divendres, 30 de gener del 2009

Tresserras "el cojo"?

Obric el mail i trobe un correu d'un amic que m'informa de la darrera gran notícia que ens ha donat el Tripartit que governa el Principat: "A partir del proper 1 de Febrer, l'empresa Levantina de Seguridad passarà a tenir la concessió del control d'accés i la vigilància de tres monuments de les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre que formen part del Museu d'Història de Catalunya, com són el Castell d'Escornalbou (Baix Camp), el Castell de Miravet (Ribera d'Ebre) i la Cartoixa d'Escaladei(Priorat)".

Com molta gent sap, les empreses de segureta privada solen estar en mans dels individus més mafiosos de la societat. Levantina de Seguridad també. Però aquesta empresa, a més, té l'agreujant d'estar en mans d'un personatge anomenat José Luis Roberto alies "el Cojo" que és el president del partit d'extrema dreta, espanyolista i neonazi España 2000. Aquesta secta neofeixista ha estat la responsable els darrers anys de les amenaces i agressions de tot ésser vivent demòcrata al País Valencià. A més, aquesta mena de hitleriet de tercera regional forma part de la junta directiva d'ANELA ( Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne), que reuneix propietaris dels establiments on es mercadeja amb el cos de les dones i se les explota mitjançant la prostitució.

Senyor Tresserras, em sembla que és un bon moment per a fer allò que diuen que fan els savis: rectificar. És intolerable que amb els nostres impostos es pague una empresa que té aquest currículum. És lamentable que aquesta màfia siga l'encarregada de guardar la seguretat dels monuments culturals que persegueix i menysprea amb la seua pràctica política i apologia de la violència.

Aquí teniu la carta que se li pot enviar al senyor conseller de cultura per a demanar-li la rectificació immediata. Jo ja ho he fet.

"A l'atenció del Honorable Sr. Joan Manuel Tresserras i Gaju,

Em remeto a aquest correu per mostrar la meva disconformitat envers a la
concessió del del control d'accés i la vigilància de tres monuments de les
comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre a l'empresa
"Levantina de Seguridad S.L.". Aquests tres indrets, que formen part del
Museu d'Història de Catalunya, són el Castell d'Escornalbou (Baix Camp), el
Castell de Miravet (Ribera d'Ebre) i la Cartoixa d'Escaladei (Priorat).

Aquesta empresa, propietat de l'empresari valencià Jose Luis Roberto, està
lligada a diferents moviments d'extrema dreta, així com a diferents
incidents violents tant al País Valencià com a Catalunya.

Per començar, el senyor Roberto és el fundador del partit d'extrema dreta
España 2000, relacionat amb moltes agressions de caire feixista i xenòfob
arreu del territori. A part d'això, també forma part de la junta directiva
d'ANELA ( Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne), que
reuneix propietaris de locals on s'exerceix la prostitució.

Per tots aquests motius, se'ns fa estrany que un organisme depenent de
l'actual govern de la Generalitat de Catalunya, definit com a "catalanista i
d'esquerres" pot permetre que a una empresa amb aquests antecedents i un
entorn poc clar, li sigui adjudicada la vigilància del patrimoni històric
del sud del Principat. Com podeu comprendre, els antecedents violents que té
l'empresa "Levantina de Seguridad S.L." no són compatibles amb els valors
que és volen transmetre tan en els indrets ja citats com també des del
mateix Govern.

I és per tot això que li demanem que reconsiderin la concessió del Castell
d'Escornalbou, el Castell de Miravet i la Cartoixa d'Escaladei a la citada
empresa, així com qualsevol futura adjudicació per part de qualsevol
departament de la Generalitat de Catalunya a aquesta empresa de seguretat.

