Banquers, polítics i altres drogues de disseny

El passat 1 de maig, durant els actes del dia dels treballadors a Girona, l'historiador i membre de l'USTEC Xavi Díez va qualificar els darrers anys de neoliberalisme com "d'orgia d'especulació, corrupció, putes i cocaïna". Efectivament, les drogues i corrupteles vàries han estat una constant del model neoliberal hispànic i català. "Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3%", va dir el senyor Maragall al Parlament o "si tots estirem de la manta tindrem problemes" va insinuar el senyor Pujol quan va sortir tot l'afer del Palau de la Música. Per no parlar dels rius de cocaïna que travessen el País Valencià o les Illes entre rellotges de 3000 euros, vestits d'alta costura i desfilades de Moros i cristians. Realment la justícia és ben cega.

La bèstia neoliberal, però, després de les darreres eleccions, sembla que ja té via lliure per a la gran bacanal privatitzadora. Ensenyament i sanitat són dos focus molt importants per fer un bon negoci. Fa uns anys tot va començar amb les privatitzacions per part de l'estat de les empreses públiques que, segons José Maria Aznar, no donaven beneficis als "espanyols" i que gràcies a la privatització (a un bon preu s'ha de dir) només farien que millorar els drets dels sofrits consumidors. Ja ho hem pogut comprovar com de bé ha funcionat tot plegat: Telefònica -ah no Movistar- carregada de beneficis, Ibèria, Renfe.... I pagant, com sempre, els mateixos. Aquestes empreses, però, tot i ser estratègiques per al bon funcionament d'un país no són fonamentals per a la qualitat de vida de la ciutadania. La sanitat i l'ensenyament si. Ahir em deia el company de la CUP Joan Daunis, treballador de l'hospital Trueta de Girona, que mai havia vist tants anuncis de mútues com en l'actualitat. Efectivament, la campanya de desprestigi de l'àmbit públic sempre va acompanyada d'una altra de publicitat enaltidora de les glòries del sector privat. Si piquem estem perduts. I la veritat, per a tots aquells que encara arribem a final de mes la temptació no és petita. Fermesa doncs.


L'educació és l'altre punt àlgid de la jugada. El mes de setembre la quantitat de professors i mestres que actualment es troben en situació d'interinatge que es quedaran al carrer serà espectacular. La LEC del tripartit va posar els fonaments per a l'arribada dels tecnòcrates -molts d'ells de l'Opus, igual que els del franquisme- que salvaran Catalunya de l'escanyament que l'espoli fiscal li suposa. Cornuts i pagant el beure. És a dir, els buròcrates de CiU prefereixen escanyar el seu poble, empitjorar les condicions laborals dels seus treballadors, destruir l'escola pública i allargar les llistes d'espera que posar realment fil a l'agulla i avançar cap a la solució de l'espoli fiscal: la independència. És clar, si ho fan deixaran de vendre cava a Mèrida per Nadal. Realment és com si entre Cambó i Mas no haguessin passat els anys.

Panorama si més no opac. L'espessa boira del neoliberalisme de vegades no ens deixa veure més enllà de les misèries que ens ofereix. "Què fer?" deia Lenin l'any 1902. Doncs com deia Pedrolo, com a mínim protestar. Ara bé, no ens podem quedar amb això. Cal construir també. Cal dissenyar amb la feina del dia a dia, tant des del carrer com també des de dins de les institucions, una alternativa real a aquest model econòmic. Ha arribat el moment de deixar de parlar sobre el que no ens agrada i començar a treballar pel que volem. Feina difícil, ja ho sé, però inevitablement necessària si no volem quedar-nos en la "barbàrie" que comentava Rosa Luxemburg el 1916.

ERC no ha entès res

Escoltant els discursos que fan els dirigents d'ERC els darrers dies he arribat a la conclusió de què no han entès res. No han entès que la concepció que l'independentisme d'esquerres té de la política ha canviat. El model de partit dirigit pel gran líder que fa i desfà amb la seua executiva local o nacional ja no funciona. L'independentisme d'esquerres d'aquest país necessita quelcom més que el model convencional, avorrit, trist i mediocre que ERC aporta al panorama polític del país. I per què? Doncs perquè hem començat a decidir, hem començat a participar en la presa de decisions. I això que fa uns anys podia semblar una utopia ara s'ha convertit en necessitat. La gent independentista i d'esquerres no vol només que se la consulte cada 4 anys, vol decidir i participar. I això que, segurament, per als senyors d'ERC és una collonada que ni tan sols es deuen d'haver plantejat, és la peça més important de tot l'engranatge de la CUP, l'element diferenciador de la seua proposta política.

