"Totes les cançons parlen de tu" de Xavi Sarrià es presenta en Novelda

Mr. Marshall arriba en AVE a Alacant

4 hores i 47 minuts separen amb Euromed Alacant de Barcelona. 5 hores i 10 minuts ho fan amb AVE. I perquè hem de fer transbord a la madrilenya estació d'Atocha, sinó encara ens podríem plantar a Sants havent passat per Albacete, Madrid, Saragossa i Lleida en molt menys temps. Surrealista? Sí. Patètic? També. De fet, segurament, és més ràpid i tens més opcions d'horaris agafant el TAV a Alacant per a anar a València passant per Madrid que si ho pretens fer amb un tren convencional, Euromed o Talgo, evidentment, perquè això dels regionals o mitges distàncies no existeix de la línia Biar-Bussot en avall. 

Recorde que fa uns anys quan vam muntar l'assemblea comarcal de Maulets a Novelda, una de les primeres accions que vam dur a terme fou una pancarta en contra de l'AVE. Els motius eren diversos. Per una banda, el de major pes, era el que fa referència al medi. La destrucció territorial que suposa una obra faraònica com aquesta no compensa amb l'impacte social que realment té. El segon motiu era de sentit comú: com pot ser que es tarde el mateix, pràcticament, en anar d'Alacant al Pinós que d'Alacant a Madrid? Com pot ser que mentre els ciutadans no tenim rodalies les elits econòmiques i polítiques tinguen un tren d'alta velocitat pagat per tots nosaltres? Finalment, el darrer argument era el nacional: en un País Valencià totalment desestructurat en tots els sentits, el que menys necessitem és ser el sudeste d'una Espanya caduca i que ens insulta diàriament. Val a dir que també hi havia un quart argument: la por que tot el poble de Novelda va tenir quan va vore a la televisió al llavors regidor Oriental Martínez amb una granera marcant per on passaria la via del TAV i veient com proposava perforar el Montagut i la Serreta. Afortunadament, Oriental no va passar de ser "estucador" i regidor de poble, sense tenir mai cap càrrec més enllà de la geografia que delimiten les nostres vinyes. 

Foto: Novelda en Imágenes

Ahir, finalment, va arribar el famós tren. I com si es tractara del clàssic de Berlanga, una part de la població el va anar a saludar al seu pas per Novelda. Mr. Marshall, però, va creuar el Vinalopó més ràpid que pel Villar del Rio que tant simpàticament va recrear el cineasta valencià. Hi ha moments en què tens la sensació que només canvia el color de la pantalla, però que la mentalitat es manté intacta en el seu rerefons més obscur i caspós. Afortunament, Alacant es va convertir en un punt de revolta i protesta. Entre el Corte Inglés i l'Avinguda d'Alfons el Savi, Mr. Marshall va ser rebut com es mereixia: amb indignació i dignitat alhora, amb denuncia i valentia. L'esperança, el futur, no es trobava a l'alçada de la Mola saludant sinó davant l'estació de RENFE protestant. Prenem nota si no volem fer més el ridícul, tal com li va passar a l'alcalde i la població de Villar del Rio el 1953. 

(Re)pensar e(n)l Vinalopó

Construir els Països Catalans passa inexorablement per conèixer-los. Una tasca que no s’ha desenvolupat tant com hauria tocat. I menys encara pel que fa als extrems geogràficament més meridionals de la nació. Això, però, no sols es pot dir dels partidaris de l’eslògan “de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó”, sinó també d’aquells que només s’autoreconeixen com a valencians, delimitant la seua realitat nacional entre el Sénia i el Segura. Un Segura que pateix un abandó identitari del mateix nivell que el mediambiental. Eslògans i rius de poc cabal al marge, vos voldria parlar sobre una realitat cultural, territorial i identitària molt concreta existent al sud valencià: les comarques del Vinalopó.

