En el cas d'ERC, què podem dir d'aquest gran partit que s'ha dedicat els darrers anys a cedir el govern de la Generalitat del Principat a un partit espanyolista, a la sucursal regionalista dels Bonos, els Ibarras i als hereus directes del senyor X? Però no només això, ERC ha estat en la darrera legislatura un dels partits del tripartit més partidaris d'impulsar la LEC (Llei Catalana d'Educació) del senyor Ernest Maragall i per tant comparsa indestriable de les polítiques neoliberals que l'aplicació d'aquesta comporta. A més, les darreres jugades que ERC ha intentat fer a la ciutat de Girona respecte a la convocatòria de la manifestació del darrer 11 de setembre i el brut intent de convertir-la en una manifestació autonomista només pel fet de voler anar del bracet del PSC, no han ajudat gaire a que em puga plantejar votar per primera vegada en la meua vida aquest partit professionalitzat i apoltronat on les corbates pesen més que les idees. És més, crec que ERC necessita rebre un bon càstig electoral per així adonar-se'n que la política que ha seguit els darrers anys no té res a veure amb les motivacions que van portar a tants independentistes a votar-los.
Sobre Solidaritat em fan por diverses coses. Per una banda, els personatges en sí que presenten com candidats. Sincerament, i que em perdonen els cristians, però la imatge de Laporta amb l'Uriel i en López Tena de costat em recorda molt a la imatge de Jesús a la creu i els dos lladres. M'explique. Joan Laporta s'ha convertit en una mena de messies, d'elegit, per guiar al poble català cap a la independència. Més ben dit, l'han convertit. L'egocentrisme del personatge en sí em fa relativa gràcia i por alhora. Com a president del Barça, tenint en compte com eren la resta de candidats que es presentaven, doncs mira, encara. Però és clar, aquí estem parlant de triar-lo com a president de la Generalitat del Principat i clar, això ja em resulta més pintoresc i freak. Per no parlar sobre el seu ideari neoliberal que, com és evident, tampoc ajuda gaire a què em puga plantejar votar-lo. Per altra banda estan els dos “lladres”. Lògicament, parle de lladres en sentit metafòric. Uriel Bertran i Alfons López Tena es van convertir en dos lladres d'il·lusions quan a l'endemà de la primera onada de consultes es van dedicar a fer el pena i a insultar-se mútuament a primera hora del matí en el programa del senyor Basté a RAC 1. Aquests dos senyors han estat dos lladres de la imatge de les consultes quan han intentat apoderar-se de la feina feta per milers de voluntaris anònims i després ho han fet servir per a projectar-se ells políticament.
A més, l'estratègia que està seguint Solidaritat les darreres setmanes em recorda molt al joc brut i barroer que partits com ERC fan a l'esquerra independentista i en aquest cas a la CUP des de fa anys i panys. Intentar fer creuere a partir d'un dinar, al qual no vam acudir, que la CUP dóna suport a Solidaritat és molt baix i també, val a dir, patètic.
Per molt PSAN que li done suport, em sembla que el meu vot difícilment serà per uns personatges així. I em sap greu pel Toni Strubell, al qual respecte i l'Isabel Clara Simó, a la qual admire, però crec que aquesta vegada s'han equivocat donant suport a una cosa que amb l'excusa de ser “transversal” - concepte de moda i que el PSAN li ha volgut donar sentit de “Front patriòtic” recuperant un dels moments més “orgàsmics” de l'independentisme contemporani- han enganyat a molta gent que perdrà moltes il·lusions a l'endemà quan vegen que el suflè laporta-bertran-tena es desinfla. La darrera idea que han tingut ha estat dir que depenent dels resultats obtinguts a les autonòmiques es presentaran a les municipals. Doncs així, tal com va dir el poeta alemany: “No hase falta desir nada más”.
