dissabte, 24 de gener del 2009

Repensar Novelda

Ja fa temps que em ronda pel cap la idea que Novelda necessita un replantejament total o parcial. Tinc la sensació que de mica en mica, el nostre poble ha anat perdent la potencialitat que tenia fa un temps. És com si el pas dels anys ens hagueren passat factura i no haguérem sabut adaptar-nos als nous temps. Sempre he sentit dir que “en Novelda, el més tonto fa rellotges”. Doncs bé, crec que ha arribat el moment de demostrar-ho. En la història, les crisis sempre han estat moments especialment creatius, etapes en què la gent ha hagut de pensar i repensar els vells conceptes i projectar-los cap al futur. Aquesta és, des del meu punt de vista, la tasca més important que té el nostre poble a fer, vilatans i governants, per als pròxims anys.



Quan viatges per altres pobles i ciutats del país observes com s’intenta en tots ells potenciar una mena d’eix comercial local que done vida al seu centre urbà històric. Aquesta és una de les principals mancances que hui dia té Novelda. El nostre poble ho té fàcil perquè el carrer comercial per excel·lència ja el tenim: el carrer Sant Roc. El problema és que aquest és obert al tràfic de cotxes i no peatonal. Possiblement, reconvertint el carrer Sant Roc en una mena de rambla o passeig per on els ciutadans pogueren caminar sense el perill de ser atropellats, el comerç local establert en aquesta zona i els carrers paral·lels guanyarien molt, així com també es guanyaria en vitalitat. D’igual manera, crec que guanyaríem molt com a poble si férem el que ja han fet moltes altres ciutats: potenciar el seu barri vell. La xarxa de carrers de la Novelda històrica, amb les seues replacetes i carrerons, és realment bonica. Si de mica en mica es féra el mateix que fa uns anys es va fer al carrer Major, lloc que deixa meravellats als nostres visitants, aconseguiríem tenir un barri vell digne de les millors rutes turístiques.



Un comerç local fort i viu és una peça clau per a potenciar el nostre poble i convertir-lo en un atractiu tant per a forasters com per a natius. Ara bé, si tenim clar que això és el que volem, és necessari que ens posem mans a l’obra i que Ajuntament i comerciants treballen en la línia de convertir la zona comercial local en una xarxa de carrers per on done gust passejar, bonica i amb una estètica no basada en experiments com el de la Glorieta, sinó en l’estilisme novelder per excel·lència: el modernisme. I torne a repetir per acabar: el carrer Major és bon exemple a partir del qual començar a treballar.

Publicat al Butlletí d'Informació Municipal de Novelda del mes de gener

dilluns, 19 de gener del 2009

1878: Novelda segons Pascual Orozco Sánchez


L’any 1878, Pascual Orozco Sánchez va publicar el seu Manual Geográfico-Estadístico de la província de Alicante”on feia la següent descripció de la Novelda de finals del déneu. El document el podeu trobar a la Revista Betània de l'any 1978 en JOVER, M.J., Novelda, hace cien años, dins Betània nº 26, Novelda, 1978:

“Esta población por muchas razones noble e hidalga; por su sitio, apacible; por su posición hermosa; por sus edificios, ilustre; villa que para ciudad sólo le falta el nombre, descúbrese asentada en la margen derecha del rio Vinalopó, cuyas apacibles aguas fertilizan agradables huertos, cubiertos de frutales y esmaltados de flores. Dista de la capital 22 kilómetros, y limita con Monóvar, Elda, Petrel, Agost, Monforte y Aspe. Componen la población 1.222 edificios, formando 34 calles anchas y espaciosas, cuatro plazuelas, y la mayor de forma rectangular: en ella se hallan las Casas Consistoriales, la iglesia dedicada a San Pedro Apóstol, con cura, un coadjutor, tres vicarios y tres beneficiados; la audiencia del partido; las cárceles; varias tiendas y cafés y, en el centro, un pequeño paseo con una fuente monumental de bonitos surtidores.

