https://enacast.com/radiomolinsderei/podcast/20342/
dissabte, 9 de novembre del 2013
Debat a Ràdio Molins
https://enacast.com/radiomolinsderei/podcast/20342/
diumenge, 3 de novembre del 2013
Crònica presentació a Mataró
Els Països Catalans a debat: ens cal una nació útil i plural
Dijous 24 d’octubre, al casal El Teler de Mataró, es va presentar el llibre “No tots els mals vénen d’Almansa”(Edicions El Jonc) amb la participació del seu autor, l’historiador Toni Rico.
El llibre recull les aportacions històriques al voltant dels Països Catalans, un projecte que a finals del franquisme va prendre molta embranzida, però que després, amb l’excepció de l’esquerra independentista, la resta de sectors polítics i socials el van restringir a l’àmbit cultural.
Alhora, el llibre és una reflexió autocrítica per incitar el debat en el si de l’esquerra independentista. Ricoexplica que en les dues últimes dècades, d’ençà de l’aportació de Josep Guia amb “És molt senzill: digueu-li Catalunya”, no s’ha teoritzat ni concretat com s’havia de desplegar aquest projecte polític de construcció nacional. Precisament, per això, ha intentat donar una resposta d’urgència davant d’un context marcat per l’eclosió del sobiranisme a Catalunya i la possibilitat que aquest territori pugui accedir a la independència .
Rico defensa la viabilitat política dels Països Catalans i, per això, proposa el concepte de nació útil, fonamentada en la voluntat dels habitants dels seus territoris i en les seves necessitats i interessos compartits, en contraposició a l’immobilisme i als postulats essencialistes en què s’ha fonamentat la reivindicació de la nació completa.
En aquesta direcció assenyala la importància de les identitats immediates que configuren la realitat plural dels Països Catalans, les quals tenen també una base històrica. Qüestiona la idea de la feble nacionalització espanyola, perquè justament l’Estat espanyol ha estat capaç d’integrar algunes d’aquestes identitats en la categoria “regional”.
Toni Rico adverteix que, actualment, hi ha territoris com el País Valencià que no se senten interpel·lats pel procés d’independència de Catalunya. No obstant això, exposa la necessitat que l’esquerra independentista posi el Països Catalans damunt de la taula del procés que es viu a Catalunya, no pas com a un problema sinó com a una oportunitat. Això es tradueix en una proposta d’articulació confederal dels Països Catalans, que tingui en compte i com a qüestió prioritària les relacions i els interessos compartits amb les Illes i el País Valencià.
Finalment, les persones assistents a l’acte van participar d’un ric debat, que va girar entorn dels temes següents:
- Qüestions sobre el marc territorial: l’estatut de les terres no catalanoparlants del País Valencià i de l’Aran, i la consideració de Catalunya Nord i la Franja de Ponent com a parts integrants de Catalunya, segregades per la força militar i/o administrativa dels estats espanyol i francès.
- La importància de definir els interessos (culturals, socials, econòmics, etc.) comuns per introduir-los en el debat sobiranista de Catalunya i que ens serveixin per articular una nació política, exemple.
- El pes històric de l’absència d’una burgesia democràtica al País Valencià equivalent a la de Catalunya.
- La crisi sistèmica és o no és un element determinant per a la configuració del projecte dels Països Catalans i d’una identitat alternativa a l’espanyola / francesa.
- L’autocentrament dels continguts i l’abast nacional de la difusió dels mitjans de comunicació (per exemple, TV3).
- La necessitat d’establir canals i espais de debat dins de l’esquerra independentista per definir l’estratègia de construcció nacional dels Països Catalans.
Entrevista a l'Ara Balears 2/11/2013
"El nostre principal error ha estat mitificar una nació catalana homogènia"
L'historiador Antoni Rico (Alacant, 1979) acaba de publicar No tots els mals vénen d'Almansa (Edicions El Jonc), en què proposa "una revisió crítica de la construcció dels Països Catalans"
El Grup Popular, majoritari al Parlament de les Illes Balears, va registrar recentment que es tramiti d'urgència la seva iniciativa per denunciar la "ingerència" del Parlament català i sentenciar que els Països Catalans "no existeixen".
"El Parlament de les Illes Balears manifesta que els 'Països Catalans' no existeixen i que les Illes Balears no formen part de cap 'País Català", diu, literalment, la proposició no de llei que els populars registraren a la Cambra i que, a més, sol·licitaren que es tramitàs pel "procediment d'urgència".
Mentre això succeeix en el debat polític, l'historiador Antoni Rico (Alacant, 1979) acaba de publicar No tots els mals vénen d'Almansa (Edicions El Jonc), en què proposa, segons explica el subtítol del llibre, "una revisió crítica de la construcció dels Països Catalans".
