dijous, 11 d’agost de 2011

En nom dels déus... Ah no, dels mercats!

Crec que va ser l'Eduardo Galeano que, com sempre des de la seua fabulosa i brillant lucidesa, va dir que els anomenats "mercats" són els nostres nous déus. Tota societat ha tingut els seus déus o déu. Des del politeisme primitiu dels primers humans prehistòrics, passant per les primeres civilitzacions, prosseguint per grecs, romans, maies, inques i acabant per les religions monoteistes que de manera majoritària han arribat als nostres dies, la idea de Déu, un ésser desconegut totpoderós que ho controla i vigila tot, ha estat present. I realment ha estat molt útil. La por com a mecanisme de control social funciona. I molt bé, la veritat.

Els déus, però, es dedicaven a castigar les seues poblacions amb plagues, males collites, convertint rius d'aigua en sang o directament creant l'infern i el pecat. Els "mercats" fan el mateix. Són una mena de déu postmodern. Si un estat no es porta bé els "mercats" el castiguen. Com les plagues d'Egipte, igualet. Però qui són els "mercats"? Doncs els mateixos personatges que controlen tota l'economia mundial, les empreses multinacionals més importants, els recursos naturals de la major part del planeta, aquells que van promoure el colp d'estat a Xile el 1973, la Contra a Nicaragua en els huitanta, la privatització de les empreses públiques a Anglaterra, els EUA o en els darrers temps a l'Europa occidental, que van pactar amb la burocràcia de la URSS la desaparició del règim i el repartiment del petroli i els seus recursos naturals. Polítics, banquers i grans magnats s'amaguen rere el concepte de "els mercats". Realment fascinant i acollonant. Perquè el tema fa por. Al cap i a la fi, la por dels déus funciona quan la població no coneix a aquests déus, qui hi ha al darrere. I aquest és l'autèntic drama: la gent no sap realment qui és el culpable de la crisi, només sap que si no es porta bé la pagarà encara més cara.

Em fascina escoltar tertulians de ràdio que matí rere matí es dediquen, fins i tot, a dir que els "mercats" som tots. Brutal. I s'atreveixen a fer afirmacions d'aquest nivell perquè com que tothom té un compte bancari obert, aquest simple fet ja ens converteix en còmplice del que fan i desfan "els mercats". Ironia fina o poca vergonya, no ho sabria definir ben bé. En la idea de déu clàssica, tu només pateixes mals quan no fas el que volen els déus. Ara no: no només pateixes mal quan no fas allò que els "mercats" volen, sinó que a més, d'una manera gairebé esquizofrènica, tu ets col·laborador directe del mal que pateixes. Alguns periodistes i opinadors, realment, haurien de tornar a la facultat abans de posar-se davant d'un micro o, potser, a les aules de l'ESO. La crisi, senyors, la han creat els mercats i els grans beneficiaris són els mercats. Perquè l'economia no és cap ésser incontrolable, l'economia la fem, creem i modifiquem les persones. I el problema del capitalisme és que només la controlen i modifiquen un petit grup selecte de persones, aquells mateixos que formen part dels mercats. El dia que l'economia la controlem la majoria i no la minoria, llavors si que tothom serem coresponsables d'allò que passe amb aquesta. El dia que això siga així, però, com que l'economia estarà al servei de les persones, de la societat, i no dels "mercats", les misèries que ens estan fent passar ara ja no es succeiran perquè no és el mateix entendre l'economia com l'art de fer-se ric a costa de la majoria que concebre-la com l'art d'establir un equilibri que permet a tothom, per igual, viure amb dignitat.

No sé si la mort Déu, si és que encara és viu, significarà l'aparició del superhome de que proclamava Nietzche o la fi de l'alienació que explicava Marx. Siga com siga el que si cal aconseguir d'una vegada per totes és la mort dels nous déus, dels "mercats", perquè mentre els deixem fer i desfer, les plagues de llagosta i les aigües convertides en sang no pararan de córrer pel nostre planeta.