diumenge, 13 de febrer de 2011

L'exemple de Raül Agné

L'exemple que ahir va donar l'entrenador del Girona és digne d'admirar. La caverna mediàtica -el costat obscur de la força- no és capaç d'admetre cap llengua que no siga la seua. La ignorància és molt atrevida. Ara bé, tal com diu Agné a la roda de premsa: què hauria passat si parlara anglès? Tots ho sabem: ningú diria res perquè això és normal. A les “espanyes” encara és anormal parlar una llengua peninsular diferent del castellà. L'anticatalanisme visceral ha estat una constant al llarg de la història del pensament nacionalista espanyol. Per què? Doncs la veritat és que té difícil explicació, tret del fet que Espanya com a projecte polític no és capaç de suportar cap nacionalisme que no siga el seu. El fracàs del federalisme és clar en aquest aspecte. La pedagogia només és útil amb aquell que vol ser instruït, en aquells que volen superar el seu estat d'ignorància vital. Això, malauradament, avui dia no passa a Espanya.

El conflicte lingüístic que ha viscut Agné a Osca, però, és el mateix que viuen milers de catalanoparlants diàriament, sobretot en territoris com el País Valencià। El menyspreu cap a la llengua catalana, l'insult o fins i tot l'agressió física, no són situacions estranyes en ciutats com a Alacant o València। Què fer? Doncs està clar: marxar d'aquest estat. Si no em volen per què jo haig de voler formar-ne part? Algú m'ho pot explicar. No puc ser amic o parella d'una persona a la qual no li agrada com sóc, com parle, com em comporte, etc... Doncs quin sentit té seguir formant part d'un estat que fa el mateix però a nivell polític? Federalisme, sí, però als Països Catalans. Perpetuar l'estratègia de voler reformar Espanya és tan inútil com voler fer entendre al maltractador que no està bé pegar la seua parella. Oi què a ningú se'ns passa pel cap convèncer a la persona maltractada que continue vivint amb el seu maltractador? Doncs per què pretenem que la nació menyspreada, expol·liada i insultada continue formant part de l'estat que li aplica aquests greuges? Hauria estat lògic que en Raül Agné es quedara en una sala on no se'l respectava? No. Doncs ja està clar: què fan els Països Catalans dins d'un estat que no els respecta? Res de bo.