El conflicte lingü
ístic que ha viscut Agné a Osca, però, és el mateix que viuen milers de catalanoparlants diàriament, sobretot en territoris com el País Valencià। El menyspreu cap a la llengua catalana, l'insult o fins i tot l'agressió física, no són situacions estranyes en ciutats com a Alacant o València। Què fer? Doncs està clar: marxar d'aquest estat. Si no em volen per què jo haig de voler formar-ne part? Algú m'ho pot explicar. No puc ser amic o parella d'una persona a la qual no li agrada com sóc, com parle, com em comporte, etc... Doncs quin sentit té seguir formant part d'un estat que fa el mateix però a nivell polític? Federalisme, sí, però als Països Catalans. Perpetuar l'estratègia de voler reformar Espanya és tan inútil com voler fer entendre al maltractador que no està bé pegar la seua parella. Oi què a ningú se'ns passa pel cap convèncer a la persona maltractada que continue vivint amb el seu maltractador? Doncs per què pretenem que la nació menyspreada, expol·liada i insultada continue formant part de l'estat que li aplica aquests greuges? Hauria estat lògic que en Raül Agné es quedara en una sala on no se'l respectava? No. Doncs ja està clar: què fan els Països Catalans dins d'un estat que no els respecta? Res de bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada