dimarts, 19 de febrer de 2008

L’obligació de crear ideologia

Joan Fuster va dir que “tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”. Una premisa que, tot i ser molt absoluta, no deixa de ser certa. Doncs bé, jo dic que tota ideología que no creem nosaltres serà creada contra nosaltres. Perquè al cap i a la fi la ideología no deixa de ser altra cosa que la base, els fonaments de tota praxi política. Els catalans i catalanes ens trobem en ple segle XXI en una situació d’ocupació nacional que no ens deixa avançar com a país, tenir personalitat pròpia dins del món actual i poder decidir per nosaltres mateixos sense haver de passar el filtre de Madrid i París. Malgrat tot, si ens trobem en aquesta trista i patètica situació derivada d’un procés històric concret, també és cert que els propis catalans i catalanes del present som culpables què la nostra penúria s’allargue tant en el temps.

Canviar l’status quo imperant és difícil i complexe. Dubte molt que ningú tinga cap fórmula màgica o matemàtica exacta que assegure l’èxit del canvi que necessitem. Ara bé, no tenir aquesta fórmula no ha de voler dir ressignar-nos, abandonar la lluita i l’esperança d’avançar. No és això. Des d’un punt de vista revolucionari les adversitats no són altra cosa que petits obstacles a superar en el llarg camí cap a la llibertat. I per fer aquesta llarga i tortuosa cursa ens cal crear ideologia. Cal que des de l’Esquerra Independentista siguem capaços de generar discurs. Segurament molts direu que això ja ho estem fent diàriament amb la nostra pròpia dinàmica, amb les propostes que els nostres regidors fan als diferents plenaris, amb la participació en plataformes ecologistes, de defensa del territori, en defensa dels drets de les persones i en la nostra tasca de col·laboració i participació amb els moviments socials d’aquest país. D’acord, això és així. Malgrat tot, ens cal més.

Aprofundir d’una manera clara en aquells aspectes del dia a dia que ens afecten com a catalanes i treballadores i saber analitza-los en clau ideològica, ha d’ajudar a crear aquesta idelogia que reclame. Saber aplicar els principis teòrics del socialisme a la realitat diària d’aquest país ha de ser la nostra obligació. Això, en certa manera, ha de significar abandonar certs dogmatismes gairebé arcaics, obsolets. Som a l’any 2008 i els comunistes dels Països Catalans no podem seguir repetint discursos i dogmes de fa cent anys. Analitzar el passat ha de servir-nos per a entendre el present i construir el futur. Aquesta és la veritable utilitat de la història. Construir un socialisme propi, allunyat de dogmes i arrelat a les necessitats de les classes populars dels Països Catalans, és tant una necessitat per l’Esquerra Independentista com per la nació que volem alliberar. Els referents del passat s’han de llegir i analitzar, sempre amb la perspectiva històrica del seu context social. Si no ho fem així, caurem en un cercle viciós del que difícilment sabrem eixir.

Creem ideologia, doncs, i elaborem propostes clares i realistes que siguen plenament aplicables a la societat catalana del segle XXI. Això és el que reclamen a dia d’avui molts catalans i catalanes orfes de referents polítics i ideològics. Socialisme, República, Països Catalans, Llibertat o Independència han de ser conceptes plens de contingut i realitat. Han de ser propostes útils per al poble català. Passar de la pintada al discurs és, a dia d’avui, una obligació per als independentistes dels Països Catalans. És, possiblement, la millor aportació que l’Esquerra Independentista li pot fer a aquest país.

Publicat al diari L'Accent.