Finalment em queden els senyors de Reagrupament. El suflè d'aquests si que s'ha anat desinflant els darrers mesos i gairebé ja només queda la crema. Carretero, que fa un temps es va voler presentar, també, com una mena de messies independentista, ha creat un projecte inspirat en el mateix concepte de transversalitat. De fet, va ser ell el gran inventor del terme de moda i per no haver-lo patentat a l'SGAE, uns altres senyors -lladres deia abans- li han prés. Una transversalitat que, evidentment, vol dir “som de dretes i neoliberals però ens fa vergonya dir-ho”. De fet, no puc votar a una persona que ha defensat la visita del Papa a Barcelona les darreres setmanes amb l'argument que una Catalunya independent ha de tenir com a aliats estats tan democràtics com el Vaticà o els Estats Units d'Amèrica. Arribats a aquest punt, haig de dir que no votaré a cap d'aquests partits, a més, per una raó molt més important que les abans esmentades: no tenen cap mena de projecte nacional que tinga com a marc el territori dels Països Catalans. Tenir com a projecte aquest marc territorial vol dir treballar-hi en favor d'ell, tal com fa l'esquerra independentista, i no simplement posar el mapeta en la teua propaganda o pensar-te que perquè portes a un parell de valencians a la llista ja estàs fent país. Aquests no són el meu projecte. Aquests no representen el model de país que vull per al present i per al futur. En definitiva, és possible que el dinar que tinc a casa d'uns col·legues el dia 28 s'acabe allargant en la sobretaula més enllà de les vuit de la vesprada...
12 comentaris:
Pots divergir d'aquestes opcions però què fas campanya pel PP?
Jo votaré "el menys dolent" i d'esquerres... ERC!!!
No estic del tot d'acord amb el que dius, Toni.
Penso que segurament tens raó en qui és qui i què fan i què no fan. Potser l'esperança que ofereixen no és massa de fiar, però en els moments de desesperació actuals, què s'ha de fer? Enfonsar-se en un estat d'apatia com el que portàvem fins ara? Deixar que els mateixos continuïn jugant al joc de sempre?
No he votat mai, però ara ho penso fer. I serà un vot desesperat per una banda, aferrat a un eteri bri d'esperança, i per l'altra, un vot de càstig a l'Esquerra Independentista. Perquè aquest cop s'ho mereix. Perquè no ha ofert al poble una alternativa vàlida a tot aquest munt de fems. Perquè es posi les piles i es depuri de sectaris que l'ancoren a principis del S.XX amb els seus discursos.
I mentrestant, continuaré col·laborant amb el que pugui, això sí. Amb la sensació que hem deixat passar l'Oportunitat, potser única, però continuaré ajudant, si puc, per millorar l'estat del país i intentar aconseguir una participació real.
Salut.
També tens l´opció de votar en blanc.Deixar de votar es el pitjor que pots fer, un menjar no es una bona excusa.
Toni segur que hi ha algo que es puga convencer, fes l´intent. No has parlat ni del CUP ni de la Cori.
Toni segur que hi ha algo que es puga convencer, fes l´intent. No has parlat ni del CUP ni de la Cori.
El vot en blanc només serveix perquè sumi a les llistes que segurament a tu no t'interessen, així que és molt millor el vot nul!
Campanya pel PP? És una fal·làcia tant gran com dir que ERC son "el menys dolent" i d'esquerres!!!
En primer lloc: gràcies per participar de la reflexió amb les vostres aportacions. Ara, anem per parts:
Campanya pel Pp? Home, no fotem i no fem demagògia. Això em recorda a la vergonyant darrera campanya del PSOE del si tu no vas ells venen.. I sobre el fet de votar ERC em sembla que ja ho he argumentat el perquè no: i de debó, em pesen més les polítiques neoliberals relacionades amb la l'aplicació de lleis com la LEC que no el fet d'haver fet Montilla presindent que, al cap i a la fi, segurament tampoc és tant diferent del Mas.
Sobre el que diu en Roger i el càstig a l'esquerra independentista em sembla una opció personal legítima però no la compartisc. El nostre moviment ha de fer un pensament i reflexionar sobre com pot ser que ens dediquem a "fardar" de què existim des de fa 40 anys, en diferents formats, partits i organitzacions, i encara a dia d'avui no som capaços de donar una alternativa política a aquest país més enllà dels municipis. Ara bé, que això no signifique inflar opcions polítiques que només representen els interessos personalistes d'uns quants que, o bé no els han volgut en els seus partits o bé el seu egocentrisme els porta a intentar fer-se passar pels messies que molts catalans estan esperant des que va morir en Macià.
Jaume tio, això del dinar és el plan metafòric no es tracta d'utilitzar-ho com a excusa real per anar o no anar a votar. Pel que fa a la CUP com ja deus saber no ens presentem i aquí rau el problema a l'hora de decidir anar o no a votar. Sobre el vot per la CORI haig de reconèixer que pot ser divertit, però no és la solució a res i per tant no té cap mena d'utilitat.
Sobre la darrera aportació: gràcies per aclarir això del vot blanc i nul que sempre sembla que és la discussió eterna quan arriben unes eleccions.
