diumenge, 3 de novembre de 2013

Entrevista a l'Ara Balears 2/11/2013

"El nostre principal error ha estat mitificar una nació catalana homogènia"

L'historiador Antoni Rico (Alacant, 1979) acaba de publicar No tots els mals vénen d'Almansa (Edicions El Jonc), en què proposa "una revisió crítica de la construcció dels Països Catalans"
L'historiador Antoni Rico defensa la pervivència del projecte comú dels Països Catalans. L'historiador Antoni Rico defensa la pervivència del projecte comú dels Països Catalans. DAVID BORRAT
El Grup Popular, majoritari al Parlament de les Illes Balears, va registrar recentment que es tramiti d'urgència la seva iniciativa per denunciar la "ingerència" del Parlament català i sentenciar que els Països Catalans "no existeixen".
"El Parlament de les Illes Balears manifesta que els 'Països Catalans' no existeixen i que les Illes Balears no formen part de cap 'País Català", diu, literalment, la proposició no de llei que els populars registraren a la Cambra i que, a més, sol·licitaren que es tramitàs pel "procediment d'urgència".
Mentre això succeeix en el debat polític, l'historiador Antoni Rico (Alacant, 1979) acaba de publicar No tots els mals vénen d'Almansa (Edicions El Jonc), en què proposa, segons explica el subtítol del llibre, "una revisió crítica de la construcció dels Països Catalans".
L'autor ha parlat amb l'ARA Balears sobre els Països Catalans i sobre els diferents models de projecte nacional comú que hi ha segons el seu parer.
Per què considerau que és necessària fer ara aquesta "revisió crítica" de la construcció dels Països Catalans?
La construcció nacional dels Països Catalans com a projecte polític havia quedat en stand by des de la transició postfranquista. De fet, els únics que havien tractat el tema eren intel·lectuals com Joan Francesc Mira o Damià Pons, que apostaven, un des del valencianisme i l'altre des del mallorquinisme, per donar als Països Catalans la categoria de "nació cultural" però no política.
Per la seua banda, els partidaris de la idea política tenien com a darrer referent teòric el llibre de Josep Guia, És molt senzill: digueu-li Catalunya . La meua impressió és que calia reflotar el debat i, partint d'una renovació acadèmica i intel·lectual, reprendre el diàleg entre els diferents territoris que han de formar els Països Catalans.
Deis que no es pot renunciar als Països Catalans però que tampoc no es pot ser maximalista. Què proposau?
És fonamental que deixem d'entendre els Països Catalans com un projecte de Gran Catalunya, tal com ha fet l'independentisme clàssic de manera majoritària. També és important que el valencianisme, el mallorquinisme o el catalanisme històric tornin a apostar pels Països Catalans com a projecte comú per aconseguir un futur millor per a tots els territoris.
Apostau perquè els Països Catalans es construeixin des del pluralisme per intentar fugir de la imitació del model centralista com els casos francès i espanyol.
La diversitat és la potencialitat principal que tenen els Països Catalans com a projecte nacional. Hi ha dues maneres d'entendre la nació política: la jacobina, centralista i homogeneïtzadora. O bé la con/federalista, inclusiva i heterogènia. Aquesta segona crec que és la que millor s'adapta tant a la història com a la mateixa realitat política i social dels països de llengua catalana que han de formar els Països Catalans entesos com a nació política. A més, la nostra proposta nacional no pot ser igual que la que critiquem i de la qual ens volem separar.
Fer de la catalanitat una mena d'espanyolitat o francesitat no és la solució i, a més, és poc atractiu per a valencians i mallorquins. El "pluralisme" és la millor manera de combatre el discurs de la por que l'espanyolisme ha potenciat en terres valencianes o a les Illes, el clàssic "ens volen fer catalans". Doncs no, senyors: som valencians o som mallorquins (o menorquins, o eivissencs), tenim el nostre propi país i alhora compartim amb els catalans un projecte federal de nació que anomenem Països Catalans.
Afirmau que "la idea dels Països Catalans és avui molt fràgil". Quines en podríem dir que són les principals causes?
És fràgil per causes externes i internes. Les externes són òbvies. La transició va tancar el debat en fals generant unes elits polítiques als diferents territoris contràries als Països Catalans. I a més hi ha l'article de la Constitució espanyola que prohibeix expressament la federació de comunitats autònomes. Ara bé, les causes internes també hi són i en part són les que motiven el llibre. Alguna culpa tindrem els defensors dels Països Catalans si no hem estat capaços de convèncer la gran majoria dels nostres conciutadans, o no?! El nostre principal error ha estat no tenir en compte la diversitat i haver mitificat una nació catalana homogènia.
Quins són els elements que uneixen actualment els territoris que formen els Països Catalans?
La llengua continua sent l'element que dóna consistència i unitat a tots els territoris. Per això és l'element més atacat per l'espanyolisme. Ara bé, la llengua no pot ser l'únic element d'unió perquè això faria trontollar el projecte en aquells territoris del País Valencià que són valencians però no parlen català per motius històrics.
Cal potenciar altres elements que no s'han de fonamentar en criteris ètnics o històrics, sinó que han de servir per construir el que en el llibre anomene la "nació útil". Els Països Catalans han de ser atractius per a aquells que han de viure-hi.
Quins són aquests elements que es poden considerar útils?
Tenim interessos comuns en economia, en infraestructures, en cultura. Hi ha més coses que ens uneixen que no que ens separen i, sempre partint de les identitats particulars, cal posar-les en valor per construir una nació al servei de la gent que hi viu.