Esperem que tinguin en compte aquesta carta, i que prenguin les mesures
corresponents i actuïn consequentment."

consellertresserras@gencat.cat

dissabte, 24 de gener del 2009

Repensar Novelda

Ja fa temps que em ronda pel cap la idea que Novelda necessita un replantejament total o parcial. Tinc la sensació que de mica en mica, el nostre poble ha anat perdent la potencialitat que tenia fa un temps. És com si el pas dels anys ens hagueren passat factura i no haguérem sabut adaptar-nos als nous temps. Sempre he sentit dir que “en Novelda, el més tonto fa rellotges”. Doncs bé, crec que ha arribat el moment de demostrar-ho. En la història, les crisis sempre han estat moments especialment creatius, etapes en què la gent ha hagut de pensar i repensar els vells conceptes i projectar-los cap al futur. Aquesta és, des del meu punt de vista, la tasca més important que té el nostre poble a fer, vilatans i governants, per als pròxims anys.



Quan viatges per altres pobles i ciutats del país observes com s’intenta en tots ells potenciar una mena d’eix comercial local que done vida al seu centre urbà històric. Aquesta és una de les principals mancances que hui dia té Novelda. El nostre poble ho té fàcil perquè el carrer comercial per excel·lència ja el tenim: el carrer Sant Roc. El problema és que aquest és obert al tràfic de cotxes i no peatonal. Possiblement, reconvertint el carrer Sant Roc en una mena de rambla o passeig per on els ciutadans pogueren caminar sense el perill de ser atropellats, el comerç local establert en aquesta zona i els carrers paral·lels guanyarien molt, així com també es guanyaria en vitalitat. D’igual manera, crec que guanyaríem molt com a poble si férem el que ja han fet moltes altres ciutats: potenciar el seu barri vell. La xarxa de carrers de la Novelda històrica, amb les seues replacetes i carrerons, és realment bonica. Si de mica en mica es féra el mateix que fa uns anys es va fer al carrer Major, lloc que deixa meravellats als nostres visitants, aconseguiríem tenir un barri vell digne de les millors rutes turístiques.



Un comerç local fort i viu és una peça clau per a potenciar el nostre poble i convertir-lo en un atractiu tant per a forasters com per a natius. Ara bé, si tenim clar que això és el que volem, és necessari que ens posem mans a l’obra i que Ajuntament i comerciants treballen en la línia de convertir la zona comercial local en una xarxa de carrers per on done gust passejar, bonica i amb una estètica no basada en experiments com el de la Glorieta, sinó en l’estilisme novelder per excel·lència: el modernisme. I torne a repetir per acabar: el carrer Major és bon exemple a partir del qual començar a treballar.

Publicat al Butlletí d'Informació Municipal de Novelda del mes de gener

dilluns, 19 de gener del 2009

1878: Novelda segons Pascual Orozco Sánchez


L’any 1878, Pascual Orozco Sánchez va publicar el seu Manual Geográfico-Estadístico de la província de Alicante”on feia la següent descripció de la Novelda de finals del déneu. El document el podeu trobar a la Revista Betània de l'any 1978 en JOVER, M.J., Novelda, hace cien años, dins Betània nº 26, Novelda, 1978:

“Esta población por muchas razones noble e hidalga; por su sitio, apacible; por su posición hermosa; por sus edificios, ilustre; villa que para ciudad sólo le falta el nombre, descúbrese asentada en la margen derecha del rio Vinalopó, cuyas apacibles aguas fertilizan agradables huertos, cubiertos de frutales y esmaltados de flores. Dista de la capital 22 kilómetros, y limita con Monóvar, Elda, Petrel, Agost, Monforte y Aspe. Componen la población 1.222 edificios, formando 34 calles anchas y espaciosas, cuatro plazuelas, y la mayor de forma rectangular: en ella se hallan las Casas Consistoriales, la iglesia dedicada a San Pedro Apóstol, con cura, un coadjutor, tres vicarios y tres beneficiados; la audiencia del partido; las cárceles; varias tiendas y cafés y, en el centro, un pequeño paseo con una fuente monumental de bonitos surtidores.

