Fa una setmana tots els telenotícies i mitjans de comunicació espanyols obrien amb la notícia que en Galiza estava havent-hi com una mena de brot de kale borroka: com si aquest terme designara una mena de malaltia que contagia totes aquelles nacions sense estat que estan sota l'opressió espanyola. Des dels progres de La Sexta passant per Antena 3 i fins i tot TV3, se'ns va vendre la moto que a Galiza s'havia produit una mena d'agressió sense precedents, que els independentistes gallecs havien atacat amb pedres i vidres a la pacífica, democràtica i tolerant manifestació de l'espanyolisme ranci local que demana, com si la societat galega avui dia no ho fóra ja en certa manera, el bilingüisme. Una falàcia que només cal tenir dos dits de front per a saber que al darrere d'aquest discurs l'única cosa que s'amaga és un nacionalisme espanyol que busca sols aniquilar qualsevol llengua i cultura que no siga la seua.
Doncs bé, he trobat al bloc de l'amic Juli Cuéllar dos vídeos que mostren el que realment va passar aquell dia i que demostren que, si bé és cert que els gallecs van acabar llançant objectes contra la policia, també ho és que no ho van fer pas amb les motivacions i raons que la premsa espanyola ens va intentar vendre. I és que quan en nom de la democràcia no et deixen protestar només et queda una via per fer-ho, per queixar-te. I, per cert, els periodistes espanyols haurien de saber que llançar objectes en una manifestació contra la policia no ha estat un invent dels bascos. Si sapigueren una mica d'història veurien que al Maig del 68 no hi havia militants de Jarrai organitzant als estudiants francesos.
Us deixe l'enllaç de l'article de Juli Cuéllar on podeu trobar els dos vídeos que mostren la realitat d'aquell dia:
http://julicuellar.blogspot.com/2009/02/la-ironia-es-una-arma-dels-pobles.html
1 comentari:
interesant encara que la violencia es difícil de justificar.
Publica un comentari a l'entrada