diumenge, 22 de novembre de 2009

Noves perspectives en la construcció dels Països Catalans

Els darrers esdeveniments polítics han provocat en el sí de l’esquerra independentista l’inici del debat sobre la territorialitat i els ritmes a seguir en tot aquest procés. Benvinguda siga la discussió i afegisc: ja era hora. Alguns, però, ja veuen en el simple fet de parlar, discutir i qüestionar el que fins ara s’ha fet com l’inici d’una mena de procés de renúncia a no se sap ben bé què. Abans de parlar de renúncies i territorialitats, el que hauríem de fer és definir que és això que anomenem Països Catalans. Primer debat, doncs, que hauríem de tenir i de manera urgent. Són els ciutadans de Requena, Utiel o Villena catalans? Per què? Des de quan? Des de 1836? Permeteu-me la meua incredulitat i sorpresa. De fet, defensar el concepte fusterià de nació catalana passa per excloure aquests territoris del projecte: ni parlen català, ni l’han parlat mai ni tan sols han format part de l’històric Regne de València.
La següent anàlisi que hem de fer és el dels ritmes territorials que, ens agrede o no, existeixen. Com hem d’assumir aquesta diferència de ritmes? Opció A: supeditant la possibilitat d’un Principat independent al ritme lent de la resta de la nació. Opció B: sent conscients que els diferents ritmes no poden aturar el procés emancipador d’una part del país que, alhora, pot ajudar a la incorporació gradual dels altres països al projecte d’una nació catalana independent d’Espanya i França. En la meua opinió, apostar per l’opció A seria una errada històrica que convertiria a l’esquerra independentista en un moviment, a ulls de la resta de la societat, allunyat de la realitat del país. Una societat que no entendria que els independentistes de tota la vida, els que mai hem abandonat la idea d’uns Països Catalans lliures, en el moment de la veritat es despengen del vaixell per una qüestió de puresa ideològica. Fins ara hem seguit una praxis política fonamentada sobretot en la mobilització al carrer i, els darrers anys, en la lluita institucional en l’àmbit municipal. Ara, però, els esdeveniments es precipiten i la realitat supera el nostre grau de maduresa i, com a revolucionaris, tenim l’obligació d’adaptar-nos a la nova realitat i, en la mesura del possible, fer que aquesta assumisca al màxim la nostra proposta política. A més a més, hem de tenir present que els diferents territoris dels Països Catalans no han format mai una unitat jurídicament homogènia. Des de la creació medieval dels diferents regnes, catalans, valencians i illencs han tingut institucions pròpies, la qual cosa dificulta encara més la possibilitat de portar a terme dins la legalitat internacional un procés d’autodeterminació per a la nació catalana en el seu conjunt. Evidentment, això seria molt diferent si el grau d’identificació nacional fóra el mateix en tots els territoris, però això, com ja hem dit, no és així i nosaltres hem de ser els primers en assumir aquesta realitat i adaptar-nos-hi per canviar-la.
Arribats aquí em ve al cap la següent pregunta: cal eliminar el subjecte Països Catalans dels referèndums convocats en l’àmbit municipal els propers mesos? No, ni molt menys. De fet, la feina de l’esquerra independentista ha de ser la de posar tot l’èmfasi en la defensa de la territorialitat de la nació. Per tant, tot i els ritmes existents, la nació és la que és i si la nostra aposta és aconseguir la independència de tots els territoris de llengua i cultura catalana, tenim l'obligació de què la territorialitat quede reflectida en tot aquest procés. Ara bé, cal també que deixem clar que nosaltres, a diferència dels espanyols i els francesos, si que respectem el sentiment i les decisions que puguen prendre els valencians i els illencs, ens agraden més o menys.
Fuster va dir l’any 1951 que mentre el problema de València no estiguera en l’agenda del catalanisme, aquest seria un moviment fracassat. Efectivament: no es pot entendre un catalanisme que no tinga com a referent tots els territoris de llengua i cultura catalana. L’hipotètica possibilitat d’un Principat independent no ha de suposar de cap de les maneres l’abandó de la idea de crear un estat integrat per tots els territoris de llengua catalana. Ara bé, l’esquerra independentista serà un moviment fracassat mentre no assumisca la diversitat territorial dels Països Catalans i no ens posem mans a l’obra en la feina d'oferir una alternativa política al conjunt del nostre poble. Ens hem de convertir, doncs, en l’alternativa real que aquest país necessita. I això passa per la creació d’una vegada per totes d’un referent polític unitari que, alhora, entenga la diversitat territorial del país adaptant-se a les diferents realitats, sempre, això sí, sense renunciar a res.

