Hui ha mort Joan Solà. Crec que no calen paraules per a dir qui era i la seua importància per als Països Catalans. Per acomiadar-lo ho vull fer amb unes paraules seues escrites al seu darrer article:
Avui, fruit d’aquest exercici d’anys, estic completament convençut de dues coses:
primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de
què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil.
Adéu i ja ens trobarem d'aquí uns anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada