dijous, 30 de juny de 2011

Reflexions sobre el 22-M a Novelda

S'ha tornat Novelda més espanyolista del que ho era abans del 22 de maig? Segurament, si ens basem únicament en observar els resultats electorals la resposta és ben clara: rotundament sí. Dotze regidors del PP i tres del partit nacionalista espanyol UPyD ens mostren un panorama realment per a posar-se a plorar, i molt. Però la gent ha votat aquest darrer partit, sobretot, pel seu ideari espanyolista? No, ni molt menys. Els lerrouxistes del segle XXI han dedicat la seua praxi política des que van aparèixer al poble en un doble discurs polític: la regeneració política i el no entrar directament en temes, precisament, identitaris. Especialment ha estat l'èmfasi dipositat en el primer àmbit el que els ha fet entrar per primera vegada a l'Ajuntament del poble. I no deixa de ser curiós que parlen de regeneració política i critiquen la política existent fins la seua aparició quan el seu partit està encapçalat per una de les trepes polítiques més grans que ha tingut l'estat espanyol: la senyora Rosa Díez.

El partit de la nacionalista espanyola nascuda al País Basc, de la mateixa manera que en territoris com l'esmentat o a Catalunya basa el seu discurs en l'atac ferotge i nacionalista contra la identitat pròpia d'aquests territoris, pel que fa al cas de Novelda no ha estat així. Supose que deuen creure que aquesta batalla ja la tenen guanyada i per tant no cal expressar el que realment pensen del valencià (què ha de desaparèixer), dels símbols identitaris propis, etc... És per això que, tot i que ens hem de preocupar i molt per l'ascens de forces nacionalistes espanyoles al nostre municipi, aquest augment no significa una major espanyolització de la població local, si més no continua sent igual d'espanyola que abans, ni més ni menys.

La gran pèrdua de les eleccions ha estat la desaparició del valencianisme de la sala de plens. Tinc la sensació que a partir d'ara les sessions no es diferenciaran gaire de les que es fan en qualsevol poble d'Extremadura o Andalusia, territoris molt respectables però que no formen part de la nostra llengua i cultura (ni país). Això és el que realment ens ha de preocupar i molt. Qui té la culpa de tot? Doncs no ho sé, la veritat, i crec que és una reflexió que ha de fer el mateix Bloc de Novelda i que supose que ja deu estar fent com a principals afectats. La reflexió que jo faig és que el valencianisme ha de començar, en general, a modificar el seu discurs, sobretot en l'àmbit social. Cal un valencianisme desacomplexadament d'esquerres que propose alternatives realistes al sistema i una manera diferent de fer política. Regeneració democràtica de veritat, no com la fal·làcia proposada per UPyD i que tan bons resultats els ha donat. Finalment, cal un valencianisme clarament independentista i que aposte per la construcció del Països Catalans, des del respecte i la igualtat entre tots els territoris, però amb la fita clara de construir un estat fort i lliure. Però com dic, això són algunes reflexions que em venen al cap, des de la llunyania i fruit d'un cert desencís. En fi, que passen ràpid aquests quatre anys.

1 comentari:

Os ha dit...

Entenc perfectament el teu desencís, com a novelder que ets, al veure com els teus paisans (en sa majoria) estan tant lluny d'allò que tú defenses per a la teua terra, que també és la meva com a part dels Països Catalans.

Hem de veure amb preocupació l'embranzida espanyolitzadora del PP arreu del País Valencià (vegi's el cas d'Elx i el valencià a l'educació.

Sobre el valencianisme, representat per Compromís-BLOC, a nivell general crec que la seva reflexió crítica arriba a unes conclusions oposades a les teves; fugir de les etiquetes "d'esquerrans" i "catalanistes" i moderar el seu discurs, tot mirant d'aglutinar les diverses tendències valencianistes (CiU style).

És trist de dir-ho, però al País Valencià els Països Catalans no deixen d'ésser, com deia el mestre, una "bella il·lusió de l'esperit".