeix el relat provincial circumscrivint-se exclusivament a l'àmbit vinaloponenc. Potser caldria convocar una mena de trobada a nivell de país per parlar sobre una proposta ferma de divisió territorial. Crec que en el cas del sud el tema és urgent. La província no és inofensiva ni neutral i la línia Biar-Busot encara pesa molt, com una llosa, sobre els que som/vivim per sota. Ens cal trencar-la amb la mateixa urgència que la provincial. La sensació constant de ser uns valencians de segona tampoc ajuda a superar el refugi identitari que ha suposat per molts l'alacantinitat. Algú s'atreveix a transgredir amb una proposta? En les nostres mans està.</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.llibertat.cat/2014/04/al-sud-de-la-frontera...-biar-busot-25823">Publicat a Llibertat.cat </a></div>
</div>
Toni.Ricohttp://www.blogger.com/profile/12970135565049767896noreply@blogger.com4