Esta villa cuenta 8.797 habitantes, puesto de capitán y diez guardias civiles; Registro de la Propiedad, un palacio del marqués de la Romana, hospital de caridad, las ayudas de parroquia de San Roque y de la Romana; cuatro ermitas dedicadas a San Felipe, a Nuestra Señora de los Dolores, al Santo Cristo, y a Santa María Magdalena, situada ésta en el Castillo de la Mola, o de Luna, así llamado por una tradición de qué en él estuvo preso don Alvaro de Luna. La instrucción pública cuenta con los dignísimos profesores, don Manuel Segura, que tiene 102 discípulos, don Manuel Pastor 106, don Pascual Maestre 28, doña Cayetana Busutil 114, y doña María Santacreu 95, y además un colegio de segunda enseñanza. El término, que se cultiva esmeradamente, contiene 4.807 hectáreas de campo, 1.850 de huerta, y produce trigo, maíz, cebada, avena, almendras, seda, vino, aceite, higos, anís, alfalfa, hortalizas y frutas, especialmente albaricoques. Ofrece la industria varias fábricas de aguardiente, entre ellas la del señor Alenda, cuyos productos han sido premiados en las exposiciones de Madrid, París y Viena. También cuenta varias de cal hidráulica, molinos harineros y de aceite, de yeso, y minas de azufre; las mujeres se ocupan de confeccionar preciosas “randas”. Distante cinco kilómetros de la población se halla un establecimiento balneario, cuyas sulfurosas aguas son muy recomendadas para las enfermedades de la piel. Las vías de comunicación consisten en el ferrocarril, que dista unos 2 kilómetros de la población, y las carreteras de Monóvar, a Elche, a Orihuela y la que pasa por el término de Novelda que va de Madrid hacia Alicante. Se pagan al Estado 77.748, 10 pesetas, y al municipio 109.171,63 pesetas, de las cuales 7.608,43 corresponden a la instrucción primaria”

divendres, 16 de gener del 2009

“Els dirigents israelians són feixistes”

Les darreres setmanes s'ha parlat com mai sobre el conflicte entre Israel i Palestina. Notícies constants, manifestacions, concentracions, etc... han servit per a denunciar el darrer episodi de terrorisme d'estat orquestrat per l'estat sionista d'Israel. La massacre ha estat (està sent!!) tan gran que hi ha gent que ho està comparant amb el genocidi que va suposar per als jueus alemanys i europeus el terrible holocaust provocat pels nazis. Quan es diu que l'estat d'Israel s'assembla més a un estat racista i feixista que a una democràcia, immediatament es contrataca amb l'argument de l'antisemitisme (oblidant que els palestins són igual de semites que els jueus!!). Doncs bé, supose que en el cas d'aquest document històric és díficil poder utilitzar aquest argument demagògic si tenim en compte que els signants de la carta són jueus també.

Carta d'Albert Einstein i altres personalitats jueves al New York Times: “Els dirigents israelians són feixistes”
The New York Times - 2 de disembre de 1948


Entre els fenòmens polítics més inquietants de la nostra època tenim, a l'Estat de nova creació d'Israel, l'aparició del «Partit de la Llibertat» (Tnuat Haheteur) (1), un partit polític amb un enorme paregut en quant a la seva organització, mètodes, filosofia política i plantejaments socials, als partits nazi i feixista.

Aquest partit ha sigut format pels membres i partidaris de l'antic Irgun Zyai Leumi, una organització nacionalista d'extrema dreta a Palestina.

L'actual visita del cap d'aquesta agrupació, Menajem Begin (2), a Estats Units, obviament s'ha calculat per donar la impressió d'un recolzament estadounidenc al seu partit per a les properes eleccions israelianes i per fonamenta vincles polítics amb els elements sionistes conservadors dels Estat Units.

Molts estadounidencs de reputació nacional has prestat els seus noms per acollit aquesta visita. És inconcebible que qui s'oposen al feixisme al món sencer, si estan correctament informats sobre el passat i les perspectives polítiques de Begin, puguen afegir els seus noms i recolzament al moviment que representa.

Abans que les contribucions econòmiques i les manifestacions públiques de recolzament a Begin originen danys irreparables i abans de donar a Palestina la impressió que una gran part dels Estats Units recolzen als elements feixistes d'Israel, el públic estadounidenc ha d'estar informat del passat i els objectius de Begin i el seu moviment.