El partit d'en Macià s'havia convertit els darrers anys en un cau de tecnòcrates, de buròcrates administradors d'unes institucions que ni tan sols són les nostres o, si més no, les que tota persona independentista i d'esquerres voldria per a la seua nació, per als Països Catalans. I realment han demostrat no saber fer res més que això: administrar. Del carrer ni parlar-ne. Què és això? Quan han intentat muntar una manifestació han fracassat rotundament i no perquè no tinguessin mitjans per a poder-la fer, simplement perquè no en sabien més. I aquesta és una altra de les diferències entre ERC i la CUP: la mobilització popular al carrer. L'augment d'assistents per l'11 de setembre o en d'altres convocatòries al carrer és un bon exemple d'aquesta mobilització popular, d'aquest moviment polític que tot i tenir representants a les institucions del país no pot desentendre's del carrer. Una cama dins i una altra fora. I afegisc: la que està dins constantment fiscalitzada i seguida d'aprop.

Segurament, tot el moviment de les consultes ha estat un dels exemples més clars d'aquesta doble vessant que ha de mantenir l'independentisme d'esquerres: participació, mobilització popular i democràcia directa. La CUP ha demostrat en aquestes eleccions que pot ser la punta de llança d'un moviment popular, de base, que avance cap a la independència i el socialisme als Països Catalans. Ara cal demostrar-ho amb la feina diària als ajuntaments.

No ho farem sols perquè, precisament, això és el que ens diferencia

L'èxit que la Candidatura d'Unitat Popular ha aconseguit en les darreres eleccions municipals arreu dels Països Catalans marca un abans i un després en la història d'aquesta nació. Definitivament avancem cap a la independència i un nou model de relacions econòmiques diferent i basat en la justícia social. Ara bé, que ningú es confonga: això no dependrà només de la CUP sinó de tota la ciutadania compromesa amb l'alliberament nacional i social d'aquestes terres. Perquè això és el projecte de la CUP i el que ens diferencia de la resta de forces polítiques: nosaltres ni som ni volem ser professionals. Com hem dit més d'una volta: "nosaltres no som d'eixe món". La nostra força està al carrer i ara, simplement, tindrem més força per a portar-la dins les institucions, res més. Cal, per tant, que la gent que ha votat la CUP l'acompanye en el seu dia a dia i, sobretot, fiscalitze en tot moment la feina que es fa des de dins per a que la veu dels de fora es veja realment representada. Per nosaltres és igual d'important un partit amb representació que sense, un moviment social que un regidor, una associació de veïns que un alcalde.

Molts són els que es sorprenen pels resultats de la CUP. No ho entenc, sincerament. Què es pensaven? La CUP no és un bolet polític com d'altres forces independentistes, la CUP és, com diuen els companys de Berga, feina, feina i més feina. Han estat molts anys treballant, amb o sense representació, això ens ha donat igual perquè el nostre compromís no és amb cap institució o entitat bancària sinó amb la gent normal d'aquest país, amb tots aquells que paguen hipoteca, que estan a l'atur, amb feines precàries, que s'han quedat sense beca per culpa de Bolonya, que reben pals a cada manifestació o que, simplement, n'estan farts de tanta corrupció i política de "peix al cove". Perquè la CUP ha aconseguit el que mai havia aconseguit cap partit des dels anys de la transició: que la gent vaja a votar convençuda de que ho fa pels millors, per aquells que realment són honestos i li donen més confiança. Un amic em deia l'altre dia: "gràcies perquè portava moltes eleccions votant amb una pinça al nas". I això ha fet la CUP: hem tret la pinça i hem il·lusionat la gent. Ara, a més, obrirem les finestres dels ajuntaments i la ventada serà tan forta que a més d'un exgovernant li caurà la cara de vergonya davant dels seus veïns quan es comence a escampar tants anys d'acumulació de porqueria.

Pel que fa als resultats crec que, tot i que darrerament es parla sobretot de Girona pel fet de ser una capital de província, és de justícia recordar que la CUP ha mantingut el seu regidor en una ciutat tan important com Mataró, ha passat d'un a tres en llocs com Vilanova i la Geltrú o Valls i, com no, que ha aconseguit la primera alcaldia de la seua història: Viladamat. Perquè com diu la cançó: "els temps estan canviant". Els resultats, doncs, són bons, però el seu manteniment d'aquí quatre anys depén de tothom, dels militants i simpatitzants, dels votants i de tots aquells que gràcies a la nostra proposta han recuperat les il·lusions perdudes en la política en general i les institucions en particular.