Publicat al Setmanari Directa

25 comentaris:

Vent d Cabylia ha dit...

Toni, no penses que la base etnicista de la proposta fusteriana no val per al segle XXI? Podia ser normal en 1962, però particularment pense que no ara.

Per al cas valencià, des del punt de vista fusterià, no només els territoris afegits en el segle XIX no serien "catalans" ni haurien de formar part dels Països Catalans, sinó que tampoc els de l'interior, les comarques "xurres", colonitzades majoritàriament amb aragonesos, ni els del sud, al Baix Segura, repoblades amb murcians després de la pesta del segle XVII. Llavors hauríem de desmembrar el País Valencià? Tant el creat per les províncies espanyoles al segle XIX com l'històric, el de sempre?

Bé saps que les consciències identitàries -i nacionals- no depenen prioritàriament de l'origen "ètnic" dels pobles. Un exemple ben clar -i que mai no he vist citat- és que hi ha molts pobles de la Marina repoblats quasi íntegrament amb mallorquins al segle XVII, després de l'expulsió dels moriscos, i no hi ha quedat cap traça de sentiment mallorquí. Malgrat l'origen poblacional balear, allà se senten valencians, perquè els que arribaren s'anaren integrant en la identitat col·lectiva majoritària.

En definitiva, el que vinc a preguntar -perquè no ho sé- és si des del teu punt de vista la proposta seria desmembrar el País Valencià per tal de construir uns Països Catalans suposadament fidels al tronc comú i original català (dic suposadament, perquè les aportacions aragoneses, castellanes i andaluses han estat històricament molt fortes). Potser ho has expressat clarament alguna vegada, però, com et seguisc de fa poc, no ho sé del cert.

Gràcies.

Toni.Rico ha dit...

Jo pense que en el segle XXI s'ha d'abandonar l'etnicisme per a construir la nació però al mateix temps alguns trets d'allò que anomenem etnicisme són bàsics per a poder construir aquesta mateixa nació (llengua, cultura, història, territori, etc...). Per això tinc dubtes sobre les comarques "xurres" ja que si bé és cert que lingüísticament no formen part de la comunitat cultural catalana, també ho és que històricament són territoris valencians des de la fundació del regne medieval i, en molts casos, són territoris que també van tenir el català com a llengua pròpia durant molts segles (Oriola n'és el millor exemple). Ara bé, entenc que si aquestes comarques "xurres" decideixen no formar part del projecte, evidentment la voluntat dels individus que les habiten està per sobre en aquest cas d'herències històriques.

Sobre el tema de la consciència estic d'acord que aquesta no depén d'herències i origens. També és cert que el fet de no dependre no vol dir haver d'abandonar aquests mateixos orígens que compartim amb d'altres territoris amb els quals tenim més coses en comú que no pas diferents i amb les quals podem construir un projecte comú (Països Catalans) del qual tots ixirem beneficiats.

Anònim ha dit...

Amb tots els respectes, jo crec que si tens tanta pressa per independitzar el Principat, abans de preguntar-te si els habitants d'Utiel-Requena són catalans, el que hauries de preguntar-te és si ho són els de la Vall d'Aran.

Salut!

Toni.Rico ha dit...

La Vall d'Aran no hi ha cap dubte que no forma part de les terres catalanes: és Occitània. Ara bé, a mi el que més em preocupa és la indefició que tenim al País Valencià sobre aquest tema ja que és el meu país. I per cert, això de tenir ganes que el Principat s'indenpenditze és una interpretació bastant simple i ximple de tot el que s'ha dit durant aquests dies. Esperava quelcom més, la veritat. I amb tots els respectes també t'ho dic benvolgut anònim.

Anònim ha dit...

Doncs de la mateixa manera et dic jo que Utiel Requena no són terres catalanes.

Ja està finalitzat el problema?

ernest estany ha dit...

http://www.newleftreview.org/?view=2789, he pensat que potser t'interessaria

ernest estany ha dit...

eps, m'han comentat que si no et connectes des d'algun lloc subscrit al web, no es pot veure l'entrevista sense pagar.

Jordi Navarro Morera ha dit...

