Aquests dies he llegit bastants articles de gent que explica per què ha decidit anar en una llista de la CUP. Gent valenta que ha decidit fer un pas endavant en el seu compromís per construir un país i una societat més lliure. La veritat és que tot plegat fa molt de goig i és garantia de solidesa i consolidació del projecte. Quan portes tants anys treballant per unes idees, unes maneres de fer, a contra corrent, i finalment veus que tanta gent ha decidit sumar i engrandir la utopia, el grau de satisfacció és inexplicable. Amics, companys de feina o coneguts em pregunten: en quin número de la llista vas? Sortiràs regidor aquesta vegada tu? I la meua resposta és: no hi vaig. La primera reacció és de sorpresa, gairebé de cert desconcert. I com és això? Doncs perquè a la CUP tothom és necessari però també prescindible.
Encara no he conegut cap company o companya que estiga a la CUP per anar a una llista. Tenir càrrecs, poltrona, seient, minuts de televisió o ràdio, no és precisament el que motiva la militància en la CUP. Ans al contrari, moltes vegades els que hem hagut de fer de portaveus, de primers en una llista, de regidors o, ara, també de diputades, ho hem fet per compromís amb el projecte contra els nostres propis interessos personals. Perquè en la CUP és tan important la feina que fa qui dóna la cara com la de qui enganxa cartells, la de qui és entrevistat com la de qui difon l'entrevista per les xarxes socials, la de qui fa un míting com la de qui munta les taules d'un dinar popular. En la CUP tothom suma perquè les nostres mans són el nostre capital.
Aquesta campanya la passaré enganxant cartells, fent parades, obrint el local de campanya, preparant una arrossada i assistint a tants actes com la meua paternitat ho permeta. M'estalviaré, però, la pressió d'haver de parlar en públic, que no és poc. Aquestes dues setmanes la meua aportació al projecte de la CUP serà una altra diferent respecte d'altres campanyes. El resultat el coneixerem el 24 de maig a la nit i, de ben segur, que augmentarà el grau de satisfacció personal i col·lectiva que la CUP ens ha donat els darrers anys.
2 comentaris:
Hola. M'agradaria conèixer la teu opinió respecte a la formació política Compromís. Crec que tu pots ser la persona idónea per a eixe análisi. Al País Valencià moltes persones joves els han votat per que es consideren d'esquerres, més que indedependentistes, crec jo. Tu creus que la Monica Oltra té gens de Compromís amb els Països Catalans? Gràcies per la teua resposta. I perdona si escric mal, faig un esforç.
A. Navarro
Hola A. Navarro, crec que el projecte de compromís és molt interessant en diversos aspectes. En primer lloc perquè trenca la dinàmica històrica del País Valencià on els partits amb capacitat de fer govern sempre havien estat d'obediència espanyola. Compromís és única i exclusivament d'obediència valenciana i això em sembla molt positiu. També crec que Compromís representa una altra manera d'entendre que vol dir ser d'esquerres i com han de ser les polítiques d'esquerres. Finalment, sobre Mònica Oltra haurem de vore cap a on va la cosa i com actua ara que té capacitat de governar, encara que siga amb els socialistes. El tema dels Països Catalans actualment no és cap prioritat per a Compromís. Jo entenc la postura de Compromís en aquest tema perquè també pense que la prioritat és recuperar el País Valencià i sobretot construir-lo. Ara bé, crec que la relació amb Catalunya i les Illes és fonamental per a aquesta construcció valenciana en clau valenciana. No podem viure d'esquenes de catalans i mallorquins perquè compartim llengua i cultura i molts dels problemes econòmics, d'infraestructures, etc... que tenim. Cal entendre els Països Catalans com una oportunitat de futur, de construcció d'una societat lliure de persones lliures que conviuen en harmonia amb la resta de ciutadans de l'Estat espanyol, la mediterrània i Europa. Crec que Compromís hauria d'entendre els Països Catalans d'aquesta manera i fer una aposta clara per la seua construcció. Espere haver-te respost.
Salutacions,
Toni
pd: escrius molt bé el valencià, no patisques.
Publica un comentari a l'entrada