Fa anys els Sopa de Cabra cantaven
“nascut entre Blanes i Cadaqués, ben tocat per la Tramuntana” en una de
les seues mítiques cançons. Avui dia podríem cantar ”assassinat entre
Blanes i Cadaqués, ben tocat per la N-II”. La situació de les
infrastructures al llarg dels Països Catalans és lamentable,
evidentment, però si hi ha un territori totalment abandonat, deixat de
la mà de Déu, aquest és el comprès entre la Tordera i les Alberes. Zona
de pas obligatori entre els estats espanyol i francès, via de sortida
cap a Europa per als catalans del sud i de trobada amb la resta del país
per als del nord, les infrastructures que creuen aquestes terres
haurien de ser una prioritat per a qualsevol govern. Contràriament,
l’estat actual de la N-II és tan penós que més que una via de transport
terrenal s’ha acabat convertint en una carretera de traspàs cap al més
enllà.
Els darrers quatre anys de la meua vida
he estat treballant, precisament, en una i altra punta de les anomenades
comarques gironines. Primer a Blanes i després a l’Escala, la meua
feina m’ha permès patir l’estat de la N-II i el d’haver-me de jugar la
vida diàriament per anar a treballar. Mentre tant, paral·lelament a la
carretera de la mort –tal com l’han qualificada diversos polítics
membres dels partits responsables d’aquesta situació – transcorre
l’AP-7, amb els seus tres carrils per banda, ben asfaltada i amb totes
les mesures de seguretat cobertes. Les dades canten: segons el Diari de
Girona del passat 16 de juliol, la N-II concentra el 30% del total
d’accidents que es produeixen per aquestes terres, mentre que l’AP-7
només el 4,7%.
Arribats a aquí jo em pregunte: com els
polítics que ens governen permeten que la seua ciutadania, el poble,
continue morint a la N-II mentre una via segura i ben condicionada com
l’AP-7, que ha estat desenes de vegades pagada i amortitzada, continue
sent de gestió privada? És més, per què aquests mateixos polítics no
aposten per la nacionalització de l’AP-7 i la seua gratuïtat enlloc de
pel desdoblament de la N-II amb els greuges mediambientals que això
suposa? La campanya #novullpagar que de manera valenta estan duent a
terme alguns conductors i conductores dels Països Catalans els darrers
mesos ens està donant les respostes: polítics, administradors i
responsables d’Abertis i propietaris de les empreses concessionàries de
les obres del Ministerio de Fomento o de les diferents Conselleries
d’Infrastructures tenen relacions molt estretes, quan no són la mateixa
gent. Aquesta trama mafiosa que ha surat els darrers mesos és la màxima
responsable de cada mort a les nostres carreteres. La solució a tan
dramàtica situació està clara i en les seues mans: nacionalització de
les autopistes i vies de pagament dels Països Catalans. Mentre tant
haurem de seguir dient amb tota dignitat #novullpagar o, en el cas
gironí, potser haurem de començar a divulgar una nova consigna: Bon dia,
#novullmorir.