D’acord, primer la independència

Si hi ha una consigna que ha triomfat els darrers temps entre determinats sectors “sobiranistes” o “independentistes” ha estat la de “primer la independència”. La proclama, però, no està exempta d’intencionalitat política, malgrat el presumpte embolcall de neutralitat. Un servidor que és de la vella escola del “independència i socialisme” -perdó, revolució-, sempre s’ha mostrat perplex davant de l’èxit d’una idea de procés d’independència tan simple i enganyós. El temps, però, m’havia anat reafirmant en la idea de considerar els partidaris de l’anomenada transversalitat com una mena d’independentistes de dretes que l’única cosa que pretenien era col·locar els seus principis neoliberals a partir de la proclama “primer la independència”. Però el temps passa, el pensament muta i es transforma i, finalment, acabes arribant a la convicció que tal com estan les coses, sincerament, crec que és l’hora de dir tots junts “primer la independència”.

Per què? Molt senzill. La dreta independentista ha creat un relat del procés cap a la independència en què tots els catalans –bé, jo com que sóc valencià potser no entre en el Volk Quatreprovincià- hem d’anar junts i no barallar-nos entre nosaltres. Hem d’estar units per enfrontar-nos al nostre vertader enemic: Espanya i sobretot, repetiu amb mi, l’espoli fiscal. Paral·lelament, els think thanks filocovergents partidaris del “primer la independència”, han anat generant un altre relat d’inspiració neoliberal que venen com a inevitable i fins i tot buit de tota ideologia o proposta política: les retallades i privatitzacions. I és clar, jo em pregunte, potser ha arribat l’hora que l’esquerra d’aquest país, la independentista orgànica o no, ens plantegem recollir el guant dels nostres compatriotes del “Herbes de Montserrat Party” i ens hi sumem. Per què? Doncs perquè si realment primer és la independència i no les polítiques basades en postulats ideològics de classe, CiU i els seus aliats deixaran de privatitzar la sanitat, l’educació o l’aigua, no? Perquè totes les mesures que el govern del Parc de la Ciutadella pren cada dia són de caràcter ideològic i gens inocents, ans al contrari, són el millor exemple de la Catalunya independent que ens espera en el cas que siguen aquests senyors els qui continuen governant l’endemà del “dia D”.

Primer la independència? D’acord, parem aquí. Deixeu de privatitzar en nom de Catalunya. Deixeu de vendre l’aigua al millor postor amb l’excusa que la Generalitat no té diners per culpa de Madrid. Deixeu d’aplicar la LEC –llei, per cert, que ha servit d’exemple per redactar la LOMCE- i no tireu endavant el decret de plantilles 2013/14. Deixeu de privatitzar serveis públics relacionats amb la sanitat. Deixeu d’allargar les concessions i privilegis feudals de pas als vostres amics d’Abertis. Deixeu de retallar en TV3 i Catalunya Ràdio en favor dels vostres mitjans afins del Grup Godó. En definitiva, deixeu de mentir i carregar-vos el poc que havíem aconseguit. Deixeu, doncs, de destruir el país i cridem tots junts “primer la independència”. Amén. 

Publicat al setmanari La Directa 320, 5 de juny de 2013

Bildu a la catalana? SI, segur?

Avui ve a Girona la representant de Bildu Lorena Díaz de la Calle per fer una conferència. No sé si podré anar per d'altres compromisos. Ara bé, si que sé que pretenen els que la porten: explicar només una part del que representa Bildu i la seua experiència política i, sobretot, electoral. Des de la seua fundació, el partit/coalició/elquesiga Solidaritat (endavant SI) ha pretés mostrar-se com una fórmula unitària de l'independentisme català. Una unitat que els va durar molt poc ja que el seu gran líder, messies i guru fundador, Jan Laporta, va trigar escassos mesos en marxar per interessos propis, tal com alguns ja suposàvem que passaria des del mateix moment del naixement de l'experiment de Tena i companyia. Una experiència tan unitària que al final, en les darreres eleccions van ser els que més sols van anar i pitjors resultats van obtenir, si més no a Girona. Paradoxes de la vida.


Què Bildu és la unió de diferents sectors polítics d'Euskal Herria és més que obvi. Que aquests estan molt marcats políticament també. I aquí és on falla el producte que SI ens pretén vendre a la resta d'independentistes catalans, si més no als que ens considerem d'esquerres. El partit del senyor Uriel Bertran i Alfons López Tena (un teòricament socialdemòcrata i l'altre un neoliberal que s'arriba a qüestionar si el nou estat català ha de ser una monarquia o una república!) ha intentat vendre'ns la moto de la "unitat independentista", així, tal qual, sense contingut ideològic més enllà de l'independentisme, com a paradigma de modernitat i progrés en la lluita per la independència. Ara, ens porten a la gent de Bildu per a mostrar-los com al que no són. Bildu, tal com explica la seua parlamentaria Bakartxo Ruiz, és la unió electoral dels diferents partits i sectors socials i polítics que s'identifiquen amb l'independentisme i l'esquerra basca, és a dir, res a veure amb el producte "transversal", buit de contingut ideològic i poti-poti multicolor encapçalat per personatges provinents d'altres partits (ERC i CiU) on ja es van caracteritzar, si se'm permet, per "liar-la". Això no és Bidu.


I que pretén realment SI portant a Bildu per aquestes terres de gira? Doncs si ens atenem al fracàs total que van tenir en les darrers eleccions municipals, capgirar la situació i ressorgir de les cendres. El partit d'Uriel i Alfons va intentar fa uns mesos aturar l'avenç de la CUP en totes aquelles ciutats importants, frenar el creixement de l'independentisme d'esquerres (aquell, precisament, que més s'assembla a Bildu al nostre país). Un cop perpetuat el fracàs, què fer? Doncs intentar aprofitar-se de l'experiència basca i vendre's a la societat catalana com als representants polítics de l'èxit de Bildu a Catalunya. Trist. Molt trist. En l'acte d'avui participarà el desaparegut cap de llista de Girona Santi Niell. Qualificarà el senyor Niell també a la gent de Bildu com de "criptocomunistes" (minut 7, no té pèrdua), tal com va fer amb la CUP durant la campanya electoral? Criticarà públicament el senyor Niell, com va fer durant la campanya contra la CUP, el compromís internacionalista de Bildu amb Palestina? Segurament no, avui toca una altra cosa, avui toca enganyar en la mesura del possible el públic assistent.

En fi, està clar que els bascos (entre els quals tinc bons amics i companys de lluita) sempre miren per ells mateixos. I, segurament, bé que fan. Tot i així, de vegades acaben accedint a col·laborar o participant d'actes que no crec que els beneficien en res, si més no de cares a la gent que coneixem mínimament la realitat política d'Euskal Herria. Al cap i a la fi, res de nou en la llarga història de relacions entre l'independentisme català i basc.