Les declaracions públiques del partit de Begin (3) no mostren el seu autèntic caràcter. Actualment parlen de llibertat, democràcia i antiimperialisme, mentres que fins ahir predicaven obertament la doctrina de l'Estat feixista.

Però les seues actuacions traïxen les seues paraules i mostren l'autèntic caràcter d'aquest partit terrorista. De les seues accions passades podem deduïr el que pot fer al futur.
L'atac a una aldea àrab.

Un exemple escandalós ha sigut la seua actuació en l'aldea àrab de Deir Yassin. Aquest poble, lluny de les carreteres principals i redejada de terres jueves, no va prendre part a la guerra i fins i tot va combatir a les bandes àrabs que volien utilitzar el poble com a base.

El 9 d'abril, segons el New York Times, les bandes terroristes atacaren aquest poble tranquil, que no era un obejectiu militar a la guerra, i mataren a la majoria dels seus habitants, 240 homes, dones i xiquets, i mantingueren a alguns amb vida per fer-los desfilar com a presoners pels carrers de Jerusalem.

La majoria de la comunitat jueva es quedà horroritzada per aquest acte i l'Agència jueva va enviar un telegrama de disculpa al rei Abdalá de Transjordania (4).

Però els terroristes, lluny d'avergonyir-se dels seus actes, estaven orgullosos d'aquesta masacre, la proclamaren ampliament i convidaren a tots els responsables extrangers presents al país per a que foren a vore els montons de cadàvers i els danys perpetrats a Deir Yassin.

L'atac a Deir Yassin il.lustra el caràcter i les accions del Partit de la Llibertat, que entre la comunitat jueva predica una barreja d'ultranacionalisme, misticisme religiós i superioritat racial.

El mateix que altres partits feixistes, ha col.laborat per trencar les vageus i ells mateixos has al.lentat la destrucció dels sindicats lliures. Al seu congrés proposaren els corporatius sobre el model feixista italià.

Durant els últims anys de violències antibritàniques esporàdiques, l'IZL i el grup Stern han implantat el regne del terror entre la comunitat jueva a Palestina.

Han apalejat a proferssors que parlaven mal d'ells i han abatut a pares d'alumnes per impedir que els seus fills es reuniren amb els mestres.

Amb métodes pròpis dels gàngters: pallisses, finestres trencades i robatoris generalitzats, els terroristes intimiden a la població i exigeixen un alt preu.

Els homes del Partit de la Llibertat no participen als treballs constructius a Palestina. No han pres cap terra, no construïren colònies i només han disminuit
l'activitat de la defensa jueva. Els seus esforços en la immigració, molt divulgats, són minuciosos i es dediquen principalment a reclutar compatriotes feixistes.

Contradiccions.

Les contradiccions entre les precioses afirmacions que ara fan Begin i el seu partit i els informes de les passades actuacions a Palestina donen la impressió d'un partit polític poc corrent.
Porta la marca indubtable d'un partit feixista per a qui el terrorisme (contra els jueus, àrabs i els britànics) i les falses declaracions són els moviments, i el seu objectiu és un «Estat líder».
A la vista de les observacions precedents, és imprescindible que en aquest país es conega la veritat sobre Begin i el seu moviment.

Encara és més tràgic que l'alta direcció dels sionistes estadounidencs hagen rebutjat fer campanya contra les pretensions de Begin i fins i tot s'hagen negat a explicar als seus pròpis elements els perills que comporta per a Israel el recolzament a Begin.
Per tant, els signants utilitzem aquest mitjà per presentar públicament alguns fets sorprenents respecte a Begin i el seu partit i per recomanar a tots els qui concerneix no recolzen aquesta última manifestació del feixisme.

Isidore Abramowitz,
Hannah Arendt
Abraham Brick
Rabbi Jessurun Cardozo
Albert Einstein *
Herman Eisen, M.D.
Hayim Fineman
M. Gallen, M.D.
H.H. Harris
Zelig S. Harris
Sidney Hook
Fred Karush
Bruria Kaufman
Irma L. Lindheim
Nachman Majsel
Seymour Melman
Myer D.
Mendelson, M.D
Harry M. Orlinsky
Samuel Pitlick
Ffritz Rrohrlich
Louis P. Rocker
Ruth Sager
Itzhak Sankowsky
I.J. Shoenberg
Samuel Shuman
M. Znger
Irma Wolpe
Stefan Wolpe.