Efectívament, les terres araneses no són pròpiament catalanes. La nació occitana també té territorialitat i està escampada entre 3 estats com a mínim. L'aran forma part de la nació occitana i això els catalans de tots els territoris ho sabem molt bé. Llàstima que els nostre amiguets espanyols i francesos no ho tinguin tant clar i continuem amb la seva política de genocidi cultural envers catalans, occitans, bascos, gallecs...

Anònim ha dit...

Jordi, en cap moment havia jo dubtat que les terres araneses no siguen terres catalanes. Però sembla que ací només siguen problema les comarques castellanes del país valencià. Si abans de parlar de PPCC hem d'aclarir l'estatus, la relació i el paper de les comarques no catalanes, ho fem de tots els territoris, principat, pv, etc. no només del PV.
Em sembla que tota la gent de l'EI del sud, té bastant clar que comarques com Utiel Requena són comarques castellanes.

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Des d'Elx dir-te que m'ha interessat molt aquest article teu. T'afegiré als meus enllaços i rep una abraçada ben forta des del Baix Vinalopó.

Anònim ha dit...

Toni crec que fas una interpretació de la realitat equivocada, si parlem de ritmes millor que et passis, per posar un exemple que conec, pel Baix Llobregat i potser te n'adones que això del veritable ritme del Principat.

Toni.Rico ha dit...

Benvolgut anònim, ja sóc conscient de la realitat del Baix Llobregat. Però mira, el dia que tinguem un sól redigor de la CUP a Alacant, València o Castelló ja podem tocar campanes. Al Baix Llobregat tenim un regidor a Molins de Rei, per exemple, i en d'altres poblacions s'està treballant en aquesta línia. I per altra banda, crec que hem de començar a ser conscients que el País Valencià, les Illes o el Principat són realitats polítics i jurídiques històriques amb entitat pròpia i per tant és una errada greu comparar-les en el seu conjunt amb una comarca concreta.

Gràcies per les aportacions

Jordi Navarro Morera ha dit...

Finalment el debat intern s'ha resolt i endavant ha decidit donar suport a les consultes i optar per l'opció del Si, amb matisos i objeccions però al capdevall un Si que comptabilitzarà positivament en les consultes locals.

O sigui que en certa manera aquesta organització ha acabat acceptant indirectament la teoria dels ritmes. És evident que la nació catalana té una territorialitat molt complexe i les múltiples unitats que formen el tot, tenen unes dinàmiques polítiques, econòmiques, socials, culturals...clarament diferenciades, inclús a nivell intern cada territori també té els seus ritmes.

Tanmateix, i apuntant al comentari de l'anònim al Baix Llobregat, Barcelonès i a diferents parts de les àrees metropolitanes de Tarragona i Girona també hi ha "illes" molt espanyolitzades però en el seu conjunt el principat presenta un conglomerat de consciència nacional força homogènia i arrelat en el conjunt del territori.

Que ningú s'autoenganyi ni enganyi, el principat ho té cru per assolir la independència en breu, però amb l'afer de les consultes ha aflorat un independentisme que cada cop s'expressa amb menys complexe, i aquest floriment sens dubte que acabarà beneficiant al conjunt perquè un avanç de qualsevol territori enforteix la nació de Fraga a Maó i de Salses a Guardarmar.

Anònim ha dit...

Estic flipant moltíssim. Amb els comentaris en general, tant del toni com del jordi, però això últim ha és d'acudit.

Jordi, has dit:

"O sigui que en certa manera aquesta organització ha acabat acceptant indirectament la teoria dels ritmes."

Em sembla que no has entés res de res... Però bé, res de nou a l'horitzó!

Jordi Navarro Morera ha dit...

Ah, estimat anònim, la teva clarividència és gran, per què no ens il·lumines i ens expliques això que jo no entenc?

És que un servidor és només un militant de base i no té certes aptituds per a entendre-ho tot, mal que em pesi.

Jordi Vàzquez ha dit...

Voldria felicitar-te pel teu posicionament i la forma de redactar-lo.
Em sembla un pas endavant cap a l'alliberament nacional.
Cada batalla, per petita que sigui, s'ha de guamyar i és llavors quan pots vèncer en la guerra.
Mai hem de perdre l'horitzó de tota la nació però mai hem de renunciar a la llibertat de cada pam de la nostra terra encara que ens sembli poc.

Anònim ha dit...