L'autor ha parlat amb l'ARA Balears sobre els Països Catalans i sobre els diferents models de projecte nacional comú que hi ha segons el seu parer.
Per què considerau que és necessària fer ara aquesta "revisió crítica" de la construcció dels Països Catalans?
La construcció nacional dels Països Catalans com a projecte polític havia quedat en stand by des de la transició postfranquista. De fet, els únics que havien tractat el tema eren intel·lectuals com Joan Francesc Mira o Damià Pons, que apostaven, un des del valencianisme i l'altre des del mallorquinisme, per donar als Països Catalans la categoria de "nació cultural" però no política.
Per la seua banda, els partidaris de la idea política tenien com a darrer referent teòric el llibre de Josep Guia, És molt senzill: digueu-li Catalunya . La meua impressió és que calia reflotar el debat i, partint d'una renovació acadèmica i intel·lectual, reprendre el diàleg entre els diferents territoris que han de formar els Països Catalans.
Deis que no es pot renunciar als Països Catalans però que tampoc no es pot ser maximalista. Què proposau?
És fonamental que deixem d'entendre els Països Catalans com un projecte de Gran Catalunya, tal com ha fet l'independentisme clàssic de manera majoritària. També és important que el valencianisme, el mallorquinisme o el catalanisme històric tornin a apostar pels Països Catalans com a projecte comú per aconseguir un futur millor per a tots els territoris.
Apostau perquè els Països Catalans es construeixin des del pluralisme per intentar fugir de la imitació del model centralista com els casos francès i espanyol.
La diversitat és la potencialitat principal que tenen els Països Catalans com a projecte nacional. Hi ha dues maneres d'entendre la nació política: la jacobina, centralista i homogeneïtzadora. O bé la con/federalista, inclusiva i heterogènia. Aquesta segona crec que és la que millor s'adapta tant a la història com a la mateixa realitat política i social dels països de llengua catalana que han de formar els Països Catalans entesos com a nació política. A més, la nostra proposta nacional no pot ser igual que la que critiquem i de la qual ens volem separar.
Fer de la catalanitat una mena d'espanyolitat o francesitat no és la solució i, a més, és poc atractiu per a valencians i mallorquins. El "pluralisme" és la millor manera de combatre el discurs de la por que l'espanyolisme ha potenciat en terres valencianes o a les Illes, el clàssic "ens volen fer catalans". Doncs no, senyors: som valencians o som mallorquins (o menorquins, o eivissencs), tenim el nostre propi país i alhora compartim amb els catalans un projecte federal de nació que anomenem Països Catalans.
Afirmau que "la idea dels Països Catalans és avui molt fràgil". Quines en podríem dir que són les principals causes?
És fràgil per causes externes i internes. Les externes són òbvies. La transició va tancar el debat en fals generant unes elits polítiques als diferents territoris contràries als Països Catalans. I a més hi ha l'article de la Constitució espanyola que prohibeix expressament la federació de comunitats autònomes. Ara bé, les causes internes també hi són i en part són les que motiven el llibre. Alguna culpa tindrem els defensors dels Països Catalans si no hem estat capaços de convèncer la gran majoria dels nostres conciutadans, o no?! El nostre principal error ha estat no tenir en compte la diversitat i haver mitificat una nació catalana homogènia.
Quins són els elements que uneixen actualment els territoris que formen els Països Catalans?
La llengua continua sent l'element que dóna consistència i unitat a tots els territoris. Per això és l'element més atacat per l'espanyolisme. Ara bé, la llengua no pot ser l'únic element d'unió perquè això faria trontollar el projecte en aquells territoris del País Valencià que són valencians però no parlen català per motius històrics.
Cal potenciar altres elements que no s'han de fonamentar en criteris ètnics o històrics, sinó que han de servir per construir el que en el llibre anomene la "nació útil". Els Països Catalans han de ser atractius per a aquells que han de viure-hi.
Quins són aquests elements que es poden considerar útils?
Tenim interessos comuns en economia, en infraestructures, en cultura. Hi ha més coses que ens uneixen que no que ens separen i, sempre partint de les identitats particulars, cal posar-les en valor per construir una nació al servei de la gent que hi viu.
divendres, 18 d’octubre del 2013
Transgredir la democràcia de súbdits i consumidors
Arran d'una reflexió compartida amb els meus alumnes a classe l'altre dia vaig llançar una piulada al respecte: “Qui governa només dóna l'opció de triar "qui" decideix, però mai "què" es decideix. Aquesta és la tragicomèdia de la democràcia actual”. El paradigma democràtic sorgit de la modernitat no permet la realització efectiva del paper que, en teoria, se'ns reserva com a ciutadans: la participació. El binomi ciutadà/consumidor es bascula clarament cap al segon subjecte. La teoria explica que des de la Il·lustració, l'intent constant de les diferents ideologies hereves de les llums pretenien convertir els súbdits en ciutadans, és a dir, en subjectes individuals conscients d'ells mateixos i també del fet de viure en societat. El ciutadà es veu obligat a implicar-se en la seua comunitat des del municipi a la nació. Allò que passa li importa i, així, pren partit, pretén intervenir.