Notes:
(1) L' Herut és el precursor del partit israelià Likud, conforme a la ideología de Vladimir Jabotinsky)
(2) Begin (un terrorista reciclat) després es convirtí en Primer Ministre d'Israel (Likud) i sota el seu govern decenes de mils de civils libanesos i palestins foren assassinats als any 80.
(3) Els successors de Menajem Begin al Likud (com Primeres Ministres israelians), com Netanyahu i Sharon són responsables d'innumerables morts de civils.
(4) Encara que els autors mencionen les excuses de l'Agència Jueva «enviades al rei Abdalà», que no era ni tan sols de Palestina, les recerques posteriores demostraren la participació de la Haganna i l'Agència Jueva en la massacre de Deir Yassin, així com la participació de l'Agencia Jueva i del Fons Nacional Jueu a la neteja ètnica.

dilluns, 12 de gener del 2009

Ara sí: la CUP, l'alternativa necessària




L'Assemblea Nacional que la CUP va celebrar ahir a Mataró, des del meu punt de vista, ha deixat una cosa bastant clara: els i les seues militants volen construir un referent unitari per a l'esquerra independentista d'aquest país. Des de fa mesos els i les militants hem estat parlant, dialogant i discutint sobre el futur de la nostra organització. Sempre he estat partidari, en tots aquests diàlegs, de la conversió de la CUP en una eina d'abast nacional per al moviment. La manca de referent polític públic és un fet notori que arrosseguem des de fa anys. Una mancança que, ens agrade o no, és real i que no han sabut assolir les organitzacions polítiques existents fins ara. La CUP, però, actualment gaudeix de la confiança majoritària que aquestes organitzacions no han tingut en els darrers anys, fet que l'ajuda a avançar en la direcció que ahir ens vam marcar.

Crec que aquesta voluntat d'esdevenir l'organització nacional de referència del moviment d'alliberament nacional català, és el fet més destacable de l'assemblea d'ahir. Ara bé, la premsa ha tornat a posar èmfasi en allò que li interessa: les eleccions autonòmiques del 2010. Unes eleccions que, com també es va demostrar ahir, no motiven a una gran part de la militància de la CUP. A mi, personalment, ara mateix no em motiven res. Tot i ser partidari de la ponència aprovada ahir, la qual vaig votar i reafirmar, crec que amb el tema de les eleccions autonòmiques no ens hem de precipitar, hem de tenir paciència i saber molt clarament que és el que volem anar a fer i dir al parlament del Principat. Cite aquesta institució perquè, com és evident, serà el primer parlament que trepitjarem si tenim en compte la realitat política de la resta del país. Per tant, per a mi les eleccions autonòmiques no són cap prioritat, tot el contrari, em fan més nosa que servei. Almenys a Girona, crec que ens hem de fixar com a meta a curt termini entrar a l'Ajuntament per acabar d'arrodonir la bona feina que estem fent i a partir d'aquí, amb una CUP més forta territorialment, ja parlarem d'altres contesses electorals.

Un cop assentades les bases de la CUP com a referent nacional, el primer que hem de fer és marcar un full de ruta intern que ens ajude a consolidar aquesta organització a nivell municipal per tot el territori dels Països Catalans. La lluita municipalista és l'essència de la CUP, no ho hem d'oblidar. La nostra construcció d'una alternativa nacional ha de partir sempre de la base, de l'assemblearisme i la democràcia directa. Això, què és el que vam aprovar ahir, no és altra cosa que el rebuig més ferm al que podríem considerar un partit clàssic. Així, en aquesta línia, crec més que necessari introduir en els propers mesos els apartats que parlen sobre l'acció municipal que formen part de la ponència presentada sota el nom Municipalisme d'alliberament. Evidentment, sempre sense treure el contingut essencial de la proposta aprovada ahir: esdevenir el referent nacional de l'Esquerra Independentista.