Les terres del Vinalopó són un territori complex i amb una identitat singular dins el País Valencià, per no dir en el conjunt dels Països Catalans. La identificació dels seus habitants al llarg de la història amb el riu que li dóna nom, ja ens mostra unes terres on la formació d’una identitat comuna ha estat complicada i poc homogènia. De temps medievals coneixem disputes per l’ús de l’aigua del Vinalopó entre els habitants de municipis com Novelda i Elx, fet lògic si tenim en compte la manca hídrica d’aquestes comarques i, a més a més, la salubritat i mala qualitat del preuat líquid. És el riu, però, qui ha donat forma a un territori i ha determinat una relació molt concreta entre els seus habitants i la terra que treballen i habiten. I és el riu qui uneix un territori extens que passa per pobles i ciutats tan diverses com Villena, Elda, Petrer, Novelda o Elx.

La divisió comarcal del curs del Vinalopó ja és complicada. Som tres o quatre comarques? Depenent del mapa que consultem, podem observar com mentre sí que hi ha un cert acord en els límits de l’Alt i el Baix Vinalopó, no passa el mateix amb els del Vinalopó Mitjà. Aquesta darrera comarca en alguns mapes queda circumscrita únicament a les localitats de Monfort i Asp, i trenca així la unitat que suposa geogràficament i econòmica la vall de Novelda únicament per motius lingüístics. En aquests mapes, doncs, Novelda passa a ser capital d’una comarca anomenada les Valls del Vinalopó que s’endinsa territori endins arribant fins a la Serra del Carxe i els indrets murcians que durant el XIX foren ocupats per llauradors de la comarca valenciana. Primer debat que hauríem de tenir: volem unes comarques basades en criteris lingüístics o aquestes s’han de basar també en elements com la cohesió territorial, geografia, economia, etc.?

La identificació nacional dels pobles i ciutats del Vinalopó són un altre element que atorguen a aquestes terres una important complexitat. Municipis com Elda, Asp o Monfort són de llengua castellana des de fa segles, tot i formar part del País Valencià des que Jaume II eliminà la frontera Biar-Busot –la qual psicològicament continua molt present per a molts valencians del nord de l’ultra Sexonam. D’altres com Villena o Sax en formen part des de les modificacions provincials del segle XIX. I com ho gestionem això? Fins ara, bàsicament, s’han dut a terme tres tipus de gestió. La primera, que podríem qualificar com a “oficial”, és la que ha volgut impulsar el nacionalisme espanyol: fer creure que el valencià és una llengua inferior i com que “todos hablamos castellano”, aquestes poblacions poden conviure perfectament amb les catalanoparlants perquè parteixen d’un estatus de superioritat. La segona, que podríem qualificar com de “popular”, és la que s’ha desenvolupat al llarg dels anys pels habitants dels nostres pobles i viles. Així, amb una barreja d’indiferència, i de vegades cert menyspreu, les gents de les diferents viles i ciutats han vist els seus veïns comarcals com uns individus estranys i propers alhora que, simplement, parlen un altra llengua sense preguntar-se el perquè. I la indiferència és recíproca. A Novelda trobem “normal” que a Asp i Monfort parlen castellà “perquè són així” i el mateix passa a la inversa, sense gaire reflexió més. La tercera forma de gestió és la que aposta per començar a crear una identitat comarcal que té el curs del Vinalopó com a marc de referència i que no parteix d’apriorismes lingüístics sinó de l’entensa i comprensió de l’altre. És una forma d’entendre la identitat vinalopenca que parteix de la construcció que hem anomenat com a “popular” però que arriba a la conclusió que no ens hem de donar l’esquena sinó entendre’ns i col·laborar des del respecte als trets identitaris i lingüístics particulars. Un bon exemple d’aquesta tasca és la que desenvolupa fa anys el Centre d’Estudis del Vinalopó.

En definitiva, ens trobem davant d’unes terres complicades en molts aspectes. Unes terres valencianes que contenen elements nacionals diversos i que representen, en certa manera, la insalvable dualitat valenciana que Fuster denuncià ja fa molts anys. Els vinalopencs, però, treballen per superar la dualitat i construir una certa identitat que des de l’heterogeneïtat puga servir per homogeneïtzar una mica més un territori que molts valencians es miren amb llunyania. Una tasca lloable i difícil que necessitaria més atenció tant per part de la resta de valencians com, també, dels mateixos habitants del Vinalopó.

