Quan escrius una tesi doctoral
acumules molt de material que un cop inicies el repàs final de la
mateixa veus que no et serà útil. Inmers en ple procés de
retallades com estic ara mateix, trobe que sobra molt del que he
escrit durant molts anys. I d'aquests retalls surt el present text.
Entre el material que vaig poder trobar en la correspondència de
Fuster no editada, una de les relacions més curioses fou la que (no)
tingueren Fuster i Hobsbawm. El coneixement mutu es degué a la
relació que Fuster tenia aleshores amb l'historiador Javier
Paniagua. Explicava aquest al diari Avui
el desembre de 1976 que un dia parlant amb l'historiador britànic li
va dir que “les classes de Fuster a la universitat devien ser molt
bones” ja que, segons Paniagua, Hobsbawm coneixia “pam a pam”
l'obra de Fuster i “es quedà bocabadat quan li vaig dir que
l'escriptor de Sueca era una de les persones més marginades per la
societat valenciana. Em sembla que, malgrat les meues explicacions,
Hobsbawm no entengué prou bé la demència antifusteriana que hem
patit...” (AVUI, 18/XII/1976: 9). Això mateix li havia explicat
Paniagua a Fuster en una carta de 22 d'agost de 1973 en que deia
textualment que “vaig parlar amb Hobsbawm, que com saps te cita en
el seu llibre “Bandits”. Me va fer molts elogis dels teus
llibres, i me va preguntar per les teues classes a la Universitat...
(sense comentari); després de parlar de moltes coses, li vaig donar
un llibre per a que te'l dediques; ja te'l portaré quan arribe a
València, diu: a Joan Fuster con los agradecimientos de Eric
Hobsbawm, utilizador de sus obras”. Aquest coneixement “pam a
pam” segurament es podria matisar ja que l'única referència a
Fuster en l'obra de Hobsbawm és la citada per Paniagua que faria
referència al llibre de Fuster El
bandolerisme català II
de 1963. En la traducció del llibre feta per Crítica,
Hobsbawm arribava a qualificar Fuster com de “excelente
historiador”. I sobre el tema només manca assenyalar que en la
recerca vaig trobar un paper que demostrava que cap a 1979 Paniagua
portà Hobsbawm a casa de Fuster per presentar-los i conversar: “Hem
vingut amb Hobsbawm. Tornarem per el vespre”. La data del paper
quadra amb la visita que l'historiador anglès va fer a València a
finals d'octubre i principis de novembre de 1979 per fer una
conferència a la universitat (MILLÁS, 2015: 641-643). Javier
Paniagua em confirmà que efectivament Hobsbawm i ell visitaren
Fuster, i no el trobaren, per aquelles dates ja que l'historiador
anglès es trobava de visita per València amb motiu de la
conferència “Els nacionalismes” d'inici de l'any acadèmic a la
UNED (Paniagua a Rico, 16/VI/2016).
Hobsbawm i Fuster,
a diferència de en casos com el de Pierre Vilar, no acabaren de
consumar la seua relació ni davant d'una tassa de cafè. Llàstima.
De ben segur que haurien tingut una conversa més que interessant de
la que ens dediquem a estudiar la figura del suecà n'hauríem tret
algun profit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada