dilluns, 3 de novembre de 2008

Novelda, any 1787: Prohibit parlar en valencià

Si hi ha una frase que marcarà la psicologia de l'assassí d'ossos que els espanyols tenen per rei, és aquella de "...A nadie nunca se le obligó a hablar en castellano...". Doncs bé, en la meua recerca per la història del meu poble, Novelda, he trobat un document de l'any 1787 molt interessant que ajuda una mica més a desenmascarar la trajectòria repressiva del Bribón i la seua família. El document, però, va ser publicat a la revista Betània l'any 1977 per Francisco Amorós Arnau. Aquí el teniu i la veritat és que no té pèrdua:

"Con motivo de estar prevenido repetidas veces por el Real Consejo, con aprovación de su Magestad, la educación y enseñanza de los niños de ambos sexos, con su diaria asistencia a la escuela y costura, evitando por este medio la vagancia y mala educación y estar este asumpto puesto al cuydado de su Señoria D.Joaquin Herrán del Consejo de su Majestad, su Oidor en esta Real Audiencia y Gobernador de la Sala del Crimen de la misma: Me manda dicho Señor diga a V.M, como lo hago, que por si y por medio de los Alcaldes Ordinarios, Regidor Decano sindico Procurador General de esa Villa; celen y vigilen en que tengan su puntual cumplimiento dichas órdenes del Real Consejo que tratan del asunto que va hecho mérito, hasiendo que los niños y niñas de la edad de cinco años hasta los doce asistan a la escuela y costura diariamente, tres horas de mañana y tres de tarde, quieran o no quieran sus padres; amonestando à estos por cuantos medios le dicte su prudencia, la obligación que tienen en contribuir por su parte, para que sin excusa alguna asistan a la escuela y costura dichos niños y niñas, para que por este medio se consigan las intenciones de S.M., la utilidad del estado y felicidad, y cuando por dichos medios no se consiga el fin propuesto encontrando algunos niños y niñas por las calles y plazas y campos a las horas que debian estar en las escuelas y costuras, les exija V.M a sus padres cuatro reales de vellón por la primera vez ocho por la segunda y por la tercera los pondrá en la cárcel por ocho dias, inviertiendo el producto de dichas penas, en cartillas, catones, libros, papel y plumas a beneficio de los niños pobres de dicha escuela que sus padres no pueden costearlo; y por lo que toca a las niñas, en agujas e hilo, con el orden prevenido a los niños.

Preveniendo a dichos padres que a los niños menores de cinco años los tengan recogidos en sus casa y no los dejen salir a la calle y campos, para evitar toda desgracia y mala educación.

Que el Maestro de primeras letras y Costurera, que esten prontos las tres horas de la mañana y las tres de la tarde en la escuela y costura para la enseñanza. Que el Maestro no permita que los niños hablen el idioma valenciano, si, que se les instruya en el castellano para la mejor pronunciación.
Que esta orden se observe y cumpla por los sucesores en sus respectivos empleos y al ingreso de ellos se les hará saber por el Excmo Ayuntamiento lo que para el intento se pondrá en el archivo, y dando vista ala escuela y costura menudamente, que quedar todo cumplido de V M, cuenta S Sª acusando el recibo de esta.

Lo que participo a V M de orden de dicho Sr para su inteligencia.

Dios guarde a V.M muchos años.
Valencia y Marzo 26 de 1787
Fdo. Francisco Antonio Vasquez
Exco. Oidor de la Sala"

6 comentaris:

Micalet ha dit...

Toni, me pareix molt interessant el teu article. Vaig a guardar-me'l. Tot açò demostra la força del poble català davant aquestos greuges, han passat molts segles i hem ressistit. I ara estem més prop que mai gràcies a Internet, i els nostres lligams són més forts. No estem en pitjor situació que en altres voltes, estem en una diferent i, com han fet els nostres avantpassats hem d'aguantar. Una abraçada ben forta, company! I, per cert, no crec que fòra una bona idea abandonar el Racó. Salutacions!

PD: T'has afegit a la campanya de la restitució de les senyeres del Saló del Cent? En el meu blog pots llegir un article sobre això i hi ha un blog referent a la campanya.

versosdesdelatrinxera ha dit...

encantada de descobrir-te en aquest món dels blocs.

si em permets, avui utilitzaré el teu text per explicar-te una anècdota.

Aquesta setmana he anat a una xerrada que organitzava la gent de "tallers per la llengua". El motiu de la meva assistència és la implicació -durant aquest primer semestre lectiu- en unes pràctiques d'alfabetització a un col·lectiu de persones nouvingudes. A part del meu pràcticum, hi havia tot de professionals que treballen en l'àmbit, des d'escoles d'adults a consorcis. Un dels punts de l'ordre del dia era la justificació del català com a llengua comuna i llengua d'ús. - és a dir, perquè el català si molta gent amb el castellà se'n surt prou bé-. Doncs bé, sense voluntat d'allargar-me... la meva reflexió després del debat va ser una... hi ha cicatrius que encara couen, el català encara avui es sent part folklorica del país, molts catalanoparlants justifiquen l'ensenyament de la llengua com un simple tret cultural - n'hi ha que diuen que la defensa de la llengua i la política són dos pols oposats-.

El que vull dir és que avui encara hi ha molt per a fer i la consciència i la voluntat de trencar paradigmes és una eina necessaria - dia a dia-.

gràcies per tot allò que ens ensenyes amb les teves publicacions. Un plaer.

susanna

Toni.Rico ha dit...

Doncs si Susanna, el tema de la llengua encara està com està i és realment trist. Aquest tipus de documents històrics són brutals, sobretot quan te'ls trobes al davant, els llegeixes i flipes de veure el genocidi que els espanyols han perpetuat contra el poble dels Països Catalans i com d'impune ha quedat. El pitjor de tot és que la vessant psicològica d'aquest genocidi continua bategant, present, en cada conversa que mantenim sobre el fet de parlar català. La justificació contínua i perpètua del perquè parlem català és una de les batalles que hem de viure diàriament els qui defensem el fet de parlar en tots els àmbits en català.

Anònim ha dit...

oolpenr [url=http://bit.ly/elancreditcard]elan credit card[/url] EhhickOnjimker

Anònim ha dit...

Most people mistake these for Lalique, however, Lalique could not even make the bottle. A 1927 advertisement correctly describes becoming "Corday - the creator of [url=http://www.longchampsaclongchamps.com/]Longchamp[/url]
Toujours Moi -designs a [url=http://www.longchampsaclongchamps.com/]Longchamp[/url]
perfume atomizer of [url=http://www.longchampsaclongchamps.com/longchamp-sacs-%C3%83%C2%A0-bandouli%C3%83%C2%A8re-c-13.html]Longchamp Pas Cher[/url]
Lalique effect glass. With an interesting spray tool and safety cap.".
Just like you koow, Longchamp can be a [url=http://www.longchampsaclongchamps.com/]Longchamp[/url]
French manufacturer of [url=http://www.longchampsaclongchamps.com/]Longchamp[/url]
travel bags. handbags. luggage, wallets. small leather goods. briefcases and finishing touches. This company was founded by Jean Cassegrain in Longchamp in 1948. Longchamp is usually a [url=http://www.longchampsaclongchamps.com/longchamp-sacs-%C3%83%C2%A0-bandouli%C3%83%C2%A8re-c-13.html]Longchamp Pas Cher[/url]
family run business. plus the current company president is Philippe Cassegrain, Jean's son, who took control of the company in 1980.

Anònim ha dit...


мужики помогите
[url=http://mp3lists.ru/][color=#E4F4FE] [/color][/url]