dijous, 3 de juliol de 2008

Novelda: toponímia i situació geogràfica

NOVELDA (Novelda). Nom del casc urbà i del terme municipal. Per etimologia popular i lògica deu ser la Nova Elda (DCVB). Els noms antics del poble a la documentació són els següents: NIWALA (àrabs, segle XII); NOELLA (s. XIII); NOUELLA (s. XIV); NOUETLA (s.XIV); NOUELDA (s. XV); NOVELDA (s.XVI). Coromines diu que Novelda és nom mossàrab (dels cristians que vivien sota el domini musulmà i influenciats per la llengua àrab). Pau Herrero en la seua Aproximació a la historia de Novelda (Amics de la Cultura, Novelda, 1979) creu que el nom més antic és NOVELLA, del llatí “nova” o “vinya nova”, (p.92). Crec que Pau té part de raó, però hi ha testimonis evidents que la Vall d’Ella (d’Elda) és de població més antiga que la de Novella. Si Elda és pre-romana, Novelda, amb el prefix NOV- del llatí NOVUM, és clarament romana o llatina: esta civilització batejaria el lloc modern a base d’afegir NOVUM al vell. Així veu l’origen del nom del nostre poble el professor Brauli Montoya en el seu article De toponímia local: Una aproximació explicativa, publicat al Betània de l’any 1982.

La ciutat de Novelda es troba situada al sud del País
Valencià, concretament a la comarca de les Valls del Vinalopó. Aquesta afirmació pot generar alguns dubtes ja que, depenent del mapa comarcal que consultem, tant d’àmbit estricte valencià com de Països Catalans, la nostra localicat i la resta de la vall es troben de vegades sota un o altre nom. Així, podem trobar també com molts cops a Novelda se la col·loca dins del que anomenaríem la comarca del Vinalopó Mitjà. Quan no s’inclou Novelda dins d’aquesta comarca, els únics pobles que apareixen són les veïnes Asp i Montfort, generant així una comarca clarament diferenciada per les seues característiques lingüístiques: tots dos pobles parlen castellà. Novelda, però, d’igual manera que Petrer, Monòver, La Romana, El Pinós o els Fondons, és un poble catalanoparlant i, per tant, quan diem que la comarca a la que pertany és la de les Valls del Vinalopó, ens estem referint també a una distinció etnolingüística i no geogràfica. S’ha de dir, però, que la realitat és que Asp i Montfort són dos pobles amb una marcada relació amb Novelda, començant pel fet que geogràficament formen part de la mateixa vall. Siga com siga, aquests apunts només volen advertir el lector de les dues possibilitats i propostes que, en cas de no conèixer la realitat de la zona, ens poden portar a una certa confusió.

Com dèiem, Novelda és un poble valencià situat gairebé a l’extrem sud del país. Malgrat tot, la rea
litat administrativa i cultural que avui dia coneixem no sempre ha estat la mateixa per a aquestes terres. De fet, si una cosa és el País Valencià, i per tant la nostra vall, és un producte de la història i no de la geografia. La conquesta i la colonització catalano-aragonesa de les terres valencianes, la llengua i cultura comunes –entenent per aquesta la catalana, majoritària al llarg dels darrers gairebé nou-cents anys- són els principals trets identitaris que han fet dels valencians el que avui dia som. Unes senyes d’identitat que han estat més o menys accentuades depenent del moment històric i que han arribat fins als nostres dies.

Així, situada geogràficament en el cor de les Valls del Vinalopó, Novelda es troba a una alçada sobre el nivell del mar de 242 metres. Ocupa un lloc privilegiat en el que seria el pas natural entre la meseta castellana i la costa mediterrània. Uns trets físics que han ajudat a que Novelda sempre haja estat terra de pas per a mercaderies i persones. El riu que dóna nom a la zona ha construït durant milers i milers d’anys uns paisatges i unes relacions de les persones amb la terra molt concretes i característiques. En termes físics, Novelda es troba ubicada en una de les zones més muntanyenques del sud del País Valencià. Envoltada per les serres de La Mola (541 m.), el Montagut (402 m.), la Serreta (489 m.), Beties (709 m.), el Sambo (462 m.), Bateig (552 m.), l’Alforna (513 m.), la Serra de les Àguiles (513 m.) i la muntanya del Cid (1127 m.), la vall de Novelda, Asp i Montfort, ha estat sempre dominada per una agricultura de secà, amb la vinya com a cultiu principal en els darrers anys. És curiós que, tot i ser la ciutat més important de la comarca, Novelda compta amb una extensió en metres quadrats inferiors a la d’altres poblacions més xicotetes. Mentre Montfort té una extensió de 79,23 km2, Novelda té un total de 76,02 km2. Per altra banda, Asp és una mica més petita i el seu terme municipal és de 69,79 km2, mentre que la dada més espectacular és que Monòver dobla en quilometres quadrats a Novelda: 151,80 km2.

