dilluns, 22 d’abril de 2013

La participació del Gran Germà gironí


En el seu clàssic 1984, George Orwell ens mostrava com en un futur no gaire llunyà una mena d’ésser superior ens controlaria tots els moviments, vigilaria la societat fins a l’extrem que la llibertat passaria a ser un estat inconscient d’uns humans que en realitat viurien sota una dictadura. Aquesta és la situació que viu la participació ciutadana a la Girona postnadalista. Així, després de superar el règim del “sant cristo gros” del PSC, el nou equip de govern convergent s’ha volgut presentar com a un “nou estil de fer política”. És això així, però? La CUP ja va anunciar en el ple d’investidura que la primera moció que portaria seria la d’iniciar una procés per modificar el ROM i permetre que les entitats i partits de la ciutat sense representació al ple poguessin participar. En un ple on es va veure “teatro y del bueno”, tots els partits que fins aleshores havien governat o bé havien estat a l’oposició i mai havien fet res per la participació ciutadana, s’omplien la boca de grans paraules en favor de la modificació del ROM i l’avenç cap a un nou model de democràcia més participativa. Fins aquí tot correcte: uns fem la feina i els altres es pengen les medalles. Res a dir. Missió complerta.

La segona fase en el camí cap a un model més participatiu han estat els passos seguits en la negociació del darrer pressupost municipal. Així, amb la integració de la Mesa d’Entitats per la Participació en les converses amb l’equip de govern, la Mesa, la CUP i IC-V aconseguíem forçar l’Ajuntament a incloure una partida destinada a inversions que havia de ser consensuada, negociada i participada amb els veïns i veïnes dels barris afectats i la ciutadania gironina en general. La trampa, però, estava feta des de bon principi i la CUP ja ho vam denunciar. La partida, teòricament d’1 milió d’euros, en realitat es reduïa a 300.000 euros perquè els altres 700.000 l’equip de govern ja havia decidit on invertir-los i així els ho explicava a les AAVV corresponents en diversos actes i xerrades. Per tant, quatre engrunetes mal comptades que per a res ens poden portar a parlar d’una partida pressupostària mínimament seriosa i digna. Tot i això, la CUP ha continuat participant en els diferents espais oberts en aquest procés, especialment el que fa referència a l’elaboració del reglament que ha de regular el mal anomenat procés participatiu.

I arribem a la darrera setmana i el “nou estil de fer política” que ens vam trobar. En una reunió on ni tan sols es va aprovar l’acta de la reunió anterior (potser no n’hi ha d’acta?), totalment dirigida per la regidora d’Hisenda Maria Àngels Planas i amb una mena de “coro palmero” format pel PSC i el PP, vam poder veure i constatar les nostres sospites i prediccions. En primer lloc, ni l’equip de govern ni els palmeros, tenen cap mena d’intenció de fer un procés de participació realment seriós que avance cap a una nova forma de fer i entendre la política a Girona. Se’ns va presentar de manera ràpida un reglament -que en un primer moment ni tan sols vam poder tenir en paper fins que diverses entitats es van queixar- i que ja venia “dat i beneït” perquè, segons la regidora: “tots els grups municipals ja li havien donat el vistiplau en una reunió el dia anterior”. És a dir, les mateixes formes de sempre, però en aquest cas amb l’afegit que la regidora mentia perquè el representant de la CUP en aquella reunió, el regidor Jordi Navarro, en cap moment va donar cap vistiplau en nom de la CUP i tan sols es va dedicar a posar sobre la taula els elements més importants que des del nostre punt de vista haurien de ser inclosos en aquest reglament. Encara no han entés que els nostres regidors són representants d’una assemblea més àmplia que discuteix tots els temes democràticament, sent així el nucli fonamental de presa de decisions. A més, el reglament el volen aprovar al ple del 13 de maig i fer el procés al mes de juliol, quan tothom estiga de vacances o pensant en aquestes. Curiosa forma de potenciar la participació, no? Altre element important és determinar qui són els actors del procés, és a dir, qui decideix i participa. La màxima republicana d’una persona un vot no entra en el cap d’aquells que ens governen o ens han governat. És per això que proposen que siguen les AAVV les encarregades de decidir on es destinen els diners. I els veïns que no formen part d’aquestes i paguen els seus impostos i viuen al barri no haurien de participar també en el procés des de bon principi i aportar la seua visió? Sembla ser que no i que s’aposta, altra vegada, per una política de fets consumats, vigilats i controlats des de l’Ajuntament. I més greu encara: la resta de la ciutadania gironina no pot dir res sobre les propostes d’inversió? La consigna és que les AAVV són els qui coneixen millor el barri. És clar que sí, però això no vol dir que siguen les que coneixen millor les necessitats generals de la ciutat. Perquè, posem per cas, si es vol fer un equipament cultural no haurien de tenir dret de participar els col·lectius i entitats que treballen en aquest àmbit? Sembla ser que per a al tripartit CiU-PSC-PP això no és així.

I amb tot això sobre la taula el nou reglament va quedar aprovat amb els vots del “trio calavera” i la majoria de les associacions de veïns assistents. ERC i IC-V es van abstenir i la CUP en contra, com també ho van fer algunes associacions de veïns com la de Sant Narcís o Mas Ramada vam votar-hi en contra. L’Ajuntament va decidir convidar a la reunió només AAVV, menyspreant així a tota la resta de l’associacionisme gironí que, sembla ser, no podrà decidir sobre els seus diners. Les AMPES, associacions de joves, de comerciants, sindicats, esplais, etc, no tenen dret a decidir? Sembla ser que per al “nou estil de fer política” no.

En definitiva ens trobem davant d’una nova oportunitat frustrada. Els partits del poder, el Gran Germà orwelià, no tenen cap mena d’intenció d’avançar cap a un model vertaderament democràtic on la participació ciutadana siga el garant i la legitimitat del poder. Perquè si nosaltres decidim ells ho deixen de fer i llavors se’ls hi desmunta el fràgil castell polític que han construït. Alguns ja ho pensàvem fa mesos. Ara ens ho confirmen. La CUP, però, seguirà treballant per a aconseguir una Girona de ciutadans convençuts i no de vençuts. La millor manera és seguir buscant aliances i sinergies amb una ciutadania que estava farta del nadalisme i que ja ho comença a estar del puigdemontisme.

Publicat a Llibertat.cat