Esquerra té un projecte nacional que tinga com a marc el territori dels Països Catalans. És l'únic partit que té representants a tot el territori del Països Catalans
Per favor Roger, parla a les clares; quin interès tens en fomentar una ruptura de la CUP i l'expulsió -"depuració" vaja eufemisme- de la meitat de la militància?
Ara resultarà que presentar-se a les eleccions de quatre províncies espanyoles és la única forma d'oferir "al poble una alternativa vàlida".
Dit d'altra manera, "el poble" (és a dir, els catalans i catalanes que habiten en quatre províncies d'una comunitat autònoma espanyola), sou els únics que teniu dret a una "alternativa" política "vàlida" (osiga a dipositar un vot en la urna espanyola cada quatre anys en favor d'una candidatura que us resulta menys pudenta que la resta).
Com a valenciana és evident que m'han dindignar comentaris com aquests, però com a demòcrata m'enfada encara més la miopia extrema de semblant anàlisi.
No entenc quina oportunitat única ha deixat passar l'EI, que jo sàpiga a la CAC hi ha eleccions autonòmiques cada quatre anys.
Com tampoc entenc a quins militants independentistes estàs acusant de "sectaris ancorats a principis del segle passat"; en qualsevol cas, em sembla més greu estar ancorat a la ingonrància més profunda, i ho dic per l'autor d'aquest comentari. I ací, si em sentisc ofesa, per l'insult i menyspreu públic tan injustificat a companys del moviment només per mantenir una postura diferent de la teua. Em fa tot l'efecte que davant la teua incapacitat per argumentar en contra d'aquesta altra postura, tires per la via més fàcil -encara que també la més antidemocràtica- la de les desqualificacions i la de l'exclusió de la visió oposada. A vore si aprenem a entendre i valorar la diversitat dins les organitzacions, que és precisament un dels trets que ens diferencia d'altres opcions polítiques -a les quals votes pel que es desprén del teu comentari-.
El millor que pots fer és treballar a diari i en positiu, com dius al final del comentari; això sí, sense difamar altres companys ni fomentar ruptures totalment contràries als interessos del conjunt del moviment. Siguem una mica madurs, d'eixem d'una vegada aquesta mena d'actituds que efectivament sí són sectàries, i aprenguem a debatre respectant-nos per sumar des de la diferència.
Vaja ambient continua respirant-se per certs sectors de l'EI gironina, quina llàstima; tan de bò ho sol·lucioneu més pronte que tard.
mk, no entraré a valorar ni el teu comentari ni el d'en Roger, al qual no conec. El que si que no puc admetre és el teu comentari tendenciós i que acaba desacreditant tota la teua argumentació:
"Vaja ambient continua respirant-se per certs sectors de l'EI gironina, quina llàstima; tan de bò ho sol·lucioneu més pronte que tard".
Ni saps qui és el Roger aquest, ni saps quin ambient es viu a l'EI gironina (la qual te puc assegurar que és de les més sanes i normals del país) ni entenc perquè has de fer acusacions tan tendencioses que només serveixen per contaminar.
Toni
Val Toni, el primer pas per resoldre un problema és reconéixer-lo, veig que encara no heu arribat ahí.
El fet que ni de lluny vullgues replicar un comentari que demana obertament l'expulsió de companys teus de la CUP, i en canvi et poses d'ungles davant una simple alusió a la situació de l'EI a Girona (de la qual tampoc saps el que sé ni en deixe de saber); diu molt per si mateix de l'actitud de confrontament que, pel que demostres, continues mantenint enfront d'altres militants i organitzacions de l'EI.
Per sort, aquesta mena de picabaralles fa temps que estan solventant-se a la resta del país i crec que és qüestió de temps que s'acaben de solucionar també a Girona, malgrat la poca predisposició per part d'algunes. Temps al temps.
Benvolgut/da anònim, basar les teues argumentacions en apriorismes i el que suposadament t'han explicat a tu no sé sap ben bé qui perquè realment no dius res sinó que simplement et dediques a fer acusacions, tal com t'he dit abans, desacredita tota la resta del discurs. I et torne a repetir que a la resta del país no es té ni punyetera idea de com funciona l'EI de Girona, de qui treballa, de què es fa, etc... només es sap el que es vol saber o creure perquè així es jusfiquen segons quines polítiques de capella/secta tan típiques d'allò que ens omplim la boca dient que és un moviment i molts cops és un conglomerat de sigles minoritàries que no tenen cap mena real de visió ni de país ni de la societat que volen alliberar, però en fi... que cadascú faça el que crega que ha de fer i dir que el que crega que ha dir.
Publica un comentari a l'entrada