Article publicat a www.paisvalenciaseglexxi.org

El còctel d'UPyD a Novelda

La lectura del darrer article de Ricardo Moreno en el portal i periòdic www.noveldadigital.com és digne de ser comentat. El problema és que no sé per on començar perquè el pupurri de consignes i idees inconnexes és de jutjat de guàrdia. De fet, la primera pregunta que em ve al cap és: on vol arribar? Què pretén? Si alguna cosa tractem d'ensenyar a l'escola els docents és a entendre que qualsevol text ha de tenir un inici i un final, però sobretot un fil conductor lògic i coherent. L'article en qüestió ni se sap com comença ni sap com acaba i, menys encara, acabes de trobar cap fil de res. Siga com siga, no voldria entrar ara en una anàlisi gramatical i de forma sinó de caràcter polític i històric que és el que em pertoca.

La vomitada contra el PSOE

Que la socialdemocràcia hispànica va deixar fa molts anys el marxisme com a eina d'anàlisi i praxi ho sabem. De fet, aquest va ser el requeriment de Felipe González per a poder-se presentar com a cap de llista d'aquesta formació. Ara bé, què tenen a veure les polítiques de caràcter neoliberal que ha dut a terme el PSOE amb la descentralització de l'Estat? Per moltes voltes que li done no acabe d'entendre la relació. Una cosa és la política econòmica i social que els partits que han governat l'Estat espanyol han portat a terme els darrers anys a partir de les competències que la Sacrosanta Constitució de 1978 els ha atorgat i, una altra, el fet que el model autonòmic haja implicat una paulatina descentralització institucional de l'estat. I atenció, una descentralització que res té a veure amb el federalisme o confederalisme que alguns defensen, com per exemple des d'un punt de vista teòric partits com el socialista. Si el senyor Moreno el que vol, però, és justificar el seu nacionalisme centralista espanyol a partir de la pràctica política d'altres partits, el que està fent és trampa perquè una cosa no té res a veure amb l'altra.

Nacionalisme, marxisme i el ranci espanyolisme de sempre

Tot i així la part més divertida del text i alhora la més delirant és la que dedica a analitzar els diferents tipus de nacionalisme -l'espanyol que és el seu ni el cita- existents a l'Estat. El contubernio ETA-Bloc-PNV-BG (aquests últims no sé qui són, supose que vol dir BNG) és un grup de gent sense ideologia ni ànima que es dedica a perseguir espanyols allà on els veu "por el hecho de serlo". Sort que existeixen personatges com els d'UPyD per a denunciar aquestes injustícies a dia de hui. Sort en tenim que els deixebles de Lerroux ens expliquen la situació dramàtica que els pobres "espanyols" estan vivint. Si el senyor Moreno em dóna un número de compte encara faré un ingrés i col·laboraré amb la seua campanya "Save a spanish man".

"Los pueblos no tienen derechos". El senyor Moreno, d'aquesta manera, qüestiona un dels drets universals: el dret a l'autodeterminació. Així, anant frontalment contra la comunitat internacional, UPyD es converteix amb aquestes afirmacions en un partit directament antidemocràtic -per si algú en tenia dubtes- i, alhora, en els més nacionalistes del món. Perquè de les seues paraules es dedueix una afirmació contundent: només el poble espanyol té dret a existir al món, la resta, a diferència del meu, són invencions. El senyor Moreno abans d'escriure hauria de llegir una mica més, la veritat, i així deixaria de dir barbaritats com les escrites. Perquè senyor Moreno: tots els pobles del món, totes les nacions, són entitats inventades pels humans. Totes, fins i tot la seua sacrosanta pàtria hispànica que, segons vostè, existeix "des de hace cientos de años". No hi ha pensament més nacionalista al món que aquell que nega el dret a existir als demés i al mateix temps pensa que la seua és la millor. Igualet que el nacionalisme que destil·lava el franquisme, el nacional-socialisme alemany o l'imperialisme anglès del XIX.