Esta villa cuenta 8.797 habitantes, puesto de capitán y diez guardias civiles; Registro de la Propiedad, un palacio del marqués de la Romana, hospital de caridad, las ayudas de parroquia de San Roque y de la Romana; cuatro ermitas dedicadas a San Felipe, a Nuestra Señora de los Dolores, al Santo Cristo, y a Santa María Magdalena, situada ésta en el Castillo de la Mola, o de Luna, así llamado por una tradición de qué en él estuvo preso don Alvaro de Luna. La instrucción pública cuenta con los dignísimos profesores, don Manuel Segura, que tiene 102 discípulos, don Manuel Pastor 106, don Pascual Maestre 28, doña Cayetana Busutil 114, y doña María Santacreu 95, y además un colegio de segunda enseñanza. El término, que se cultiva esmeradamente, contiene 4.807 hectáreas de campo, 1.850 de huerta, y produce trigo, maíz, cebada, avena, almendras, seda, vino, aceite, higos, anís, alfalfa, hortalizas y frutas, especialmente albaricoques. Ofrece la industria varias fábricas de aguardiente, entre ellas la del señor Alenda, cuyos productos han sido premiados en las exposiciones de Madrid, París y Viena. También cuenta varias de cal hidráulica, molinos harineros y de aceite, de yeso, y minas de azufre; las mujeres se ocupan de confeccionar preciosas “randas”. Distante cinco kilómetros de la población se halla un establecimiento balneario, cuyas sulfurosas aguas son muy recomendadas para las enfermedades de la piel. Las vías de comunicación consisten en el ferrocarril, que dista unos 2 kilómetros de la población, y las carreteras de Monóvar, a Elche, a Orihuela y la que pasa por el término de Novelda que va de Madrid hacia Alicante. Se pagan al Estado 77.748, 10 pesetas, y al municipio 109.171,63 pesetas, de las cuales 7.608,43 corresponden a la instrucción primaria”

divendres, 16 de gener del 2009

“Els dirigents israelians són feixistes”

Les darreres setmanes s'ha parlat com mai sobre el conflicte entre Israel i Palestina. Notícies constants, manifestacions, concentracions, etc... han servit per a denunciar el darrer episodi de terrorisme d'estat orquestrat per l'estat sionista d'Israel. La massacre ha estat (està sent!!) tan gran que hi ha gent que ho està comparant amb el genocidi que va suposar per als jueus alemanys i europeus el terrible holocaust provocat pels nazis. Quan es diu que l'estat d'Israel s'assembla més a un estat racista i feixista que a una democràcia, immediatament es contrataca amb l'argument de l'antisemitisme (oblidant que els palestins són igual de semites que els jueus!!). Doncs bé, supose que en el cas d'aquest document històric és díficil poder utilitzar aquest argument demagògic si tenim en compte que els signants de la carta són jueus també.

Carta d'Albert Einstein i altres personalitats jueves al New York Times: “Els dirigents israelians són feixistes”
The New York Times - 2 de disembre de 1948


Entre els fenòmens polítics més inquietants de la nostra època tenim, a l'Estat de nova creació d'Israel, l'aparició del «Partit de la Llibertat» (Tnuat Haheteur) (1), un partit polític amb un enorme paregut en quant a la seva organització, mètodes, filosofia política i plantejaments socials, als partits nazi i feixista.

Aquest partit ha sigut format pels membres i partidaris de l'antic Irgun Zyai Leumi, una organització nacionalista d'extrema dreta a Palestina.

L'actual visita del cap d'aquesta agrupació, Menajem Begin (2), a Estats Units, obviament s'ha calculat per donar la impressió d'un recolzament estadounidenc al seu partit per a les properes eleccions israelianes i per fonamenta vincles polítics amb els elements sionistes conservadors dels Estat Units.

Molts estadounidencs de reputació nacional has prestat els seus noms per acollit aquesta visita. És inconcebible que qui s'oposen al feixisme al món sencer, si estan correctament informats sobre el passat i les perspectives polítiques de Begin, puguen afegir els seus noms i recolzament al moviment que representa.

Abans que les contribucions econòmiques i les manifestacions públiques de recolzament a Begin originen danys irreparables i abans de donar a Palestina la impressió que una gran part dels Estats Units recolzen als elements feixistes d'Israel, el públic estadounidenc ha d'estar informat del passat i els objectius de Begin i el seu moviment.

