El Senat de Joves gironí fa plufff

Era de preveure que tot plegat acabaria així. Encara recorde que en Dani Cornellà i un servidor (quan encara érem joves Maulets) vam assistir a la primera sessió d'aquest invent pseudoparticipatiu de l'Ajuntament de Girona. Una sessió marcada per les picabaralles dels aprenents a polític professional de CiU, ERC, PSOE i IC que es van dedicar a avorrir la resta del personal i a tirar-se els plats per sobre (com ho fan els seus correlegionaris grans la qual cosa vol dir que aprenen ràpid). La senyora alcaldessa, Anna Pagans, hereva directa del nadalisme i en el càrrec gràcies al pacte amb ERC i IC-V (així volen acabar aquesta gent amb la crosta nadalista de la que tan es queixen en privat!) ho va deixar tot bén clar quan els representants de Maulets vam expressar la nostra visió de tot plegat. Per a Pagans, allò que encara no s'havia començat a crear i que, teòricament, havíem de perfilar els i les joves de la ciutat, tenia una funció molt clara: havia d'estar plenament controlat per l'Ajuntament. Pel seu Ajuntament. I efectivament, així ha anat tot. Quan han vist que el Senat es podia convertir en un mostre i que es podia descontrolar, l'han deixat morir sense avisar, sense cap mena d'explicació prèvia ni als propis "senadors". En fi, així funciona aquesta ciutat. De tota manera tot això ho sap millor que jo Biel de Montserrat que ha estat el representant de Maulets al Senat de Joves i que avui ho explicava tot molt bé al diari El Punt. Us deixe el seu article:

I ara el consell local de joventut
opinió

Exmembre del Senat dels Joves i militant de l'assemblea de Maulets de Girona

BIEL DE MONTSERRAT I VALLS..

El 29 de novembre del 2006 uns vint-i-cinc joves gironins vam assistir, alguns més convençuts que d'altres, al plenari inaugural del Senat dels Joves de Girona. No ens enganyem, coneixent les pràctiques i el tarannà als quals ens té acostumats l'Ajuntament de Girona, que l'equip de govern obrís les portes a la participació i implicació del jovent de la ciutat en l'acció municipal tan generosament no generava gaire confiança, precisament. I, de fet, el reglament que finalment es va aprovar per al Senat, amb diverses modificacions respecte a allò que havia sorgit del procés participatiu previ, ja va ser indicatiu del control que l'Ajuntament pretenia exercir sobre l'òrgan.

Així, des de la primera sessió veiérem com l'alcaldessa va intentar manipular la dinàmica del Senat i en va vetar decisions. Ho van exemplificar els intents d'evitar que s'aprovessin mocions con tra l'ampliació d'Hipercor o en solidaritat amb la Núria Pòrtulas. Al mateix temps, la manca d'interès per oferir el suport tècnic, logístic i econòmic adequat a l'òrgan ens va fer notar la poca voluntat política que hi havia perquè el Senat avancés en el sentit que volíem el jovent gironí. Tot plegat va desincentivar l'activitat dels senadors i el Senat va anar perdent empenta fins que va acabar desapareixent. Avui, vist amb perspectiva, podem dir que l'Ajuntament va deixar morir el Senat dels Joves davant la incomoditat que representava tenir dins l'estructura municipal veus discrepants amb la política de l'equip de govern, així com per la seva nul·la voluntat política de promoure experiències participatives que permetin avançar Girona cap a una democràcia real.

Ara, en el pla de mandat que va aprovar l'equip de govern el desembre passat apareix el projecte de crear un consell local de joventut lligat, segurament, a l'estructura del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya com a substitut del Senat. Alguns defensen la creació d'aquest consell local perquè, diuen, pot proporcionar l'autonomia que no tenia el Senat dels Joves i estableix, en certa manera, via lliure a l'hora de redactar-ne el reglament, bàsicament perquè no s'integrarà dins l'estructura estrictament municipal. Però no formar part de l'estructura municipal deixarà en mans de l'Ajuntament la capacitat d'influència real d'aquest consell en la política municipal, ja que serà l'equip de govern qui decidirà si obre o no les portes a les decisions i propostes d'aquest òrgan. I aquest fet, en el marc d'un ajuntament com el de Girona, amb unes dinàmiques de presa de decisions rígides i poc obertes a la participació popular, significa que aquest òrgan esdevindrà, probablement, ineficaç. Almenys per als qui creiem que els ajuntaments han d'esdevenir, inevitablement, espais comunitaris i participatius per a la presa de decisions i l'organització de la vida social.

Per això és moment de dir a l'Ajuntament que deixi d'impulsar estructures participatives per al jovent mentre no tingui una voluntat política real de dedicar-hi prou esforços i cedir-nos el protagonisme. I és que perquè una cultura política més participativa s'instal·li en la mentalitat del jovent de Girona, que és necessari, i per poder assolir dinàmiques realment democràtiques és important tenir clar que cal cedir. Si no, es generen frustracions, desafecció respecte al concepte de participació i desconfiança cap a la política municipal. Això és el que ha passat amb el Senat dels Joves. Per tant, pensin-s'ho dues vegades abans de tornar-hi. Construir un model democràtic local vertaderament participatiu i d'arrel popular és complex, però és impossible si els ajuntaments no aposten fort per assolir-lo i es doten d'eines que permetin avançar en aquest sentit.

a