Dijous vam començar la campanya electoral de les municipals que pot portar a l'esquerra independentista a tenir, per primera vegada en la història, representació a l'Ajuntament de Girona. Han estat molts anys de faena, de picar pedra com diu en Jordi Navarro, el nostre cap de llista. Molts anys treballant al carrer, amb associacions de veïns, amb organitzacions juvenils, sindicals, estudiantils, moviments socials, ecologistes, feministes, de gais i lesbianes, en definitiva, molts anys treballant amb les classes populars, amb els treballadors i treballadores d'aquest país. Perquè la CUP és això: classes populars, classe treballadora. Una identificació, etiqueta dirien alguns, que ens diferencia marcadament de la resta de forces polítiques amb què competirem el proper 22 de maig.
Mentre Ells es consideren "classe política", nosaltres ens sentim classe treballadora. I per què? Doncs molt clar: perquè els regidors de la CUP, tant a Girona com a la resta dels Països Catalans, a l'endemà seguiran havent d'anar a treballar, pagant la hipoteca i fent miracles per arribar a final de mes. Molts d'Ells no. Ells tornaran al joc de les cadires i poltrones. Ells tornaran a repartir-se els càrrecs de confiança, les dedicacions exclusives basades en sous astronòmics i, d'aquesta manera, continuaran perpetuant el sistema que Ells han creat i contra el qual, i ho dic cridant, NOSALTRES LLUITEM.
És evident que en totes les forces polítiques hi ha gent que no participa d'aquest corporativisme polític, però també ho és que els caps visibles de tots aquests partits de l'stablishment ho fan. Només cal veure la bona relació que han mostrat en públic la cap del PP i el d'IC. Durant el debat de divendres al barri de la Devesa, mentre parlava el cap de llista de la CUP Jordi Navarro, van haver-hi moments que semblaven dos adolescents festejant. Personalment ho trobe lamentable, sincerament. Però, al cap i a la fi, tant ells dos com la resta de candidats juguen a aquest joc: el "bonrollisme" polític, aquesta relació hipòcrita i fastigosa del "tot i que som rivals polítics això no és incompatible amb que ens duguem bé". Uns comportaments que han fet allunyar la política de la gent, del poble, de la ciutadania. Nosaltres no som així. Ho sentim molt però no podem ser simpàtics amb els representants polítics de partits com el PP que aposten per il·legalitzar partits democràtics, per jutjar gent que crema fotos del rei o que amaga la pràctica de la tortura que els diferents cossos policíacs espanyols practiquen a les seues comissaries. Una cosa és l'educació i una altra el "col·legueo" barat i corporativista. Nosaltres no som d'eixe món. De fet, aquesta actitud és la que ens porta a dir que "Som i volem ser la veu del carrer a l'Ajuntament".
Collons Toni, ben dit. Com bé dius, cal ser educat, però no s'han de perdre els valors.
ResponEliminaAvui, els que paguem la hipoteca, el lloguer o els que veiem com ens redueixen el sou per la cara necessitem, sobretot, alguna alternativa política que ens ajudi a recuperar la nostra dignitat. I tractar a aquesta gentusa amb la fredor que es mereixen és un acte simbòlic però important!
Un que també us votarà!
Cal transformar les coses, però cal deixar clar que un sol partit polític no pot. Això ho diu la CUP sempre! Si volem transformar les coses ens cal treballar des de molts àmbits, al carrer i a les institucions, des de les entitats, els sindicats, ens cal promoure l'autoorganització de les classes populars i intentar plegats millorar les coses. endavant amb la CUP i endavant amb la lluita doncs!
ResponEliminaCorrecte, i de fet, aquesta és la base programàtica de la CUP: no tota la política es fa des de l'Ajuntament i les institucions. Un peu al carrer i un altre dins l'Ajuntament. Però sobretot que el peu del carrer siga ferm i valent.
ResponEliminaGràcies per les vostres aportacions