diumenge, 24 d’abril de 2011

25 anys sense Simone de Beauvoir


El passat 14 d'abril, dia de grat record per la proclamació de la II República espanyola i la I República Catalana, va ser un dia també de trist record: feia 25 anys de la mort de Simone de Beauvoir. Feminista i dona lluitadora, Beauvoir es va convertir en tot un referent polític i intel·lectual durant la segona meitat del segle XX. Membre d'una família benestant francesa, Simone sempre va tenir present la lluita pels drets dels més desafavorits, pels "nadie" que diria Galeano. Una lluita que sobretot va quedar reflectida en la defensa dels drets de les dones, fet que va convertir Beauvoir en una de les teòriques més importants del feminisme.

L'obra de Beauvoir, doncs, barreja literatura i teoria política. Una obra clarament marcada per la seua capacitat filosòfica, cosa que la va portar a exercir com a professora de filosofia durant bastants anys. La seua relació amb Jean Paul Sartre, no només política sinó també sentimental, junt a d'altres intel·lectuals de l'esquerra mundial com Raymon Aaron, la va portar a conèixer i relacionar-se amb els principals líders revolucionaris d'aleshores: Fidel, el Che o Mao foren alguns exemples.

Des del meu punt de vista, Beauvoir fou el tipus d'intel·lectual compromesa que a dia de hui ens falta, la persona valenta que diguen el que diguen d'ella posa els seus principis polítics, ètics i morals per davant, sense importar-li si això li suposarà crítiques per part de l'stablishment polític del moment. Els tristos i mediocres dies que vivim des del punt de vista del pensament et porta a creure de vegades en aquella expressió que tan poc m'agrada de "temps passats foren millors". Però és que, certament, el nivell tan baix a què ha arribat la nostra societat, el patetisme il·lustrat al que ja ens hem acostumat amb la lectura del diari o escoltant tertúlies "polítiques" a la ràdio cada matí, em porta a creure que ens calen més Simons de Beauvoir que mai. Simon, allà on estigues, gràcies per tot el que ens vas deixar ja que, encara que et semble increïble, tot el que vas dir i escriure és més vigent que mai. Salut companya!

4 comentaris:

Jaume ha dit...

Eii Toni a veure si posses per poder enllaçar els teus posts a facebook o twitter o altres xarxes socials.

Anònim ha dit...

Merci!.

Montserrat ha dit...

de que va morir la Simone, no ho se

Toni.Rico ha dit...

Doncs no ho sé, la veritat, però tenint en compte que tenia 78 anys, que no és pas excessivament vella, però ja és una edat...