dimarts, 19 de juliol de 2011

La Llei Òmnibus, Francisco Camps i la poca dignitat que els queda

Cada volta estic més convençut que els polítics professionals són la nova aristocràcia. Com a l'Antic Règim, ells s'ho fan i desfan, sense retre comptes amb ningú i aprofitant-se de la ignorància de la majoria. Tinc la sensació que la convocatòria de plens als respectius parlaments autonòmics no és més que l'intent de mostrar a la població que el sistema és democràtic quan, en realitat, no és aquí on es decideix res sinó en els despatxos de banquers, constructors i partits. Han aprés bé la lliçó que va fer caure a Lluís XVI: sinó convoques els Estats Generals la gent s'enfada. Per tant, fes-ho de tant en tant, justifica el teu astronòmic sou i , sobretot, controla la dissidència.

Sempre he cregut en l'existència de dues classes socials. Amb això sóc marxista, en d'altres aspectes també, però sobretot pel que fa a la creença de la divisió social en classes. Ni m'empasse el mite de la classe mitja ni tampoc el del final de la història del senyor Fukuyama. Ara bé, del que també comence a estar convençut és que l'autoproclamada "classe política" és una casta a part. I com a grup endogàmic, ells miren de defensar els seus interessos, més enllà d'ideologies i programes, de presumptes desavinències i teatralitats vàries. El suport rebut per part de PSC i PP a la Llei Òmnibus que ara ens intenta colar CiU n'és un bon exemple. Sembla ser que en Harvey veu més factible escanyar als catalans que proclamar la independència. Ja es veia venir que amb covards poca cosa hi havia a fer. Retallades de serveis públics, especialment en sanitat i educació, privatitzacions que acabaran en mans dels amics dels respectius partits, retrocessos en matèria mediambiental, entre d'altres glòries, ens ofereix el nou govern de CiU com a alternativa a iniciar un procés cap a la independència. El governant que prefereix escanyar el seu poble que treballar per la seua millora no em mereix cap respecte.



I què em dieu del circ de les Corts valencianes? Sembla ser que finalment han acabat caçant al molt honorable. Francisco Camps, conegut com el Giorgio Armani de l'Albufera, haurà de seure's a la banqueta dels acusats. Mira que ixen cars els vestits fets a mida, eh? Bé, ja vorem, perquè sembla ser que el corrupte del Cap i Casal s'està plantejant declarar-se culpable, pagar una multa (però si no tenia diners!!) i evitar així el juí. És tant patètic que si no fóra real faria gràcia i tot. Però no ens enganyem, les polítiques del PP valencià només tenen de diferents respecte a les de CiU les formes, maneres i excessos. El fons és el mateix. Perpetuació dels interessos de classe. Dels seus interessos de classe, de casta, de gremi, d'aristocràcia. És, doncs, una qüestió de formes. I aquest és el drama.

2 comentaris:

Mª Ángeles Mesa ha dit...

M'agrada tornar a trobar una persona que defens el materialisme històric com una bona eina per entendre el mon en el que vivint. Penso que el concepte de classe socia està desdibuixat per a molta gent perquè el ràpid canvi de model productiu i la propaganda del somni americà ha tornat a augmentar la bossa de l'alienació. Com s'explica si no és així que Camps hagi guanyat massivament els darrers comicis? I per què no s'impedeix masivament que es tanquin centres de salut o es malbarati l'escola pública?
Avui Paco Camps ha dimitit. No importa. Ja trobaran "els mercats" un altre gos fidel. No importarà la manca de preparació, d'estudis... les decisions finals importants per a governar, les prenen uns grups de poder dels quals no es revelen els noms, i per suposat, que no hem escollit democràticament.
La perversió del llenguatge és ben útil pels Murdogg, Botin, etc...
seren capaços de posar límits a la usura? de refundar una veritable democràcia?
Sort amb la teva tesis

Toni.Rico ha dit...

Totalment d'acord amb la teua reflexió MªÁngeles. Espere trobar-te més per aquest bloc

Salut