D’acord, primer la independència

Si hi ha una consigna que ha triomfat els darrers temps entre determinats sectors “sobiranistes” o “independentistes” ha estat la de “primer la independència”. La proclama, però, no està exempta d’intencionalitat política, malgrat el presumpte embolcall de neutralitat. Un servidor que és de la vella escola del “independència i socialisme” -perdó, revolució-, sempre s’ha mostrat perplex davant de l’èxit d’una idea de procés d’independència tan simple i enganyós. El temps, però, m’havia anat reafirmant en la idea de considerar els partidaris de l’anomenada transversalitat com una mena d’independentistes de dretes que l’única cosa que pretenien era col·locar els seus principis neoliberals a partir de la proclama “primer la independència”. Però el temps passa, el pensament muta i es transforma i, finalment, acabes arribant a la convicció que tal com estan les coses, sincerament, crec que és l’hora de dir tots junts “primer la independència”.

Per què? Molt senzill. La dreta independentista ha creat un relat del procés cap a la independència en què tots els catalans –bé, jo com que sóc valencià potser no entre en el Volk Quatreprovincià- hem d’anar junts i no barallar-nos entre nosaltres. Hem d’estar units per enfrontar-nos al nostre vertader enemic: Espanya i sobretot, repetiu amb mi, l’espoli fiscal. Paral·lelament, els think thanks filocovergents partidaris del “primer la independència”, han anat generant un altre relat d’inspiració neoliberal que venen com a inevitable i fins i tot buit de tota ideologia o proposta política: les retallades i privatitzacions. I és clar, jo em pregunte, potser ha arribat l’hora que l’esquerra d’aquest país, la independentista orgànica o no, ens plantegem recollir el guant dels nostres compatriotes del “Herbes de Montserrat Party” i ens hi sumem. Per què? Doncs perquè si realment primer és la independència i no les polítiques basades en postulats ideològics de classe, CiU i els seus aliats deixaran de privatitzar la sanitat, l’educació o l’aigua, no? Perquè totes les mesures que el govern del Parc de la Ciutadella pren cada dia són de caràcter ideològic i gens inocents, ans al contrari, són el millor exemple de la Catalunya independent que ens espera en el cas que siguen aquests senyors els qui continuen governant l’endemà del “dia D”.

Primer la independència? D’acord, parem aquí. Deixeu de privatitzar en nom de Catalunya. Deixeu de vendre l’aigua al millor postor amb l’excusa que la Generalitat no té diners per culpa de Madrid. Deixeu d’aplicar la LEC –llei, per cert, que ha servit d’exemple per redactar la LOMCE- i no tireu endavant el decret de plantilles 2013/14. Deixeu de privatitzar serveis públics relacionats amb la sanitat. Deixeu d’allargar les concessions i privilegis feudals de pas als vostres amics d’Abertis. Deixeu de retallar en TV3 i Catalunya Ràdio en favor dels vostres mitjans afins del Grup Godó. En definitiva, deixeu de mentir i carregar-vos el poc que havíem aconseguit. Deixeu, doncs, de destruir el país i cridem tots junts “primer la independència”. Amén. 

Publicat al setmanari La Directa 320, 5 de juny de 2013