Les declaracions públiques del partit de Begin (3) no mostren el seu autèntic caràcter. Actualment parlen de llibertat, democràcia i antiimperialisme, mentres que fins ahir predicaven obertament la doctrina de l'Estat feixista.

Però les seues actuacions traïxen les seues paraules i mostren l'autèntic caràcter d'aquest partit terrorista. De les seues accions passades podem deduïr el que pot fer al futur.
L'atac a una aldea àrab.

Un exemple escandalós ha sigut la seua actuació en l'aldea àrab de Deir Yassin. Aquest poble, lluny de les carreteres principals i redejada de terres jueves, no va prendre part a la guerra i fins i tot va combatir a les bandes àrabs que volien utilitzar el poble com a base.

El 9 d'abril, segons el New York Times, les bandes terroristes atacaren aquest poble tranquil, que no era un obejectiu militar a la guerra, i mataren a la majoria dels seus habitants, 240 homes, dones i xiquets, i mantingueren a alguns amb vida per fer-los desfilar com a presoners pels carrers de Jerusalem.

La majoria de la comunitat jueva es quedà horroritzada per aquest acte i l'Agència jueva va enviar un telegrama de disculpa al rei Abdalá de Transjordania (4).

Però els terroristes, lluny d'avergonyir-se dels seus actes, estaven orgullosos d'aquesta masacre, la proclamaren ampliament i convidaren a tots els responsables extrangers presents al país per a que foren a vore els montons de cadàvers i els danys perpetrats a Deir Yassin.

L'atac a Deir Yassin il.lustra el caràcter i les accions del Partit de la Llibertat, que entre la comunitat jueva predica una barreja d'ultranacionalisme, misticisme religiós i superioritat racial.

El mateix que altres partits feixistes, ha col.laborat per trencar les vageus i ells mateixos has al.lentat la destrucció dels sindicats lliures. Al seu congrés proposaren els corporatius sobre el model feixista italià.

Durant els últims anys de violències antibritàniques esporàdiques, l'IZL i el grup Stern han implantat el regne del terror entre la comunitat jueva a Palestina.

Han apalejat a proferssors que parlaven mal d'ells i han abatut a pares d'alumnes per impedir que els seus fills es reuniren amb els mestres.

Amb métodes pròpis dels gàngters: pallisses, finestres trencades i robatoris generalitzats, els terroristes intimiden a la població i exigeixen un alt preu.

Els homes del Partit de la Llibertat no participen als treballs constructius a Palestina. No han pres cap terra, no construïren colònies i només han disminuit
l'activitat de la defensa jueva. Els seus esforços en la immigració, molt divulgats, són minuciosos i es dediquen principalment a reclutar compatriotes feixistes.

Contradiccions.

Les contradiccions entre les precioses afirmacions que ara fan Begin i el seu partit i els informes de les passades actuacions a Palestina donen la impressió d'un partit polític poc corrent.
Porta la marca indubtable d'un partit feixista per a qui el terrorisme (contra els jueus, àrabs i els britànics) i les falses declaracions són els moviments, i el seu objectiu és un «Estat líder».
A la vista de les observacions precedents, és imprescindible que en aquest país es conega la veritat sobre Begin i el seu moviment.

Encara és més tràgic que l'alta direcció dels sionistes estadounidencs hagen rebutjat fer campanya contra les pretensions de Begin i fins i tot s'hagen negat a explicar als seus pròpis elements els perills que comporta per a Israel el recolzament a Begin.
Per tant, els signants utilitzem aquest mitjà per presentar públicament alguns fets sorprenents respecte a Begin i el seu partit i per recomanar a tots els qui concerneix no recolzen aquesta última manifestació del feixisme.

Isidore Abramowitz,
Hannah Arendt
Abraham Brick
Rabbi Jessurun Cardozo
Albert Einstein *
Herman Eisen, M.D.
Hayim Fineman
M. Gallen, M.D.
H.H. Harris
Zelig S. Harris
Sidney Hook
Fred Karush
Bruria Kaufman
Irma L. Lindheim
Nachman Majsel
Seymour Melman
Myer D.
Mendelson, M.D
Harry M. Orlinsky
Samuel Pitlick
Ffritz Rrohrlich
Louis P. Rocker
Ruth Sager
Itzhak Sankowsky
I.J. Shoenberg
Samuel Shuman
M. Znger
Irma Wolpe
Stefan Wolpe.