Una setmana per la marea groga

És diumenge i, per tant, només ens queda una setmana de campanya electoral. Tal com diu en Jordi Navarro "a nosaltres no ens agraden les campanyes electorals, el que ens agrada és treballar el dia a dia, fugint d'aquest tipus d'esdeveniments". I així és, la veritat. La CUP ho ha demostrat els darrers 9 anys i ara és el moment de recollir el fruit d'allò sembrat. El dia 22 pot ser un dia molt important per a la política gironina i catalana en general ja que si la CUP aconsegueix representació a l'Ajuntament, moltes coses començaran a canviar.

Fa molts anys que aquesta ciutat està governada pels mateixos, per un caciquisme asfixiant, indigne d'una societat que es diu democràtica. I aquesta serà una de les primeres tasques que desenvoluparà la CUP des de dins l'Ajuntament: denunciar l'opacitat d'una institució burocratitzada i totalment allunyada de la ciutadania. Cal, doncs, una força com la CUP que mes rere mes els hi diga a la cara en cada plenari que no tenen vergonya, que la transparència i la participació han de ser l'essència de la democràcia. De fet, ja vam anunciar divendres que la primera moció que entrarà la CUP en el primer plenari que es faça serà precisament la de la reivindicació històrica d'associacions, col·lectius i veïns de poder participar, amb la paraula, en els plenaris municipals. Primer gran canvi doncs: serem la veu del carrer a l'Ajuntament.

Però, és clar, algú pot dir: el PSC ja no governarà la ciutat perquè no tindrà suficient força ni per sumar un altre tripartit. I és clar, llavors comence a tremolar perquè l'alternativa serà CiU. El partit de la tisora, el partit que deixarà l'any vinent al carrer milers de mestres i professors, que aposta per augmentar el temps d'espera en les llistes de la seguretat social, ara ens vindrà a salvar. I a més, possiblement, aquesta "gran obra de govern" la farà de la mà d'ERC i IC, amb els quals podria formar una mena de tripartit dels ressentits. La CUP, però, ni pactarem ni col·laborarem amb un govern que pretenga desenvolupar a nivell municipal les polítiques neoliberals que s'estan duent a terme a nivell autonòmic i estatal. Com ja hem dit "alçarem una barricada, una línia roja, per denunciar i aturar en la mesura de les nostres possibilitats qualsevol intent de desmantellament de l'Estat del Benestar". I això només ho pot fer la CUP, ningú més dels que creiem que una altra Girona és possible té possibilitats d'optenir representació el proper 22 de maig.

Avui, però, la notícia no és Girona sinó Lleida. Sembla ser que els companys i amics de la capital del Segrià també tenen números per entrar segons una enquesta d'El Periódico. Comence a tenir la sensació que el proper 22 de maig els Països Catalans tindran una autèntica marea groga. Les expectatives són molt altes i bones, però no podem defallir en aquesta setmana que ens queda, ans al contrari, cal seguir avançant, treballant per aconseguir una fita històrica per aquest nostre país: que l'esquerra independentista, els moviments socials i la gent del carrer entrem als Ajuntaments. Perquè, com diu la cançó, els temps estan canviant.

Enquesta Lleida d'El Periódico:

http://www.elperiodico.com/es/noticias/elecciones-municipales-2011/ros-desafia-ciu-amplia-mayoria-absoluta-lleida-1005621

Acte de les assemblees de la CUP al Maresme:

Entre enquestes i mobilitzacions

Els i les militants de la CUP hem viscut els darrers dies entre actes de campanya i mobilitzacions en favor de l'educació pública i contra les retallades. Avui, però, a això li hem de sumar l'enquesta que ha publicat el diari El Periódico de Catalunya. Anem a pams. Pel que fa a les mobilitzacions, la veritat, és que no deixa de ser la dinàmica a la que estem acostumats des de fa anys i panys. Si alguna cosa hem fet tant la CUP com l'esquerra independentista ha estat, precisament, mobilitzar-nos i ocupar el carrer quan ha fet falta. L'exemple del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans que ha aturat l'aprovació de les retallades per part dels òrgans rectors de la UdG és un model a seguir. I al costat dels estudiants, com sempre, ha estat la CUP.


