dimarts, 26 d’agost de 2008

Girona, espai públic i civisme

E n els darrers anys, diferents ajuntaments dels Països Catalans han engegat polítiques d'ordenament de l'espai públic. El paradigma és Barcelona i la seua llei sobre el civisme. A partir de la seua aprovació, són molts els equips de govern municipal que s'han vist temptats a actuar de la mateixa manera. Girona, tot i no haver regulat en aquesta línia encara l'ús dels carrers, n'és un exemple. De fet, ha estat durant l'última i actual legislatura, que els col·lectius locals i moviments socials han vist més impediments i traves per poder desenvolupar les seues activitats a la ciutat. Així, mentre el tripartit local diu que potencia la música amb la construcció de l'Auditori Municipal, es dedica per darrere a posar impediments i a prohibir concerts organitzats per entitats gironines. Això, però, no deixa de ser un exemple més de l'objectiu fixat per l'Ajuntament gironí: avançar cap al «model Barcelona» de ciutat. Només cal llegir la normativa sobre bicicletes aprovada en els darrers mesos pel ple municipal. Aquest terme, però, no l'hem inventat a la CUP, sinó el professor de la Universitat de Barcelona Manuel Delgado.

L'economia catalana, actualment, té un alt grau de dependència del turisme. Conscient d'això, l'Ajuntament de Girona ha apostat molt fort pel Barri Vell com a zona d'atractiu turístic. Amb una neteja de façana brutal, avui dia ni els més vells recorden com era la zona antiga de la ciutat fa uns anys. Evidentment que el Barri Vell ha d'estar en òptimes condicions per als nostres visitants, però també per als autòctons. Això no vol dir altra cosa que incentivar que els joves gironins es puguen comprar un pis en aquesta zona si és el que volen, que el comerç local no trobe tantes traves per obrir-hi establiments, o que els bars i restaurants no estiguen enfocats a clients d'alt nivell econòmic sinó que siguen de caràcter popular. En altres paraules: el nostre Barri Vell ha de ser un barri més, i no una postal. De fet, això demanen els mateixos veïns des de fa temps. Per tant, els recursos municipals s'han de repartir uniformement entre tots els barris gironins, amb inversions en serveis públics municipals, parcs i zones esportives, entre d'altres.

El darrer problema que la societat civil gironina ha tingut amb l'Ajuntament ha estat generat per la negació del permís per fer un sopar solidari el 24 de juliol passat a la plaça d'Ovidi Montllor (oficialment, Constitució). L'acte, però, es va acabar fent, malgrat la prohibició. Els tècnics municipals justificaven la negativa dient que «es donava mala imatge al turisme» i que «no es volien convertir els carrers de Girona en menjadors populars». Anem per parts, doncs. En el primer argument ja tenim el que comentàvem: volen una ciutat per a turistes, no per als que hi vivim la resta de l'any. La segona part, però, ja és més curiosa. Actualment, l'únic carrer que s'ha convertit en un menjador municipal és la rambla de la Llibertat. Però, és clar, aquests establiments privats que tenen el menjador tot l'any muntat no molesten el nostre consistori: aquests paguen un bon preu per fer negoci a costa de l'espai públic gironí. Els moviments socials, contràriament, només generen problemes al poder perquè denuncien la manca de llibertat i les polítiques injustes. Des de la CUP creiem que els nostres carrers han de ser espais públics de trobada, reunió i convivència. El carrer és l'escenari perfecte per evitar el foment d'una cultura enllaunada, eixa que sembla que agrada tant als nostres governants municipals. Al cap i a la fi, no es tracta de cap altra cosa que d'apostar per una societat viva, democràtica i participativa o per una altra on tot està controlat pel poder dels diners i els buròcrates convertits en alcaldes i regidors durant quatre anys que avui patim.


Publicat al diari El Punt el diumenge 24 d'agost de 2008

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2974437