dilluns, 11 de juliol de 2011

Girona temps de crisi?

72.000 és la xifra màgica. Aquests són els euros que s'emportarà en forma de nòmina el nou gerent de l'Ajuntament cada any. Uns 5.142 euros mensuals. Està bé, no? En temps de crisi cal estar preparat per si puja l'euribor. Ah, però el senyor Puigdemont diu que ell renuncia al seu sou com a alcalde i manté el de diputat. Segur? Bàsicament el que passa és que mantenir tots dos sous és incompatible. Una retribució, per cert, que tampoc és gens menyspreable: uns 40.201,96€ per ser diputat als que se li ha de sumar 30.156,56€ per viure a més de 81 km. de Barcelona. I és més, com que no es vol dedicar a la ciutat les 24h. del dia perquè desitja continuar anant a votar lleis al parc de la Ciutadella, ara els ciutadans de Girona hem de pagar un gerent que cobra molt més que un alcalde per a que faça la seua feina diària. Molt bé, perfecte, fabulós, un gran canvi respecte a les etapes anteriors. Ara l'administració pública, la local o l'autonòmica, pagarà amb els diners de tothom dos alcaldes a Girona: un a partir d'una partida del Parlament i l'altre a partir d'una de l'Ajuntament.


I per què hem de pagar dos alcaldes? Doncs molt senzill, perquè com que CiU sempre ha confós al país amb el partit, ara fa el mateix i confon la ciutat amb el partit. La persona que farà de gerent, l'exregidor Albert Riera, va ser exclòs per motius polítics de la llista convergent en les darreres eleccions. Sembla ser que al senyor Duran i Lleida no li agradava gaire l'independentisme que Riera professa. Fins aquí normal: les típiques i tòpiques lluites internes. Però, és clar, excloure Riera i d'altres militants que durant el mandat anterior havien estat regidors, va suposar deixar fora gent amb experiència. De fet, els únics dins de CiU a Girona amb una mica d'experiència i, val a dir també, mínima capacitat de treball dins un ajuntament. Així, després del 22-M, el senyor Puigdemont es va trobar amb l'ansiat govern municipal i amb un equip al seu voltant, val a dir, políticament i tècnicament bastant mediocre. Què fer? Doncs recuperar a aquells que realment haurien d'haver format part de la llista i enxufar-los com a càrrecs de confiança, ja siga com a gerent o bé com a caps d'àrea. I màgia: el nou alcalde té així el partit tranquil internament i un equip acceptable al seu voltant per a poder gestionar l'Ajuntament. I qui ho paga això? Doncs si això fóra Alcoi el capità moro diria que "això ho pague jo", però com que és Girona això ho paguem els de sempre: els ciutadans, els treballadors.


Definitivament l'era digital s'ha acabat d'implantar a Girona. Els càrrecs posats a dit en l'organigrama municipal que avui s'aprovarà doblen en pressupost als de l'anterior govern local. Amb il·lusió, clar que sí. Si en l'època del tripartit es van col·locar per la gràcia divina dels respectius partits a una sèrie de persones de confiança que ens costaven al voltant d'uns 8.000 euros mensuals, ara la burgesia històrica doblarà la xifra i arribarà a superar en sous de confiança els 16.000. I és que tothom té dret a tenir un sou digne i més encara en uns temps tan durs com els actuals. Ara bé, el senyor alcalde dirà que tot i així les quantitats totals estan molt per sota del que gastava l'anterior tripartit. És clar, només faltaria, si abans hi havia tres partits i dèsset regidors que s'havien de repartir el pastís i ara és un del sol amb deu regidors, ja seria la repera que la meitat de personal ens costés més. I és que els temps estan canviant però els polítics professionals no varien ni un mínim les polítiques que han portat a la desafecció política més gran de la història de la nostra nació. Ja s'ho faran.