La proposta aprovada per la militància de la CUP, doncs, és el primer pas en el que, des del meu punt de vista, ha de ser la construcció d'un moviment polític amb cara i ulls: l'Esquerra Independentista. Un moviment polític que ha d'estar format per una sèrie d'organitzacions coordinades entre sí, que saben quin són els seus àmbits de treball i actuació i que tenen molt clar quin és el seu referent polític. Un moviment polític que ha tenir una cara visible per a cadascun dels àmbits d'actuació política, superant així l'anomalia de la dualitat de sigles històrica que hem anat arrossegant. Una única organització juvenil, un únic sindicat de treballadors, un únic sindicat d'estudiants, un únic referent polític. Això vol dir eliminar del mapa les organitzacions polítiques existents avui dia? No. Simplement és construir un moviment normal i normalitzat en una societat que realment el necessita.

dissabte, 10 de gener del 2009

Joseph Rico: orguener de Novelda (1731)

Els documents històrics trobats i analitzats ens diuen que Novelda compta amb un orgue en la seua església de Sant Pere des de l'any 1645. En aquesta època, però, l'orgue municipal era mòbil i per tant no estava fixat en l'interior del temple noveldenc. Serà a partir de finals del segle XVII i principis del XVIII quan es començarà a construir el que actualment tenim, amb els canvis que aquest a patit al llarg dels segles. És interessant analitzar el plec de compromissos i tasques que l'encarregat de tocar i cuidar l'orgue tenia en el segle XVIII. Així, hem trobat el següent document que l'Ajuntament de Novelda va fer signar al qui va ser orguener municipal entre els anys 1731 i 1753:

“AÑO DE 1731
CAPITULO Y CONDICIONES QUE SE FORMAN POR LOS SRES. DEL AYUNTAMIENTO PARA LA PERSONA QUE HA DE ENTRAR EN TOCAR EL ORGANO QUE ES JOSEPH RICO.
PRIMERAMENTE que siempre y quando haya de salirse de esta villa y su termino el dicho organista, en donde pueda hacer falta en esta dicha villa, tenga obligación de pedir licencia a la villa, desando persona señalada para que asista a tocar el organo, y esta manifestarlo a dichos quien es, por si hay alguna orden para que no pueda tocar, o, motivo por el qual no pueda asistir y no lo pueda hacer de otra manera y en contravención de ello pueda la villa despedirle y quitarle el salario; y asimismo que aya de vivir y tener su familia en esta villa y no en otra parte
OTRO SI; que siempre y quando la villa entre en la Iglesia en forma de villa, tenga obligación el dicho organista de tañer el organo hasta estar todos los señores dentro de los bancos y lo mismo ha de executar quando se levanten acabando la Missa para salirse de la Iglesia, hasta tanto que este fuera de las puertas; como tambien, en las ocasiones de entrar la dicha villa en la Iglesia a visperas, o, otras funciones publicas, el que aya de tañer dicho organo quando entren y salgan, y si a cualquiera de estas condiciones faltare pueda la villa despedirle sin otro motivo.
OTRO SI; que siempre y quando algun hijo de la tierra quiera enseñarse a tañer el organo, o cantar, y enseñarse musica, tenga obligación de enseñarle pagándole lo que se ajustase, y no se pueda excusar a ello, como ay alguno que quiera aplicarse a cantar y enseñarse, no se pueda excusar.



OTRO SI; que dicho organista aya de asistir a tocar en la Iglesia el organo que es de costumbre y obligación asistir y tocar entre el año y si hase alguna falta voluntaria que se le multara por la villa aquello que discurra conveniente, quedando al arbitrio de ella esta condenación.
OTRO SI; que aya de enseñar a cantar una misa que primer tono y una de quarto tono y asistir en coro en las oraciones que necesitare”


El document el podeu trobar en RICO SALA, L.M., La introducción del romanticismo en el órgano de la iglesia arciprestal de San Pedro de Novelda, dins El Patrimoni històric comarcal. II Congrés d’Estudis del Vinalopó, ed. Centre d’Estudis del Vinalopó, Petrer, 2005, pp. 308-309

dimecres, 24 de desembre del 2008

Els han enxampat

No s'ha de ser gaire intel·ligent ni lúcid per a tenir clar que els mitjans de comunicació del sistema són una eina fonamental per a la seua perpetuació. Són tan importants que, segurament, sense ells el capitalisme com a sistema de dominació no ho tindria tan fàcil per a sobreviure. Garants de la veritat absoluta i inqüestionable, els mass mèdia ens venen cada dia la moto que més convé a la resta de poders fàctics del capitalisme global. Sobre aquest tema és interessant un petit llibret que van escriure el mestre Chomsky i l'Ignacio Ramonet ja fa uns anys amb el títol "Com ens venen la moto".