Jordi, si llegeixes el comunicat, hi ha un paràgraf que diu:

"Els estats espanyol i francés han fomentat secularment i amb èxit la divisió del nostre poble. Aquesta divisió ens afebleix i treballar per la independència de la Comunitat Autònoma de Catalunya al marge de la resta del país no contribueix a unir-nos com a poble sinó tot el contrari. La nostra nació va de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó i per tant aquest ha de ser el àmbit de decisió política, el territori que cal independitzar, i totes i tots els catalans han de poder participar-hi. "

Així que està ben clar. Altra cosa és que tu relaciones el "si" a les consultes a la "teoria dels ritmes" quan són coses independents.

Anònim ha dit...

Aquí el que compta és que tota l'EI ha donat suport a la consulta, i les consultes de moment s'están circumscrivint a l'àmbit de la CAC, esperem que en un futur no massa llunyà es puguin dur a terme consultes també en municipis del PV, Ses Illes, Catalunya Nord i la Franja.

El procés té mancances i contradiccions i des de la CUP ja s'ha deixat clara quina és la postura pròpia, és a dir, suport però des d'una perspectiva d'esquerres i en clau de tota la nació.

Ens ho mirem com ens ho mirem tant la CUP com l'MDT, PSAN, endavant, Maulets...hem acceptat de forma tàcita en certa manera que al principat el procés està més avançat que a la resta de territoris. No vull entrar en un debat estèril sobre si uns si i uns altres no han acceptat la tant desacreditada teoria dels ritmes. Simplement constato un fet, un fet inèdit fins a dia d'avui.

Insisteixo en que, com diu l'autor d'aquest blog, avançar en un territori no implica fer cap renúncia en termes de globalitat de nació. Simplement i per pura dialèctica s'avança allà on es pot, i en aquests moments l'oportunitat agitativa que ens ofereixen les consultes senzillament no es podia desaprofitar. Oposar-se a les consultes hauria estat un error històric, que hauriem pagat molt car en un futur.

Jordi Navarro

Anònim ha dit...

"i treballar per la independència de la Comunitat Autònoma de Catalunya al marge de la resta del país no contribueix a unir-nos com a poble sinó tot el contrari."

D'acord i...PER QUÈ? No es pot fer una afirmació sense argumentar-la. I en el moment que es fa això es substitueix el debat polític per la confrontació de consignes, de frases de míting, sense més contingut. S'impossibilita el debat.

Això no és una postura política, és un principi no argumentat i, per tant, no és possible de debatre'l.

Les consultes treballen o no treballen per la independència de la CAC a part de la resta de la nació? Seria bo o dolent que fos així? I si seria dolent, per quines raons seria dolent? I seria millor o pitjor de deixar de la treballar per la independència de la CAC sola? En què ens afavoriria i en què ens perjudicaria?

Feu el favor de respondre a preguntes amb arguments i no amb principis irrenunciables i indicutibles. L'EI mai s'ha hagut de plantejar aquest debat fins ara perquè semblava un debat terriblement llunyà. No us autoatorgueu l'exclusivitat d'interpretació de l'acció política de l'EI fins al moment. Fins ara no tenia sentit debatre això perquè era tant impossible la independència dels Països Catalans com la de la CAC. La diferència substancial respecte fa un temps és que ara hi ha dades objectives (l'estudi recent de la UOC, el del CIS del 2001 i al de La Vanguardia em remeto) que corroboren que existeix la possibilitat (la qual cosa no vol dir que hagi de ser demà passat) de que la CAC sigui independent a mig termini. Això és nou i diferent del què passa a la resta de la nació, ho volgueu veure o no. I per això cal reflexionar, i cal fer-ho de manera urgent si no volem perdre el tren de l'independentisme. No deixarem ara el vaixell de l'independentisme, encara que sigui el de la CAC, tot ben lliure per a l'expansió orgànica i ideològica de la dreta independentista...o sí?

Anònim ha dit...

Un altre article que és una porqueria, molt mediocre

Però bé, us aneu retroalimentant i donant-vos al raó, ja us ho fareu, tampco val la pena argumentar amb gent incapaç d'entendre ni tan sols els textos i autors que citen

Pel que fa al tal Jordi Navarro que diu que l'EI ha acceptat tàcitament no se sap quin procés secessionista, això potser és el que tu voldries, des de l'EI no acceptem pas això, com tampoc acceptem l'actual UE, per molt que alguns reaccionaris hagin fet una gran esforç per a colar-la en algunes preguntes, això ho ignorem i donem valor al que en té, considerem que un procés simbòlic com aquest té un valor propagandístic molt útil i desafia el caràcter antiedmocràtic de l'estat, i en la mesura ue és simbòlic i organitzat a nivell local, no donem cap representativitat a l'autoproclamada 'coordinadora de consultes' ni la considerem representantde cap independentisme

si no, no apostariem pel nostre projecte polític, inclòs el projecte municipalista de les CUP

ah, i a veure si a Girona us deixeu de tant sectarisme i oportunisme i donar lliçons de moviment us esforceu a estar almenys una mica més l'alçada de la resta de CUP

