dimarts, 29 de desembre del 2015

Desencallar l'atzucac

Foto: Joan Cortadellas, El Periódico de Catalunya
Com que veig que tothom va dient la seua, jo diré la meua. El cas és anar posant opcions sobre la taula per desencallar la situació actual. Des de diumenge vaig donant voltes al tema i comence a pensar que potser la millor opció, en la situació actual, seria optar per posar sobre la taula la coneguda "Opció C" que proposava investir Mas amb 2 vots com a mal menor però no aprovar el pla de xoc presentat per insuficient. Què permet aquesta opció?
1) Inici de legislatura. Un dels motius principals (per no dir el primer) pels quals ens va votar la gent fou per ser garantia de què el procés tirava endavant i a més amb solidesa. Per tant, si JxSí no és capaç de presentar un candidat alternatiu nosaltres no podem ser l'excusa per aturar el procés ni per frenar les il·lusions de gairebé 2 milions de persones. Si heu escoltat avui Mas, tal com porten fent molts camamilles partys des de fa dies, tenen més por a la investidura que a les eleccions i això vol dir que ens volen com a excusa per frenar-ho tot. No els ho facilitem doncs.
2) Mantenir el nostre discurs i praxi netament anticapitalista. El pla de xoc presentat com la resta de mesures són totalment insuficients com per a rebre el suport de la CUP. Es tracta de plantejaments socialdemòcrates molt tous que en cap cas responen ni un 25% a les necessitats reals del país. A més, no aprovar el pla de xoc ni la resta de la proposta ens permet ser oposició, terreny en què ens movem bé i on volem continuar estant perquè nosaltres no som JxSí: són ells que van rebre 1.600.000 vots i el mandat de governar. Ells tenen, doncs, l'obligació de proposar coses i ja es poden calçar en fer-ho bé de cares als pressupostos perquè sinó, llavors, sí que s'acabarà la legislatura.
3) És una opció que no trenca la CUP. La CUP és més necessària que mai i no es pot trencar ara perquè una altra força política (o altres forces polítiques si incloem l'oportunisme dels podemitas, coscubieles i companyia) no és capaç de plantejar propostes de consens. Si tothom és responsable ha de ser capaç d'entendre que d'igual manera que vam dir que no faríem president Mas també vam dir que no aturaríem el procés cap a la independència. Què és més important: un personatge que gairebé hem convertit nosaltres en icona/fetitxe/mite o el procés de ruptura amb l'Estat? Jo ho tinc claríssim.
4) No anar a eleccions al març. No ens enganyem: ningú ha explicat, perquè és impossible saber-ho, que suposa per a la CUP i el procés de ruptura anar a unes noves eleccions. Personalment només hi veig avantatges per als partits autonomistes, neoautonomises i espanyolistes. Per ningú més. Podem creure que no investint Mas i anant al març podríem fer una mena de Front Popular amb Colaus, Podemos i companyia però això no és cert. Per començar perquè la meitat de la CUP mai anirà amb una coalició de partits on hi hagen agents polítics que no opten per la independència clarament. Per altra banda, aquesta opció de front d'esquerres al març només genera una falsa mitologia esquerrana gairebé redemptora que ens salvarà de tots els mals que personifica Mas. Ni la Barcelona de Colau és la Rosa de foc del 36 (els cambrers continuen necessitant propines per sobreviure, els prostíbuls estan ben oberts i els convents plens de monges), ni Podemos és una força anticapitalista (actualment està més a prop del PSOE de Suresnes que de l'autèntic socialisme de Pablo Iglesias de finals del XIX), ni mai de la vida es podrà fer res amb un partit com ICV on personatges com Coscubiela només fan que trinxar tot allò que toquen i controlen el partit només per interessos particulars. La CUP sola, per la seua banda, només repetiria resultats si la flauta sona però la meua impressió és que els empitjoraria perdent els diputats de Girona, Tarragona i Lleida i algun per Barcelona.
5) El govern que sortirà serà millor que l'actual. Tampoc ens engayem: l'allargament de l'inici de legislatura només ha suposat que els mafiosos de CDC han continuat ocupant el 100% de conselleries. I si anem al març encara tindran 3 mesos més -o 4!- per seguir fent i desfent al seu estil. Iniciar-la amb la investidura del candidat que JXSí plan
teja ajudarà a sanejar algunes conselleries que quedaran en mans de gent d'ERC i independents. És a dir, la política serà molt més pròxima a la socialdemocràcia que no al neoliberlisme convergent dels darrers anys. I si això no és així estarem allà, en el terreny de joc -aquell camp de què parlava l'amic David Fernández-, per denunciar-ho i fer-hi oposició. Tenir 10 no és el mateix que tenir-ne 3, bàsicament perquè l'aritmètica parlamentària ens dóna capacitat d'incidència i amb els números anteriors érem simplement el "Pepito Grillo" del Parlament. Que ho vam fer molt bé? I tant. Què és insuficient? També perquè nosaltres com va dir el senyor Otegui "hem nascut per guanyar, no només per resistir".
6) Assenyalar la responsabilitat d'ERC i els "independents". Si deixem de ser l'excusa serà molt més fàcil fer entendre a la gent que en gran mesura els responsables de tot plegat han estat l'absència/dimissió d'ERC i independents en tota aquesta escenificació. És lamentable veure com ERC ha jugat a veure-les passar. I ho ha fet per pura incompetència política o bé per càlculs electorals: el març els podria beneficiar. I això és molt i molt lamentable.
En definitiva i malgrat que no podré assistir ni a la plenària ni a les assemblees dels propers dies crec que una opció podria ser consensuar l'opció 3 com a la millor sortida de l'atzucac en què tots plegats hem entrat.
Des de Novelda amb amor.