Doncs bé, de vegades, com diu la dita, el caçador és caçat. Aquest ha estat el cas de dos joves periodistes del canal televisiu espanyol Telecinco. Aquesta televisió s'ha convertit en els darrers anys en una gran especialista dels muntatges periodístics, sempre contra moviments socials i l'esquerra no assimilada pel sistema. Els nefastos programes de càmera oculta de la showwoman Merceditas Milà en són bon exemple. Així, amb la missió de donar una visió esbiaxada de la realitat del moviment okupa i els moviments socials castellans a Valladolid i Madrid, els intrèpids periodistes es van dedicar durant un parell de dies a perseguir amb la seua càmera oculta a persones teòricament vinculdades a aquest tipus de moviments. De bar en bar, de xerrada en xerrada, intenten trobar a algun, borratxo o sobri, que els justifique l'ús de la violència, que els hi done "carnaza" com ells mateixos diuen al vídeo. El problema és que no troben res, perquè segurament allò que busquen no existeix, i a sobre, finalment, són enxampats en l'acte.

Tot i així, Telecinco, amb un nou gran exemple de professionalitat, va fer el reportatge que volia i necessitava amb les poques imatges que li van ser útils. La resta de la gravació va quedar en mans dels moviments socials que els grans professionals de la premsa volien criminalitzar. Gràcies a això ara tenim la veritat sobre la taula, la realitat que els periodistes s'inventen no té res a veure amb el dia a dia d'aquests moviments. Tot plegat, un nou exemple de manipulació informativa, de misèria del capitalisme i els seus gossos periodistes. Infumable.

Aquí teniu l'enllaç del vídeo:

http://www.nodo50.org/antifa/index.php?option=com_content&task=view&id=351&Itemid=1

dilluns, 8 de desembre del 2008

Novelda al XIX: vista per Pascual Madoz


Així era Novelda segons el navarrès Pascual Madoz als voltants del 1850. Un document realment molt interessant que ens dóna moltes pistes de la situació de Novelda a les entrades de la Restauració i, sobretot, d'un període de créixement important en l'àmbit econòmic i social:

Novelda: villa con ayuntamiento, cabeza del partido judicial de su nombre en la província de Alicante (4 leguas), audiencia territorial y capitanía general de Valencia (22 leg.), diócesis de Orihuela (6 leguas).
Situación y clima. Situada en terreno llano, á la derecha de una rambla llamda de Vinalapó, la baten todos los vientos, y principalmente los del E. Su clima es templado y saludable.

