De la sobirania nacional a la de les multinacionals

Els darrers esdeveniments ocorreguts a Itàlia i Grècia han trencat definitivament amb l'herència de la Il·lustració i el pensament liberal burgès iniciat a Europa amb la Revolució francesa. Un fet que, val a dir, ja s'havia produït en diverses ocasions però sempre amb un actor polític que servia per a difuminar la realitat: el feixisme. M'explique. Amb la revolta francesa i les successives dels anys 1820, 1830 i 1848, el liberalisme polític inspirat en les idees de Montesquieu, Rosseau, i tants d'altres, es va anar implantant en els principals estats de l'Europa occidental sota una premissa clara: la sobirania nacional és la base, el fonament de tot poder o govern estatal. Així, aquest model liberal-burgès només ha estat interromput per colps d'estat protagonitzats per militars o polítics inspirats en les idees feixistes o nazis, o bé per revolucions obreres. Mai, però, per governs estrangers assessorats per grans empreses multinacionals de l'especulació.

Com es pot imaginar no sóc cap seguidor de polítics com Papandreu (representant de la socialdemocràcia neoliberal grega) o cabdills com Berlusconi (infàmia màxima del concepte de "polític" els darrers anys a Itàlia), però si que ho sóc del dret dels governats a poder triar els seus governants. Bàsicament a això se li diu democràcia i, fins ara, semblava ser era l'eina bàsica per a poder mantenir l'equilibri polític en els diferents països europeus. Ara ja no. Això s'ha trencat definitivament. Sarkozy, Merkel i, evidentment, les multinacionals que tenen noms i cognoms però que tothom anomena "els mercats", són les encarregades de decidir qui governa cada país, qui ho fa bé o malament i, al cap i a la fi, quin és el grau de "democràcia" al que tenim dret. De fet, permeteu-me dir una obvietat: si Zapatero no hagués avançat les eleccions espanyoles, aquesta setmana hauria estat el tercer president europeu en caure per la gràcia de Déu -ah no dels mercats!

Diumenge hi ha eleccions al parlament espanyol. Tenen sentit? Jo crec que no. Ja ho pensava abans perquè fa temps que sabem que la tendència ens abocava a caure en mans de la dreta més rància i neoliberal -en termes econòmics, evidentment, perquè a nivell social són igual de conservadors que el franquisme més pur. Ara ja queda definitivament clar que són unes eleccions que no calen ja que les polítiques que es duran a terme els propers anys no es faran des de Madrid, sinó des de despatxos de multinacionals, Brussel·les, París i Berlín. I això és democràcia? Tinc seriosos dubtes si prenc la definició del diccionari com a certa. De fet les preguntes que ens hem de començar a fer són: la democràcia i el capitalisme són conceptes complementaris? És possible tenir democràcia en un món on són bancs i multinacionals els qui manen? Els fets us respondran.

Lliçons de transparència i austeritat

Aquestes dues consignes eren les banderes dialèctiques de la campanya electoral de CiU a Girona, però també les demandes que portaven fent des de feia molts anys quan estaven immersos en l'espessa boira de l'oposició. Doncs bé, ja hem començat a tastar i saber quin és el grau de transparència i austeritat de convergents i unionistes: molt semblant al de l'equip de govern anterior. El passat ple, davant la perplexitat de tots els presents, CiU va desembarcar amb la proposta de fer una ampliació del pressupost de 2011 per dos motius diferents: per una banda, fer front a una despesa derivada del manteniment dels centres educatius gironins i, per una altra, destinar uns diners (315.000 euros, que es diuen ràpid però que costen molt de guanyar) a la promoció de la ciutat. Sobre el primer apartat res a dir i per això la CUP va votar-hi a favor. Sobre el segon, però, ningú va entendre d'on baixava res fins que les diferents regidores van intervenir, i entre frases i conceptes poc intel·ligibles vam acabar entenent de què es tractava la jugada: pagar favors o promeses. Proves, cap. Evidències, totes. A la sala de plens hi eren presents diferents representants del comerç gironí i de la Fira de Girona. Tots es van fer fotos i abraçades amb els representants de CiU i el PP abans de començar el ple. I tots van marxar molt contents després de l'aprovació de l'increment pressupostari.

En principi, tal com vam poder entendre de les paraules de la senyora Coral·lí Cunyat, la major part dels diners es destinarien a l'enllumenat de Nadal per potenciar el comerç i a diversos esdeveniments i fires de caràcter turístic per fomentar la ciutat. On és la clau de tot? En les formes, la urgència i sobretot la nocturnitat i traïdoria amb què es va fer la jugada. Primer de tot, els grups de l'oposició (a excepció del PP, que sembla que governa més que CiU a Girona!!) no tenien ni la meitat de la informació que allà al ple es va acabar donant (que no aclarint) i, en segon lloc, es va intentar colar aquest augment del pressupost destinat a coses prescindibles amb un mateix document on sí que es demanaven uns diners realment importants per les escoles municipals. Canvien les cares però no les formes.

Sopars i dinars de Fires

La falta d'austeritat, però, no només ha brillat per la seua absència en partides pressupostàries com la comentada sinó que tampoc pel que fa als àpats als quals, sembla ser, els polítics gironins estaven acostumats per Fires. Avui el senyor alcalde ha convidat amb els diners de tothom a dinar a la resta d'alcaldes gironins. Personalment no sé fins on arriba l'àmbit territorial d'allò que anomenem "alcaldes gironins" i la veritat no m'importa perquè el que s'ha de denunciar és el fet en si mateix. I no vull ser mal pensat, però l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, que és de la CUP ha estat convidat a l'esdeveniment avui mateix al matí, cosa extranya si tenim en compte que l'agenda d'un alcalde normalment va força plena. La resta d'alcaldes també han estat convidats avui mateix o només el de la CUP per intentar que la mosca collonera de l'Ajuntament se n'assabentès quan més tard millor?

En plena crisi econòmica, amb unes Fires retallades en què diferents actes populars s'han deixat de fer, en què determinats grups de música no han vingut per no pagar catxés excessivament cars, el nostre Ajuntament es permet amb els diners de tothom pagar un dinar de Fires a la resta d'alcaldes. Ens hem begut l'enteniment o és que tenim més cara que esquena? No em féu respondre a la pregunta, per favor.

Notícia a Catalunya Ràdio

Dissabte 30 xerrada a Bordils

El proper dissabte 30 de juliol es presenta la nova assemblea de Maulets Llera del Ter i m'han convidat a xerrar sobre els Països Catalans. Esteu tots i totes convidades...