En aquests moments, 16 amics i amigues, companys i companyes de militància política, estan sent jutjades a l'Audiència Nazional espanyola. Aquell tribunal d'excepció hereu de l'antic TOP franquista. Doncs bé, m'he intentat informar sobre la situació que s'està vivint a Madrid a través dels mitjans de comunicació públics del Principat de Catalunya. L'única conclusió que he tret és que Pilar Rahola és una experta en un tema molt concret: l'ós del Pirineu. Si, així de clar i català, així de trist i lamentable. El programa que ocupa tota la graella televisiva dels matins de TV3 no ha dedicat ni 30 segons a la notícia del judici polític de Madrid. Sembla ser que el periodisme independent del senyor Cuní i la seua profeta Rahola no tenen interès per aquest tema. No consideren que un judici polític a 16 catalans i catalanes en l'any 2008 siga cap tipus de notícia per als televidents del Principat.
El senyor Josep Cuní va assistir i participar fa uns dies en l'homenatge que diferents associacions van retre al desaparegut i estimat Lluís Maria Xirinacs. El messies del periodisme català, però, va ser rebut amb xiulets i crits. Uff, sort que encara queda gent en aquest país amb criteri propi. El senyor Cuní, i per extensió la profeta Rahola, pateixen també la malaltia del periodisme oficial contemporani: només es parla d'allò que interessa als nostres amos polítics i, sobretot, econòmics. No siga que molestem al poder.
Crec que episodis periodístics tan lamentables com el que han mostrat avui els mitjans de comunicació d'aquest país ens haurien de fer reflexionar sobre la premsa que patim. Sobretot sobre el caràcter autonomista, manipulador i carregat d'interessos concrets que té a sobre aquest model de periodisme. Evidentment que la notícia de l'ós del Pirineu pot ser important per a una part de la població catalana, sobretot per a la que hi viu en les zones de muntanya afectades. Però, realment, algú creu que les aventures del Yogui pirinenc són més importants que un judici polític contra 16 catalans? Això és el que el senyor Cuní ensenya en les seues magistrals classes de periodisme? Això és el que els seus alumnes aprenen. Com diuen en Novelda: Què el senyor mos agafe confessats!
1 comentari:
Estic d´acord. El to del Cunit es envolvent i molt manipulador i es molt individualista. A veure si escrius al periodic, ho fas be.
Publica un comentari a l'entrada