Entre brokers i polítics covards

Els darrers dies podem observar com estem en mans -alguns encara es sorprenen- de persones sense escrúpols i polítics covards. El broker anglès que ha explicat la realitat del sistema capitalista, la veritat de la seua activitat "laboral", ha posat en guàrdia a la societat en general i als polítics professionals en particular. Ràpidament han aparegut ministres -la d'economia espanyola per exemple- criticant l'il·luminat anglès i qualificant-lo d'immoral. Per mi, però, la immoral és ella que tot i saber que la borsa i el capitalisme funcionen així no només no fa res per evitar-ho sinó que, a sobre, es fa l'ofesa per l'atac de sinceritat del broker. Tant de temps en la política i la senyora Salgado no s'ha assabentat de com funciona el sistema? De quin és el paper de la banca, el capital i les grans empreses? Tant curta, amb tots els respectes, és aquesta dona? En mans de qui estem? Fa por realment. En mans de tarats com el broker i caradures com la Salgado.

I què dir del senyor Artur Mas. Ara ens vol fer creure que l'Estat espanyol acceptarà la història del concert econòmic. Tres-cents anys d'espoli i ara els espanyols decidiran lliure i democràticament deixar d'espoliar els Països Catalans, així, d'un dia per un altre. Dels governs valencians i illencs no n'espere res perquè ja sabem en mans de qui estan, però del del Principat, si més no, esperava una mica més de dignitat. Innocent que sóc. De fet, estic mentint, perquè en realitat ja sabia que passaria el que està passant: la covardia de CiU no té límits i, sembla ser, que has d'estar jubilat per a poder dir les coses tal com les sents. Per això deuen tenir a en Pujol, per portar-lo de gira i anar dient tot allò que el covard d'en Mas no diu.

Perquè sí, el govern de Mas està format per covards. No trobe cap altre adjectiu per qualificar una gent que prefereix que la seua població tinga menys metges, professors, que tanque centres d'assistència a persones amb discapacitat, que no pague nòmines, que perpetue l'escany dels peatges i les autopistes, abans de fer el que realment sap perfectament és l'única solució: començar a traçar el full de ruta cap a la independència. L'espoli fiscal només s'acabarà així. No hi ha cap altra recepta. Vendre la moto que se'ns vol vendre és ser un mentider, i posar-se en un nivell més baix que el del broker anglès que, almenys, va tenir la (in)dignitat de dir la veritat.