És més que sabut el que pense: Mas és un problema per a fer créixer l'independentisme. Ho pensava i ho continue pensant. De tot el bloc independentista és la pitjor persona per a encapçalar un procés de ruptura amb l'Estat. És poc de fiar i representa les pitjors polítiques econòmiques i socials dels darrers anys. Això ho pensa tothom que milita, col·labora o vota a la CUP. Ara bé, Mas no pot ser l'excusa per fer descarrilar un procés de ruptura en el moment que l'Estat espanyol es troba més feble que mai. De fet, cada dia tinc més clar que CDC, o almenys un sector important del partit, necessita la CUP com a excusa per fer descarrilar el procés de ruptura i erigir-se ells com als nous salvadors del país: neoautonomisme pur i dur.
Unes eleccions al mes de març només serviran per a afeblir la base independentista en pro de formacions que, legítimament, usen el discurs autodeterminista per a reforçar el projecte espanyol. Però aquest no és el meu projecte. I a més, per què no dir-ho també, són forces que no ofereixen una alternativa de ruptura en termes socials i econòmics sinó propostes de reforma que en alguns aspectes no poden ser considerades ni com a socialdemòcrates.
Entre arriscar amb un govern divers, encapçalat per Mas, però amb un tarannà més socialdemòcrata i clarament independentista o un altre igual de socialdemòcrata, encapçalat, o manipulat, per Coscubiela a partir del març, la meua opció, amb patates i milers de pinces al nas, és la primera. Però sobretot, sobretot, sobretot: la meua opció continua sent la CUP, vote el que vote diumenge, perquè està demostrant ser l'única que és capaç d'aglutinar milers de persones un diumenge de Nadal per a parlar de política. I això només ja és una diferència respecte la resta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada