Reprenem el fil en divendres al vespre. Vam ser presents a Sant Hilari Sacalm junt a l'Irene Palol, alcaldessa de Viladamat. Una xarrada agradable davant d'unes quaranta persones va servir per portar la proposta política de la CUP al cor de les Guilleries. La veritat és que entrar a Sant Hilari, tenint en compte que és un poble on no hi ha assemblea de la CUP, impressiona: un mural de la CUP i els carrers de la vila plens de cartells. La gent del Casal Independentista El Trabuc han estat els encarregats d'organitzar un grup de suport molt potent.
Dissabte vaig haver de fer el meu primer míting de campanya. Fins ara sempre havia fet xarrades, un format més còmode tant per al que parla com per al que escolta. Viladamat dissabte es va convertir en un autèntic fortí de la CUP a comarques nordorientals. Un sopar de 150 persones i un concert de Miquel del Roig on van ser presents unes 300, va ser l'aportació de la nostra alcaldia amb majoria absoluta a la campanya. Pel que fa al parlament, vaig quedar satisfet perquè, pel que sembla, a la gent li va agradar. De fet vaig quedar bastant "acollonit" pel silenci que les 150 persones que escoltaven van mantenir. Al final de la crònica us deixe el parlament per si el voleu llegir.
I finalment va arribar el diumenge. Segurament ahir va ser un moment d'èxtasi col·lectiu. Omplir amb 1800 persones el Barcelona Teatre Municipal (BTM), que es queden 700 fora al carrer per falta de localitats i que unes 2000 el seguisquen per internet en directe, converteix l'acte d'ahir en històric. Per destacar? Tot i més. Els parlaments van ser complets, tant políticament com a nivell d'emotivitat. Per veure el que es va dir i fer us deixe una sèrie de vídeos i enllaços que ho expliquen millor de com ho faria jo. Finalment destacar també que es va estrenar el vídeo oficial de campanya realitzat pel director de cinema Marc Reche. És impressionant.
Galeria de fotos de l'Acte Central de campanya de la CUP, autor Jordi Borràs
Vídeo de campanya de la CUP fet per Marc Reche:
Intervenció de Diego Cañamero:
Parlament en l'acte de Viladamat:
Bon vespre a totes i tots,
En primer lloc vull aprofitar per mostrar la meua solidaritat amb la companya
de la CUP de Tarragona que va veure com el dia de la vaga general els
Mossos de Felip Puig obrien el cap al seu fill de 13 anys.
En segon lloc, la meua solidaritat amb la dona que va perdre la visió en
un ull durant la manifestació de la vaga general a Barcelona també per
l’acció dels Mossos de Felip Puig.
Finalment, no
vull deixar de tenir unes paraules de suport a la família de la nova víctima
de la violència bancària, del terrorisme capitalista que porta a terme
desnonaments i deixa els treballadors i treballadores sense casa. Un dia és a
Barakaldo, un altre a Còrdova i a l’endemà pot passar al nostre país. Tot el
suport a la família de la víctima i tot el menyspreu i ràbia contra els que ens
han dut a aquesta situació.
FELIP PUIG, RODRIGO RATO, ISIDRE FEINÉ...
NOSALTRES NO OBLIDEM I EXIGIM JUSTÍCIA
Aquest és el primer parlament...
que faig durant la campanya en format míting i no sé si estaré a l’alçada.
Bé, realment estic segur que estaré a l’alçada del que és i demana la CUP:
honradesa, compromís, lluita, humilitat i sobretot normalitat. Perquè si alguna
cosa som els militants de la CUP és persones normals i corrents sense més
pretensions que les de viure en un país lliure i en una societat justa.
Aquesta és la nostra targeta de presentació. Som els hereus de les
lluites polítiques i socials del segle XX. Som els nets i netes dels
avis que van lluitar als trenta per la república i el 1939 van ser vençuts pel
feixisme. Som, també, els nets dels que van derrotar els nazis i el
feixisme als anys quaranta. Som els fills dels que lluitaren contra la
dictadura franquista i van veure com se’ls venia una transició fraudulenta. Som
la generació que ha perdut la por i que diu les coses pel seu nom. Som
mestres, professores i estudiants, infermers i metgesses, pageses i botiguers,
fusters i lampistes, arquitectes i advocats. Gent del carrer que entenem la
política com un servei a la comunitat i no com un modus vivendi al nostre
servei particular.
Portem una setmana de campanya i han canviat moltes coses des que
vam anunciar que ens presentaríem. Hem passat de ser acusats pels
partits acomodats al sistema d’oportunistes a trobar-nos amb l’agraïment de la
gent del carrer que veu en nosaltres esperança i honestedat. Hem passat
de ser ignorats a les enquestes a tenir unes dades que per molt que les cuinen
i maquillen als despatxos del grup Godó o el Periódico ens diuen que som a dins
del Parlament. I això els fa mal i por. Saben que som insubornables. Que
a nosaltres no se’ns compra amb sous i cotxes oficials. Saben que som el seu
problema perquè som el poble que no es doblega davant dels poders fàctics.
Perquè nosaltres no som els amics de la Caixa, d’Abertis, d’Acciona, d’Endesa,
de Telefonica i tota l’amalgama d’empreses multinacionals que actualment
condicionen la política dels Països Catalans. Nosaltres som les seues
víctimes i a partir del 26 serem el seu dit acusador al parlament!!! Perquè
l’experiència municipal, i Viladamat és un molt bon exemple, ens serveix per
reafirmar això que vos estic dient. A dia d’avui a la CUP se’ns pot acusar de
moltes coses, però en cap cas de no complir amb els nostres programes, de no
ser coherents amb el que diem i fem i, sobretot, de corrupció. La resta no
poden dir el mateix.
I sí, abans he dit Països Catalans....
Per nosaltres la territorialitat completa és irrenunciable. El projecte de
nació catalana que històricament ha defensat l’esquerra independentista no pot
ara convertir-se en un problema. Els Països Catalans són la solució per a
catalans, valencians o mallorquins. El nostre problema nacional té dos noms:
Espanya i França. Què el Principat va per davant de la resta? Sí,
d’acord i ho hem d’aprofitar. Però el projecte segueix sent el mateix que
defensàvem l’any 1968 amb la creació del PSAN... El projecte segueix sent el
mateix que als setanta amb el qüestionament de la transició postfranquista
i els estatuts d’autonomia... El projecte segueix sent el mateix que als
vuitanta i noranta sota el pujolisme... El projecte segueix sent el mateix
que el 2007 quan la resta de partits ens van intentar vendre els nous
estatuts d’autonomia com la solució al problema català. I el projecte
segueix sent el mateix ara en què alguns des la seua clàssica covardia ens
parlen de “Estructures d’Estat” per no dir la paraula maligna: independència.
Com deia la Gossa Sorda: “els Països Catalans només són un problema per als
estómacs agraïts del sistema”. Per a nosaltres són la nació en construcció, la
societat sotmesa per alliberar, el projecte de futur dels nostres fills i
filles.
I parlant de futur....
Quin país ens volen deixar per a ells els amics de la corrupció,
l’especulació, de Felix Millet, del cas Palau, de l’OTAN, dels mercats i la
dictadura d’Angela Merkel? Ens volen vençuts i atemorits. Submisos i resignats.
Covards. Però no ho aconseguiran perquè la gent del carrer, el poble, s’està
rebel·lant contra la seua dictadura, contra la dictadura d’una classe política
que viu totalment allunyada de la realitat. Una classe política que s’ha venut
el país, el territori, els nostres recursos. L’últim cas ha estat el de la
gestió del riu Ter. CiU i el govern d’Artur Mas ens diu que volen crear
estructures d’estat i al mateix temps
li regala per 50 anys la gestió de l’aigua, un recurs fonamental i vital, a una
empresa espanyola. Què es pensen que som idiotes? Doncs d’idiotes no en
tenim res i el dia 25 els ho deixarem clar en forma de vot per la CUP!!
Mireu, actualment vivim una triple crisi:
Per una banda la de caràcter nacional. L’encaix de la nació catalana
en Espanya i França està patint un desgast com mai l’havia patit. El creixement
de l’independentisme arreu del territori és el millor símptoma de l’esgotament
que el nacionalisme espanyol i francès està patint a casa nostra. Espanya ja no
té capacitat per reinventar-se. Està acabada i ells ho saben. Davant d’això
què proposa la CUP? la independència.
La segona crisi és de model polític. La classe política ha destruït
el seu propi model de democràcia representativa. L’han esgotat amb la seua
prepotència i arrogància, amb les seues mentides i falta de compromís amb els
programes electorals que presenten. Davant d’això què proposa la CUP?
participació, assemblearisme, democràcia directa, compromís, no
professionalització de la política. Radicalitat democràtica.
I la tercera crisi és l’econòmica. I aquesta és la més dramàtica de
les tres. 80.000 desnonats, 3 milions de pobres, 1.3 milions d’aturats. I això
no són xifres, són persones amb noms i cognoms que molts de nosaltres coneixem.
I això no és una crisi: és una estafa i és un model econòmic que es diu
capitalisme. Que no ens enganyen també amb aquest drama que han provocat els
poderosos. Igual que les víctimes, els culpables també tenen nom i cognoms:
Bankia, la Caixa, Sabadell, Unnim, constructors i especuladors, polítics
còmplices de tots els colors que s’han omplert les butxaques de diners del
poble i després se’ls han endut a paradisos fiscals. Sabeu quant suma el frau
fiscal al nostre país? 18.720 milions d’euros que defrauden només l’1.8% de les
empreses, és a dir, els grans empresaris i banquers. El frau fiscal dels
grossos representa el 72% del total d’allò que es defrauda. I què fan els que
manen? Res, perquè en són còmplices i part. Fa uns dies el president de la
cambra de comerç de Girona deia que “els treballadors havíem de treballar més i
cobrar menys”. Aquest senyor és un poca vergonya. I la CUP li diem clar: el
que ha de fer ell i els seus amics és deixar d’evadir i començar a pagar
impostos com fem els treballadors i treballadores.
I és clar, després ens venen la moto de les retallades inevitables. Les
polítiques de retallades no són altra cosa que pura ideologia. No és una
qüestió de si Espanya ens roba o si no hi ha diners per culpa del tripartit o
perquè no es pot recaptar el que voldríem. Altra vegada ens volen prendre per
tontos. Alemanya, que és el model econòmic i social de CiU, Pp i de l’esquerra
light, porta fent retallades des de fa 10 anys i ells, precisament, no estan
espoliats per cap altre país ni són els pobres d’Europa. Cal donar la volta al
discurs i deixar clar que hi ha alternativa. Perquè ens posen sempre a Alemanya
com a exemple i no Islàndia? Jo vos ho diré. Perquè a Islàndia s’ha jutjat i
empresonat als banquers especuladors, als polítics corruptes. I perquè això
és el que farà la CUP a partir del dia 26 des del Parlament!
Bé, no em vull
allargar més. Només donar-vos altra vegada les gràcies per haver vingut avui i
sobretot recordar-vos que el dia 25 podem fer-li molt de mal a aquest sistema
injust, a l’estat espanyol i a tota la seua colla de sicaris que fins ara han
treballat al Parlament.
El dia 25 voteu la CUP-Alternativa d’Esquerres!
Per la independència i el socialisme!
Visca la Terra!