diumenge, 14 de setembre de 2008

Un altre 11 de setembre

Hem tornat a passar una altra diada nacional. L'11 de setembre d'enguany, però, ha estat marcat per la reivindicació d'un sìmbol que complia anys: la senyera estelada. Molts ajuntaments dels Països Catalans han decidit penjar-la com a mostra de reivindicació sobirana, històrica i de reconeixement cap a uns valors i una idea concreta de país. El dimarts passat, l'Ajuntament de Girona aprovava amb els vots de CiU, ERC i IC seguir el mateix procediment. Malgrat tot, la moció que van presentar Esquerra i Convergència tenia trampa: no especificava el lloc on s'havia de penjar l'estelada. La CUP, tot i així, ens vam alegrar de la seua aprovació. A l'endemà ens assabentàvem que la prepotència del PSC i la covardia d'ERC i CiU decidien penjar l'estelada en un lloc diferent de l'Ajuntament: la Plaça Catalunya. Precisament, el lloc amb més estelades per metre quadrat el dia 11 de setembre. Vergonya i indignació.

Tot i així, l'Esquerra Independentista gironina vam decidir que aquesta actitud no es podia tolerar de cap de les maneres. Per això, en una acció que ningú esperava fins el moment en què es va realitzar, militants de Maulets i la CUP es van enfilar cap a la balconada de l'Ajuntament per fer el que els buròcrates que el governen havien d'haver fet: penjar l'estelada on es mereix. La Plaça del Vi es va convertir en un clam. Aplaudiments, crits d'"independència" i estelades al vent van acabar de guarnir l'acció reivindicativa. Una situació que hauria de fer reflexionar als senyors d'Esquerra i CiU.

La resta de la jornada va anar com era previsible: millor que mai. L'11 de setembre gironí s'està convertint en un autèntic referent per a molta gent de les comarques nordorientals, però també d'altres indrets del país. L'acte polític d'enguany va ser emotiu pel record de dues persones que l'Esquerra Independentista sempre tindrem presents: Lluís Maria Xirinachs i en Tià Salellas. Els parlaments polítics, especialment el de l'organització juvenil Maulets així ho van expressar. Un acte polític que va voler donar veu a la Plataforma en Defensa de la Devesa, a l'organització Izquierda Castellana i als companys i companyes represaliades per la crema de fotos del rei Borbó. Un acte polític que va tenir en el parlament de Maulets una perfecta declaració de principis i propostes, expressades amb la contundència que representa al jovent del nostre moviment i amb una posada en escena impecable. Després dels joves va arribar el torn de la CUP. Aquest any el parlament el va realitzar la Montse Vinyets, regidora de Sant Celoni, que va expressar perfectament el projecte polític de la CUP i les intencions i propostes de construcció nacional que la Candidatura d'Unitat Popular té: construir uns Països Catalans lliures des de la base.

Un cop acabat l'acte va començar la tradicional manifestació pels carrers de Girona. Aquest any s'han manifestat entre 2500 i 3000 persones. Tot i així, la policia municipal gironina ha intentat altre cop enganyar a la ciència matemàtica: 1000 deien. Supose que el nivell de coneixements matemàtics exigits per a entrar en el cos municipal no són gaire elevats. Així, encapçalats per una gran senyera estelada i amb una pancarta amb el lema de la diada "Continuem avançant cap a la República dels Països Catalans", els milers de persones assistents realitzàvem el recorregut de cada any. L'únic fet destacable de la marxa podríem dir que ha estat la crema d'una falla que representava l'arribada del TAV i la MAT on es podien veure les cares de diferents personatges nefastos per als interessos d'aquest país nostre.

En definitiva, un altre onze més. Una altra diada que demostra que a comarques nordorientals i a Girona en particular, la proposta rupturista de l'Esquerra Independentista va arrelant en la societat. La CUP cada cop més s'està convertint en el referent que molta gent buscava i necessitava. Treballant així, des de la base, tenint en compte a tothom i respectant la diversitat d'opinions existents en el gran arc de l'independentisme i els moviments socials catalans, estic més que segur que aconseguirem els nostres objectius: la independència i el socialisme als Països Catalans.