Anònim ha dit...

a l'anònim que diu això que no fer cas a la seva obsessió d'anar a les eleccions autonòmiques és deixar el camp a la 'dreta independentista', deus ser de l'mdt, amb un argument tant penós per tornar a intentar colar el tema de les autonòmiques... no caldria ni rebatre'l perquè està al nivell de les microsectes troskes que es presenten compulsivament a qualsevol elecció, demostra el mateix allunyament de la realitat dels moviments populars, i una percepció de la política institucional com a única via bastant lamentable que bàsicament reflecteix la pròpia impotència.

Però tant és, la seva anàlisi no es basa en cap realitat sinó en el seu sermoneig autojustificatiu que els porta fins i tot a revisar els propis plantejaments ideològics, lamentable.

La màxima innovació és que abans era un tren i ara és un vaixell

Bé, fent servir el mateix tipus de metafora xarona, el nostre vaixell no és el mateix del d'aquesta 'dreta independentista', ni va comandat pels mateixos interessos ni té el mateix objectiu que el de la dreta independentista, és un altre.

Jordi Navarro Morera ha dit...

Bé, veig que els anònims provocadors continuem amb la seva càrrega càrrega personal a base d'insults i desqualificacions.

Els insistiré fins a la sacietat que facin el favor de donar la cara i no continuar amagant-se en un anonimat covard impropi d'algú que es fa dir revolucionari. Internet és un camp abonat per provocadors i infiltrats i la seva tàctica consisteix en llençar insults i provocacions, tot creant controvèrsia i enfrontament. Per això cal donar sempre la cara i amb el cap ben alt i l'honestedat per bandera dir el que es pensa, sense renúncies i des del respecte. I això és el que jo intento fer.

Pel que fa a l'anònim que diu que els articles aquests són una porqueria o que ens diu que a Girona som oportunistes i sectaris. Només dir-li que precisament a Girona la CUP i l'EI treballa des de fa molt de temps amb movimetns veinals, ecologistes, sindicals i socials i en aquest sentit el sectarisme no forma part de la nostra agenda política.

O quan diu que la CUP de girona no està a l'alçada de la resta de la CUP, només puc dir-.i que si ho creu de debò ( de fet fem el que podem i sabem que hem de millorar molt, i ens hi esforcem cada dia) el convido a assistir a una assemblea de la CUP i a plantejar-ho obertament, mitjançant els mètodes democràtics i assembleàris dels quals s'ha dotat la CUP de Girona en els gairebé 8 anys que fa existeix. La CUP a Girona va formar-se cap a finals del 2002, recollint l'herència i tradició subversiva de l'EI de la ciutat , que va començar a caminar a finals dels 70.

I insisteixo, jo no he dit enlloc que l'EI accepti al 100% el procés de les consultes, però m'he limitat a constatar que totes o quasi totes les organitzacions han acabat donant un suport crític a l'opció del SI i per tant han legitimat ( críticament) les consultes. I reitero que aquesta ha estat un opció encertada i intel·ligent. Si algú en això hi vol veure renúncies crec que s'equivoca.

El nostre projecte polític és de llarg recorregut i assolir objectius és un procés llunyà però si pel camí aconseguim culminar algúna fita doncs crec que no ho podem desaprofitar.

I per cert, que el projecte de la CUP no és únicament municipalista, cal recordar que es va aprovar la ponència "l'alternativa necessaria" que aposta per esdevenir una organtizació nacional referencial.

Anònim ha dit...

A veure com us va el referèndum a Girona a l'abril. Ja que el ritme és ja tant alt que podem prescindir de mig país, esperem que hi hagi una participació brutal eh?

Jordi Navarro Morera ha dit...

Per què no aclareixes això i parles clar, company/a?

Precisament Girona ha escombrat de la pregunta la referència a la UE i ha intentat incloure el conjunt del país.

Anònim ha dit...

Els sectors espanyolistes de l'EI están que trinen. Al final se'ls ha encomenat el virus espanyolista que tant agrada als seus companys plataformistes.