Notes:
(1) L' Herut és el precursor del partit israelià Likud, conforme a la ideología de Vladimir Jabotinsky)
(2) Begin (un terrorista reciclat) després es convirtí en Primer Ministre d'Israel (Likud) i sota el seu govern decenes de mils de civils libanesos i palestins foren assassinats als any 80.
(3) Els successors de Menajem Begin al Likud (com Primeres Ministres israelians), com Netanyahu i Sharon són responsables d'innumerables morts de civils.
(4) Encara que els autors mencionen les excuses de l'Agència Jueva «enviades al rei Abdalà», que no era ni tan sols de Palestina, les recerques posteriores demostraren la participació de la Haganna i l'Agència Jueva en la massacre de Deir Yassin, així com la participació de l'Agencia Jueva i del Fons Nacional Jueu a la neteja ètnica.

dilluns, 12 de gener del 2009

Ara sí: la CUP, l'alternativa necessària




L'Assemblea Nacional que la CUP va celebrar ahir a Mataró, des del meu punt de vista, ha deixat una cosa bastant clara: els i les seues militants volen construir un referent unitari per a l'esquerra independentista d'aquest país. Des de fa mesos els i les militants hem estat parlant, dialogant i discutint sobre el futur de la nostra organització. Sempre he estat partidari, en tots aquests diàlegs, de la conversió de la CUP en una eina d'abast nacional per al moviment. La manca de referent polític públic és un fet notori que arrosseguem des de fa anys. Una mancança que, ens agrade o no, és real i que no han sabut assolir les organitzacions polítiques existents fins ara. La CUP, però, actualment gaudeix de la confiança majoritària que aquestes organitzacions no han tingut en els darrers anys, fet que l'ajuda a avançar en la direcció que ahir ens vam marcar.

Crec que aquesta voluntat d'esdevenir l'organització nacional de referència del moviment d'alliberament nacional català, és el fet més destacable de l'assemblea d'ahir. Ara bé, la premsa ha tornat a posar èmfasi en allò que li interessa: les eleccions autonòmiques del 2010. Unes eleccions que, com també es va demostrar ahir, no motiven a una gran part de la militància de la CUP. A mi, personalment, ara mateix no em motiven res. Tot i ser partidari de la ponència aprovada ahir, la qual vaig votar i reafirmar, crec que amb el tema de les eleccions autonòmiques no ens hem de precipitar, hem de tenir paciència i saber molt clarament que és el que volem anar a fer i dir al parlament del Principat. Cite aquesta institució perquè, com és evident, serà el primer parlament que trepitjarem si tenim en compte la realitat política de la resta del país. Per tant, per a mi les eleccions autonòmiques no són cap prioritat, tot el contrari, em fan més nosa que servei. Almenys a Girona, crec que ens hem de fixar com a meta a curt termini entrar a l'Ajuntament per acabar d'arrodonir la bona feina que estem fent i a partir d'aquí, amb una CUP més forta territorialment, ja parlarem d'altres contesses electorals.

Un cop assentades les bases de la CUP com a referent nacional, el primer que hem de fer és marcar un full de ruta intern que ens ajude a consolidar aquesta organització a nivell municipal per tot el territori dels Països Catalans. La lluita municipalista és l'essència de la CUP, no ho hem d'oblidar. La nostra construcció d'una alternativa nacional ha de partir sempre de la base, de l'assemblearisme i la democràcia directa. Això, què és el que vam aprovar ahir, no és altra cosa que el rebuig més ferm al que podríem considerar un partit clàssic. Així, en aquesta línia, crec més que necessari introduir en els propers mesos els apartats que parlen sobre l'acció municipal que formen part de la ponència presentada sota el nom Municipalisme d'alliberament. Evidentment, sempre sense treure el contingut essencial de la proposta aprovada ahir: esdevenir el referent nacional de l'Esquerra Independentista.

