El 25 d’abril no és un dia qualsevol. Fou la diada en què els valencians
i valencianes van perdre la seua sobirania com a poble. No cal que entrem ara a
valorar la pèrdua dels antics furs medievals des d’una òptica romàntica, però
sí que és necessari fer-ho des d’una de política per a poder entendre la
situació actual dels Països Catalans. Ens trobem en plena guerra de successió
pel tron espanyol. Les potències mundials agrupades en diferents bàndols
enfrontats, lluiten per perpetuar els seus interessos polítics, econòmics,
estratègics o simplement dinàstics. Els antics regnes catalanoaragonesos es
troben en guerra i majoritàriament s’han posicionat del costat dels
austracistes i contraris a la proposta dels Borbons. Felip V, tot i haver
promès els furs anys enrere, no ha convençut a la majoria de les classes
populars tot i tenir un cert suport de determinats grups de la noblesa i
aristocràcia dels diferents regnes i principats, els anomenats botiflers.
Arribat a les costes de Dénia, el general Basset ha promés als
llauradors de la Marina abolir els privilegis de la noblesa en el cas que
Carles d’Àustria guanye la guerra. Basset aconsegueix així organitzar
l’anomenat exèrcit maulet, de clares arrels populars i amb fortes
reminiscències de les revoltes de les Germanies valencianes. Basset i els
maulets aconsegueixen el suport d’importants viles, pobles i ciutats del país
en un primer moment. La guerra, però, donà un tomb amb l’inici de les victòries
de l’exèrcit francoespanyol que mica en mica va anar guanyant terreny als
austracistes. El poble d’Almansa, frontera geopolítica entre el País Valencià i
Castella, es convertí en el punt clau de la guerra. Així, en una batalla que
les cròniques qualifiquen com de molt cruenta, les tropes de valencians i
catalans iniciaven la pèrdua d’una guerra que ja començava a ser molt llarga.
Amb la derrota d’Almansa, doncs, l’exèrcit maulet donava pas a un reguitzell de
derrotes que es van allargar fins a la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de
1714 o la de Mallorca un any després.
Les dates de fort contingut històric serveixen als pobles, les nacions, els països, per a construir un imaginari comú que es projecta al passat amb la intenció de reconèixer-se en el present. El nacionalisme tendeix a fer aquestes coses. Igualment, el nacionalisme també tendeix a amagar dates com la del 25 d’abril. És el cas de l’espanyolisme que mai ha reconegut al País Valencià aquesta data. A diferència de l’Onze de setembre, el 25 d’abril valencià no es commemora ni es recorda de manera oficial. I és que no hi ha millor manera d’eliminar un poble que obligar-lo a l’oblit, començant per la seua història i les dates que li donen forma i contingut com a poble. Perquè com diu la dita: “Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada