divendres, 25 de novembre de 2011

Valors? Quins? En defensa del materialisme



Fa uns dies vaig poder gaudir d'una xerrada del professor i antropòleg Manel Delgado sota el títol "Educar en valors". Delgado, polèmic i clar com sempre, va criticar això que anomenem educar en valors perquè, tot i que no posava en dubte l'existència d'aquests, si que qüestionava el fet que estiguen reglats i dins d'un currículum acadèmic. Haig de dir que estic totalment d'acord. El seu qüestionament, però, partia d'una anàlisi molt clàssica del debat en si que, sembla ser, mica en mica s'ha anat perdent: l'enfrontament entre idealisme i materialisme. Què ha de centrar la nostra anàlisi de la realitat, les grans idees basades en criteris eteris i no gaire terrenals o l'estudi de les relacions materials entre els humans, l'infraestructura que deien Marx i Engels. Personalment em decante per la segona. Sense materialisme no hi ha anàlisi científic de la realitat. Ho sent molt, però és així. Podem fingir ser molt postmoderns, però l'economia, el tenir o no bens de producció, bens materials, continua sent la base de les relacions humanes.


"Fins ara els filòsofs s'han dedicat a interpretar el món, ara, però, ens hem de dedicar a transformar-lo". Aquesta voluntat transformadora expressada en la clàssica frase de Marx és fonamental per a entendre la diferència entre idealisme i materialisme. I és que, per a ser idealista has de tenir molt de temps lliure per a crear un món paral·lel al que vius. Plató, Aristòtil o els escolàstics en tenien molt, de temps i de bens materials també, cosa que precisament els permetia poder crear el "món de les idees" o aquell habitat per un senyor que van anomenar Déu. Els pobres, però, només han tingut temps al llarg de la història per a treballar i guanyar-se el pa que els fa agafar forces per a tornar al tall. Són o no importants les condicions econòmiques de l'individu? De fet, són aquestes les que acaben determinant el seu destí. Plató parlava del "mite de la caverna" i els obrers del XIX i part del XX van caure en el de "la taverna", víctimes de l'alcoholisme al quan es veien abocats per les seues condicions de vida miserables.

Valors com la "pau", la "solidaritat" i tot el bonrotllisme que se'ns ha estat inculcant des de les diferents instàncies del sistema capitalista, només han servit per a augmentar els graus d'alienació d'una classe treballadora que es creu "classe mitjana". Pot tenir la mateixa idea de pau un fill d'obrer que el d'un gran banquer? Pot entendre la solidaritat de la mateixa manera un treballador sindicat d'una fàbrica que el propietari d'una multinacional? Què ens hem tornat bojos? Pot ser. De fet, simplement ens han inculcat uns valors falsos, buits de contingut real i que només han servit per a portar a la inacció dels explotats, dels desheretats, dels que només tenen la seua força de treball per a poder sobreviure en aquest món. Els valors no s'inculquen ni s'ensenyen, s'aprenen fruit de la vida i al llarg d'aquesta. Per a un ric la pau és que el pobre el deixe gaudir de la seua riquesa. Per a un pobre la pau és que no hi haja diferències de classe. Parlem de pau en tots dos casos, però una pau antagònica i contradictòria. Valors sí, però quins i per a què?

Article de Manuel Delgado on exposa el seu pensament sobre l'"Educació en valors"

"La ideologia alemanya" de Karl Marx on parla sobre les diferències entre idealisme i materialisme

2 comentaris:

Roger VS ha dit...

Toni, crec que aquesta aproximació als valors es fa des d'un punt de vista concret, parcial i empobridor. Jo diria que els valors són graduals i, la tolerància per posar un exemple, pot ser molt positiu i saludable en una determinada mesura, però els extrems intolerància total i tolerància total són molt destructius...
Per altra banda, també crec que els valors s'han de transmetre activament i no només esperar que t'arribin. Si ens declarem passius davant d'això penso que hi haurà un retorn a l'animalitat i conductes més primàries encara. Has sentit mai a parlar de les teories de mems? És interessant abordar els conceptes abstractes que es generen dins el nostre cap des d'aquest punt de vista.
També estic d'acord amb tu que per molt que revestim les relacions socials de capes i capes d'abstracció, el fons continua essent el mateix, i és molt primigeni, al darrere de tot. Jo encara diria més, hi ha l'interès propi, el marc per a la competència interespecífica que reporta tants beneficis al més apte.

Salut!

Pau Rubert ha dit...

Hola Toni. Plou. Xafardeixo i ordeno els meus blogs preferits i llegeixo aquest post teu. Crec en part és encerat dir que "els valors no es deuen ni es poden transmetre de manera curricular sinó tot el contrari, ha de ser una pràctica diària de l'aprenentatge no reglat".
Efectivament, no té cap sentit inventar-se una matèria com Física i estètica amb l'argument que la natura és molt bonica, com tampoc és un gran encert parlar de Filosofia i ciutadania amb l'excusa que l'activitat filosòfica ens farà millors ciutadans. I, com molt bourdieanament ens fas veure, els valors (jo personalment prefereixo parlar de virtuts, però això seria motiu d'una altre post)s'han de viure "materialment".
Ara bé: per FONAMENTAR els "valors", FER VEURE precisament el que expliques sobre la diferència entre el que entén per pau un ric i un pobre i, si m'apures, FER ADQUIRIR UNES VIRTUTS, som molts els que creiem que cal un espai CURRICULAR imprescindible.
El Think tank de la "transversalitat" per a l'ètica crec que és un "relat" d'aquests que tan bé saps desmuntar quan vols.
En la lluita contra la llei Wert, la plataforma en defensa de la filosofia a secundària hem publicat molts articles defensant la idea segons la qual la REFLEXIÓ ètica és un contingut substantiu que ha de tenir un espai curricular. El mateix Manuel Delgado crec que estaria d'acord.