La proposta aprovada per la militància de la CUP, doncs, és el primer pas en el que, des del meu punt de vista, ha de ser la construcció d'un moviment polític amb cara i ulls: l'Esquerra Independentista. Un moviment polític que ha d'estar format per una sèrie d'organitzacions coordinades entre sí, que saben quin són els seus àmbits de treball i actuació i que tenen molt clar quin és el seu referent polític. Un moviment polític que ha tenir una cara visible per a cadascun dels àmbits d'actuació política, superant així l'anomalia de la dualitat de sigles històrica que hem anat arrossegant. Una única organització juvenil, un únic sindicat de treballadors, un únic sindicat d'estudiants, un únic referent polític. Això vol dir eliminar del mapa les organitzacions polítiques existents avui dia? No. Simplement és construir un moviment normal i normalitzat en una societat que realment el necessita.

dissabte, 10 de gener del 2009

Joseph Rico: orguener de Novelda (1731)

Els documents històrics trobats i analitzats ens diuen que Novelda compta amb un orgue en la seua església de Sant Pere des de l'any 1645. En aquesta època, però, l'orgue municipal era mòbil i per tant no estava fixat en l'interior del temple noveldenc. Serà a partir de finals del segle XVII i principis del XVIII quan es començarà a construir el que actualment tenim, amb els canvis que aquest a patit al llarg dels segles. És interessant analitzar el plec de compromissos i tasques que l'encarregat de tocar i cuidar l'orgue tenia en el segle XVIII. Així, hem trobat el següent document que l'Ajuntament de Novelda va fer signar al qui va ser orguener municipal entre els anys 1731 i 1753:

“AÑO DE 1731
CAPITULO Y CONDICIONES QUE SE FORMAN POR LOS SRES. DEL AYUNTAMIENTO PARA LA PERSONA QUE HA DE ENTRAR EN TOCAR EL ORGANO QUE ES JOSEPH RICO.
PRIMERAMENTE que siempre y quando haya de salirse de esta villa y su termino el dicho organista, en donde pueda hacer falta en esta dicha villa, tenga obligación de pedir licencia a la villa, desando persona señalada para que asista a tocar el organo, y esta manifestarlo a dichos quien es, por si hay alguna orden para que no pueda tocar, o, motivo por el qual no pueda asistir y no lo pueda hacer de otra manera y en contravención de ello pueda la villa despedirle y quitarle el salario; y asimismo que aya de vivir y tener su familia en esta villa y no en otra parte
OTRO SI; que siempre y quando la villa entre en la Iglesia en forma de villa, tenga obligación el dicho organista de tañer el organo hasta estar todos los señores dentro de los bancos y lo mismo ha de executar quando se levanten acabando la Missa para salirse de la Iglesia, hasta tanto que este fuera de las puertas; como tambien, en las ocasiones de entrar la dicha villa en la Iglesia a visperas, o, otras funciones publicas, el que aya de tañer dicho organo quando entren y salgan, y si a cualquiera de estas condiciones faltare pueda la villa despedirle sin otro motivo.
OTRO SI; que siempre y quando algun hijo de la tierra quiera enseñarse a tañer el organo, o cantar, y enseñarse musica, tenga obligación de enseñarle pagándole lo que se ajustase, y no se pueda excusar a ello, como ay alguno que quiera aplicarse a cantar y enseñarse, no se pueda excusar.



OTRO SI; que dicho organista aya de asistir a tocar en la Iglesia el organo que es de costumbre y obligación asistir y tocar entre el año y si hase alguna falta voluntaria que se le multara por la villa aquello que discurra conveniente, quedando al arbitrio de ella esta condenación.
OTRO SI; que aya de enseñar a cantar una misa que primer tono y una de quarto tono y asistir en coro en las oraciones que necesitare”


El document el podeu trobar en RICO SALA, L.M., La introducción del romanticismo en el órgano de la iglesia arciprestal de San Pedro de Novelda, dins El Patrimoni històric comarcal. II Congrés d’Estudis del Vinalopó, ed. Centre d’Estudis del Vinalopó, Petrer, 2005, pp. 308-309