En definitiva, un text sense cap ni peus, amb idees contradictòries entre si i carregat d'odi contra el diferent. No hi ha postura més nacionalista que aquella que es creu superior als altres, cosa que, val a dir, només defensa l'espanyolisme actualment. La resta de nacionalismes o d'entitats culturals/nacionals de l'Estat prou en tenim amb defensar-nos de personatges com els d'UPyD. I, val a dir, és una faena pesada i poc gratificant.

Xavi, Valentín i Mila o la versió noveldera del "Bueno, el Feo i la Mala"

S'ha lluït. Sincerament, aquesta vegada la nostra alcaldessa s'ha posat a l'alçada de personatges com Torquemada o el grup de censors del franquisme, que encapçalats per Camilo José Cela, durant tants anys van sumir aquest nostre país en la ignorància i la incultura. Potser Xavi Castillo i la seua proposta teatral és excessivament transgressora per a la màxima autoritat noveldera. El discurs del Capità Moro d'Alcoi és trencador i avantguardista, d'un nivell excessiu per a unes ments tan brillants com les dels nostres representants polítics. Deu ser això Xavi: Milagrosa i els onze apòstols -a Novelda som diferents fins i tot en això- que l'acompanyen no entenen la teua obra. Eres un incomprès i ells unes bellíssimes persones que no han estat educades per a poder entendre el teatre del segle XXI. Per la llengua no et preocupes perquè els censors d'obres en valencià a Novelda tots parlen en valencià. Té collons la cosa, eh? I no és bonic això: aquesta mostra d'esquizofrènia maniàtica compulsiva digna d'altres èpoques? Espera, un moment, no serà que Milagrosa està enfadada amb Xavi Castillo perquè l'actor d'Alcoi no la convertit encara en personatge de cap de les seues obres? Rita Barberà, Francisco Camps, Carlos Fabra, Ripoll, Zaplana... On està la perla d'Orient en tota aquesta col·lecció?

En el fons Milagrosa i la seua Cort -de vegades les corts són reials i d'altres de porcs- el que volen és el millor pels novelders i per això han decidit que el Rogle no es gaste diners de la gent del poble pagant a un foraster com tu. Un foraster que, val a dir, entra en la categoria de "rojo, catalanista y separatista". Què volies amb unes credencials com aquestes? És més, són tan bones persones que han decidit que la gent que voluntàriament es volia gastar els diners anant a veure't al teatre, no ho facen pel bé de la seua economia! Els arguments són de nivell i, el més trist, és que no són creació meua per a ridiculitzar a la senyora alcaldessa i la seua tropa, sinó que són part l'argumentari que el nostrat regidor de cultura va expressar per a justificar la no cessió del Centre Cívic al Rogle.

Deixant-nos de conyetes, el que ha passat a Novelda és escandalós i digne de ser denunciat. No sé davant de qui i per això ho faig amb un article. Censurar una obra de teatre en ple segle XXI és delirant, patètic i ho diu tot del polític que ho fa. Milagrosa ha passat una ratlla molt perillosa: la de la llibertat d'expressió. Si el poble no li recrimina voldrà dir que, efectivament, ens trobem en uns nivells de perillositat màxima. En una situació que ens allunya de la societat democràtica i lliure en què teòricament vivim i ens comencem a apropar a una mena de dictadura caciquil que, per a més inri, és molt cutre. El Capità Moro diu que "això ho paga ell". Pot ser ha arribat el moment de recordar-li a Milagrosa que el Centre Cívic el paga la gent de Novelda: sí Mila, sí, la gent que t'ha demanat que envies on conserge per a obrir la porta i fer una activitat cultural. Els quatre anys que venen seran així? Que el senyor ens agafe confessats perquè més d'un anirem a parar a l'infern de cap...

