Nosaltres no som professionals de la política

La política, tal com s'entén amb lletres majúscules, està controlada a dia d'avui per persones que, sense que ningú els hi donés cap titulació acadèmica, s'han autoproclamat com a “polítics” de professió. Sempre he pensat que això és nefast. La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") comporta per essència terminològica una acció de grup i no individual. Actualment, però, aquesta premissa bàsica s'ha perdut totalment, no per la voluntat del conjunt sinó precisament pel desig individual d'aquell grup selecte de gestors i buròcrates coneguts com a “classe política”. Retornar la política, amb majúscules, al grup, a la societat, al poble, és una de les feines més importants que propostes com la CUP defensen. Allò que anomenem “democràcia participativa” o “democràcia directa” no és altra cosa que això: assemblearisme en estat pur, decisió col·lectiva i conscient front a la legislació gremial d'uns polítics professionals que cada vegada representen menys gent. Cal, doncs, que el poble recupere la política, la seua capacitat de decidir i comencem a avançar cap a un model de democràcia radical on la representativitat siga l'anècdota i no la l'essència del sistema.

L'any 399 aC, el filòsof grec Sòcrates va ser acusat “de no creure en els déus grecs i de corrompre a la joventut”. Avui dia, els qui creiem que un altre món és possible som constantment acusats de coses semblants, redactades amb d'altres termes, però amb un mateix rerefons ideològic. Perquè anar contra el sistema establert ha estat sempre una pràctica mal vista per l'stablishment polític, ja siga per l'esclavista democràcia grega o per la corrupta democràcia actual. La professionalització de la política, a més, comporta que aquells que hi viuen d'ella es convertisquen en autèntiques feres a l'hora de defensar la seua cadira, el seu modus vivendi. Quan et va el pa ja es sap. I precisament per això cal que la política es desprofessionalitze i les decisions fonamentals i importants estiguen en mans de la majoria i no d'una minoria que hi viu d'aprovar lleis, requalificar terrenys, subcontractar i privatitzar empreses públiques o, simplement, de repartir-se sota mànega els beneficis no declarables de les grans sucursals bancàries. Mentre no acabem amb aquestes pràctiques la política continuarà en mans de qui està.

La meua confiança en el sistema democràtic que s'ha inventat el capitalisme no és excessivament gran, la veritat. Un sistema que es resumeix moltes voltes en la premissa castellana de “hecha la ley, hecha la trampa”. Tot i així, a dia d'avui és el que hi ha i els treballadors tenim l'obligació d'aprofitar totes les escletxes que el sistema té i que ens permeten lluitar per canviar-lo. En aquest sentit, colar als nostres ajuntaments regidors i regidores de la CUP és garantia de canvi. Si més no, ens assegurem que durant 4 anys, aquells que s'han apropiat de la política sense que ningú els hi haja demanat, hauran d'escoltar la fiscalització dels representants de la democràcia directa, del radicalisme democràtic en estat pur. Perquè si alguna cosa pot garantir la CUP és feina. Perquè nosaltres no som professionals, però si volem ser ciutadans de ple dret. La capacitat de decidir el teu dia a dia és el que et fa lliure i, en aquest sentit, si alguna cosa vol ser la CUP és l'eina que allibere a aquest nostre poble.