El paisatge que envolta a Novelda ha sustentat al llarg dels segles una certa tradició muntanyenca en la gent del poble. Una relació que s’ha desenvolupat per dues vessants diferents: l’adaptació al medi a l’hora de desenvolupar una agricultura i una economia molt concreta i, per altra banda, la utilització del paisatge i les seues muntanyes en el camp de l’oci. La barreja entre muntanyes i un riu que les creua, ofereix una certa diversitat de paisatges, sempre dins les característiques del secà mediterrani. Si haguérem de catalogar en termes geològics les serralades que envolten Novelda, podríem dir que aquestes pertanyen al que coneixem com a Cordillera Bètica. Segurament, si preguntàrem a tota la població de Novelda quina és la muntanya o la serra per excel·lència del poble, la resposta seria clara: la Mola. Aquest petit turó situat a uns tres quilometres del nucli principal de població, ha estat un observador privilegiat dels canvis i adaptacions al medi que els novelders hem desenvolupat al llarg dels segles. La Mola es troba situada al marge dret del riu Vinalopó i té una alçada màxima de 541 metres. Amb un parell de pedreres abandonades, alberga en la seua falda dos dels principals símbols de la població: la Torre Triangular construïda després de la conquesta cristiana i el modernista Santuari de Santa Maria Magdalena. Però no només això, la Mola ha estat testimoni del progrés i retrocés de les vinyes de raïm de taula i també del creixement urbanístic del nostre poble. El topònim Mola és molt comú en diferents territoris de parla catalana com el País Valencià i les Illes Balears.

Al darrere de la Mola trobem la Serra de Beties i la Serra del Sambo, frontera natural entre el terme municipal de Novelda i la veïna Monòver. Beties es troba a uns tres quilòmetres de Monòver i a cinc de Novelda. La considerable quantitat de plecs, fa d’aquesta serra un laberint de llometes i petits barrancs àrids i pedregosos. Segons Brauli Montoya el nom d’aquesta serra vindria de “beti “habitació a planta baixa”. Tant Coromines com Asín Palacios diuen que és topònim àrab, però sense més detalls. Podem observar, per altra banda, que hi ha alguna semblança fonètica amb Bètica (paraula d’arrel llatina) i també que la serra de Beties es troba enclavada en les últimes estribacions de la Serralada Bètica, que, des de Sierra Nevada ve a morir al Cap de la Nau (Dénia)” . Si avancem direcció Petrer trobarem la serra de Bateig, convertida en pedrera incansable per a la indústria del marbre local i bressol del paratge de Salinetes. A l’altra banda del riu Vinalopó, trobem les serres del Montagut, la Serreta Llarga i l’espectacular cim de la muntanya del Cid. Totes aquestes muntanyes i serres són les que han dotat al terme municipal de Novelda de la diversitat de paisatges que abans comentàvem. Així, situat al nord i a uns 3,5 quilometres del nucli urbà, el Montagut és per alguns cronistes la més personal i característica de les petites serres que envolten els paratges de Novelda. La silueta marcadament triangular, fa que el Montagut es convertisca a ulls dels novelders i els visitants en una massa de terra i roca atractiva i amb molta personalitat. Els seus 560 metres d’alçada es poden visualitzar des de diferents punts del nucli urbà i fan del Montagut un punt referent del terme municipal.

Prop trobem, amb una alçada de 489 metres, la Serreta Llarga. Aquesta separa la vall de Novelda de la serra del Cid. La Serreta és una zona amb una certa vegetació on abunden els pins, fet que dóna unes certes pinzellades de color verd a l’àrid i sec paisatge. Així, amb una cresta allargada que també es pot observar des de diferents punts urbans, la Serreta té l’atractiu de comptar al darrere seu amb la majestuosa muntanya del Cid. Aquesta darrera, és el punt més elevat que es pot observar des de Novelda. Amb uns 1.103 metres d’alçada, el Cid és sense cap mena de dubte la gran muntanya de la vall i, alhora, el gran desconegut per a molts novelders. L’alçada màxima, però, és la que ens dona l’anomenada “Silla del Cid”, amb uns 1.127 metres. Aquest massís de més de 8 quilometres d’extensió nord-sud, comença a la vall de Catí i arriba fins al Barranc del Bessó i la Casa Costera. D’est a oest es troba delimitat entre el Racó Joliu i la Mama fins a la Lloma Badà i les rambles dels Col·legials i Salinetes. El Cid és un exemple clar d’eixa diversitat mediambiental que ja hem comentat. Amb unes contundents parets verticals formades per pedra caliça blanca de vegetació impossible, és capaç d’oferir al mateix temps bells paisatges de bosc de pi i carrasca centenària en les seues zones més ombries i humides, entre d’altres espècies de vegetació mediterrània.

En direcció a Montfort i Asp trobem dues serres importants per a la identitat i la cultura popular de Novelda: la Serra de les Àguiles i la Serra de l’Alforna. La primera, situada en un paratge més conegut pel sant que dóna nom al petit santuari que alberga, Sant Pasqual, i pertanyent al veí municipi de Montfort, constitueix la barrera natural entre la zona del Vinalopó i la comarca de l’Alacantí. Lloc de pelegrinatge obligatori per als habitants de la zona quan arriben les seues festes en el mes de maig, és un dels paratges amb una major extensió de l’agricultura i del raïm de taula. Per altra banda, la Serra de l’Alforna serveix per a dividir els termes municipals de Novelda, Asp i La Romana.



1 comentari:

Micalet ha dit...

Toni, bon nadal! Espere que estigues passant unes bones festes. Has tornat a Novelda o t'has quedat allí? Vull demanar-te un favor: puc utilitzar part d'aquest article per editar l'article de Novelda a la Viquipèdia? Un abraç valencià!

Micalet