Jorge Juan i el "Triunfante": una història de pel·lícula

L'Enric Saurí i el Martín Gonzàlez estan impulsant un documental i una pel·lícula molt interessant sobre el mariner novelder Jorge Juan (potser aviat haurem de parlar de Jorge Joan, qui sap?). El nostre veí va ser una mena de 007 valencià en època moderna. S'ha escrit molt sobre ell i no descobriré ara jo res de nou, però si que potser que aquest documental i pel·lícula ens acaben aportant noves dades sobre el personatge en si. Esperem que el projecte es puga acabar realitzant. Aquí teniu, de moment i com un tastet sobre el tema, el reportatge que ha publicat el Presència sobre el tema on l'amic Oriol Mas cita el meu llibre Història de Novelda. El passat d'un poble...

EL PP NEGA AL ROGLE EL CENTRE CÍVIC PER A UNA ACTUACIÓ DE TEATRE

He rebut aquest document d'El Rogle, l'associació noveldera per la normalització del valencià al poble. En fi, torna la censura a Novelda, encoberta és clar, però censura al cap i a la fi perquè quan l'administració es dedica a dificultar l'activitat de la societat civil el que fa és censurar, de manera sibil·lina, però amb la mateixa intenció que ho feia la dictadura. Silenciar, senyors del PP, no vol dir fer desaparèixer al silenciat, al contrari, ens obliga a fer més soroll que mai.

EL PP NEGA AL ROGLE EL CENTRE CÍVIC PER A UNA ACTUACIÓ DE TEATRE

Antecedents

L'actual corporació suspén tots els actes culturals a Novelda com una iniciativa de dur a terme una política d'austeritat. L'associació cultural i de normalització lingüística El Rogle -entre d'altres- es veu afectada per aquesta mesura, atés que va contractar el mes de maig la companyia de teatre del còmic valencià Xavi Castillo i va acordar l'actuació per al 18 de setembre. Els membres del Rogle s'han reunit sense èxit amb el regidor de Cultura, Valentín Martínez, amb la intenció de demanar-li el Centre Cívic i Social -recinte tancat i creat al poble per a assumir activitasts d'aquesta mena- i l'ajornament de la nova normativa, almenys fins després d'haver acabat el calendari d'actes previstos abans de la formulació d'aquesta orde. Per contra, Martínez ha oferit com alternativa possible i irrevocable el Parc de l'Oest, tot i que l'obra de teatre estaria sotmesa a les condicions climàtiques, més inestables a mitjan setembre.

Propostes del ROGLE

1) El Rogle vol el mateix tractament que el colegio Padre Dehón, que, malgrat tenir un auditori propi a les seues dependències, se li permet fer ús públic del Centre Cívic i Social l'1 d'octubre.

2) El Rogle, una associació sense ànim de lucre organitza el teatre en benefici de Creu Roja. Al voltant de 500 i 1000 euros podrien destinar-se a aquesta entitat a la qual no li vindrien gens malament tenint en compte que no ha rebut l'última subvenció de l'ajuntament.

3) La nostra associació està disposada a assumir les despeses que se'n podrien derivar al Centre Cívic durant l'actuació en matèria de llum i aigua i el pagament de les hores extraordinàries al conserge. Fins i tot, si l'actual regidor de Cultura ho permetera a través d'una orde municipal, el Rogle podria fer-se càrrec de la tasca d'obrir i tancar la porta, encendre i apagar el llum, per a estalviar diners a l'ajuntament.

4) Des de l'associació no entenem aquesta nova normativa instaurada sense que hi haja hagut una compareixença pública pel regidor de Cultura i que, malauradament, ens hagem assabentat d'aquesta així, amb la prohibició de realitzar actes públics en espais públics.

5) El Rogle ha demanat el cost del lloguer durant tres hores del Centre Cívic i Martínez li ha respós que no sap calcular la xifra exacta, per la qual cosa, proposem la inserció d'una taxa fixa per al desenvolupament d'actes culturals.

6) Els integrants del Rogle no entenem quines són les funcions d'un regidor de Cultura que nega tota manifestació cultural en lloc de promoure i facilitar la creació d'actes. L'associació opina que seria més adequat, en matèria de política d'austeritat, suprimir la regidoria de Cultura i permetre que les associacions expressen les seues inquietuds en espais públics, propietat del poble.

Això és el que vol censurar el PP...