Interior y afueras de la población. Se compone de 1.013 casas, la mayor parte de 3 pisos con habitaciones cómodas para las familias y colocación de frutos; son de piedra y yeso, y se distribuyen en 22 calles generalmente bien formadas, una plaza llamada de la Constitución de figura cuadrangular y de mediana extensión, en la que se hallan la casa del ayuntamiento, la del marqués de la Romana, parte de la iglesia, una posada, cárcel y varias casas de buen aspecto, la cual sirve de mercado semanal, y 3 plazuelas denominadas de San Vicente, de la Cruz y de los Santos Médicos, que no tienen destino alguno. La casa del ayuntamiento es de 3 pisos; forma el primero la lonja, el segundo la sala de acuerdos, una antesala y un cuarto para secretaría y archivo; y el tercero tiene 2 habitaciones cómodas que sirven de cárcel, una para mujeres y otra para distinguidos; la prisión común del partido está junto á este edificio, la cual no es segura ni tiene la ventilación necesaria. Hay escuela de niños dotada con 3.000 reales; otra de niñas con 2.160; hospital para pobres enfermos socorrido por la caridad pública; una iglesia parroquial de término con una portada de muy buena arquitectura, está dedicada á San Pedro Apostol, y la sirve un cura, 2 vicarios, 19 placistas numerales que forman clero, y 10 beneficiarios de sangre; el cura y el vicario primero son de provisión real ó del ordinario, segun el mes de la vacante; la vicaria segunda, de patronato del señor marqués de la Romana; los placistas, de nombramiento del diocesano, y los beneficiados, de presentación particular y aprobación del ordinario. Tiene 2 ayudas de parroquia; la una titulada de San roque al estremo de la población, y la otra de San pedro apostol en el caserío de la Romana, servida cada una de ellas por un vicario de patronato del señor marqués de aquel título, y 3 ermitas con culto público dedicadas a San Felipe Neri, Sto. Cristo del Monto Calvario en el cementerio estramuros, y Sta. Maria Magdalena en el Castillo de la Mola. Está este situado en la sierra del mismo nombre á la margen derecha del rio Vinalapó, dista una hora al N. de la población: se titula tambien el castillo de Luna, por creerse haber estado preso en él D. Álvaro de Luna, cuya tradición parece no tener fundamento. Se halla destruido en su mayor parte, aunque se convervan por su mucha solidez 2 torreones de muy buena arquitectura, estando mencionado en el título, que D. Juan I de Aragón y Doña Violante dieron al pueblo de Novelda a D. Pedro Maza de Lizana, ascendiente del actual marqués de la Romana, en 1º de mayo de 1.393. Como no hay fuentes en la población la mayor parte de los vecinos se surten del agua de una acequia de riego de mala calidad que pasa por medio de la villa; pero los dueños de casas acomodadas la traen para su consumo de Aspe, Monforte, ó de la fuente de la Reina que nace en el monte de la Mola, que no es perene.

Termino. Confina por N. con los de Monovar, Elda y Petrel; E. Agost; S. Monforte y Aspe, y O. Con el último y otra vez Monovar; su extensión es de 1 legua de N. a S., y 2 de E. A O. En su radio se encuentran los caserios de Algayad, Las Cuevas, que se compone de 7 casa y 35 cuevas á la falda de la sierra Gorda, el de la Romana, cuya descripción hacemos en su artículo, y más de 300 casas esparramadas por todo él, habitadas por los dueños y cultivadores de los campos.

Terreno. Es llano generalmente, y solo una vigésima parte está ocupado por montes que siguen formando cordillera; algunos, como son entre ellos la sierra de Beties, y la de Algayad, que cria buenos pastos en lo inculto, si bien en sus laderas tiene grandes plantíos de almendros y viñedos. La parte llana es medianamente fértil, muy escasa de aguas pluviales y de buenos abonos; la rambla de Vinalapó atraviesa por el término, perdiendose debajo de las arenas, y volviendo luego á aparecer en la presa que hay en el de Monforte; trae regularmente poca agua, y aunque es ancho su cauce, destruye muchas veces los campos contiguos á sus riberas en sus furiosas avenidas.

Caminos y correos. Pasa por el pueblo la carretera de Murcia y Orihuela para Valencia, que se encuentra en mal estado; hay un pontazgo lamado de Monforte, aunque está en el término de Novelda, y dista ¼ de legua de uno a otro pueblo; es un edificio nuevo y de bastante capacidad, y a su inmediación se encuentra una posada de dominio particular. El correo lo recibe tres veces a la semana de cada una de las carreras generales.

Producciones. Los granos, higos, almendras, anis y algarrobas se cosechan en bastante cantidad; el vino se computa anualmente por un quinquenio en 200.000 cántaros, y hay además toda clase de frutas y algunas legumbres y verduras; mantiene ganada lanar en úmero de unas 3.000 cabezas, y el de labor suficiente para el cultivo.

Industria y comercio. La agrícola, 8 fábricas de aguardiente, 9 molinos harineros y 12 de aceite. El comercio se hace con los frutos y productos del país; hay un mercado semanal en el que se vende todo género de comestibles.

Población. 1.802 vecinos, 8.095 almas. Capital productivo. 7.364.700 reales. Imponible 602.536. Contribución. 141.642. El presupuesto municipal asciende a 39.000 reales, que arbitrios, impuestos sobre puestos públicos para la venta de comestibles, y el déficit por reparto vecinal. Es Novelda población antigua. En 1.305 permitió el Rey de Aragón a los caballeros de Novelda, que se hallaban en la defensa de Elche, que saliesen libremente.