6 comentaris:

Francesc Fabre ha dit...

M'ha agradat llegir el teu article perquè dilluns, cap a 2/4 de 8 del vespre, jo vaig escriure una contesta Facebook en to irònic i des de fora molt molest per tota la campanya que s'ha desfermat contra vosaltres injustificadament (i intencionadament, que és molt pitjor). Com que moltes de les coses que vaig escriure en conya tu les dius seriosament en l'article, no he pogut resistir la temptació de reproduir-les aquí. Suposo que sabrás entendre la ironia i no la interpretaràs com fa un que em contesta i em tracta directament d'espanyolista. No sé si hi ha gaire persones en aquest moment que s'atreveixin a defensar-vos des de "l'exterior". Jo en sóc una d'elles. Confesso que ens ho esteu posant difícil, però la matemàtica diabòlica no em farà perdre l'objectivitat. Això vaig escriure ahir:

Jo també us odio a mort. No us perdonaré mai que amb les vostres coherències ja ens heu allargat tres mesos el govern de Mas i dels seus consellers còmplices de l'expropiació de recursos públics i de la cessió gratuïta a mans privades. I ara, vota que vota per posar-nos a tots en risc d'allargar-lo tres o quatre mesos més. Investiu-lo d'una vegada, que com a mínim cambiarem de cares i estarà més control·lat. Ah! i de no entrar al govern, ni somiar·ho, eh? com a mínim que hi hagi algú que els faci anar una mica fins i sàpiga resoldre quan hi ha un empat, que si ens hem de refiar dels altres socis...
La broma ja dura massa. De la independència no cal que us en preocupeu gaire. Des que va descarrilar el procés, ara farà un any amb aquella pregunta tan màgica, ja ningú es preocupa de la independència, ni l'ANC. Ara només compta anar fent eleccions rere eleccions per veure qui mana i qui se sap amagar millor per esperar el moment oportú del seu torn.
Au vinga, investiu a qui sigui i enllestiu, a veure si és veritat allò que algú ha posat al pre-acord que si l'estat espanyol bloqueja políticament i/o jurídicament l'autogovern de Catalunya, immediatament es declararà la independència. Està molt bé això, molt però que molt bé. Sembla allò de la DUI. No sé de qui ha estat la idea de posar-ho, però estic completament segur que en Mas s'està morint de ganes de dur-ho a la pràctica. Per això té tanta pressa a signar l'acord.
Què? què dieu? que no és per això que els de Junts pel Sí volen investir Mas? Veus com no en teniu ni idea!...

