4 hores i 47 minuts separen amb Euromed Alacant de Barcelona. 5 hores i 10 minuts ho fan amb AVE. I perquè hem de fer transbord a la madrilenya estació d'Atocha, sinó encara ens podríem plantar a Sants havent passat per Albacete, Madrid, Saragossa i Lleida en molt menys temps. Surrealista? Sí. Patètic? També. De fet, segurament, és més ràpid i tens més opcions d'horaris agafant el TAV a Alacant per a anar a València passant per Madrid que si ho pretens fer amb un tren convencional, Euromed o Talgo, evidentment, perquè això dels regionals o mitges distàncies no existeix de la línia Biar-Bussot en avall.
Recorde que fa uns anys quan vam muntar l'assemblea comarcal de Maulets a Novelda, una de les primeres accions que vam dur a terme fou una pancarta en contra de l'AVE. Els motius eren diversos. Per una banda, el de major pes, era el que fa referència al medi. La destrucció territorial que suposa una obra faraònica com aquesta no compensa amb l'impacte social que realment té. El segon motiu era de sentit comú: com pot ser que es tarde el mateix, pràcticament, en anar d'Alacant al Pinós que d'Alacant a Madrid? Com pot ser que mentre els ciutadans no tenim rodalies les elits econòmiques i polítiques tinguen un tren d'alta velocitat pagat per tots nosaltres? Finalment, el darrer argument era el nacional: en un País Valencià totalment desestructurat en tots els sentits, el que menys necessitem és ser el sudeste d'una Espanya caduca i que ens insulta diàriament. Val a dir que també hi havia un quart argument: la por que tot el poble de Novelda va tenir quan va vore a la televisió al llavors regidor Oriental Martínez amb una granera marcant per on passaria la via del TAV i veient com proposava perforar el Montagut i la Serreta. Afortunadament, Oriental no va passar de ser "estucador" i regidor de poble, sense tenir mai cap càrrec més enllà de la geografia que delimiten les nostres vinyes.
Foto: Novelda en Imágenes
Ahir, finalment, va arribar el famós tren. I com si es tractara del clàssic de Berlanga, una part de la població el va anar a saludar al seu pas per Novelda. Mr. Marshall, però, va creuar el Vinalopó més ràpid que pel Villar del Rio que tant simpàticament va recrear el cineasta valencià. Hi ha moments en què tens la sensació que només canvia el color de la pantalla, però que la mentalitat es manté intacta en el seu rerefons més obscur i caspós. Afortunament, Alacant es va convertir en un punt de revolta i protesta. Entre el Corte Inglés i l'Avinguda d'Alfons el Savi, Mr. Marshall va ser rebut com es mereixia: amb indignació i dignitat alhora, amb denuncia i valentia. L'esperança, el futur, no es trobava a l'alçada de la Mola saludant sinó davant l'estació de RENFE protestant. Prenem nota si no volem fer més el ridícul, tal com li va passar a l'alcalde i la població de Villar del Rio el 1953. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada