Primera presentació

Programa va de llibres sobre "El pensament i l'acció. De Marx a Gramsci en Joan Fuster" a Ràdio Terra. 

"Properament veurem a les llibreries un nou llibre de l’editorial El Jonc, “El pensament i l’acció. De Marx a Gramsci en Joan Fuster” avui us en parlarem i en parlarem amb un dels seus autors, Toni Rico.

En paraules de l’editor, “El pensament i l’acció. De Marx a Gramsci en Joan Fuster és un treball que té la voluntat d’aproximar al lector no especialitzat, però també a l’acadèmic, tots dos intel·lectuals. Els primers trobaran unes pàgines que els ajudaran a entendre millor el context, l’obra i la influència de tots dos. Els segons, trobaran noves aportacions per al debat al voltant de Fuster i l’esquerra que, si bé potser no tancaran encara determinats temes, sí que ajudaran a entendre’ls millor amb la voluntat que els futurs estudis acadèmics tinguen al seu abast més material d’on destriar la informació”.

El pensament i l'acció. De Marx a Gramsci en Joan Fuster.

El pensament i l'acció. De Marx a Gramsci en Joan Fuster té la intenció d'aproximar el lector a la influència que el pensament marxista, i especialment el gramscià, tingué en les reflexions de l'escriptor de Sueca. No és casual que Edicions El Jonc dediqui un llibre a aquest tema, ja que tant Fuster com Gramsci han estat dos referents fonamentals per a l'esquerra dels Països Catalans. La proposta nacional del primer i la reformulació del marxisme per part del segon marcaren, sense cap mena de dubte, les línies tàctiques i estratègiques de les diferents cultures polítiques dels nostres països. 

Amb un to divulgatiu i alhora acadèmic, el llibre que teniu a les mans servirà al lector novell en la temàtica per tenir una perspectiva general de tots dos autors i a l'especialitzat per continuar, o tancar, amb el debat sobre la recepció real que Gramsci tingué tant en Fuster com en els partits marxistes de casa nostra.

http://eljonc.com/baix_ctlgMuix_Pensament_accio.html

Joan Fuster i Eric Hobsbawm, una relació no consumada.

Quan escrius una tesi doctoral acumules molt de material que un cop inicies el repàs final de la mateixa veus que no et serà útil. Inmers en ple procés de retallades com estic ara mateix, trobe que sobra molt del que he escrit durant molts anys. I d'aquests retalls surt el present text. Entre el material que vaig poder trobar en la correspondència de Fuster no editada, una de les relacions més curioses fou la que (no) tingueren Fuster i Hobsbawm. El coneixement mutu es degué a la relació que Fuster tenia aleshores amb l'historiador Javier Paniagua. Explicava aquest al diari Avui el desembre de 1976 que un dia parlant amb l'historiador britànic li va dir que “les classes de Fuster a la universitat devien ser molt bones” ja que, segons Paniagua, Hobsbawm coneixia “pam a pam” l'obra de Fuster i “es quedà bocabadat quan li vaig dir que l'escriptor de Sueca era una de les persones més marginades per la societat valenciana. Em sembla que, malgrat les meues explicacions, Hobsbawm no entengué prou bé la demència antifusteriana que hem patit...” (AVUI, 18/XII/1976: 9). Això mateix li havia explicat Paniagua a Fuster en una carta de 22 d'agost de 1973 en que deia textualment que “vaig parlar amb Hobsbawm, que com saps te cita en el seu llibre “Bandits”. Me va fer molts elogis dels teus llibres, i me va preguntar per les teues classes a la Universitat... (sense comentari); després de parlar de moltes coses, li vaig donar un llibre per a que te'l dediques; ja te'l portaré quan arribe a València, diu: a Joan Fuster con los agradecimientos de Eric Hobsbawm, utilizador de sus obras”. Aquest coneixement “pam a pam” segurament es podria matisar ja que l'única referència a Fuster en l'obra de Hobsbawm és la citada per Paniagua que faria referència al llibre de Fuster El bandolerisme català II de 1963. En la traducció del llibre feta per Crítica, Hobsbawm arribava a qualificar Fuster com de “excelente historiador”. I sobre el tema només manca assenyalar que en la recerca vaig trobar un paper que demostrava que cap a 1979 Paniagua portà Hobsbawm a casa de Fuster per presentar-los i conversar: “Hem vingut amb Hobsbawm. Tornarem per el vespre”. La data del paper quadra amb la visita que l'historiador anglès va fer a València a finals d'octubre i principis de novembre de 1979 per fer una conferència a la universitat (MILLÁS, 2015: 641-643). Javier Paniagua em confirmà que efectivament Hobsbawm i ell visitaren Fuster, i no el trobaren, per aquelles dates ja que l'historiador anglès es trobava de visita per València amb motiu de la conferència “Els nacionalismes” d'inici de l'any acadèmic a la UNED (Paniagua a Rico, 16/VI/2016).

Hobsbawm i Fuster, a diferència de en casos com el de Pierre Vilar, no acabaren de consumar la seua relació ni davant d'una tassa de cafè. Llàstima. De ben segur que haurien tingut una conversa més que interessant de la que ens dediquem a estudiar la figura del suecà n'hauríem tret algun profit.