diumenge, 12 de setembre de 2010

L’Onze de setembre que va posar tothom al seu lloc: crònica en primera persona




Les darreres setmanes han estat un autèntic estrès, no només per l’inici precipitat del curs escolar, sinó també per l’escenari que els partits parlamentaris han intentat dissenyar en la celebració de la diada d’enguany a Girona. Com bé sap tothom, l’esquerra independentista fa més de vint anys que celebra una manifestació independentista a Girona coincidint amb la diada i, des de fa deu, aquesta ha estat encapçalada de manera exclusiva per la CUP i Maulets, principalment a causa de l’abandó del carrer per part de partits com ERC que en veure que la gent no els seguia van decidir deixar de fer “el pena”. Com deia, enguany ha estat diferent i amb l’excusa de la pretesa unitat que es va aconseguir el 10-J a Barcelona, republicans, convergents i sociates, de la mà de les respectives joventuts, sindicats i associacions culturals, van decidir fer una “opa” hostil a la manifestació de la CUP.

La cursa electoral com a teló de fons

Des d’un primer moment, la CUP vam entendre que la proposta d’aquests partits tenia un rerafons obscur que anava molt més enllà de la “unitat”. I evidentment, la conclusió la vam extraure ràpid: eleccions al parlament al novembre i eleccions municipals al maig. Així, segons la seua lògica, enguany tocava sortir al carrer i més encara quan des de feia ja uns quants anys la manifestació de l’esquerra independentista s’havia consolidat i començava a convertir-se en un perill per a les aspiracions electorals d’uns partits que comencen a veure les orelles al llop. Així, ja en la primera i segona reunió vam deixar clara quina era la postura de la CUP: la manifestació havia de ser netament independentista i autodeterminista. Nosaltres estem a favor del dret a decidir, però a decidir de veritat, és a dir, el dret a l’autodeterminació. Amb esperit constructiu vam llançar a la resta de partits gironins, però també a la societat en general, una proposta de manifestació que pretenia ser unitària, però partint de la unitat teixida amb la feina feta a “Girona Decideix” per a la realització de l’exitós referèndum del 25 d’abril passat. CiU i sobretot ERC, però, ens van deixar ben clar que la seua intenció no era realitzar una manifestació a Girona amb aquests termes sinó que prioritzaven convocar la societat amb un lema més ambigu i descafeïnat que permetera a PSC i d’altres forces espanyoles afegir-se. Davant d’això, la decisió va ser clara: vosaltres feu el que vulgueu que nosaltres farem el que portem fent des de fa molts i molts anys. Primera pregunta, doncs, que les bases d’ERC hauran de fer als seus dirigents: per què rebutgen anar a una manifestació unitària amb la CUP i ho prefereixen fer amb el PSC i IC?

La manifestació independentista més gran dels darrers vint anys a Girona


Els dies previs a la diada molts vam començar a tenir la sensació que aquest Onze de setembre podia ser molt i molt gran. La quantitat d’actes que l’esquerra independentista de les comarques nord-orientals havia programat, les notícies constants a la premsa gironina que parlaven de la manifestació, els carrers plens de cartells, entre d’altres, feien presagiar un bon any. I així ha estat. Tots els actes celebrats han estat un èxit rotund, començant per l’Onze a les dotze i la penjada de l’estelada al balcó de l’Ajuntament i acabant per l’acte polític, la manifestació i el concert. Però de tot plegat, el que s’ha acabat demostrant és que, efectivament, la gent vol unitat, però unitat per aconseguir un objectiu molt clar i concret: la independència. Davant d’una capçalera aigualida on els polítics de sempre es donaven cops de colze per sortir a la foto, la població gironina ha optat per anar al darrere d’un lema molt clar i contundent: “Democràcia per als Països Catalans: Independència!” La gent està farta, tipa, empatxada, d’una classe política que no respon a les seues demandes ni tan sols quan aquestes són manifestades amb crits tant clars com els que es van viure el passat 10-J a Barcelona: independència, senyors, independència.

5.000 al davant i 150 al darrere, vostès jutgen. El més graciós de tot, però, és veure ara com algun dirigent d’ERC local que precisament va participar en les negociacions de la manifestació des del primer moment, es dedica a la difamació 2.0 de la CUP i el servei d’ordre muntat, que ell va pactar i acordar, quan calculadora en mà no li surten els números i l’estratègia ha acabat esdevenint un fracàs absolut. I és més, aquesta mateixa persona, ens acusa de fer servir el nom de “Girona Decideix” pel fet que l’exportaveu d’aquesta entitat, militant de la CUP de Girona, va llegir un manifest pactat per les associacions que munten l’Onze a les dotze (ADAC i Casal Independentista el Forn) a petició precisament de les associacions que van encapçalar el referèndum gironí. Les veritats i la realitat de vegades fan mal, ho entenc, però això té fàcil solució: fer les coses bé des de bon principi. No té pèrdua, tampoc, que aquesta mateixa persona acuse el servei d’ordre de fer servir la força física per a mantenir el que havíem pactat: una distància considerable entre les dues manifestacions. I fa gràcia realment perquè precisament va ser gent de la seua manifestació la que en algun moment va donar empentes al nostre servei d’ordre o, fins i tot, algun cop de pal. En fi, quan t’acostumes a fer política professional supose que t’acabes creient les teues pròpies mentides.

Sense més pretensions: 5000 gràcies a tots i totes per la vostra assistència a la manifestació independentista de l’Onze de setembre i als que no vau venir esperem algun dia trobar-vos perquè aquest país només l’alliberarem si entre tots i totes lluitem per un sol objectiu: la independència.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Es pot dir més alt peró no més clar,endavant amb la Cup!

Joan ha dit...

Molt ben explicat. Ànims i endavant, que el temps posa tothom al seu lloc.

Anònim ha dit...

No hagués pogut fer una crònica més clara, felicitats Toni i sobretot, felicitats CUP!