dimecres, 22 de desembre de 2010

Insubmissió professional: mai faré classe en castellà

El Tribunal Suprem espanyol ha emès avui tres sentències per les quals vol obligar als professors catalans a fer servir el castellà com a llengua vehicular. Com a professor de secundària en condició de funcionari ja els hi dic, ara mateix, que no cal que s’esforcen amb mi: em declare insubmís a les seues lleis i ordenances. De cap de les maneres pense fer servir una llengua estrangera en el meu país, i menys encara en el meu àmbit professional i laboral. Mentre al País Valencià encara hi ha uns 40.000 alumnes que no poden estudiar en la seua llengua, el valencià, perquè el govern del senyor Francisco Camps no inverteix suficientment, a l’altra banda de l’Ebre el govern colonial de Madrid pretén fer retrocedir els avanços socials i educatius que s’han aconseguit per a la mateixa llengua. No senyors, no. El que no vau aconseguir amb els Decrets de Nova Planta, amb el reguitzell de lleis i ordenances del segle XIX i amb una dictadura genocida de quaranta anys, tampoc ho aconseguireu amb unes lleis promogudes per tribunals pseudodemocràtics que continuen estant controlats pels mateixos personatges sinistres d’abans de l’any 1975.

En nom de la llibertat individual –que els pares trien la llengua per a l’educació dels seus fills- s’intenta acabar amb els drets col·lectius i nacionals dels catalans. La cantarella “democraticoide” de partits com Ciudadanos, Partit Popular i d’altres elements d’extremadreta del mateix nivell intel·lectual, no pot servir de coartada per al retrocés de la que hauria de ser, si fórem un país normal, l’única llengua oficial als Països Catalans. Defensaran aquests mateixos nacionalistes espanyols el dret a què els pares d’origen xinès, magrebí, romanès, polonès, pakistanès o indi també tinguen dret a decidir la llengua en la què han d’estudiar els seus fills en un país que no és el seu? Perquè en realitat aquí és un rau la qüestió: en la territorialitat d’allò que els senyors del Tribunal Suprem consideren que és el seu país. I aquí és un cal que ens comencem a posar forts, d’una vegada per totes, els ciutadans d’aquesta nació: senyors i senyores això no és ni França ni Espanya i, per tant, les seues lleis no tenen cap mena de validesa sobre nosaltres.

El dia a dia demostra cada vegada més clarament que l’única sortida per a aquest país mediterrani, si és que vol sobreviure realment, passa per la independència. Sense això no hi ha res a fer. La política de “peix al cove” de Convergència i Unió, les polítiques antivalencianes del PP i la manca d’oposició amb cara i ulls o la connivència amb les institucions espanyoles del govern de les Illes són el càncer que ens pot matar com a poble. Cal despertar i reaccionar ja. La insubmissió a les seues lleis ha de ser un primer pas en aquest procés cap a la llibertat plena de la nació catalana. Jo ho tinc clar i ho torne a repetir: no acataré cap mena d’imposició lingüística espanyola en la meua feina diària. Senyors del Tribunal Suprem ja poden enviar la Guàrdia Civil a l’institut on treballe.

6 comentaris:

Jaume M. Pérez ha dit...

La cosa està possant-se malament, espere que el poble català reaccione.

Eloi Planas ha dit...

Molt bon article, i com a mestre de primària recolzo totalment les teves idees. Mai podran acabar amb el nostre poble!

Viper ha dit...

Des del Baix Llobregat, gracies per continuar lluitant per la nostra terra, i gracies per continuar ensenyat als nostres marrecs la seva llengua, o la seua llengua, que aquí a diferencia d'allà ens encanta la diversitat lingüística del nostre poble, Catalans, Valencians, Illencs, Aranesos, Aragonesos, Occitans.
Anim, que si fem pinya entre tots, expliquem als nostres conciutadans la veritat que patim i la solució que porta la independència, i fem pressió als polítics, podrem acabar d'una vegada per sempre amb els problemes imposats per Espanya.

Un Català enamorat dels Països Catalans.

Anònim ha dit...

Bien, vamos a fomentar y resaltar las diferencias; y olvidemos y negemos las cosas que tenemos en común.
¿Qué hace al pueblo catalán? ¿Su lengua? ¿Su historia? ¿Las personas? A mí me interesan más las personas. Un vasco que se muda a trabajar a Cataluña, tiene ahí su hijos, ¿son catalanes sus hijos?
Sinceramente, con la que está cayendo, que gastéis vuestras energías en algo así no lo entiendo.

Viper ha dit...

Al Anònim del 23 de Desembre

Precisament volem solucionar la crisi, la doble que tenim, una general, i l'altre per culpa d'Espanya. Si a tu t'agrada que l'estat Espanyol es quedi el 60% del que generes en riquesa, doncs tens un problema greu. Catalunya genera el 40% de riquesa de tot l'Estat Espanyol, però nomes es queda el 40% d'aquesta riquesa, la resta es queda a Madrid, repartit principalment entre Extremadura i Madrid. Això a mi no em sembla just, no se perquè el TC no fa res, a clar ja ho ser, perquè el TC esta controlat per Madrid (PSOE-PP).

No se si a tu t'agrada que els trens de Madrid siguin nous de trinca, i els de Barcelona siguin trens obsolets de fa 5-10 anys.

No se si t'agrada que Madrid negui vols directes al Prat, obligant a les companyies a passar per Barajas.

No se si a tu t'agrada que per anar de Barcelona-València es tingui que passar per Madrid, i aixo que un TGV Bar-Val era molt mes barat, portava el doble de passatgers, i connectava Espanya amb Europa, amb un increment de dels guanys brutal. (aquelles coses que vols per sortir de la crisis).

No se si t'agrada que els estudiants de Catalunya representin el 15% de tot l'estat Espanyol, i nomes rebin el 9% de les beques.

Per cert, per ser Català, com per ser de qualsevol altre Nació, l'únic que fa faltar es voler ser-ho i llavors guanyar-s'ho.

Igual que per a un Espanyol es impensable que algú que visqui a Espanya no aprengui Castellà, per a un Català es impensable que algú que visqui a Catalunya no aprengui Català.

Tu gasta les teves energies en anar a treballar i res mes, que jo gasto les meves energies, apart de per anar a la feina, també a intentar millorar el meu país, i intentar sortir de la crisis, dels problemes socials, i de la desaparició de la cultura Catalana, i aixo t'ho diu un Català de pares Espanyols que no parlen ells a més Català (ja m'encarrego jo que l'aprenguin, que ja els toca).

No fa faltar ser Català de socarrel per volem el millor per a Catalunya, fora d'Espanya.

Jordi Gasulla i Flavià ha dit...

Totalment d'acord. Ja poden començar a venir cap Olot, també.