Les coses de la CUP

Amb aquesta gran reflexió va despatxar el portaveu de CiU a l'Ajuntament de Girona la moció que la CUP presentava en favor de la República dels Països Catalans. Fer una ponderació del sou que cobra d'uns 1600 euros per la regidoria i la portavocia amb el nivell intel·lectual de la frase fa que t'indignes. I no perquè et provoque cap mena de sorpresa una reflexió tan profunda, sinó pel valor econòmic que es percep per ella. La moció era incòmoda per als súbdits del Borbó. Tant per a aquells que el legitimen des de l'obediència cega (PP), per aquells que han desenvolupat la tasca de dignificar-lo durant més de trenta anys (PSC) com, també, per a aquells que un dia s'alcen del llit independentistes, altre sobiranistes, altre autonomistes i sempre possibilistes amb un "fem país" que ja no cola.

Però diguem-ho clar: CiU va votar que no a la moció perquè l'alcalde Carles Puigdemont no volia tornar a sortir al telenotícies de Telecinco, Antena 3 i TVE1. És la doble moral de la covardia històrica de la dreta catalana. Jugar a la "puta i lla ramoneta" és tot un clàssic que els ha anat eixint meridianament bé i es resisteixen a deixar de fer-ho. Com es pot ser independentista i votar en contra de traure la foto del saló de plens del màxim representant de l'estat que no et permet ser lliure? Ni s'entén ni es pot respectar. En moments com l'actual l'ambigüitat no té cabuda. Cal anar a l'arrel dels problemes si realment els volem solucionar i dir un dia "a" i a l'endemà "e" no ajuda ni a avançar com a país ni a que la població, cansada fins la sacietat d'aquest tipus de joc, recupere la creença en la política com a eina de transformació i equilibri social. Ans al contrari, les postures covardes només serveixen per a aprofundir en la crisi de valors que vivim.

El paper del PSC (PSOE millor, no?) és digne de la més gran de les vergonyes. El reguitzell d'arguments buits expressats pel seu portaveu aquell dia va ser digne de ser recollit per la posteritat. "Som un partit de tradició republicana i federal"... i per això voten en contra? Un servidor prové de família socialista que mica en mica s'ha anat desenganyant d'un partit que cada vegada enganya a menys gent. Personalment em fa vergonya que algú que parla en nom d'un partit que va defensar la República contra el feixisme en els anys trenta avui dia tinga la indecència de votar en contra de prendre una sèrie de mesures que avancen per retornar a un autèntic règim de llibertat i democràcia. No s'hi val dir que durant molts anys s'han fet coses per recordar la República com si aquesta només fóra un període històric, una peça de museu, una mena d'arxiu ple de pols i molsa que de tant en tant traiem per mostrar-lo públicament i ràpidament guardem. El republicanisme és una manera d'entendre el país del present i del futur, no una quelcom del passat. Creure en els valors republicans és treballar per avançar per la seua consecució, no penjar una bandereta republicana espanyola, fer una exposició i després anar a sopar amb els reis durant els actes de la Fundación Príncipe de Gerona. A banda deixe la insinuació que es va fer sobre quins temes s'han de portar o no al ple perquè d'altres ja n'han parlat i no vull donar més joc als posicionaments inquisitorials expressats aquell dia. Si voldria, però, recordar que la República del 1931 va arribar gràcies a unes eleccions municipals, és a dir, que res tenien a veure amb un plebiscit oficial sobre el tema ni amb les institucions que haurien de prendre decisions sobre el model d'estat. Ho dic perquè cansa molt argumentar les teues abstencions dient que el tema no és competència municipal. És una excusa de molt mal pagador.

En fi. El de sempre protagonitzat pels de sempre. El que està clar és que les "coses de la CUP" estan posant en evidència a molts que fins ara vivien còmodament barallant-se de cara a la galeria amb discussions buides i que quan sortien del ple compartien la cassola i el porró. Hi ha altra manera de fer política i les "coses de la CUP" ho estan demostrant.