Francesc Fabre ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Francesc Fabre ha dit...

He eliminat el comentari de les 16:58 perquë era una repetició del de les 18:54. Ignoro com es va produir.

Francesc Fabre ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Osqui ha dit...

No puc estar en més desacord

Anònim ha dit...

Passem per alt algunes fantasies recurrents en l'imaginari de la CUP o recargolades: que "els convergents" són "mafiosos", que ERC i els independents es "columpien" o despisten, que CDC aniria a les eleccions per por a la investidura (!) etc. No val la pena discutir-les.

Sí que vull comentar dues coses:

1a) la proposta que cal investir en Mas i exercir després una certa oposició és de calaix. Amb 10 diputats que JPS necessitarà per governar és evident que investir el president no representa signar cap xec en blanc. Ara bé, no és el mateix parlar d'una certa oposició o control que passar a l'oposició com sembles suggerir, Toni. Si la CUP investeix el president és per formar govern i governar, sobretot per tirar endavant la secessió seguint els passos previstos, és a dir executar el mandat del 27s.

2a) No l'heu d'investir en cap cas per passar a sotmetre JPS a un xantatge permanent que torni aquesta legislatura de transició un via crucis, amb bloquejos i negociacions a repetició sota l'amenaça de parar el procés de secessió o fer caure el govern. Seria una incoherència i acabaria enverinant de debó l'independentisme, minant la seva moral i sulfurant la immensa majoria. Si investiu el president us cal tenir clar que és amb l'objectiu de fer via sense entretenir-se en disputes inacabables pel camí sobre la gestió governamental del dia a dia, ara amb BCN World, ara amb el nombre de llars d'infants, ara amb això i després amb allò.

Una cosa és fer pressió al govern i una altra torturar-lo, extorsionar-lo aprofitant que hi ha quelcom de més prioritari que el govern podria intentar salvar cedint a l'extorsió. Això demostraria la falsedat del discurs que el full de ruta nacional i el pla social tenen idèntica prioritat i poden avançar al mateix ritme. La CUP té un programa social legítimament ambiciós però potser no tan realitzable com voldria, i per ambdues raons -que és només seu i més dificil de realitzar del què penseu- no teniu dret des de la representació de 300.000 votants de bona fe, a entrebancar tothora el govern volent mercadejar i maximitzar cada punt del vostre programa.

La possibilitat d'extorsió es basaria en l'interès del govern per tirar endavant el mandat del 27s, allò prioritari, havent per això de negociar i cedir en la resta a la CUP. Tothom menys la CUP se n'adona que és impresentable i inacceptable, i se us està mirant de fer entendre amb molt de tacte des del 9N per part de JPS i de molta gent aliena a JPS, fins i tot de l'entorn de la CUP com el professor Ramón Cotarelo. El simple fet de poder xantatjar el Govern desmentiria la CUP, demostrant el que tothom sap, que la independència és el prioritari. Prioritari no vol dir que l'eix social tingui poca importància, en té molta! Però la independència és condició sine qua non per assolir la democràcia social que somiem construïr. Per tant la CUP estaria fotent pals a les rodes de forma cridanerament autodestructiva (per no dir ximple).

Per acabar, una suggerència. Com la CUP pot perfectament justificar la decisió més racional d'investir el president, no té sentit fer-ho amb una coreografia parlamentària de 2 vots a favor per aquí i 8 abstencions per allà. La intenció de la CUP investint el president és una, no dues: tirar endavant la secessió, punt. Pel camí el govern ha de fer tot el bonament possible en el pla social, però la investidura és per formar el nou govern que ha de tirar endavant la independència. Com això és claríssim, haurieu d'investir el president al 100%, recolzant aquest objectiu al 100%, no al 20%! Deixeu-vos de contradanses i simbolismes a l'hora de votar. A les vostres mans és enviar un fort missatge a Espanya i al món: que els independentistes estem units per anar plegats fins al final, per assegurar-nos d'arribar a l'objectiu final. És important que Espanya i el món rebin aquest missatge d'unitat i fermesa. No afecta en res el marge de maniobra posterior de la CUP per fer el pressing-Govern que li interessa fer.