La lluita contra les retallades, però, no només la estan protagonitzant els i les estudiants sinó que els professors i mestres estem tenint un paper important. Dimecres passat vam fer la segona concentració de protesta a l'institut on treballe, l'IES el Pedró de l'Escala. Una altra vegada ens vam plantar per protestar contra les retallades del govern de CiU, tal i com ho seguirem fent mentre aquesta política sistemàtica de desmantellament de l'Estat del Benestar continue. L'ofensiva neoliberal sembla que no té aturador. De fet, si el nou govern no anat més enllà ha estat per una qüestió molt concreta: les eleccions municipals del 22 de maig. El 23, però, ja ens podem calçar pel que vindrà. Ara bé, tot dependrà també de la força que tinguem partits d'esquerres i independentistes, arrelats als moviments socials i veïnals, als nostres ajuntaments des d'aquesta data.

Mestres i professors escalencs protesten per les retallades from Canal 10 Empordà on Vimeo.

Finalment, tal com deia al principi, avui el Periódico publica una enquesta sobre Girona on la CUP apareix amb un regidor. Això, si es compleix, pot suposar un canvi profund de la podrida i avorrida política gironina. Això, si passa, voldrà dir que una part important de la ciutadania d'aquesta ciutat comença a veure clar que la sortida per a aquest país és la independència i l'aplicació de polítiques realment d'esquerres, desacomplexades i valentes. Però tot això, només ho sabrem el dia 22 de maig a la nit perquè les enquestes, al cap i a la fi, només són enquestes. Què l'estimació és molt bona per la CUP? Evidentment. Què encara falta una setmana i molta feina per fer? També.

Això és el que ens diferencia d'Ells

Dijous vam començar la campanya electoral de les municipals que pot portar a l'esquerra independentista a tenir, per primera vegada en la història, representació a l'Ajuntament de Girona. Han estat molts anys de faena, de picar pedra com diu en Jordi Navarro, el nostre cap de llista. Molts anys treballant al carrer, amb associacions de veïns, amb organitzacions juvenils, sindicals, estudiantils, moviments socials, ecologistes, feministes, de gais i lesbianes, en definitiva, molts anys treballant amb les classes populars, amb els treballadors i treballadores d'aquest país. Perquè la CUP és això: classes populars, classe treballadora. Una identificació, etiqueta dirien alguns, que ens diferencia marcadament de la resta de forces polítiques amb què competirem el proper 22 de maig.

Mentre Ells es consideren "classe política", nosaltres ens sentim classe treballadora. I per què? Doncs molt clar: perquè els regidors de la CUP, tant a Girona com a la resta dels Països Catalans, a l'endemà seguiran havent d'anar a treballar, pagant la hipoteca i fent miracles per arribar a final de mes. Molts d'Ells no. Ells tornaran al joc de les cadires i poltrones. Ells tornaran a repartir-se els càrrecs de confiança, les dedicacions exclusives basades en sous astronòmics i, d'aquesta manera, continuaran perpetuant el sistema que Ells han creat i contra el qual, i ho dic cridant, NOSALTRES LLUITEM.

És evident que en totes les forces polítiques hi ha gent que no participa d'aquest corporativisme polític, però també ho és que els caps visibles de tots aquests partits de l'stablishment ho fan. Només cal veure la bona relació que han mostrat en públic la cap del PP i el d'IC. Durant el debat de divendres al barri de la Devesa, mentre parlava el cap de llista de la CUP Jordi Navarro, van haver-hi moments que semblaven dos adolescents festejant. Personalment ho trobe lamentable, sincerament. Però, al cap i a la fi, tant ells dos com la resta de candidats juguen a aquest joc: el "bonrollisme" polític, aquesta relació hipòcrita i fastigosa del "tot i que som rivals polítics això no és incompatible amb que ens duguem bé". Uns comportaments que han fet allunyar la política de la gent, del poble, de la ciutadania. Nosaltres no som així. Ho sentim molt però no podem ser simpàtics amb els representants polítics de partits com el PP que aposten per il·legalitzar partits democràtics, per jutjar gent que crema fotos del rei o que amaga la pràctica de la tortura que els diferents cossos policíacs espanyols practiquen a les seues comissaries. Una cosa és l'educació i una altra el "col·legueo" barat i corporativista. Nosaltres no som d'eixe món. De fet, aquesta actitud és la que ens porta a dir que "Som i volem ser la veu del carrer a l'Ajuntament".

Prou retallades a l'educació pública

Ahir vam fer una concentració a l'Escala, poble on actualment treballe, per protestar davant les darreres mesures preses pel govern neoliberal de CiU. No dic res més perquè si mireu el vídeo sóc precisament jo qui en parla.

Concentració mestres protesta retallades from Canal 10 Empordà on Vimeo.