L'American way of life, però, ens ha convertit en una mena d'homo consumat que fonamenta la seua felicitat no en el coneixement i la raó sinó en l'adquisició de béns de consum, útils o no, que satisfan les nostres necessitats. Això ens omple, ens converteix en consumidors i ens lleva contingut ciutadà. Aquesthomo consumat es creu amb dret a exigir però no amb dret a participar. Actua políticament com ho fa en una botiga: compra un producte (un partit polític), durant quatre anys creu que el producte ha de complir amb les funcions que el venedor li atorgava al producte (es queixa d'allò que no li agrada de l'obra de govern), si el producte no el satisfà plenament, pot canviar-lo per un altre (canvi de vot per un altre partit). I en tota aquesta operació clientelar el paper de l'individu no es basa en la participació sinó en l'exigència.
Els pocs avanços que s'han aconseguit en matèria de participació ciutadana han vingut, precisament, de la mà de propostes d'aquells que al cap i a la fi el que volem i pretenem és canviar el sistema de dalt a baix i no com a simple operació de maquillatge al vell estil de canviar quelcom perquè no canvie res. Els guardians, però, del model actual no fan res per a evitar l'enfonsament del seu sistema polític que fins ara funcionava prou bé dins dels seus paràmetres d'acció. La dinàmica no és gaire diferent de les d'altres civilitzacions i models: el pa i el circ dels romans, l'analfabetisme i sotmetiment mitjançant la por de l'època feudal i l'Antic Règim, etc... Empíricament, aquests models són caducs per les mateixes contradiccions que generen.
Són ja molts els autors que parlen de fi de règim. Efectivament, això s'acaba. O almenys ho sembla. El dubte és si algú estarà preparat per a agafar el relleu. Quins referents organitzatius té ara mateix la població per a construir quelcom nou? Pocs, i molts cops buits de contingut en un fons més fonamentat en la ideologia que en la pràctica. Deia Gramsci que les idees no viuen sense organització. Hi estic d'acord. Ara bé: quin tipus d'organització ens cal? Els partits i col·lectius que es proclamen marxistes en l'actualitat, any 2013, tant en l'àmbit dels Països Catalans com en la resta d'Occident, reprodueixen dramàticament els mateixos plantejaments erronis dels seus homòlegs del passat. Només cal llegir i analitzar el paper de totes aquestes forces polítiques en el període de la “transició” per a entendre que allò que van fer a partir de la seua manera d'entendre la dialèctica política del moment, sols va servir per a cavar la seua tomba política. El moviment llibertari tampoc acaba de donar una resposta organitzativa satisfactòria. Estem més a prop del socialisme o de la barbàrie? Si ens posem pessimistes, la sensació provocada per l'apatia social generalitzada fora dels àmbits més militants, ens portaria a veure més pròxim el segon horitzó. Malgrat tot, petites escletxes de llum com la recent victòria de la PAH al Bloc Salt ens poden apropar al primer. Qui sap?
El que és evident és que ens cal construir eines d'incidència social que han d'anar més enllà de la simple coordinació d'aquells que ja estem més que convençuts. Transgredir aquesta democràcia de súbdits i consumidors només és possible si superem també les estructures de poder establertes. La tasca no és fàcil i requereix la simbiosi reflexió/acció d'una manera molt coordinada i equilibrada. I tornem a l'exemple del Bloc Salt. Experiències de transgressió del sistema com aquestes ens poden ser molt útils com a model. Pensem-hi.
dijous, 17 d’octubre del 2013
Properes presentacions i ressenyes
Ressenya de Xavier Ferré
Ressenya de Lluc Salellas
dimecres, 9 d’octubre del 2013
13 d'octubre presentació a Mallorca
El proper 13 d'octubre presentarem "No tots els mals vénen d'Almansa" a Lluc (Mallorca). La presentació està inclosa dins els actes que s'organitzen des del Grup Blanquerna en les seues Jornades anuals de debat i pensament nacionalista.
http://www.grupblanquerna.cat/
http://www.grupblanquerna.cat/
dissabte, 5 d’octubre del 2013
Ressenya de Xavi Díez sobre "No tots els mals vénen d'Almansa" a la Directa 332
Vos deixe la ressenya que ha fet l'amic Xavi Díez sobre No tots els mals vénen d'Almansa i que ha estat publicada al setmanari La Directa. També l'enllaç del bloc del Xavi on la podreu llegir millor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)